Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Les competències de les CCAA, Apuntes de Derecho Constitucional

Universitat de Barcelona (UB)Derecho Constitucional

Asignatura: Dret constitucional ii, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 03/08/2010

diana89-3
diana89-3 🇪🇸

4.1

(112)

22 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
5 Les competències de les comunitats autònomes
El concepte de competència. El sistema de distribució de competències. La tipologia de
competències: exclusives, concurrents, compartides i d'altres. La modificació
extraestatutària de les competències
INTRODUCCIÓ.
CaracterísticaEstatcompost:existencia1pluralitatdecentresdegovernambinstitucions
pròpiesipodersnaturalesaestatal.
PoderEstatglobalmentdivisiódoble:
o Caràcterhoritzontal:Legislatiu,Executiu,Judicial.
o Caràctervertical:Diversoscentresgoverns.EstatiLander.
Necessitatestablirundeterminatsistemaderepartimentdelpoderentrediversisnivells
territorialsdegovern.
o Aixídiferenciaràmbitspropisdecadapoderointervencióiresponsabilitat.
1. CONCEPTECOMPETÈNCIA.
Competència:És1funciópúblicaqueesportaatermesobreunamateria,enunterritorio
determinat.Defamb3elementsbàsics:
o El.Funcional:FPública.
o El.Material:Matèria.
o Elterritorial:Territori.
FuncionsPúbliques:qualsevolactivitat,accióointervenciópoderspúblicsisotmesaal
dretpúblic.QualsevolactuacióqefectuïnenlaqualitatPP.
2granstipus:
o CaràcterNormartiu.
o CaràcterExecutiuoadministratiu.
o Cadaunasusceptibledeconvertir‐seenunacompetènciadif.
UnaFuncióGenèricaespotdividirensubfuncionsmésconcretes,iaquestesespoden
convertirenl’elementfuncionald’1competènciadeterminada.
Enalgunscasosfuncióexercidasobreunamatèriaésméscomplexaipotintegrartant
facultatsnormatives(legislativesioreglamentaries)comtambéexecutives(FFoment).
DinsdelesfuncionsPúbliquesensentitestrictecaldiferenciar:
o Activitatsinstrumentals:actuacionspoderspúblicsquenorepresentenexercici
d’unapotestatpúblicasinóquesónunmitjàauxiliarperal’actuaciód’una
competència.
Lamatèria:éselsectordelarealitatonesprojectenlesfuncionspúbliques.Aquestsector
delarealitatpotserfàcilmentidentificablecoml’agricultura,transport,defensaperòen
ocasionspotresultarméscomplex,jasiguipklamatèriatécontornsdifícilsdedelimitar
almenysambunconsensgeneral.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Les competències de les CCAA y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

5 Les competències de les comunitats autònomes

El concepte de competència. El sistema de distribució de competències. La tipologia de

competències: exclusives, concurrents, compartides i d'altres. La modificació

extraestatutària de les competències

INTRODUCCIÓ.

 Característica Estat compost: existencia 1 pluralitat de centres de govern amb institucions pròpies i poders naturalesa estatal.  Poder Estat globalment divisió doble: o Caràcter horitzontal: Legislatiu, Executiu, Judicial. o Caràcter vertical: Diversos centres governs. Estat i Lander.  Necessitat establir un determinat sistema de repartiment del poder entre diversis nivells territorials de govern. o Així diferenciar àmbits propis de cada poder o intervenció i responsabilitat.

1. CONCEPTE COMPETÈNCIA.

Competència: És 1 funció pública que es porta a terme sobre una materia, en un territorio determinat. Def amb 3 elements bàsics: o El. Funcional: F Pública. o El. Material: Matèria. o El territorial: Territori.  Funcions Públiques: qualsevol activitat, acció o intervenció poders públics i sotmesa al dret públic. Qualsevol actuació q efectuïn en la qualitat PP.  2 grans tipus: o Caràcter Normartiu. o Caràcter Executiu o administratiu. o Cada una susceptible de convertir‐se en una competència dif.  Una Funció Genèrica es pot dividir en subfuncions més concretes, i aquestes es poden convertir en l’element funcional d’1 competència determinada.  En alguns casos funció exercida sobre una matèria és més complexa i pot integrar tant facultats normatives (legislatives i o reglamentaries) com també executives (F Foment).  Dins de les funcions Públiques en sentit estricte cal diferenciar: o Activitats instrumentals: actuacions poders públics que no representen exercici d’una potestat pública sinó que són un mitjà auxiliar per a l’actuació d’una competència.  La matèria: és el sector de la realitat on es projecten les funcions públiques. Aquest sector de la realitat pot ser fàcilment identificable com l’agricultura, transport, defensa però en ocasions pot resultar més complex, ja sigui pk la matèria té contorns difícils de delimitar almenys amb un consens general.

