Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Psicofármaco Ansiolíticos, Apuntes de Farmacología

Asignatura: Psicofarmacologia, Profesor: ana adan, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 15/11/2016

carol_n_sper_et_al
carol_n_sper_et_al 🇪🇸

5

(1)

1 documento

1 / 19

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Psicofarmacología
Hipnotico-sedantes y Aniolíticos
Vamos a hablar de fármaco, mecanismo de acción, indicaciones, contraindicaciones, seguridad...
Los hipnóticos se usan para tratamiento de los trastornos del sueño.
En este tema dependiendo de la hipótesis biológica con la que tratemos la ansiedad hay diferentes
tipos de fármaco.
Se barajan hipótesis como déficit de traducción gabaérgica (falta de inhibición) ansiedad,
problemas de transmisión de dopamina, problemas de transmisión de serotonina....
Según las hipotesis y los diferentes tratamientos veremos cuales son los fármacos más adecuados
para según qué trastorno.
5.1 Barbitúricos
Hipotesis 1; tenemos un problema de falta de inhibición. Receptor GABAA (cala iónico de cloro),
su funcionamiento normal és que se le une GABA al canal iónico, se abre el canal y entran los iones
negativos (cloro, Cl-). Con la ansiedad estos canales iónicos no funcionan bien, no entran
suficientes iones Cl- porque la transmisión gabaérgica está por debajo de lo que debería estar.
Así que para tratar la ansiedad en este caso utilizaríamos agonistas funcionales del GABA para
incrementar la transmisión GABAérgica.
A esta categoría pertenecen los barbitúricos y las benzodiacepinas. Són potenciadores del GABA.
Mecanismo de acción
Agonista funcional de GABA (agonismo no competitivo del receptor GABAA). Cuando el GABA se
une al receptor GABAA el canal iónico Cl- se abre, se produce una hiperpolaricación intracelular y
por tanto se da la inhibición del SNC. Cuando es el barbitúrico quien hace esta función la
hiperpolarización intracelular es mayor y por tanto también es mayor la inhibición del SNC.
Los barbitúricos se unen al receptor Gabaérgico de forma automática, el canal iónico se activa y
entran más iones Cl-. No necesita nada, él solito lo hace todo automáticamente. Llega ahí, se une y
funciona todo. Son más potentes que las Benzodiacepinas.
Farmacocinética;
Absorción; Son fármacos que se toman por vía oral y tienen una absorción rápida y
completa. Su efecto es prácticamente inmediato. De urgencias se dan v.e., y v.i.
Distribución
Rápida (elevada liposolubilidad).
Tmax; inmediata-10 horas.
Tienen baja fijación a proteínas plasmáticas.
La t ½ es muy variable.
Metabolismo
Hepático CYP2C19 potentes inductores enzimáticos (CYP1A2, CYP2C9, CYP3A4,
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicofármaco Ansiolíticos y más Apuntes en PDF de Farmacología solo en Docsity!

Psicofarmacología

Hipnotico-sedantes y Aniolíticos

Vamos a hablar de fármaco, mecanismo de acción, indicaciones, contraindicaciones, seguridad... Los hipnóticos se usan para tratamiento de los trastornos del sueño. En este tema dependiendo de la hipótesis biológica con la que tratemos la ansiedad hay diferentes tipos de fármaco. Se barajan hipótesis como déficit de traducción gabaérgica (falta de inhibición) → ansiedad, problemas de transmisión de dopamina, problemas de transmisión de serotonina.... Según las hipotesis y los diferentes tratamientos veremos cuales son los fármacos más adecuados para según qué trastorno.

5.1 Barbitúricos

Hipotesis 1 ; tenemos un problema de falta de inhibición. Receptor GABAA (cala iónico de cloro), su funcionamiento normal és que se le une GABA al canal iónico, se abre el canal y entran los iones negativos (cloro, Cl-). Con la ansiedad estos canales iónicos no funcionan bien, no entran suficientes iones Cl- porque la transmisión gabaérgica está por debajo de lo que debería estar. Así que para tratar la ansiedad en este caso utilizaríamos agonistas funcionales del GABA para incrementar la transmisión GABAérgica. A esta categoría pertenecen los barbitúricos y las benzodiacepinas. Són potenciadores del GABA.

