¡Descarga Practica 2 - Teorica y más Ejercicios en PDF de Contabilidad solo en Docsity!
TREBALL DE TEORIA – PRACTICA 2 Enric Sauret Guiu – Grup M Respon a les següents qüestions:
Explica el marc conceptual de la Comptabilitat, els principis comptables i els criteris de valoració següents: preu d’adquisició, valor raonable, valor net realitzable, valor comptable i valor residual. El PGC 2007 inclou un marc conceptual, que delimita els conceptes necessaris per a preparar els estats financers per als usuaris. Aquesta part del PGC és obligatòria. Està dividit en 7 seccions: Comptes anuals i Imatge Fidel à Els comptes anuals d’una empresa han de estar formats per:
- Balanç de Situació: El Balanç de situació d’una empresa reflexa els comptes patrimonials (actiu i passiu) i el resultat de l’exercici en un moment determinat. Aquest balanç no ens serveix per veure l’evolució de l’empresa, sinó, com hem dit anteriorment, la situació de l’empresa en un moment determinat. Aquest balanç esta construït de la següent manera:
ACTIU:
Immobilitzat à Està compost per patrimonis de l’empresa a llarg termini:
- Immaterial: telèfon, etc.
- Material: edificis, maquinaria, etc.
- Financer: accions, patents, etc Actiu Circulant à Son aquells actius que poden ser transformats a curt termini (menys d’un any):
- Existències
- Drets sobre clients
- Diner en efectiu
PASSIU:
Fons Propis à Es tracta de fons aportats pels propietaris de l’empresa Capital à Diners que aporten els socis i que l’empresa te un deute amb ells. Deutes a llarg termini à Deutes on el seu venciment es superior a un any. (Préstecs, bonus, etc).
Deutes a curt termini à Deutes on el seu venciment es inferior a un any. (Deutes amb proveïdors, Hisenda Publica, etc).
- Compte de Pèrdues i Guanys: Aquest es un document contable. On la finalitat es conèixer el resultat econòmic de l’exercici. On s’obtindrà per la diferencia entre Ingressos i Beneficis (resultats de les operacions que provoquen un augment patrimonial de l’empresa) i el de Despeses i Pèrdues (resultats de les operacions que provoquen una disminució patrimonial de l’empresa). Aquesta diferencia la denominarem Resultat de l’Exercici, que si es positiu serà Benefici i si es negatiu serà una Despesa. Aquest compte, no nomes ens proporciona informació sobre el volum del resultat de l’empresa, sinó que també sobre les causes d’aquest resultat. Que en funció de la causa, es distingirà entre els resultats d’explotació, originats per les activitats quotidianes de l’empresa; i resultats financeres, originats per les inversions financeres de l’empresa i el finançament aliè. Cal destacar que la llei ens diu que podran formar comptes de Pèrdues i Guanys, les societats en les que durant dos anys consecutius a la data de tancament de l’exercici, succeeixi dos de les següents coses: Que el total de les partides de l’actiu no superi els 11.400.000 €. Que el import net de la seva xifra anual no superi els 22.800.000 €. Que el nombre mig de treballadors durant l’exercici no superi els 250.
Estat de Canvis en el Patrimoni Net (ECPN): Aquest ha estat incorporat en el nou PGC com a conseqüència de l’aplicació de les normes internacionals d l’IASB. El que fa es expressar els canvis en el Patrimoni Net. Segons el nou PGC el ECPN esta compost per dues parts: Estats d’Ingressos i Despeses Reconegudes, on recull:
- Els canvis en el patrimoni net derivats de el resultat de l’exercici.
- Les variacions pels canvis en els criteris contables.
- Les correccions d’errors.
- Les variacions de valor, incloses, les derivades del criteri de valor raonable.
coneixement de la situació i activitat de l’empresa, amb la finalitat de relaxar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa. c) La informació quantitativa s’ha de referir a l’exercici al que corresponen els comptes anuals, així com d’exercicis anteriors, del que s’ofereix una informació comparativa. d) El que esta establert en la memòria, en relació a les empreses associades, haurà d’entendres que va referit a les empreses multigrup.
