practica 3 psicofarmaco, Ejercicios de Farmacología

¡Descarga practica 3 psicofarmaco y más Ejercicios en PDF de Farmacología solo en Docsity!

PRACTICA 3

Elisenda Perez Cruz

11145035

47847234N

Psicofarmacologia

Ana Adan

M

CAS PRÀCTIC Nº 1

Motiu de la consulta: “No puc dormir bé”

Pel què ens diu l’anamnèsi és un home de 45 anys amb problemes d’ansietat.

Actualment pren Stilnox (Zolpidem)

1.Crec que el tractament farmacològic que està prenen no és el més adequat, ja que es tracta d’un anàleg benzodiazepínc d’acció ultracurta, bo pel tema del son però sense acció ansiolítica que és un dels factors que hem de tractar, ja que com veiem a l’anamnèsi sembla que presenta un trastorn d’ansietat generalitzada.

2.Per tant li donarem una benzodiazepina de vida mitjana, com pot ser el lorazepam (orfidal) per combatre el trastorn d’ansietat i trastorn del son que li genera aquesta ansietat. També li podríem donar un diazepam, tot i que té una vida més llarga i ell ja té una certa edat.

Com que no consumeix drogues no hi ha perill en el tema addictiu.

CAS PRÀCTIC Nº 5

És un nen de 7 anys que presenta dèficit d’atenció amb hiperactivitat i el tractament farmacològic que pren és rubifen(metilfenidat) 10mg/dia.

1.Està prenen un psicoestimulant amfetamínic, en una edat molt precoç. És un tractament per combatre el dèficit d’atenció amb hiperactivitat, tot i que es fa difícil d’entendre ja que perquè donar estimulants a un nen quan el què hem de combatre és aquesta hiperactivitat? Cal dir que els psicoestimulants van bé a un 80% dels hiperactius, sobretot si són severs. El metilfenidat és un derivat de les amfetamines que fa interferències a un neurotransmissor i aconsegueix disminuir el moviment físic i augmentar l’activitat cerebral, però per contra té una gran quantitat d’efectes adversos que s’han de saber, ja que aquests podrien ocasionar-li al nen problemes al dia a dia. Els efectes adversos més freqüents i els que haurien de tenir en compte els mestres de l’escola són: la inquietud, irritabilitat, ansietat, agitació, insomni, hipertensió... Si el nen de per si ja és molt mogut, s’enfada d’e seguida que se li porta la contrària, haurien de vigilar alhora de tractar amb el nen, de parlar amb un to de veu adequat sense alçar-li la veu, no castigant-lo, sinó pactant amb ell. Treballar en un ambient tranquil, ordenat sense masses canvis, valorant els seus esforços quan estigui quiet o tingui un bon rendiment...

2.Crec molt oportú l’ indicació d’un abordatge psicopedagògic combinat amb el tractament que està prenen sempre i quan el tractament sigui efectiu i tolerant,ja que s’ha de tenir un seguiment del trastorn tant farmacològic com terapèutic. No només serà efectiu un tractament farmacològic , sinó en aquest tipus de trastorn els pares i/o professors haurien d’estar entrenats.Per tant, donaria una pauta als pares i els professors per adaptar-se a conviure amb el trastorn i portar una vida més o menys normal. Algunes de les pautes que donaria són: No s’ha de reaccionar amb desconcert, sinó prestar atenció al nen