  • Mecanismo de acción Agonista funcional de GABA (agonismo no competitivo del receptor GABAA). Cuando el GABA se une al receptor GABAA el canal iónico Cl-^ se abre, se produce una hiperpolaricación intracelular y por tanto se da la inhibición del SNC. Cuando es el barbitúrico quien hace esta función la hiperpolarización intracelular es mayor y por tanto también es mayor la inhibición del SNC. Los barbitúricos se unen al receptor Gabaérgico de forma automática, el canal iónico se activa y entran más iones Cl-. No necesita nada, él solito lo hace todo automáticamente. Llega ahí, se une y funciona todo. Son más potentes que las Benzodiacepinas.
  • Farmacocinética ; ◦ Absorción; Son fármacos que se toman por vía oral y tienen una absorción rápida y completa. Su efecto es prácticamente inmediato. De urgencias se dan v.e., y v.i. ◦ Distribución ▪ Rápida (elevada liposolubilidad). ▪ Tmax; inmediata-10 horas. ▪ Tienen baja fijación a proteínas plasmáticas. ▪ La t ½ es muy variable. ◦ Metabolismo ▪ Hepático CYP2C19 potentes inductores enzimáticos (CYP1A2, CYP2C9, CYP3A4,

CYP2D6). Hay fármacos que pueden inducir el metabolismo de otros fármacos. ◦ Excreción → Renal 70% (la mayor parte de psicofármacos tienen excreción renal). En el caso de los barbitúricos no es completa, la mayor parte si se elimina por vía renal.

  • FarmacodinámicaIndicaciones ▪ Para qué utilizamos los barbitúricos? Para trastornos de ansiedad. Pero han sido usados para otras cosas; como anestésico, como antiepiléptico (no es la primera opción, normalmente se usan cosas distintas para la epilepsia), como inductores de coma (a veces para proteger del daño cerebral se induce un coma, reduces la actividad para que la fase más aguda del daño esté más controlada). ▪ Son sustancias adictivas; los barbitúricos y las bsd son potentes sustancias adictivas, enganchan mucho. Dependencia barbitúricos (fenobarbital) ◦ Contraindicaciones ▪ Insuficiencia renal, hepática o respiratoria (ésta última porque los barbitúricos son potentes depresores de los tempos que se encargan del control de................) ▪ Alcoholismo (potenciación de efectos). Porque? Estamos sumando dos sustancias depresoras (barbitúricos más potentes que alcohol, si) y es muy peligroso mezclar alcohol con barbitúricos (puede ser mortal). ▪ Interacciones con anticoagulantes (pueden potenciar los efectos de esta anticohagulación), corticoides y progestágenos (hormonales). Presentan problemas de interacción. ◦ Seguridad (problemas que presenta a nivel seguridad) ▪ Depresión no selectiva SNC (centro respiratorio y sensibilidad CO 2 → anoxia, muerte). Alteran la capacidad que tenemos para detectar el nivel de CO 2 , se puede producir entonces des de anoxia hasta asfixia que lleve a la meurte. ▪ Inducción sueño incoercible (pueden producir un sueño no reversible). ▪ Índice terapéutico pequeño. ▪ Gran dependencia (1-5 semanas, en poco tiempo puede generar gran dependencia) ▪ Síndrome de abstinencia (posible, ya que tenemos gran dependencia) ▪ Accidentes de absorción masiva. Con asistencia rápida y equipada el pronóstico es relativamente bueno, recuperación casi total. Pueden ser por sobredosis o por combinarlos con sustancias como por ejemplo alcohol. ◦ Efectos adversos ▪ Frecuentes - Somnolencia, sedación excesiva - Tratornos coordinación y equilibrio - Mareo, vértigo - Anorexia - Náuseas, vómitos. - Estreñimiento.

gamma (está compuesto de más proteínas pero aquí lo hemos simplificado; el gaba tiene su lugar de unión, los barbitúricos tienen sus lugares de unión y las benzodiacepinas tienen sus lugares de unión). Modulación alostérica positiva; en otro lado. La Bdz modula la acción del GABA, la cambia, uniéndose en otro lado del receptor. No se une donde se une el GABA (claro, se tienen que unir los dos a la vez), se une en otros sitios para incrementar la inhibición. Según donde se una hará una cosa u otra. Alfa 1; efectos hipnóticos (benzodiacepinas y análogos) Alfa 2; efectos ansiolíticos (benzodiacepinas) El 50% de psicofármacos que se prescrben diariamente son Bzd. Diariamente 1-7 % población adulta. Ocasionalmente 10-20 % población adulta. El abuso y la dependencia es inferior a la de los barbitúricos. Generan menos efectos tóxicos y son menos peligrosos porque funcionan si hay GABA, son menos potentes, menos peligrosos.