La memòria conté 21 notes aclaratories, que es poden agrupar en quatre categories. Recull aspectes com l’activitat de la societat, les bases de presentació dels comptes anuals i les normes i criteris de valoració. Presenta informació addicional de caràcter general, sobre partides del balanç de situació, el compte de pèrdues y guanys. Informació addicional de caràcter específic, sobre administradors i aconteixaments posteriors al tancament de l’exercici. Recull informació sobre tots els estats contables.
Els comptes anuals han d’estar redactades amb claredat, ja que s’ha de poder entendre per a tots els usuaris.
Requisits de la informació a incloure en els comptes anuals: La informació dels comptes anuals ha de ser rellevant i fiable. Rellevant: quan ens ajuda a comparar fets passats o futurs dins de la mateixa empresa. També ens serveix per corregir avaluacions realitzades anteriorment. Fiable: quan els comptes no tenen cap error i per tant permet als usuaris, confiar amb les dades que representa l’empresa en la seva totalitat. Integritat: aquesta deriva de la fiabilitat, i es compleix quan la informació financera conté totes les dades que poden influir en la presa de decisions. D’igual manera, els comptes anuals han de ser comparats per determinar la situació i la rendibilitat de la l’empresa amb exercicis anteriors de la mateixa empresa, o d’empreses similars. I la informació ha de ser clara, per fer més efectiva la presa de decisions dins de l’empresa.
Principis Contables: Son normes de caràcter general que configuren el marc de treball dels contables. Amb l’aplicació d’aquests principis s’obté una informació que es la imatge fidel de l’empresa i més concretament la imatge de la situació patrimonial (actiu), financera (passiu) i dels seus resultats (pèrdues i guanys). Aquests principis els edita la AECA (Associació Espanyola de Contabilitat i Administració d’Empreses). Aquests principis contables son els següents: Principi del “Devengo”: Els ingressos i les despeses es contabilitzen quan es produeix el corrent real i no el corrent financer, es a dir quan entra al magatzem i no quan ho paguem. Principi de l’empresa en funcionament: El contable actuarà com si l’empresa tingues vida il·limitada. I per tant els seus bens i serveis no es valoraran com el preu que tindrien els bens si es dissolgués l’empresa. Aquests principis contables no s’aplicaran si l’empresa serà liquidada. Principi d’importància relativa: El contable podrà deixar d’aplicar algun principi o norma, si l’error que es cometrà serà molt petit. Exemple: nosaltres comprem un ordinador i ho contabilitzem com una despesa (curt termini) i no com a un factor productiu a llarg termini. Principi de No Compensació: No es poden compensar entre si comptes d’actiu i passiu, ni de despeses i ingressos. Es a dir que cadascuna es presenta per separat. Exemple: si una empresa que actua com a client et deu 1000€ i la mateixa empresa a la vegada actua com a proveïdor i li deus 2000€. No es pot suprimir la conta de clients i deixar nomes la de Proveïdors amb un saldo de 1000€. Sinó que es contabilitza tot per separat. Principi d’uniformitat/homogeneïtat: El contable un cop hagi adoptat un criteri, actuarà de la mateixa manera al llarg de la vida de l’empresa. Així les dades obtingudes en els diferents exercicis de l’empresa es podran comparar, ja que seran homogenis. Cosa que no es podria fer, si en cada exercici o en el mateix exercici, s’utilitza un criteri diferent. Principi de Prudència: Aquest principi ens diu que les despeses i les pèrdues s’han de contabilitzar només que es sàpiga. Mentre que els ingressos i guanys es contabilitzen només quan es materialitzen.
desaparició d’un actiu. I en ocasions, al reconeixement d’un ingrés o d’una partida de patrimoni net.
