practica 2 fundamentos, Ejercicios de Fundamentos de Diseño

¡Descarga practica 2 fundamentos y más Ejercicios en PDF de Fundamentos de Diseño solo en Docsity!

FONAMENTS DE DIRECCIÓ

D’EMPRESES

CURS ACADÈMIC 2022-

PRÀCTICA 2

(ACTIVITAT INDIVIDUAL)

PRÀCTICA 2. TEORIES D’EMPRESARI I ROLS DIRECTIUS

ACTIVITAT INDIVIDUAL

OBJECTIUS

Aquesta pràctica té per objecte:

 Familiaritzar els estudiants amb la pràctica de la direcció d’empreses.

 Comprendre els diferents tipus d’empresaris.

 Comprendre els diferents enfocaments i teories sobre el paper de

l’empresari.

 Distingir entre empresari, propietari i directiu.

 Comprendre els diferents rols que exerceix el directiu.

 Millorar les habilitats analítiques, sintètiques i crítiques dels estudiants i

donar suport a la iniciativa personal.

TREBALL QUE CAL REALITZAR

1. Abans de fer aquesta pràctica, heu de repassar els continguts del tema 1

sobre els conceptes de propietat i direcció, teories sobre el concepte

d’empresari i també els diferents rols directius (epígrafs 1.5 i 1.6).

2. Una vegada aclarits els conceptes anteriors, llegiu el text dels quatre

casos que es recullen a continuació i responeu a les preguntes que es

plantegen en cada un.

3. En la sessió pràctica següent haureu de respondre a un qüestionari sobre

els quatre casos a través de l’aula virtual de l’assignatura.

CAS 1. PREGUNTA 1. Podria ser considerat empresari Guillermo Gaspart, segons la teoria del desenvolupament econòmic de Schumpeter? Justifiqueu la resposta. CAS 1. PREGUNTA 2. Podria ser considerat empresari Christian Rodríguez, segons la teoria del desenvolupament econòmic de Schumpeter? Justifiqueu la resposta. CAS 1. PREGUNTA 3. En l’actualitat, podria ser considerat Guillermo Gaspart “empresari risc”, segons la teoria del benefici de l’empresari (Knight)? Justifiqueu la resposta. CAS 1. PREGUNTA 4. En l’actualitat, podria ser considerat Christian Rodríguez “empresari control”, segons la teoria de la tecnoestructura (Galbraith)? Justifiqueu la resposta. CAS 1. PREGUNTA 5. Tenint en compte la informació del text anterior, indiqueu els rols directius que es poden identificar en les tasques exercides pels fundadors de l’empresa. Justifiqueu la resposta. CAS 2. Dolços Santa Eulalia Dolços Santa Eulalia és una empresa dedicada a la fabricació de galetes i altres dolços. Creada en 1989 per Javier Santoña i la seua esposa, Ana Rivas, va nàixer com un petit obrador artesanal de pa, a Castelló, i en l’actualitat és una empresa d’èxit els productes de la qual es poden comprar a tot Espanya, en botigues gurmet i a través del seu web. Gran part d’aquest èxit és deguda a l’impuls que han donat a l’empresa en els últims anys les filles dels fundadors, Begoña i Matilde Santoña. Begoña es va incorporar a l’empresa l’any 2008, com a directora de producció, després de finalitzar el grau en Ciència i Tecnologia dels Aliments. Treballant en col·laboració estreta amb el director de R+D de l’empresa, junts han aconseguit millorar la formulació dels productes i ampliar-ne la gamma. Recentment han llançat una línia de productes xocolatats que ha tingut molt bona acollida en el mercat. Un dels productes més venuts d’aquesta línia són les famoses “Chocolalias”, galetes de pasta fullada cobertes de xocolate. Begoña es reuneix cada matí amb els encarregats de cada línia, amb la finalitat d’ajustar la programació de producció del dia, i reorganitzar, si cal, l’assignació de tasques als operaris, en funció de l’entrada de noves comandes i per a que li faciliten les dades de producció del dia anterior. Begoña es reuneix amb els proveïdors de l’empresa almenys una vegada l’any, generalment al gener, a les instal·lacions dels proveïdors. En aquestes reunions els transmet les previsions de compra per a l’any següent, negocia els preus i els recorda el compromís de Dolços Santa Eulalia amb la qualitat. A més, sol aprofitar aquestes reunions per a veure les instal·lacions dels proveïdors i obtenir així informació de primera mà sobre els processos i la qualitat amb què treballen. L’any 2012 Matilde es va incorporar al departament de vendes de l’empresa, una vegada acabats els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses. En 2017 va passar a ocupar el lloc de directora de màrqueting. Des de llavors, ha impulsat diversos canvis en la presentació dels productes (marques, envasos, formats…) que han contribuït al notable increment de vendes en els últims anys, especialment, en el canal en línia.

