

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Dret Administratiu I, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: UPF
Tipo: Apuntes
Subido el 02/09/2008
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Lídia Ribalta i Amigó Grup 1 – Subgrup 7
STC 137/1989 sobre participació de les Comunitats Autònomes en la conclusió de tractats
L’autor del text que estem analitzant és el Tribunal Constitucional espanyol, les principals funcions del qual consisteixen en el control constitucional de les lleis i normes amb rang de llei, resolució de recursos d’emparament, resolució de conflictes de competència i, en definitiva, garantir la supremacia de la Constitució dins d’estat espanyol. El text fou redactat l’any 1989, i resol una qüestió positiva de competència entre el Govern espanyol i la Junta de Galícia. Una qüestió positiva de competència es dóna quan dos òrgans – en aquest cas l’executiu estatal i un d’autonòmic – reclamen per a sí la competència sobre una determinada matèria.
El text estudiat és una sentència, mecanisme que té l’esmentat Tribunal Constitucional per a resoldre els litigis que se li presenten. Concretament, ens estem referint a la Sentència 137/1989 de 20 de juliol sobre participació de les Comunitats Autònomes en la conclusió de tractats.
L’objecte de la sentència és la discussió sobre la invasió per part de la Junta de Galícia de la competència estatal exclusiva en matèria de relacions internacionals, formulació que es presenta davant del Tribunal Constitucional a través de la corresponent qüestió de competència. En aquest punt és on presentarem els fets del cas. La Conselleria d’Ordenació del Territori i Medi Ambient de la Junta de Galícia i la Direcció General del Medi Ambient del Govern de Dinamarca varen subscriure el 2 de novembre de 1984 un “Comunicat de Col·laboració”, mitjançant el qual les parts signatàries preveien una col·laboració per a l’estudi de l’administració i planificació del medi ambient a Galícia per part de la Direcció danesa del Medi Ambient, l’Institut d’Hidràulica de Dinamarca i les empreses daneses I. Krüger AS i Hening Toft-AS. L’Administració danesa, per part seva, es preveia que aportaria una ajuda econòmica per al desenvolupament d’aquesta tasca. És arran de la celebració d’aquest “Comunicat de Col·laboració” que el Govern espanyol decideix presentar la qüestió de competència davant del Tribunal Constitucional, basant-se en l’article 149.1.3 de la Constitució espanyola: “L’estat té competència exclusiva sobre les matèries següents: (…) Relacions internacionals”. Aquesta exposició ens dóna peu a presentar, tot seguit, les qüestions jurídiques que es plantegen entorn al cas.
La primera de les qüestions jurídiques que es planteja tracta sobre els requisits necessaris per tal que es pugui decidir sobre la competència en una determinada matèria a través de la via del conflicte. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional exposa, remetent-se a la STC 143/1985, que per a que sigui viable el conflicte de competència cal que un ens afirmi que li pertany una competència, negant així que aquesta pertany a un altre ens que, per part seva, ha portat a terme determinats actes d’invasió de la mateixa. Aquest requisit es pot transportar al cas estudiat: la Comunitat Autònoma de Galícia realitza un acte – la celebració del “Comunicat de Col·laboració” amb Dinamarca – per al qual en la Constitució espanyola (art. 149.1.3) es reserva la competència exclusiva per a l’Estat.
La següent qüestió jurídica a tenir en compte és si la norma del 149.1.3 de la Constitució impedeix qualsevol forma de contractació internacional per part de les
Comunitats Autònomes. Sobre aquesta qüestió, el Tribunal Constitucional es remet a la mateixa Constitució, als antecedents d’elaboració de la mateixa, i a l’Estatut d’Autonomia de Galícia. Començant per la primera, considera que l’art. 149.1.3 deixa clar que el ius contrahendi en matèria de relacions internacionals correspon exclusivament a l’Estat; d’altra banda, els articles 93 i 94.1 de la mateixa CE permeten a les Corts Generals autoritzar mitjançant llei orgànica la celebració de determinats tipus de tractats, però això no es dóna en el cas. Pel que fa als antecedents de l’elaboració de la Constitució, la sentència exposa que sobre el tema de les relacions internacionals per part de les Comunitats Autònomes només hi hagué una esmena per part del Grup Parlamentari Basc, però que no va ser tinguda en compte, de manera que queda reafirmada la voluntat del constituent per a reservar la competència exclusiva de l’Estat en matèria de relacions internacionals. Per últim, la sentència fa referència a l’Estatut d’Autonomia de Galícia, en el qual es conté que la Comunitat Autònoma “podrà sol·licitar del Govern, per a la seva autorització els Tractats o Convenis que permetin l’establiment de relacions culturals amb els Estats amb els quals mantingui particulars i culturals o lingüístics”. El Tribunal Constitucional remarca en referència a això el reduït àmbit d’actuació que es reserva Galícia. Com a conclusió de tot plegat, el Tribunal Constitucional considera que la Comunitat Autònoma de Galícia s’ha extralimitat en l’exercici d’una potestat que correspon inexcusablement a l’Estat espanyol.
L’argument que al respecte ha presentat la Junta de Galícia ha estat que el “Comunicat de Col·laboració” era una previsió de col·laboració però que, tot i així, no tenia força vinculant ni obligava a la celebració de futurs contractes. Per altra banda, l’Advocat de l’Estat argumenta que del text del “Comunicat de Col·laboració” sí que n’emana un vincle obligatori per a les parts.
Finalment, en la resolució, el Tribunal Constitucional reafirma la matèria de relacions internacionals com a competència exclusiva de l’Estat i, com a conseqüència, declara la nul·litat del “Comunicat de Col·laboració”.