Criteris de Valoració
- Preu d’adquisició: son compres fetes per la nostre empresa on inclou el import facturat, després de deduir qualsevol descompte o rebaixa en el preu i totes les despeses directes addicionals, que estan directament relacionades fins que entra al magatzem (bens o mercaderies, transports, assegurances, instal·lació, etc.). A vegades també s’utilitza el terme de preu de cost. Exemple: Es compra una maquina per 10.000 €. Les despeses de transport son de 3.000 €. El preu d’adquisició serà de 13.000 €. - Valor raonable: Es el import per la venda d’un be en condicions normals de mercat. En aquest cas no es tenen en compte els costos de les transaccions. Quan no existeixi un mercat actiu, s’haurà d’utilitzar tècniques i mètodes de valoració. Exemple: Una empresa adquireix 100 accions del BBVA a 20 € de cost unitari amb la finalitat de negociar amb elles, ja que té el propòsit de vendre-les a curt termini. Al tancament de l'exercici la cotització de les accions en la borsa de Madrid és de 23 €/acció. Per tractar-se d'un actiu financer mantingut per a negociar, la valoració al final de l'exercici de les accions, es realitzarà al valor raonable. Valor raonable = 500 · 23 = 11.500 €. - Valor net realitzable: Es el valor obtingut de la venda, després d’eliminar tots els costos i despeses directes que implica la venda. En el cas de que siguin primeres matèries o productes en curs, s’hauran d’eliminar els costos estimats per acabar la seva producció. Exemple: Una empresa te un edifici, que es pot vendre en el mercat com un be utilitzat per 8.000 €, on tindrà unes despeses amb publicitat per vendre’l de 900 €. A més té uns productes en curs, que un cop acabats tindran un preu de venda al mercat de 12.000 €, però els costos per acabar els productes son de 3.000 €.
VNR de l’Edifici = 8.000 – 900 = 7.100 € VNR dels Productes en Curs = 12.000 – 3.000 = 9.000 €.
- Valor comptable: Es el import pel que un actiu es troba registrat en el balanç. En aquest cas s’ha de deduir la seva amortització acumulada i qualsevol import que vagi relacionat amb el se deteriorament acumulat que s’hagi registrat. Exemple: En el balanç de comprovació de final d’exercici, s’inclouen les següents partides: Propietat Industrial = 90.000 € Amortització de la propietat = 30.000 € Deteriorament de la propietat = 10.000 € El Valor Contable = 90.000 – 30.000 – 10.000 = 50.000 €. - Valor residual: Es el import que es podria obtenir en el moment actual per la seva venda, deduint els costos de la seva venda, si aquest hagués arribat al final de la seva vida útil. Exemple: Una empresa te ordinadors amb un valor contable de 50.000 €, i encara els hi queda dos anys de vida útil. A hores d’ara es podria obtenir 18.000 € per aquests equips informàtics. Però per vendre’ls la empresa tindrà 200 euros de despeses de publicitat, el venedor tindrà un 5% de comissió i el cost de transport seran de 400 €. Valor Residual = 18.000–200–(5%·18.000)–400 = 16.500 €.
Principis i normes de contabilitat generalment acceptats Es consideren principis i normes de contabilitat generalment acceptats els establerts en:
- Codi de Comerç i la restant legislació mercantil.
- El PGC i les seves adaptacions sectorials.
- Les normes de desenvolupament que estableixi el ICAC.
- La demés legislació espanyola que sigui específicament aplicable.
Explica els criteris de valoració aplicables a les existències: preu mig ponderat i FIFO. Fes un exemple de cadascun d’ells.
Es torna a comprar el producte i es repeteix la mateixa operació que en el 3). Es ven altre cop producte, però a una empresa diferent, però es el mateix procés que en el 3). En el cas de que hi hagin Devolucions de productes per part d’una empresa, s’haurà d’agafar el preu del qual nosaltres li varem vendre el producte i no el preu de sortida. Com es pot veure a l’exemple, la empresa “X” fa una devolució de 100 unitats, però a preu que nosaltres li varem vendre (10.90) i no al Preu de Sortida del producte que en aquest cas seria (13.67).