 Matèria a efectes competencials ha de ser sempre definida o acotada jurídicament: a la realitat no hi ha matèries competencials sinó simplement sectors i objectes que guarden moltes vegades una unió estreta o que formen un continuum.  Per poder distribuir funcions públiques sobre aquesta realitat cal definir‐les i acotar‐les.  Per aquesta delimitació CE i Estatuts empren criteris molt diversos: o Divisió material del sector: creació de diversos subsectors dins del mateix (art 149.1.16a) Ex; Sanitat interior, exterior i productes farmacèutics. o Divisió del sector segons un criteri territorial: art 149.1.21a CE: transport intercomunitari i intracomunitari. o Distinció en funció de l’interès de l’objecte: art 149.1.20a: Ports i aeroports d’interès general o altres q no ho siguin. o Delimitació d’acord amb la finalitat que es persegueix: art 149.1.28a: la protecció del patrimoni historicoartístic contra exportació. o La distinció entre els diversos objectes o béns en funció de la seva titularitat: art 149.1.28 CE: museus de titularitat estatal.  1a operació per saber a qui correspon la competència d’una actuació pública és subsumir‐ la o encaixar‐la en algun dels títols competencials previstos en el bloc de constitucionalitat, operació que s’ha de fer atenent a criteris el més objectius posibles.  Subsumpció operació difícil.  En cas conflictes TC acudeix de manera principal a la finalitat predominant de l’actuació, per tal d’inserir‐la en un o altre matèria competencial.  Territori: àmbit espacial de validesa dels actes que són producte d’exercir les funcions corresponents. Àmbit in cada instància exerceix vàlidament els seus poders i on les seves actuacions disposen d eficàcia. o Això no significa que els efectes de 1 actuació autonòmica no es puguin estendre més enllà del seu territori. o El territori no és en cap cas un títol competencial.

2. EL SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES.

  1. Les Regles generals de distribució.  Majoria Estats federals estableixen en les seves respectives constitucions una llista més o menys concreta de les competències atribuïdes a la instància central de poder. o La resta a través clàusula residual es considera competència dels membres instàncies territorials. o Esquema q es complica amb inclusió clàusules genèriques, d’interrelacions de tipus molt divers i de regles q moltes vegades no tenen una interpretació fàcil.  CE no segueix esquema conceptualment tan simple, opta per una altre alternativa: o Assignar a cada comunitat un nivell de competències determinant en el seu estatur d’autonomia respectiu dincs d 1 marc constitucional dissenyat previament. o Nivell però q pot ser molt divers d 1 comunitat a una altre. o En aquest sistema les competències no assumides per cada comunitat en el seu Estatut corresponen a l’Estat.

 Són:

1. La Llei marc de delegació de competències legislatives :  A traves de la qual l’Estat pot delegar a les comunitats autònomes facultats per a dictar normes amb rang de lleu, després d’establir en la mateixa llei de delegació, el marc (les bases) al qual s’haurà d’ajustar la llei delegada autonòmica. 2. Les Lleis orgàniques de transferència i delegació de competències:  Per les quals l’Estat pot delegat una competència pròpia (traspassar l’exercici, conservant la titularitat) o transferir‐la (traspassar la titularitat, que l’Estat només podrà recuperar derrogant la llei de transferència) a les CCAA.  La CE deixa obert ampli camp possibilitats en establir que seran delegables o transferibles aquelles competències que ho siguin per la seva pròpia naturalesa. 3. Les lleis d’harmonització:  Per les quals les Corts Generals si aprecien que la diversistat legislativa existent en una matèria vulnera interès general, poden dictar una llei q estableix principis a partir dels quals les CCAA refacin les seves legislacions per establir una regulació uniforme, almenys en l’àmbit dels principis bàsics.

