¡Descarga Practica 3 - Teorica y más Ejercicios en PDF de Contabilidad solo en Docsity!
TREBALL DE TEORIA – PRACTICA 3 Enric Sauret Guiu – Grup M Curs 2008-2009 - 3a entrega. Abril de 2009. Grups M1, M2, M
1) Definició i tipus d’immobilitzat. Criteri de valoració. Exemples de compra d’un
immobilitzat. Assentaments. L’immobilitzat comporta l’estructura bàsica de l’empresa. I per tant ho podem definir com els elements patrimonials d’actiu que permeten el desenvolupament de la seva activitat, d’acord amb les necessitats. Normalment aquests elements patrimonials, tenen un període de permanència més gran d’un exercici econòmic. I que poden estar de forma continuada durant molts anys. D’aquesta manera són anomenats immobilitzats, ja que queden fixes a l’empresa. El seu rendiment o rendibilitat s’obté per la seva utilització i no prové, normalment, de la seva venda. Cal dir que els immobilitzats correspon al Grup 2 del PGC. Cal dir que ens podem trobar tres tipus d’immobilitzats: intangibles i materials.
• Intangibles: Aquets corresponen al subgrup 21. I fa referència als actius de l’empresa
de caràcter intangible, es a dir son actius no monetaris sense aparença física susceptible a la valoració. Els comptes d’aquest subgrup figuraran en el actiu no corrent del balanç. Dins d’aquest subgrup, podem trobar els següents apartats:
• Despeses d’investigació (Compte 200): Es la recerca per descobrir nous
coneixements en els terrenys científics o tècnics. Compren les despeses que d’investigació que activa l’empresa, d’acord amb els criteris de valoració. S’utilitzarà el mateix criteri si fem una investigació per una altre empresa, universitat, etc. Exemple: Una empresa te contractat a un informàtic per 1500 €. El 40% del temps el dedica a desenvolupar un software per tal de treure rendiment a l’empresa i obtenir beneficis.
1. Primer de tot es contabilitza la despesa.
Debe Haber 1500 Sous i Salaris a Bancs 1500
2. I després activem la despesa en la investigació.
Debe Haber 600 Despeses de investigació
a Treballs realitzats per immobilitzat intangible
600
CRITERI DE VALORACIÓ: Seran despeses de l’exercici i seran activats com a immobilitzat immaterial si:
• Estan específicament individualitzat per projectes i el seu cost estigui
clarament establert perquè pugi ser distribuït en el temps.
• Existeixen motius fundats d’èxit tècnic y de rendibilitat economico-
comercial. Les despeses s’hauran d’amortitzar en un termini màxim de cinc anys des de la finalització del projecte. Si existeixen dubtes sobre aquest èxit, s’haurà de contabilitzar com una pèrdua (Principi de Prudència).
• Desenvolupament (201): Es l’aplicació concreta dels resultats obtinguts de la
investigació. Conté les despeses de desenvolupament d’acord amb els criteris de valoració. Es el mateix que l’anterior. Exemple: Una empresa te unes despeses de 100 €, degut a la quantitat de peces necessàries per el desenvolupament d’un projecte i a més hi ha un criteri fonamentat.
1. Primer es contabilitza la despesa
Debe Haber 100 Materials diversos a Bancs 100
2. Després es contabilitza la despeses de desenvolupament
Debe Haber 100 Desenvolupament a Treballs realitzats per immobilitzat intangible
100
CRITERI DE VALORACIÓ: El mateix que el de despeses per investigació.
• Concepcions administratives (202): Despeses efectuades per l’obtenció dels drets
d’investigació otorgats per l’Estat o altres Administracions Públiques. O també pel preu d’adquisició de les concessions.
• Propietats industrials (203) : Import per la propietat o pel dret per la utilització de
la propietat industrial. Aquest concepte inclou les patents d’invenció i d’introducció i els certificats de protecció de models d’utilitat publica. També en aquest compte
• Aplicacions informàtiques (206): Import satisfet per la propietat o el per el dret
d’utilitzar programes informàtics. També s’inclou els elaborats per la pròpia empresa. Exemple: Una empresa compra diversos softwares informàtics per 250 €. Debe Haber 250 Aplicacions informàtiques 40 H.P. IVA Suportat
a Bancs 290
CRITERI DE VALORACIÓ : S’inclouran en el actiu, els programes d’ordinador, tant les obtingudes a tercers, tant les elaborades per la pròpia empresa, utilitzant els mitjans en que disposa i únicament en els casos que estigui previst la seva utilització en diferents exercicis. En cap cas es podran activar les despeses de manteniment de l’aplicació informàtica.
