Cas pràctic número 1 – L’estatut com a font
1. Quina és la naturalesa, la funció i el contingut constitucionalment possible dels
estatuts d'autonomia? Raona la resposta a partir dels articles constitucionals
pertinents.
Per començar, abans de poder establir quines són les funcions i els possibles continguts dels
estatuts d’autonomia, cal determinar la seva naturalesa jurídica: així doncs, per un costat
s’estableix per l’article 147 CE que és la norma institucional bàsica de les comunitats
autònomes –i, per tant, la que constitueix les Comunitats Autònomes (STC 31/2010, de 28 de
juny, FJ 4)- i, per l’altre, basat en la supremacia normativa de la Constitució emmarcada a
l’article 9 de la mateixa, es determina la naturalesa subconstitucional dels estatuts d’autonomia
tenint en compte també que, al establir que l’estatut és el que funda la comunitat, s’entén per
consegüent que aquest emana de la Constitució.
En segon lloc, podríem establir dos funcions principals als estatus d’autonomia: d’una banda,
compleix la funció –tal i com diu la STC 31/2010- de donar a l’Ordenament (que es redueix a
una unitat amb la Constitució) una diversitat mitjançant la creació d’ordenaments autònoms,
sempre subordinats a la Constitució; d’altra banda, té la funció d’atribució competencial en tant
que pot perfilar les competències que quedaran atribuïdes a l’Estat en funció de les
competències de l’article 148 CE que decideixi atribuir-se.
Finalment, respecte al contingut dels estatuts d’autonomia, cal destacar que la Constitució no
estableix el contingut propi d’aquests estatuts, però sí n’indica un contingut mínim que seria
aquell prescrit per l’article 147.2 CE. Així mateix, aquest és el contingut necessari que, tot i
poder ser també suficient, no impedeix que es compti amb altres. Aquests altres continguts
poden ser, per una banda, previsions expresses com l’article 3.2 CE o l’article 4.2 CE, o bé ser
continguts implícits. Aquests últims poden incloure una gran varietat de disposicions, però
sempre sota uns límits que es basarien, principalment, en mantenir la divisió entre la Constitució
i els poder constituïts per aquesta, i mantenir l’eficàcia del sistema en el seu conjunt.
2. El procediment d'aprovació, en el cas de l'Estatut de Catalunya, afegeix alguna
característica rellevant que pugui connectar-se amb la naturalesa jurídica de la
norma? Raona la resposta.
En aquest aspecte, l’Estatut de Catalunya es caracteritza per la seva bilateralitat; per les seves
condicions històriques, Catalunya va elaborar el seu Estatut mitjançant la Transitòria 2 CE, de
forma que per a la seva aprovació calia l’actuació conjunta amb els representants de les Corts
Generals. Això dota a l’Estatut català d’una força que no tenen altres estatuts ja que va estar
creat en col·laboració amb l’òrgan que ostenta la potestat legislativa, de forma que el seu
contingut haurà passat ja per un primer filtre i, al no haver-se elaborat de forma unilateral, serà
probablement més propera a allò que emana de la Constitució.
3. Fes un breu resum de la doctrina del TC sobre això. Al teu parer la STC 31/2010,
de 28 de juny (adjunta) introdueix algun canvi Important? Compara aquesta
sentència amb la STC 247/2007, de 12 de desembre (Estatut d'Autonomia de la
Comunitat Valenciana), FJ 6
En referència a la qüestió dels estatus d’autonomia i de la seva naturalesa, s’han adoptat
diferents punts de vista: per un costat, certa part de la doctrina considera els estatuts iguals –tot
i que amb un nom distint- a les Constitucions Federals, mentre que per un altre, es considera els
estatus d’autonomia no més que una llei orgànica més.