3. El traspàs de mitjans i serveis.

 Un cop efectuada l’atribució de competències a les CCAA, cal procedir a assignar recursos humans, materials, tècnics i financers que en l’àmbit de l’Administració Estatal estan al servei d’aquestes competències. o Exigència ineludible per a dotar de contingut real els títols competencials de les comunitats però és una exigència de compliment complex i progressiu que requereix l’acord de les 2 parts implicades.  L’assumpció de competències es produeix d’una manera automàtica a partir de l’entrada en vigor de l’estatut i des d’aquest mateix moment es poden exercir les competències.  Tanmateix el seu exercici real i eficaç només pot produir, almenys en les competències q impliquen prestació servei: a partir moment en què es produeix traspàs dels mitjans i els serveis corresponents.  Els estatuts preveuen aquest traspàs de mitjans es faci a través de comissions mixtes i paritàries entre Administració Estat i la mateixa comunitat, que han d’arribar a un acord que després serà revestit amb la forma de reial decret pel Consell de Ministres.  Procés molt llarg i complex.

4. Evolució repartiment competències.

 CCAA poden assumir competències en els seus respectius estatuts en funció de la via d’accés a l’autonomia que hagin seguit.  Una distinció inicial entre les comunitats de via ràpida: o Andalusia art 151 CE. o Catalunya, País Basc i Galícia disposició 2na transitòria.  Via lenta: o Totes les altres.  Algunes CCAA q van seguir la ordinària van rebre ja en el primer moment noves competències mitjançant lleis orgàniques de transferència, fins a equiparar‐se pràcticament amb les primeres (Canàries i País Valencià).  Navarra va seguir un procés de constitució absolutament especial.  Fins a 1992 es podia distingir a efectes competencials entre aquestes 7 CCAA i les restants.  L’any 1992 en virtut pactes autonòmics subscrits entre el Govern (PSOE) i oposició (PP) es va aprovar Llei Orgànica 9/1992 de 2 de desembre , que augmentava el nivell competencial de les comunitats de via lenta fins a equiparar‐les pràcticament amb les altres, llevat de la sanitat q es preveia transferir‐la en un moment post, finalment 2001.  Poc després de 1994 es va procedir reforma els estatuts d’aquestes comunitats i el de la comunitat valenciana (derrogant LOTRAVA) incorporant‐hi competències transferides per Llei Orgànica.  D’aquesta manera llevat d’algunes matèries determinades avui hi ha una igualtat substancial entre els nivells competencials de les diverses CCAA q només queda exceptuada per algunes qüestions que afecten particularment certes CCAA ( que formen part del “fet diferencial” i per alguna transferència competencial singular de l’Estat a alguna comunitat (trànsit a Catalunya).

5. Repercussió Unió Europea en la distribució competències.

 Tractat Espanya adhesió a les comunitats europees (1985) i successives reformes tractats originaris en què ha participat. o S’han transferit poders sobirans interns a les comunitats Europees.  Poders q anteriorment eren d Estat o CA‐ un cop transferits‐ exercits plenament per les institucions comunitàries europees.  Característica dret comunitari: Primacia i efecte directe.  Traspàs de poders interns (Estat i CA) provoca problemes nous entre repartiment competencial entre les 2 parts.  2 dimensions en el problema: o Fas descendent: o d’aplicació del dret comunitari per part de les institucions internes. o Fase ascendent: o de participació dels òrgans interns en la formació del dret comunitari.