• Anticipis per immobilitzacions intangibles (207): Son entregues a proveïdors i
altres subministradors d’elements de l’immobilitzat intangible, normalment en efectiu a compte de subministrament o de treballs futurs. Figuraran en el balanç, en la partida de Altres immobilitzats intangibles. Exemple: Una empresa compra software informàtic per 250 i paga anticipadament, abans de la seva entrega, un 10% del seu valor. Debe Haber 25 Aplicacions informàtiques 4 H.P. IVA Suportat
a Bancs 29
CRITERI DE VALORACIÓ : Quan per les condicions econòmiques del arrendament financer, no existeixin dubtes raonables de que s’exercitarà la opció de compra, l’arrendatari haurà de considerar:
.1 Els drets derivats dels contractes d’arrendament financer, es contabilitzaran
com actius immaterials, per el valor al comptat del be, deixant constància en el passiu, el deute total per les quotes, més el import de l’opció de compra.
.2 La diferencia dels dos imports, les despeses financeres de l’operació, es
contabilitzaran com a despeses a distribuir en diferents exercicis.
.3 Els drets registrats com a actius immaterials, seran amortitzats d’acord amb
la vida útil del be. Quan es porti a cap la opció de compra, el valor dels drets registrats i la seva corresponent amortització acumulada, es donarà de baixa, passant a formar part del be obtingut.
• Materials: Són els elements de l’actiu, a diferencia de l’antic PGC, que els materials
eren els bens tangibles, en el nou PGC, els immobilitzats materials es basa en la funcionalitat que tindran dins de l’empresa. Mes que a la funcionalitat, a la forma de generar fluxos de caixa. I per tant en aquest nou PGC es dividirà en tres possibilitats, representats per bens destinats a la venda, inversions immobiliàries, i els propis materials. Excepte els que hagin de ser classificats en altres subgrups, en particular al subgrup 22. Els compres d’aquest subgrup figuraran en el actiu no corrent del balanç.
• Immobilitzat material (Subgrup 21): correspon a tots els immobilitats materials
de l’empresa, inclosos els que s’utilitzaran en el procés productiu de l’empresa. Per l’immobilitzat tècnic material acabat s’utilitzaran els comptes del subgrup 21:
• Terrenys i bens naturals: Solars urbans, finques rustiques, altres terreny no
urbans, mines i canteres. Exemple: Una empresa decideix comprar un terreny per 70.000€ i més endavant el decideix vendre’l per 85.000€. Per la compra de l’immobilitzat
Terrenys i bens materials
a Diners
Quan es produeixi la venda...
Diners
a Beneficis procedents de l’immobilitzat material
Terrenys y bens naturals
• Construccions : va destinat a les edificacions en general, sigui quin sigui el
destí dins de l’activitat productiva de l’empresa.
Exemple: L’empresa necessita ampliar la seva producció i compra una nova maquinaria per valor de 10.000 €. Debe Haber
Maquinaria
H.P. IVA suportat
a Proveïdores d’immobilitzat a curt termini
• Altres instal·lacions: Conjunt d’elements lligats, per el seu funcionament i
sotmesos al mateix ritme d’amortització. En aquest cas també s’inclou els recanvis on la validesa es exclusiva per aquest tipus de d’instal·lacions. Exemple: Una empresa compra per valor de 200 € un acumulador d’aigua per les dutxes del treballadors. Debe Haber 200 Altres instal·lacions 32 H.P. IVA suportat
a Proveïdores d’immobilitzat a curt termini 232
• Mobiliari: Tot tipus de mobiliari, material i equips d’oficina amb excepció dels
que figuren al compte 217 (Equips per processos informàtics) Exemple: Una empresa compra una taula i cadires per la sala de reunions, per valor de 2.000 €. Debe Haber
Mobiliari 320 H.P. IVA suportat
a Proveïdores d’immobilitzat a curt termini
• Equips per processos informàtics: Ordinadors i altres conjunts electrònics.
