Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Teories i processos evolutius, Apuntes de Etología

Asignatura: Etologia i evolució de la conducta, Profesor: Montse Colell, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 14/10/2015

andreajuanco
andreajuanco 🇪🇸

4.2

(21)

22 documentos

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
Tema 3:
TEORIES I PROCESSOS EVOLUTIUS
Tema 4:
HOMINITZACIÓ
Tema 5:
ADAPTACIONS FILOGENÈTIQUES I
ONTOGENÈTIQUES
BLOC II:
EVOLUCIÓ I ADAPTACIÓ
Grup M3 – Curs 2015/16
Prof. Montse Colell
Dept. Psiquiatria i Psicobiologia TEORIES I PROCESSOS EVOLUTIUS
Teories evolutives
Adaptació i especiació
Orígen i evolució de la conducta
Abans de Darwin...
Fins el segle XVIII dominava la visió del món natural com
espècies invariables i de creació independent. A finals del
segle XVIII, principis del XIX apareixen diferents autors
evolucionistes.
Lamarck (1744-1829) La Terra és molt antiga i
l’evolució és un procés gradual:
1) Principi de l’ús i desús (els individus mostren
capacitat d’adaptació als canvis del medi)
2) Impuls intern cap a la perfecció (evolució
finalista)
3) Herència dels caràcters adquirits (passen a la
descendència)
Evolució: les evidències
Darwin (1809-1882) viatja en el ‘Beagle’ com a
naturalista
Dades empíriques:
-gran diversitat d’espècies i similitud entre aquelles que
viuen en indrets propers
-distribució diferencial de les espècies
-registre fòssil (variacions graduals)
-presència d’elements morfològics inútils
Wallace (1823-1913) arriba a unes conclusions similars
La teoria de la selecció natural
L'origen de les espècies segons la teoria de la selecció natural
es basa en els principis de variació, herència, adaptació,
selecció i especiació
Variabilitat.
En totes les poblacions alguns individus presenten variacions
fenotípiques (morfològiques, fisiològiques, conductuals) que
no són degudes a l'ambient
Herència.
Moltes d'aquestes variacions s'hereten: els organismes
engendren organismes similars. Es pot observar que els fills
s'assemblen més als seus pares que a qualsevol altre adult de
la generació anterior
La teoria de la selecció natural
Adaptació.
En la majoria de poblacions, la quantitat d'individus que sobreviu i
es reprodueix és petita en comparació amb la quantitat
d'individus que es produeix.
L'elecció dels individus que han de sobreviure i reproduir-se
depèn de la interacció entre les variacions que presenten els
individus i l'ambient
Selecció natural.
Algunes variacions fan que els individus que les presenten puguin
tenir més fills que la resta.
Aquestes variacions, anomenades favorables per Darwin, es van
fent cada vegada més freqüents en les generacions successives
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Teories i processos evolutius y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

  • Tema 3: TEORIES I PROCESSOS EVOLUTIUS
  • Tema 4: HOMINITZACIÓ
  • Tema 5: ADAPTACIONS FILOGENÈTIQUES I ONTOGENÈTIQUES

BLOC II: EVOLUCIÓ I ADAPTACIÓ

Grup M3 – Curs 2015/ Prof. Montse Colell

Dept. Psiquiatria i Psicobiologia TEORIES I PROCESSOS EVOLUTIUS

  • Teories evolutives
  • Adaptació i especiació
  • Orígen i evolució de la conducta

Abans de Darwin...

  • Fins el segle XVIII dominava la visió del món natural com espècies invariables i de creació independent. A finals del segle XVIII, principis del XIX apareixen diferents autors evolucionistes.
  • Lamarck (1744-1829) La Terra és molt antiga i l’evolució és un procés gradual:
    1. Principi de l’ús i desús (els individus mostren capacitat d’adaptació als canvis del medi)
    2. Impuls intern cap a la perfecció (evolució finalista)
    3. Herència dels caràcters adquirits (passen a la descendència)

Evolució: les evidències

  • Darwin (1809-1882) viatja en el ‘Beagle’ com a naturalista
  • Dades empíriques: -gran diversitat d’espècies i similitud entre aquelles que viuen en indrets propers -distribució diferencial de les espècies -registre fòssil (variacions graduals) -presència d’elements morfològics inútils
  • Wallace (1823-1913) arriba a unes conclusions similars