6. Tipologia de Competències.

 Del sistema de distribució establert pel bloc de constitucionalitat neixen competències de dif tipus: o Exclusives. o Concurrents. o Compartides.  Cal considerar existència d’altres categories més diverses i específiques: o Indistintes. o Coordinació. o Foment. o Col∙laboració. 6.1 Competències Exclusives.  Art 149.1‐ llista reservada a Estat.  Funció que en relació amb 1 matèria determinada, s’atribueix a 1 part amb exclusió de totes les altres.  Exclusivitat: es refereix a l’element funcional de les competències i equival a 1 distribució alternativa d’aquestes, a una instància o altre.  Competència exclusiva s’oposa a competència indistinta.  Immensa majoría de les competències tenen aquest caràcter, pk el mètode ordinari de distribució és precisament l’alternatiu (o una o altre) i no pas acumulatiu o indistint.  Aquesta 1 concepció de comp exclusiva serveix de poc perquè és aplicable a la majoría dels casos i es refereix més aviat al mode de distribució de competències.  Hi ha una concepte més restringit de comp exclusiva: o Una competència exclusiva és la que atribueix a una part la totalitat de les funcions públiques sobre una matèria i n’exclou totes les altres instàncies de govern.  Exclusivitat en sentit estricte: fa referència doncs tant a l’element formal com a l’element material de la competència: totes les funcions sobre tota la matèria.  Aquest tipus de matèria pot ser: o Mat completa: un sector de la realitat q tingui unitat i coherència internes, una matèria sencera. o Subsectors: Un sector de la realitat que forma un continum es divideix i dona lloc a diversos subsectors que es convertiran en la base material de competències diferents, que poden ser totes exclusives i estar atribuïdes a instàncies diferents. o Competència exclusiva íntegra: Matèria és sencera o té jurídicament la unitat que presenta la realitat: abracen totalitat matèria.  D’aquestes hi ha poques i corresponen a l’estat. Ex: defensa.

6.2 Competències Concurrents.  CE i Estatuts distribueixen les funcions de manera que correspon a l’Estat dictaminar les bases: legislació bàsica i normes internes i les CA el desenvolupament normatiu i l’execució.  Es produeix una concurrència de funcions, algunes de la mateixa naturalesa però d’intensitat diversa. o Ex: sanitat, ensenyament, medi ambient.  Ha suscitat problemes interpretatius en la distribució de les funcions q corresponen a cada part.  TC al llarg jurisprudència mol dilatada: Entén que a través d’aquest tipus competenciañ es confereix a l’Estat la facultat de dictar normes bàsiques o les bases en la matèria corresponent.  Bases que reuneixen 2 elements diferenciats: Caràcter material i caràcter formal. Caràcter Material.  Element material de les bases que en funció del seu caràcter i contingut: la norma dictada per l’estat ha se poder se qualificada de bàsica en el sector per la seva importància i transcendència.  Correspon al legislador la qualificació de la norma però el TC la pot revisar precisament pk la utilitza aquesta concepció material de les bases que ho són perquè substancialment reuneixen aquesta condició. Caràcter Formal.  Les bases han d’estar contingudes en normes que tinguin rang de llei precisament per la seva importància i motius de seguretat de les CA.  TC exigeix STC 69/1988 aquesta condició formal per establir les bases.  No hi ha prou que el legislador qualifiqui 1 norma bàsica per llei sinó que aquesta ha de respondre a aquest caràcter.  Les bases han de ser establertes per llei.  TC ha admès que excepcionalment siguin establertes per reglament. o Si una llei prèvia ho autoritza. o El mateix reglament estableix amb claredat el caràcter bàsic de la norma.  Amb les bases es pretén establir un denominador normatiu comú per a tot el territori com repeteix insistentment la doctrina TC.  A partir d’aquest poden actuar les CA dictant normes de desenvolupament que hi escaiguin.  Les normes bàsiques han de deixar un espai suficient a les CA pk puguin establir les seves pròpies opcions normatives. o D’una altre manera les normes bàsiques podrien envair competències desenvolupament CA.

o Mecanismes q permeten al govern estatal obtenir informació de les autoritats autonòmiques sobre aplicació de la legislació. o En cas irregularitats l’estat no disposa de mitjans directes de correcció i reacció: s’acudeix a mètodes originaris de control de caràcter jurisdiccional.

7. Altres Tipus Competències.

7.1 Competències indistintes.  Competències que generalment recauen sobre la cultura i se li atribueixen a totes 2 instàncies les mateixes facultats sobre la mateixa matèria. o Concurrència perfecte de funcions.  Es tracta d’una excepció a la distribució alternativa de competències que opera d’una manera acumulativa. 7.2 Competències de Coordinació.  És el camp que permet al seu titular establir un mode determinat de relació entre les diverses parts, a través del qual aquestes han d’exercir les seves competències en la matèria: orientar actuació segons criteris comuns. 7.3 Competència foment.  No és una competència autònoma sinó una facultat que va unida a competències substantives en el sector corresponent.  TC rebutja q es puguin adoptar mesures de foment si el sector que es vol subvencionar no disposa de competències suficients per fer‐ho.  STC 13/1992, 6 de febrero.