Exemple: Una empresa compra un PC, una impressora, fax, etc. Per valor de 2.000€. Debe Haber
Equips per processos d’informació
a Proveïdores d’immobilitzat a curt termini
320 H.P. IVA suportat
• Elements de transport: Vehicles de tota classe utilitzables per el transport
terrestre, aeri o marítim, excepte el que no estiguin contemplats en el compte 213 (Maquinaria). Exemple: Una empresa compra un cotxe d’empresa a crèdit per valor de 10.000 €. Debe Haber
Elements de transport
H.P. IVA suportat
a Proveïdores d’immobilitzat a curt termini
• Altres immobilitzats material: Son qualsevol tipus d’immobilitzats que no
estiguin incloses en els comptes del subgrup 21. També s’inclouen els envasos i embalatges que per les seves característiques s’han de considerar com a immobilitats i recanvis per a immobilitzat con el seu emmagatzematge sigui superior a un any. Exemple:
• Immobilitzat material en curs (Subgrup 23): Son treballs d’adaptació,
construcció o muntatge al tancament de l’exercici realitzats amb anterioritat
a la posada en marxa dels elements immobilitzats materials, inclosos els
immobles. L ’immobilitzat tècnic material en curs, s’utilitzarà els comptes del
subgrup 23:
• Adaptació de terrenys i bens naturals:
• Construccions en curso:
• Instal·lacions tècniques en muntatge
• Maquinaria en muntatge
• Equips para processos d’informació en muntatge
• Anticipis per immobilitzacions materials: Son entregues a proveïdors i altres
subministradors d’elements de l’immobilitzat intangible, normalment en efectiu a compte de subministrament o de treballs futurs.
En el cas de que el be, estigui classificat en diferents apartats, es a dir s’utilitzi simultàniament per un lloguer i per l’ús del propietari, nomes es classificarà com inversió immobiliària si la part ocupada per el propietari es mínima.
• Actius disposats per a la venda: Aquest es un nou apartat del balanç. En aquest
apartat es tracta de la venda de l’immobilitzat a curt termini i les inversions es recuperaran a través de la seva venda i no a través del seu ús en l’empresa. Tot i que aquests podien pertànyer al immobilitzat material, ara seran venudes i es transformaran en flux de diners a curt termini i estarà classificat en l’immobilitzat corrent.
2) Explica l’amortització de l’immobilitzat. Inclou en l’explicació la definició i les causes
de la depreciació. Inclou també exemples i assentaments d’amortització. L’amortització es una de les parts de l’autofinançament de l’empresa o de finançament interna, ja que es tracten de recursos financers que venen de la mateixa empresa. A més de l’amortització trobem el fons d’amortització que es un fons que es crea, per compensar la pèrdua de valor o depreciació que pateixen certs elements patrimonials. Aquest fons creix cada any per un import igual al valor de la depreciació corresponent. Així que al final de la vida econòmica del bé amortitzable, la empresa podrà reposar aquest be amb els diners acumulats en el fons d’amortització.
• L’amortització material: L’amortització es la expressió contable de la depreciació
sistemàtica anual, que es causa pels elements dels immobilitzats materials, per la seva aplicació al procés productiu.
• L’amortització immaterial: Amb el pas del temps, aquests elements van disminuint la
possibilitat de generar ingressos per a la empresa. I es per això que els bens immobilitzats siguin amortitzats contablament. Aquestes causes són les següents de la depreciació:
• Tècniques: per la utilització en el procés productiu.
• Físiques: pel pas del temps, fa que aquests elements es deteriorin
• Econòmiques: pel progressiu avens tecnològic, dona lloc a un envelliment
anticipat dels equips industrials.
Reflex Contable de l’amortització material:
• Si es de procediment directe:
Debe Haber (681) Amortització d’immobilitzat material
a (281) Amortització acumulada d’immobilitzat material
• Si es indirecte:
Debe Haber Amortització de l’immobilitzat material (681)
a Amortització acumulada de l’immobilitzat material (281)
Reflex contable de l’amortització intangible: en un principi, de la mateixa manera que el immobilitzat material, es pot utilitzar els procediments directes o indirectes:
• Si es de procediment directe:
Debe Haber Amortització de l’immobilitzat immaterial (680)
a Immobilitzacions immaterials (20)
• Si es de procediment indirecte:
Debe Haber Amortització de l’immobilitzat immaterial (680)
a Amortització acumulada de l’immobilitzat immaterial (280)
Han d’estar sotmesos a l’amortització, aquells elements que siguin de propietat de l’empresa i que tinguin una vida útil limitada. A excepció dels terrenys que no son amortitzables, tots els altres elements de l’immobilitzat material ho son. Les immobilitzacions en curs no s’amortitzen, ja que encara no entren en funcionament. Hi han una sèrie de factors en l’amortització que cal que tinguem en compte:
• Tant d’amortització: coeficient que s’aplica al valor amortitzable per obtenir la quota
d’amortització.
• Valor amortitzable: Diferencia entre el Cost d’adquisició (Vo) i el Valor Residual (Vr).