La teoria de la selecció natural

  • L'origen de les espècies segons la teoria de la selecció natural es basa en els principis de variació, herència, adaptació, selecció i especiació
  • Variabilitat. En totes les poblacions alguns individus presenten variacions fenotípiques (morfològiques, fisiològiques, conductuals) que no són degudes a l'ambient
  • Herència. Moltes d'aquestes variacions s'hereten: els organismes engendren organismes similars. Es pot observar que els fills s'assemblen més als seus pares que a qualsevol altre adult de la generació anterior

La teoria de la selecció natural

  • Adaptació. En la majoria de poblacions, la quantitat d'individus que sobreviu i es reprodueix és petita en comparació amb la quantitat d'individus que es produeix. L'elecció dels individus que han de sobreviure i reproduir-se depèn de la interacció entre les variacions que presenten els individus i l'ambient
  • Selecció natural. Algunes variacions fan que els individus que les presenten puguin tenir més fills que la resta. Aquestes variacions, anomenades favorables per Darwin, es van fent cada vegada més freqüents en les generacions successives

Els postulats de la teoria de l'evolució

  • Especiació. Amb el temps, aquestes variacions que s'hereten poden arribar a transformar una espècie en una altra similar, però diferent de l'espècie originària És una teoria gradualista
  • Quan es donen pressions selectives extremes, es pot observar un procés d'adaptació i selecció natural en poques generacions.
  • Biston betularia ; espècie amb dues variants cromàtiques: una clara i una fosca

La Teoria Sintètica de l’Evolució

  • La teoria sintètica de l'evolució integra els principis de la teoria de la selecció natural amb les aportacions de la genètica de poblacions, la paleontologia i la sistemàtica

Aportacions de la Genètica

  • Mecanismes que expliquen l'origen i manteniment de les variacions hereditàries.
  • La unitat d'estudi va passar de ser l'individu, (Darwin i Wallace, supervivència del més apte) a ser la població. Les variacions en el fenotip (característiques observables) són degudes a variacions en el genotip (conjunt de gens de l’organisme) en interacció amb l’ambient. Gen: és un tros més o menys llarg de la cadena d’ADN que conté la informació dels caràcters hereditaris Locus: és el lloc precís que ocupa un gen en un cromosoma Al·lel: són les formes alternatives d’un mateix gen Cromosomes homòlegs -> gens homòlegs (informació pel mateix caràcter)
  • Al·lelomorfisme múltiple: Hi ha gens amb més de dos al·lels o formes diferents, com a resultat de mutacions en un mateix gen.
  • Interaccions d’al·lels:
  • al·lel dominant: es manifesta en el fenotip de l’heterozigot
  • al·lel recessiu: per manifestar-se en el fenotip ha de trobar-se en homozigosi
  • codominància: ambdós al·lels es manifesten en el fenotip de l’heterozigot. Són els caràcters mixtes
  • dominància intermitja: quan de l’encreuament de dues línies pures s’obté un entremig

Conceptes bàsics

  • Població és un grup d'individus de la mateixa espècie que viuen en el mateix temps i espai
  • Reservori genètic: conjunt d'al·lels de tots els gens de tots els individus que formen una població
  • Les poblacions estan sotmeses a la influència de l'atzar i de factors ecològics, socials, etc. que determinen canvis que, a la llarga, poden implicar modificacions en el reservori genètic.

Llei de l’equilibri gènic

  • Les freqüències gèniques (al·lels) i genotípiques (gens) d’una població és mantenen constants generació rera generació si s’acompleixen els següents requisits: - La mida de la població ha de ser gran (evitar errors de mostratge) - Els aparellaments han de ser a l’atzar - No s’ha de donar immigació ni emigració d’individus - No hi ha d’haver diferències en la capacitat reproductora dels genotipus (igual fertilitat, igual viabilitat) - No es dona mutació d’un al·lel a un altre, no apareixen nous al·lels a partir dels ja existents, ni aquest es transformen els uns en els altres

Especiació

El concepte d'espècie és controvertit. Una espècie és una categoria biològica

Els organismes que pertanyen a la mateixa espècie són similars en morfologia i conducta i diversos d'altres organismes d'espècies diferents.