A final de cada mes, Matilde es reuneix amb el seu equip per informar-los de l’evolució de les vendes i dels comentaris dels clients en xarxes socials, i els anima a proposar canvis que milloren els productes, el servei i l’atenció al client, la facilitat d’ús del web, o qualsevol altra qüestió que millore el funcionament de l’empresa. Per a Matilde és important escoltar i valorar els suggeriments dels empleats. De fet, la línia de productes apta per a diabètics, de gran acollida en el mercat, va ser una proposta d’un dels membres de l’equip. Després de la mort dels fundadors de l’empresa, els tres fills, Begoña, Matilde i Daniel Santoña, la van heretar. En l’actualitat, cada un d’ells posseeix 1/3 de la propietat de l’empresa. No obstant això, Daniel, metge en un hospital de Madrid, continua exercint la seua professió i sense cap altra vinculació amb l’empresa més enllà de la propietat. Daniel confia plenament en la gestió de les germanes. CAS 2. PREGUNTA 1. Segons les modernes perspectives sobre empresaris i directius, podria ser considerat Daniel Santoña empresari? Justifiqueu la resposta. CAS 2. PREGUNTA 2. Pot ser considerada Begoña Santoña “empresària risc”, segons la teoria del benefici de l’empresari (Knight)? Justifiqueu la resposta. CAS 2. PREGUNTA 3. Pot ser considerada empresària Matilde Santoña, segons les modernes perspectives sobre empresaris i directius? Justifiqueu la resposta. CAS 2. PREGUNTA 4. Tenint en compte la informació del text anterior, indiqueu els rols directius que es poden identificar en les tasques exercides per Begoña Santoña. Justifiqueu la resposta. CAS 2. PREGUNTA 5. Tenint en compte la informació del text anterior, indiqueu els rols directius d’informació que es poden identificar en les tasques exercides per Matilde Santoña. Justifiqueu la resposta.

CAS 4. Oliber, exemples d’innovació social Oliber és un dispositiu de suport per a persones amb atròfia o limitacions de mobilitat ideat per dues emprenedores xilenes. Està realitzat amb imants i te forma de guant i dota d’autonomia aquest col·lectiu per a facilitar activitats quotidianes com menjar, raspallar-se les dents, utilitzar un telèfon mòbil i fins i tot escriure. Les seues creadores, Camila Vivallo i Bárbara López, es van adonar que els infants amb epidermòlisi ampul·lar (pell de cristall) no podien usar pròtesis perquè els causaven mal o no aconseguien ajustar-les. El sistema, realitzat amb neoprè i amb imants per a manipular i atraure objectes de fins a 1 quilo, evita ferides a la pell, és transpirable, i gràcies a la seua adaptabilitat, el seu ús s’ha estès a pacients amb artritis, artrosi, cremades i amputacions de mans. En aquest cas, la principal motivació per a la creació de l’empresa era generar una innovació social. A partir de l’experiència i formació de les dues emprenedores i d’un intens període d’investigació sobre diverses malalties a Xile, sorgeix Oliber. La malaltia de pell de cristall els va cridar l’atenció, ja que a penes hi ha productes pensats per a les persones que la pateixen, per què se les considera un mercat delimitat, de 500. persones al món. Per a poder crear Oliber, el més important va ser empatitzar amb l’usuari i entendre el vertader dolor de la seua malaltia, tal com explica una de les creadores: “Ens vam posar al seu lloc vivint un dia complet amb les mans embolicades amb cinta adhesiva, i vam poder entendre com és de complex fer qualsevol activitat. Una vegada entès el problema va ser més fàcil dissenyar per a poder cobrir aquesta necessitat i així descobrir els angles requerits per a dur a terme les activitats.” Convençudes del seu potencial i motivades per la gent que podrien ajudar i l’impacte social que podien generar amb aquesta innovació, Camila i Bárbara van invertir els estalvis que tenien i van fundar Oliber, amb una participació del 50% per a cada una. Per a finançar el seu creixement, aquestes emprenedores han recorregut a diferents vies de finançament, preferiblement buscant fórmules que no els impediren mantenir el control total sobre l’empresa. D’aquesta manera, Oliber ha participat i optat a diferents beques i fons socials al seu país d’origen, com Jump Xile, on va obtenir el segon lloc, Rain UDD, Ideatón de Teletón i Open Gate de Socialab. A escala internacional ha tingut participació en l’IBMC Silicon Valley, on va aconseguir el setè lloc entre sis mil participants d’arreu del món. Les dues empresàries, a més d’encarregar-se de la major part de tasques de direcció i gestió de l’empresa, duen a terme de manera personal i exclusiva la promoció de la seua innovació. El seu entusiasme i implicació han sigut determinants per a captar i guanyar algunes d’aquestes beques i concursos de fons socials. Això ha permès finançar el projecte, aconseguir que la producció nacional d’Oliber cobrisca la demanda del canal de venda de la Fundació Debra i obrir el mercat als Estats Units, l’Índia, Espanya i l’Argentina.

Actualment, Oliber ha guanyat una beca per a incubar en Tarmac, San Francisco, cosa que permetrà obrir nous canals de venda com la Creu Roja i els veterans de guerra, a fi de cobrir el més extens mercat potencial de persones amb mans atrofiades.

CAS 4. PREGUNTA 1. D’acord amb la teoria de l’empresari de Knight, es podrien

considerar empresàries risc Camila i Bárbara? Per què?

CAS 4. PREGUNTA 2. A partir de la lectura del text, quins rols es poden identificar

que són exercits per aquestes dues emprenedores? Justifiqueu la resposta.