· Assentament immobilitzat material Debe Haber 1000 Amortització d’immobilitzat material
a Amortització acumulada d’immobilitzat material 1000
• Mètode de quotes proporcionals a la sèrie de números naturals: Amb aquest
mètode, multipliquem el valor amortitzable per una successió de nombres naturals seguint un ordre ascendent, es a dir, el primer nombre li correspon el 1, el segon any el 2, i així successivament. I el valor resultant es repartirà proporcionalment. Aquest mètode assigna quotes d’amortització creixents. Tot i que si volem una major quota al principi, el càlcul es farà a l ‘inversa, es a dir el primer any li correspon n, el segon any n-1 i així successivament.
Exemple: Volem calcular les amortitzacions corresponents a cada exercici econòmic d’un equip de producció valorat en 60.000 €, utilitzant el mètode creixent. La vida útil d’aquest equip productiu es de 10 anys i el seu valor residual es de 5.000€. Quota 1 = 60.000 – 5.000 * ( 1 / 55 ) = 1.000 € Quota 2 = 60.000 – 5.000 * ( 2 / 55 ) = 2.000 € Quota 3 = 60.000 – 5.000 * ( 3 / 55 ) = 3.000 € Quota 10 = 60.000 – 5.000 * ( 10 / 55 ) = 10.000 €
Si ara utilitzem el mètode decreixent: Quota 1 = 60.000 – 5.000 * ( 10 / 55 ) = 10.000 € Quota 2 = 60.000 – 5.000 * ( 9 / 55 ) = 9.000 € Quota 10 = 60.000 – 5.000 * ( 1 / 55 ) = 1.000 €
3) Explica els deutes a llarg termini per préstecs rebuts. Assentaments. Explica el traspàs
de llarg a curt termini. Son les que estan formades pel compte 17. I son les deutes a llarg termini, amb empreses que no tenen cap tipus de vinculació especial amb la deutora, inclosos els interessos meritats amb venciment superior a un any. En el cas de que les deutes meritin interessos explícits amb venciment superior a un any, es crearan els comptes necessaris per identificar-los. Els comptes d’aquest subgrup figuraran en el passiu no corrent del balanç. I la part de deutes a llarg termini que tingui un venciment a curt termini, haurà de figurar en el passiu corrent del balanç (Deutes a curt termini). A més cal assenyalar que els efectes que representin un deute a llarg termini amb venciment a curt termini, s’hauran de traspassar als corresponents comptes dels subgrups 50 i 52. Exemple: Una empres obté un préstec d’un banc, per el que ingressa 50 milions, i el primer any farà el primer pagament i el segon any farà el segon pagament. Per l’obtenció del préstec:
50,000,000 Diners a Deutes a llarg termini amb entitats financeres
25,000, Deutes a curt termini amb entitats financeres
25,000,
Tot seguit, es fa el primer pagament i es re-classificació la deute: Debe Haber 25.000. Deutes a curt termini amb entitats financeres
a Diners 25.000.
Debe Haber 25.000. Deutes a llarg termini amb entitats financeres
a Deutes a curt termini amb entitats financeres 25.000.
I per últim es fa els pagaments: Debe Haber 25.000. Deutes a curt termini amb entitats financeres
a Diners 25.000.
- Per la seva conversió a una subvenció Debe Haber Deutes a llarg termini amb entitats financeres
a a
Subvencions oficial de capital Subvencions de capital.
4) Explica els diferents tipus de Reserves i la seva problemàtica. Exemples i
assentaments. En un principi, les reserves son beneficis obtinguts per l’empresa i que no han estat distribuïts entre els seus propietaris. Però es pot fer una divisió de les diferents classes de reserves que hi han:
• Reserva Legal (112): La reserva legal es la part dels actius totals d’una institució
financera, que s’han de dipositar en el banc com a garantia del seu passiu. La llei de Societats Anònimes, estableix que el 10% dels beneficis de l’exercici, s’ha de destinar a la reserva legal fins arribar al 20% del capital social i en cap cas superar aquest 20%. Aquesta reserva mentre no superi el límit, es podrà dedicar exclusivament a compensar possibles pèrdues. Exemple: La nostre empresa, ha tingut uns beneficis de 10.000€ , on volem destinar part dels beneficis a reserves legals, tenint en compte que el capital social de l’empresa es de 20.000€. Límit: 20% de 20.000 = 4.000€ Reserva Legal = 10% de 10.000€ = 1.000€ Com que Reserva Legal < Límit, es pot destinar els 1.000€ a la Reserva Legal, tenint en compte que encara no hi havia cap quantitat en dipòsit.