Però n’hi ha prou amb els trets fenotípics per definir una espècie. Una espècie és un grup natural d'organismes que es poden encreuar entre si i que es troben reproductivament aïllats de la resta d'individus

Especiació: mecanismes

  • Una conseqüència del procés evolutiu és l'aparició de noves espècies.
  • Les espècies poden ser el resultat:
    • d'un procés evolutiu lent -> anagènesi o evolució filètica
    • d’un procès força més ràpid i diversificador -> cladogènesi

Especiació: mecanismes

Espècie A

Espècie A’

Espècie A

Espècie B Espècie C

Especiació: evolució filètica

Implica un llarg procés de transformació a través de múltiples generacions d'una espècie originària a una altra. Sota les pressions de la selecció natural, una espècie va acumulant canvis fins que es fa tan diferent dels seus predecessors que es pot considerar un nou tipus d'organisme. El problema de l'anagènesi és que no pot explicar l'aparició d'espècies molt divergents en períodes relativament curts

Especiació: cladogènesi

  • Una espècie originària dóna lloc a dues o més espècies.
  • Pot involucrar diverses generacions o unes poques (una o dues).
  • Una població originària s'escindeix en dues o més poblacions que presenten diferències gèniques (p.ex. resultat de la deriva genètica).
  • L’especiació es dona quan s'arriba a una situació d'aïllament reproductor ( l'intercanvi de material genètic entre les noves poblacions es fa impossible).

Especiació: cladogènesi

  • En la història evolutiva de les espècies s'han donat períodes de radiació adaptativa: un llinatge únic es diversifica en moltes espècies amb característiques distintives.
  • Aquestes característiques són el resultat de l'adaptació a nous hàbitats i particularment a la conquesta de nous nínxols ecològics.

Estasigènesi

  • Sovint s'empra l'expressió fòssil vivent per a referir- se a una espècie que ha sobreviscut durant un llarg període (milions d'anys) sense experimentar canvis rellevants en les seves característiques morfoconductuals. Serien casos d’estasigènesi.
  • Exemples: l'ornitorinc, el celacant, el tauró blanc…

Especiació: tipus

  • Hi ha dos tipus possibles d'especiació:
    • especiació al·lopàtrida
    • especiació simpàtrida

L’especiació al·lopàtrida és la més freqüent en els animals. Cal una barrera que separi una població. ( Illes naturals)

Especiació al·lopàtrida: fases

  1. Aïllament geogràfic de la població originària. S’interromp l'intercanvi de gens entre dues poblacions d'una mateixa espècie.
  2. Adaptació a les condicions locals en el transcurs del temps, mitjançant la selecció natural que actua sobre la variabilitat individual. Aquesta etapa sol ser lenta i gradual, i pot ser reversible si la barrera inicial desapareix abans que s'hagi establert l'aïllament reproductor entre els individus.
  3. Establiment d'uns mecanismes que garanteixen l'aïllament reproductor entre els individus d'espècies diferents

Mecanismes d'aïllament reproductor

  • Hi ha dos tipus de mecanismes d'aïllament reproductor, segons la formació o no de zigots híbrids: - Mecanismes d’aïllament reproductor prezigotics. Eviten la fecundació i, per tant, la formació del zigot. - Mecanismes d’aïllament reproductor postzigòtics. No eviten la formació del zigot però limiten la seva capacitat de supervivència o de reproducció

Mecanismes prezigòtics

  • Temporal o estacional: les poblacions són simpàtrides, però el període reproductor dels mascles i les femelles de les dues poblacions no coincideix en el temps [Es pot donar en estacions diferents (primavera/tardor) o en moments diferents (dia/nit)]
  • Ecològic: les poblacions viuen en la mateixa zona geogràfica, però ocupen nínxols ecològics diferents.
  • Etològic o comportamental: les diferències de comportament en el festeig i l'aparellament fan que l'atracció sexual entre mascles i femelles de poblacions diverses sigui mínima o inexistent.

Mecanismes prezigòtics

  • Mecànic: la incompatibilitat morfològica dels òrgans reproductors impedeix o dificulta l'acoblament entre els mascles i les femelles de les dues poblacions.
  • Gamètic: les característiques fisiològiques de les cèl·lules sexuals masculina i femenina dels mascles i les femelles de les dues poblacions impossibiliten la fecundació, o bé els espermatozoides moren en el tracte reproductor de la femella abans d'abastar l'òvul.

