

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: organitzacio constitucional de l'estat, Profesor: Joan Lluís Perez Francesch, Carrera: Dret, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


El Federalista fa referència a El Federalista número 10 ( també conegut com a El Federalista X ) amb el títol original Federalist Number 10. És un assaig escrit pel polític liberal nord-americà James Madison. Va ser publicat l’any 1787 i forma part dels Federalist Papers, una sèrie d’assajos iniciada per Alexander Hamilton, la qual pretén argumentar la ratificació de la Constitució dels Estats Units. L’assaig tracta sobre la protecció de cara els grups de ciutadans amb interessos contraris als drets dels seus iguals i als interessos de la comunitat en general. S’argumenta que una república forta i gran estaria més ben defensada davant d’aquest perill que no pas una de més petita. Per tal d’entendre millor el context històric en el qual es va escriure El Federalista número 10, em sembla important fer referència a la situació històrica a la qual es trobava Estats Units en aquell moment. Cal remuntar-nos als orígens de la creació d’Estats Units i la creació de la constitució americana, juntament amb l’inici del Govern Nord-Americà. La història d’Estats Units va començar amb la colonització britànica a Amèrica del Nord, en la qual immigrants britànics van fundar un total de tretze colònies al llarg de la costa atlàntica entre els segles XVII i XVIII. Inicialment, els colons que vivien a les colònies tenien un tracte pacífic i correcte amb els Britànics, però mica en mica, tot això va anar canviant. Els Britànics (residents a Gran Bretanya) van començar a adoptar mesures repressives en contra dels colons i el tracte cap a aquests era molt diferent respecte als ciutadans de Gran Bretanya. Aquestes diferències van ser les que van provocar l’inici de la Guerra d’Independència. George Washington va ser el comandant de les primeres tropes de milicians que lluitaven per la independència de les colònies respecte a l’Imperi Britànic, la diferència de forces era molt gran, així que els colons van demanar ajuda a França, país que en aquell moment sortia de la Guerra dels set anys. França va acceptar la petició dels colons i Espanya va ajudar amb armament. Així es va iniciar la guerra que va durar 8 anys, acabant amb la victòria dels colons. Un cop acabada la guerra, els representants de cada colònia es van reunir a Filadèlfia, on es va començar a elaborar la primera constitució escrita del món al 1787, on van declarar un règim democràtic- representatiu i iniciant així el sistema federal (sistema que va durar des de la dècada del 1790 fins al 1816). El federalisme va ser fundat per Alexander Hamilton, qui durant el govern de George Washington (primer president d’Estats Units), va reunir un grup de seguidors que donaven suport a les seves polítiques fiscals. Van ser aquest grup el qual va donar origen al Federalisme. El partit polític a l'oposició era el partit Demòcrata-Republicà. Per tant, El Federalista número 10, juntament amb tots els assajos de The Federalist Papers , van ser elaborats en un moment de la història d’Estats Units on tot es començava a ordenar, quan un dels països actualment més rics del planeta començava a néixer. The Federalist Number 10 , va ser publicat el mateix any que la Constitució d’Estats Units de 1787, i tenia com a objectiu ratificar la constitució, i defensar les seves idees enfront d’aquells grups que n’estaven en contra. L’assaig defensava una política federalista, la qual en aquell moment era la que governava el país. També és important tenir en compte, dins del context, El Partit Federalista, el qual va ser un partit polític Nord-Americà que es va originar durant la presidència de George Washington, com a oposició al Partit Demòcrata-Republicà als Estats Units. Les ideologies que defensava eren el Federalisme, el nacionalisme i el mercantilisme. Va ser creat l’any 1792 i es va dissoldre l’any 1824, quan es va integrar en el Partit Nacional-Republicà. El partit Federalista, o Federalist Party , va ser el primer partit polític nord-americà i va tenir una gran importància en el constitucionalisme americà, ja que va formar part de la creació dels Estats Units i va tenir molta força i veu a l’hora de crear el futur d’aquest país i va firmar molts acords importants com ara el Tractat de Jay 1794 (tractat un es van firmar uns acords amb l’Imperi Britànic). Els federals van iniciar la pau en el comerç i la diplomàcia amb Gran Bretanya gràcies a aquest tractat. Malgrat que el parit es va dissoldre, va marcar un gran impacte en formar part de la creació de les bases de l’economia nacional, la creació del sistema judicial nacional d’Estats Units i la formulació dels principis amb la política exterior. The Federalist Number 10 , tenint en compte tot allò mencionat anteriorment, no només simbolitzava una defensa de la Constitució, sinó que defensava tota una ideologia i un possible futur amb l’anhel de fer el millor per al pròsper país. L’assaig tractava sobre moltes coses importants, com ara la qüestió de la facció. En el número 10, James Madison continua amb la discussió començada per Alexander Hamilton ( un dels futurs membres del Partit Federalista) sobre el caràcter destructiu que podria tenir el
comportament facciós en una república. Madison, parla en el seu assaig, sobre la possible forma d’eliminar els seus efectes negatius. Madison defineix la facció com a: un nombre de ciutadans, que pot ser tan una majoria com una minoria del total, units en un accionar motivat per passions o interessos contraris als drets dels altres ciutadans o contraris als interessos permanents de la comunitat ". L’autor, afirma que la causa principal de la facció és la distribució desigual de la riquesa, la qual divideix la població en classes socials. També cal fer referència al fet de que James Madison estava molt influenciat per la ideologia de Montesquieu i n’era un gran admirador. Per tal de resumir una mica la importància del contingut de l’obra de Madison, he resumit en 4 punts, les principals idees que es reflecteixen en l’obra:
Primerament, Madison indica que hi ha dues maneres de limitar el dany causat per la facció: remoure les seves causes o controlar els seus efectes. Al mateix temps diu que hi ha dues maneres de remoure les causes: eliminar la llibertat individual o crear una societat homogènia en opinions i interessos. Per tant, Madison conclou que l'única forma de combatre el comportament facciós és controlant els seus efectes.
L'autor argumenta que el principi de sobirania popular evita en si mateix triomf de les faccions minoritàries, per tant les faccions majoritàries són l'inconvenient a tractar. Madison proposa que la manera de contenir a aquestes últimes és: prevenir l'existència de la mateixa passió o bé incapacitar la facció.
El concepte de república , segons Madison, és diferent d'una democràcia, en el fet que el seu govern és delegat a representants, i com a resultat d'això pot estendre en una àrea gran. L'autor argumenta que una república gran triaria millors delegats que una petita, ja que el nombre de ciutadans és més gran i, a més, "els trucs mitjançant els quals guanyen les eleccions els mals candidats" són menys efectius en un electorat ampli.
Finalment Madison també limita la seva conclusió respecte a que les grans repúbliques brindaran millors representants en considerar que si la república és massa gran, podria allunyar als representants de les necessitats del representat.