Debe Haber
(129) Resultats de l’exercici
a (112) Reserva legal
• Reserva Voluntària (113): Son reserves que no estan afectades per cap norma i que
poden ser utilitzades lliurement. Un cop que s’han cobert les reserves legals i les estatutàries, es pot decidir no repartir el benefici de l’exercici entre propietaris i dedicar- la a les reserves. D’aquesta manera l’empresa esta aconseguint un autofinançament, ja que els beneficis no es reparteixen i s’evita que aquests diners surtin a l’exterior. I es podrà dedicar aquestes reserves a ampliar el poder econòmic de l’empresa amb la compra de més existències, immobilitzats, etc. El més important d’aquest tipus de reserves, es que son reserves disponibles i per tant en un moment determinat es poden disposar d’aquestes. Exemple: La nostre empresa decideix dedicar una part de l nostre benefici a incrementar les reserves voluntàries, i decideix incrementar en 5.000€ dels beneficis a les reserves voluntàries. Debe Haber
(129) Resultats de l’exercici
a (113 ) Reserves voluntàries
• Reserva Estatutària (1141): Aquesta forma part de les reserves especials, i es de les
més utilitzades. Es aquella part que esta prevista, en els estatuts de la societat. I son aquelles reserves, que s’han de constituir en cada exercici econòmic, per estar establert en els estatuts de la societat. Les reserves estatutàries, tenen la mateixa funció que les voluntàries, ja que s’extreu dels beneficis de l’exercici, pactats pels propietaris de l’empresa, per destinar-les a aquestes reserves, i d’aquesta manera incrementar el patrimoni net.
2. Comptabilització del resultat: Per a comptabilitzar el resultat de l’exercici el que fem
es saldar els comptes d’ingressos i de despeses. Aquest es reflexa en el compte 129 anomenat Resultat de l’exercici o compte de Pèrdues i Guanys. I es fa de la següent manera:
Debe Haver (I) Comptes d’ingressos (-D) Comptes de - Despeses
a (D) Comptes de despeses (-I) Comptes de - Ingressos
Es a dir, s’han de contabilitzar al revés de com van normalment, per tal de cancelar els comptes.
3. Distribució del resultat: La distribució del resultat es fa l’any següent i és
imprescindible tenir en compte que el resultat es divideix en:
• Beneficis: Si el resultat ha estat positiu, el repartiment es fa de la següent manera:
• Reserva Legal i Reserva Estatutària si així ho marquen els estatuts.
• Els dividends que és el tant per cent que s’enduen els socis del capital, que
normalment aquest equival aproximadament al 40% o 50% del Resultat.
• Reserva Voluntària que és els estalvis que realitza l’empresa.
El repartiments dels beneficis es fa durant els primers mesos de l’any següent del tancament del Resultat. Exemple: Una empresa distribueix el resultat de l’exercici del 2008. El resultat ha estat de 50.000 €, el seu capital és de 150.000 €, la Reserva Legal de 25.000 € i el dividend és 20% del capital.
.a Calculem el límit de la Reserva Legal: 20% de 150.000 = 30.000€. I com ja
tenim 25.000€ de Reserva Legal, només podrem introduir 5.000€
.b Càlcul del dividend (part pels socis): 20% de 50.000€ = 30.000€.
.c Reserva Voluntària = 50.000€ - 5.000€ - 30.000€ = 15.000€
.d Per últim fem la distribució del Resultat.
D H 50.000 (PN) Resultat 2008 a (PN) Reserva Legal 5. (PN) Reserva Voluntària 15. (P) Dividend a pagar 30.
(PN) Resultat 2008 (PN) Reserva Legal
50.000 50.000 25.
(PN) Reserva Voluntària (P) Dividend a pagar 15.000 30.000 30.
.e Finalment l’empresa paga els dividends, en el qual es fa una retenció del 20%:
Dividends a pagar – Retenció del 20% = 30.000 – 6.000 = 24.000€ D H
30.000 (P) Dividends a pagar a (A) Bancs 24. (P) HP creditora per retenció 6.
(A) Bancs (P) HP creditora per retenció 22.500 7.
• Pèrdues: Quan es dona el cas, de que el resultat de l’exercici han hagut pèrdues,
l’única cosa que podem fer, es compensar aquestes pèrdues. Hi han dos maneres de compensar aquestes pèrdues:
• Compensar amb les reserves voluntàries
• En el cas de que s’esgotin les reserves voluntàries, o no hi hagin, s’agafarà de
les reserves legals. Exemple: Tenim un capital de 50.000, unes reserves legals de 5.500 i unes reserves voluntàries de 200 i tenim unes pèrdues de 4.200. I el que volem es compensar les pèrdues. D H
200 Reserves Voluntàries a Resultat 200X 4. 4000 Reserves Legals