Patrons d’evolució

  • El concepte d'analogia/homologia es deu a Owen, un naturalista del segle XIX.
  • El va desenvolupar per referir-se a les similituds en les característiques morfològiques que presentaven les diverses espècies animals.

Analogies morfològiques

  • Les ales de les aus i dels insectes són anàlogues: compleixen una mateixa funció, però no són versions modificades de les extremitats d'un antecessor comú Les extremitats superiors dels mamífers i de les aus tenen una estructura òssia similar i la raó d'això és que deriven d'un antecessor comú (un rèptil) Homologia morfològica = Homologia funcional

Analogies i homologies conductuals

  • Filogènia de la conducta: evidències indirectes. Perspectiva comparada, anàlisi de similituds conductuals entre espècies més o menys emparentades genèticament.
  • Aquestes similituds poden ser anàlogues o homòlogues

Analogies conductuals

  • Les condicions de l'entorn on viuen són molt similars i els animals han trobat una estratègia comportamental equivalent per fer front als problemes que els planteja un hàbitat determinat.
  • Així, les similituds entre dues espècies són el resultat de l'evolució convergent.

Homologies conductuals

  • Les dues espècies es troben força relacionades genèticament i presenten la mateixa conducta d'un antecessor comú a totes dues.

Relacions filogenètiques i característiques

morfoconductuals

  • Caràcters ancestrals: apareixen abans en el desenvolupament de l'organisme i també en el registre fòssil i s'observen en espècies filogenèticament properes.
  • Caràcters derivats: apareixen tard en l'evolució d'un llinatge
  • Característiques primitives: es fa referència als caràcters ancestrals
  • Especialitzacions: es consideren els caràcters derivats.

Relacions filogenètiques i característiques

morfoconductuals

  • Es parla d'espècies primitives si conserven molts trets ancestrals o espècies especialitzades si presenten molts trets derivats
  • A l'hora de construir la història filogenètica d'una espècie, els trets ancestrals són poc útils. Per a establir la proximitat entre espècies hem de considerar les semblances en els trets derivats

Origen i evolució de la conducta

  • La conducta és el conjunt de manifestacions observables, regulades pels sistemes nerviós i endocrí, mitjançant les quals l’animal, en resposta a un estímul intern o extern, es relaciona adaptativament amb el medi ambient_._

L’evolució dels animals: fites destacables

  • Precàmbric (4500 a 544 m.a.)
    • 3800 m.a. : primeres cèl·lules procariotes
    • 2500 m.a. : cèl·lules eucariotes
    • 1000 m.a.: reproducció sexual
    • 750 m.a.: organismes pluricel·lulars (750 m.a.), primeres neurones - Agregats multicel·lulars -> especialització segons distribució espacial -> cèl·lules especialitzades en la comunicació: protoneurones -> origen del sistema nerviós. - Celenteris: xarxa neuronal difusa

L’ordre dels primats

  • Fa 60 milions d’anys...
    • Prensilitat en mans i peus
    • Visió tridimensional
  • Altres característiques dels primats
    • Adaptacions morfològiques i sensorials
    • Adaptacions reproductores: estratègia reproductora K -> sociabilitat
    • Sociabilitat
    • Cervells grans i complexes

PRIMATS Strepsirrhini Haplorrhini Lemuriformes Lorisiformes Tarsiiformes Simiiformes Platyrrhini Catarrhini Lemuroidea Lorisoidea Tarsiodea Ceboidea Cercopithecoidea Hominoidea Cercopithecidae Hylobatidae^ Hominidae Cercopithecinae Colobinae^ Ponginae^ Homininae Adaptado de Mitani et al. (2012)

PROSIMIS: STREPSIRHINI SIMIS (+ tarser): HAPLORHINI

Família Hominidae

  • Subfamília Ponginae
    • Tribu Pongini. Gènere Pongo (orangutans)
  • Subfamília Homininae
  • Tribu Gorillini. Gènere Goril·la (goril·les)
  • Tribu Hominini.
  • Subtribu Panina. Gènere Pan (ximpanzés i bonobos)
  • Subtribu Hominina. Gènere Homo (humans)