FIFO (First Input First Output) : Aquest mètode el que ens diu es que el primer ítem que es venut, es el que porta més temps al magatzem (el primer que ha entrat). Les empreses normalment utilitzen aquest mètode durant els seus inicis, per augmentar el valor dels seus actius (els mes vells i barats es venen, mentre que els mes nous i cars es queden a la empresa formen part de l’actiu). Per exemple una empresa que utilitzi FIFO com tipus de valoració d’existències, serien els supermercats, ja que els interessa vendre els productes mes antics.
Concepte ENTRADES SORTIDES EXISTENCIES Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor Quantitat Preu Valor
- Existències Inicials 300 120 36.
- Venda de Producte 250 120 30.000 50 120 6.
- Compra de Producte 200 130 26.000 50 120 6. 200 130 26. 250 32.
- Venda de Producte 50 120 6.000 150 130 19. 50 130 6. 100 12.
Tenim al magatzem 300 unitats valorades unitàriament a 120€, fent un total de 36000€ per les 300 unitats. Es venen 250 unitats a 120 euros. Per tant traurem les unitats del magatzem i ens quedarem amb 50 unitats. Es valoren les 250 existències i es fa la resta pertinent. Ara es compren 200 unitats mes i es valoren, però aquí a diferencia del PMP, les existències no es barregen i es fiquen per s’anoten per separat. Per tant tindre 50 unitats a 120€ i 200 unitats a 130€. I es fa la valoració pertinent per separat.
Per últim venem 100 unitats. El que fem es vendre les unitats més antigues que tenim al magatzem (50 unitats a 120€) i desprès les altres 50 unitats que ens falten l’agafem de l’altre lot (50 unitats a 130€). I per tant només ens quedaran 150 unitats de 130€.
Explica i fes exemples dels descomptes en les operacions de compra i venda: comercial, ràpels, prompte pagament i evitar la devolució de producte.
- Descompte Comercial: El descompte comercial, es una operació a través de les quals el Banc anticipa als seus clients el import dels efectes, que aquets estan giren en contra de terceres persones. Aquest tipus de descompte implica el cobrament per anticipat dels interessos i comissions, en funció del termini que quedi fins al venciment de la lletra. I per tant s’abonarà la quantitat establerta menys interessos, comissions i despeses bancàries. Característiques: Implica l’existència d’un crèdit contra un tercer en la que encara no ha estat vençut. El banc realitza un anticipi al client del import amb la reducció d’un percentatges. Els documents utilitzats en el descompte son: lletra de Canvi, pagarés, debuts comercials, etc. Les operacions normalment son efectuades amb èxit. En cas contrari, si el deutor no paga el import a l’entitat financera, aquesta carregarà al compte de l’empresa el import del anticipi, més les despeses d’impagament. EXEMPLE: Venem productes acabats a crèdit per 1000 €. Portarem els descomptes amb interès del 10% i amb despeses de gestió de l’1 per mil.
1160 Clients a Venda de p.a 1000 HP IVA Soportat 160
Tot seguit girem una lletra amb el client amb un termini de 90 com a termini màxim.
1160 Efectes a cobrar a Clients 1160
1160 Pèrdues per deteriorament dels crèdits per op. comercials
a Deteriorament dels crèdits per op. comercials
1160
- Ràpels: Aquests tipus de descomptes també son anomenats, descomptes per quantitat o volum. En aquest cas, te com a objectiu estimular als clients a que comprin grans quantitats de producte. I aquest tipus de descompte consisteix en una reducció del preu de la factura, per compres de volums de productes acordats o per superar un cert límit de diners en la compra. Existeixen dos tipus de descomptes en aquest cas: No acumulatius: aquests s’apliquen a una compra específica. Com hem dit, el que es pretén es estimular la compra de grans volums de productes, però en aquest cas, en una sola remesa. Exemple: Descompte del 5% de la factura si es compren mes de 1000 unitats d’un tipus de producte o si supera els 10.000€. Acumulatius: En aquest cas, els descomptes s’apliquen a les compres totals que realitza el comprador en un període de temps determinat. L’objectiu en aquest cas, es que efectuïn compres repetides i freqüents. Exemple (Sobre compres): La nostre empresa fa una comanda a un proveïdor per valor de 1.000 euros. I aquest decideix fer un ràpel del 5% sobre el total de la factura, ja que sabia acordat un ràpel del 5% si fèiem una comanda a partir de 1000€ i un 10% si fèiem una comanda a partir de 2000€. La forma de contabilitzar-ho seria la següent: Contabilitzar la compra normal, sense tenir-ho en compte el ràpel. Després faríem l’assentament corresponent al ràpel.
Debe Haber 1.000 Compra de mercaderies a Proveïdores 1. 160 H.P. IVA suportat 58 Proveïdores a Dte. Per Ràpel 48, H.P. IVA suportat 9,
Exemple (Sobre Vendes): La nostre empresa fa una venda a un client per valor de 1.000 euros. I decidim fer un ràpel del
5% sobre el total de la factura, ja que sabia acordat un ràpel del 5% si el client feia una comanda a partir de 1000 € i un 10% si feia una comanda a partir de 2000€. La forma de contabilitzar-ho seria la següent: Contabilitzar la venda normal, sense tenir en compte el ràpel. Després faríem l’assentament corresponent al ràpel.
Debe Haber 1.160 Proveïdores a Venda de mercaderies 1000 H.P. IVA Repercutit 160 48,72 Dte. Per Ràpel a Proveïdores 58 9,28 H.P. IVA Repercutit
• Descompte per prompte pagament : Aquest també es conegut
com descompte en efectiu. Te com a objectiu estimular als clients que realitzin el pagament el més aviat possible i així evitar possibles insolvències i la immediata disponibilitat de liquides. Consisteix en fer un descompte en el preu de la factura, si el pagament es realitza dins d’un període de temps específic. Exemple (Sobre Compres): Realitzem una compra per valor de 1160 € (IVA inclòs) i els nostres proveïdors ens comunica que ens fa un descompte per prompte pagament del 5% sobre el preu del import. La forma de contabilitzar-ho seria la següent: Assentament (Descompte abans d’emetre Factura) :
Debe Haber 1.000 Compra de mercaderies a Dte. sobre compres p.p. 50 160 H.P. IVA Suportat Proveïdores 1.
Assentament (Descompte després d’emetre Factura) :
Debe Haber 1.000 Compra de mercaderies a Proveïdores 1. 160 H.P. IVA Suportat
Debe Haber 1.160 Proveïdors a Dte. sobre compres p.p. 50 Diners 1.
Explica l’IVA i el seu funcionament a les empreses. Fes exemples. L’IVA significa Impost sobre el Valor Afegit. I es tracte d’un impost indirecte que grava el consumidor final del producte. Cal dir que l’empresa mai serà la consumidora final i farà d’intermediari entre Hisenda i el consumidor final. L’empresa en totes les seves adquisicions haurà de pagar un IVA als seus proveïdors, excepte en les (personals, interessos bancaris i assegurances). Aquest sempre va a apart del preu. En aquest cas ens podem trobar amb tres tipus d’IVA: Super-ReduÏt (4%): Es graven a bens i serveis considerats de primera necessitat. Ex: pa, llet, formatges, ous, verdures, fruites que no hagin estat modificades de cap manera. També s’aplica aquest tipus d’IVA a llibres, revistes no publicitàries, diaris, medicaments per ús humà, cadires per minusvàlids, pròtesis i vivendes de protecció oficial. Reduït (7%): Els principals bens i serveis que estan subjectes aquest tipus es son els que no estan inclosos en els del 4%. Exemple: transport de viatgers, hoteleria, entrada de teatres, vivendes, pellucaries, dentistes, etc. General (16%): Es el percentatge que s’aplica en la majoria de bens i serveis i que no estan subjectes als del /5 i del 4%. Exemples: Electrodomèstics, roba, calçat, alcohol, tabac, etc.
Però a més hi ha operacions exemptes d’IVA: Socials i Culturals: Hospitals o assistència sanitària, assistència social, ensenyances escolar, universitària, classes particulars. Serveis esportius, culturals, biblioteques, museus, zoos. Assegurances i Operacions Financeres: Assegurances de qualsevol classe, operacions financeres (dipòsits, crèdits, giraments, txecs, lletres de canvi, operacions de divises, transferències, avals, fons d’inversió). Operacions Immobiliàries: E ntregues de terreny no edificables, que no estiguin urbanitzats o en procés. Tècniques: Entregues de bens utilitzats en la realització d’activitats exemptes (maquinaria). Altres: serveis postals, segells, loteries i jocs d’atzar, etc.
Aquest IVA s’aplica de dos maneres: en les vendes i en les compres i sempre a la Base Imposable del producte o servei.
Per la venda de productes o utilització de serveis es cobra o es repercuteix el IVA als seus clients que desprès estan obligats a declarar a Hisenda. Per les seves adquisicions, que paga o suporta el IVA dels seus Proveïdors. En qualsevol cas, s’ha de fer una declaració o liquidació de l’IVA. El procés es el següent: Quota Tributaria = IVA Repercutit – IVA Suportat Si el resultat de la quota tributaria es positiva, s’haurà d’ingressar a Hisenda el resultat obtingut; si el resultat es negatiu s’haurà de compensar al següent trimestre (en els 3 primers trimestres). Però si la quota a resultat negativa en el últim trimestre, es podrà sol·licitar la compensació pel primer trimestre del següent any o procedir a la devolució de la quantitat. Exemple:
- 1er Trimestre (del 1 al 20 d’Abril): Repercutit – Suportat = 500 – 1000 = -
- 2on Trimestre (del 1 al 20 de Juliol): Repercutit – (Suportat + Compensació) = 1000 - (500 + 500) = 0
- 3er Trimestre (del 1 al 20 d’Octubre): Repercutit – (Suportat + Compensació) = 1000 - (500 + 0) = 500
- 4rt Trimestre (del 1 al 30 de Gener de l’any següent): Repercutit – (Suportat + Compensació) = 500-(2000+0) = - Ara el que es pot fer es compensar-ho en el primer trimestre de l’any següent o que Hisenda Pública et torni la quantitat de 1.500€.
Explica el concepte de salaris i seguretat social. Explica com funciona cadascun d’ells; com es reparteixen les despeses. Fes els assentaments de la comptabilització. Salaris: Són remuneracions, fixes i eventuals, al personal de l’empresa. El seu compte és el 640 i el seu funcionament és el següent: S’incorporarà pel import íntegre de les remuneracions devingudes:
Després
Debe Haber 100 Bancs a Org. de la S.S, deutora 100
Seguretat Social a càrrec de l’empresa: Són quotes de l’empresa a favor dels organismes de la Seguretat Social per les diverses prestacions que aquest realitzen. El seu compte és el 642. S’incorporaran per les quotes devingudes, amb abonament al compte 476.
En relació als deutes amb organismes de la Seguretat Social, l’empresa ha de pagar aquestes entitats les quotes patronals i unes quotes per cada un dels seus treballadors, que s’obté de les nòmines i dels salaris d’aquests.
També ens podem trobar en el cas de que un treballador, per qualsevol circumstancies et demani un anticipi de la seva nòmina. La forma de contabilitzar-ho serà la següent:
Exemple: Debe Haber 180 Anticipi de remuneracions a Bancs 180
1.096 Salaris a Org. de la S.S. ceditora 480 372 S.S. a càrrec de l’empresa H.P. creditora por retencions 94, Anticipi de remuneracions 180 Bancs 713,