  • Farmacocinética ◦ Absorción → v.o rápida y completa, v.b, v.e, y v.i (irregular) v.e, y v.i (urgencias). ◦ Distribución → rápida, elevada liposolibilidad. Tmax inmediata-3 horas Elevada fijación a proteínas plasmáticas (85%-98%) t ½ muy variable. ◦ Metabolismo Hepático; CYP1A2, CYP2C19, CYP3A4. Diferentes vías de metabolización. Las de t ½ corta no presentan metabólitos activos, las de t ½ media y larga la mayoría si. ◦ Excreción → renal 70-90%
  • FarmacodinámicaIndicaciones ▪ Se usa como ansiolítico (trastornos de ansiedad), como hipnótica (trastornos del sueño). ▪ Miorelajante (para contracturas musculares). ▪ Sedación preoperatoria y anestesia (no tanto como el barbitúrico, pero alguna benzo de acción larga un poco más potente se usa también). ▪ Epilepsia (anticonvulsivo) ▪ Mal viaje o pánico por alucinógenos. ▪ Síndrome de abstinencia de drogas. ◦ Contraindicaciones ▪ Intoxicación alcoholica y trastornos adictivos (es cierto que para algunas abstinencias de algunas drogas funciona pero en general tener un trastorno adictivo y tener que tomar una bzd como hipnótico o ansiolítico es mala idea). ▪ Glaucoma (presión ocular) ▪ Ideas suicidas

Seguridad (problemas de seguridad que presenta) ▪ Alta eficacia y seguridad clínica ▪ Débil toxicidad aguda (son eficaces y seguras) ▪ Pocas interacciones farmacológicas (no como los barbitúricos) ▪ Poca frecuencia de efectos adversos (leves y corregibles facilmente por la dosis) ▪ Índice terapéutico elevado. ▪ Inconveniente; genera dependencia. Hay que retirarlas poquito a poco cuando las quitas. La capacidad de enganche de bzd y barbitúricos está a la par. ◦ Efectos adversos (pocos y facilmente corregibles) ▪ Frecuentes (10-15%)

  • Torpeza, debilidad, fatiga, somnolencia, vértigo-mareo, ataxia, incoordinación, sequedad de boca, visión borrosa. ▪ Poco frecuentes (menos 1-3%)
  • Dificultad de concentración, Amnesia anterógrada, Pesadillas, inquietud, irritabillidad, desmayo, cefaleas, aumento de peso, estados confucionales. Hay Bzd más ansiolíticas y Bzd más hipnóticas. Son fármacos que se recetan mucho, se utilizan mucho. Hay que sabérselas todas de memoria. Genérico Comercial Dosis (mg/día) Acción Benzodiacepinas ansiolíticas Alprazolam Alprazolam EFG (té retard, permet una única administració al día oral), Trankimazin, Trankimazin retard. 0,5 - 6 Corta Bromacepam Lexatín 3-18 mg Media Clotiacepam Distensan 5 – 60 mg Media Ketazolam Marcen, Sedotime 15-90 mg Media Loracepam Donix, Idalprem, Orfidal, Loracepam EFG, Placinoral 3 – 10 mg Media Oxacepam Suxidina 15-90 mg Media Clobazam Noiafren 10 – 40 mg Larga Cloracepato Dorken, Nansius, Tranxilium 01/10/00 Larga Clordiacepóxido Huberplex, Librax, Omnalio, PsicoBlocan, Relaxedans 10 – 300 Larga Diacepam Aneurol, Diacepam EFG, Stesolid, Valium, Vincosedam 5 -60 mg Larga Halacepam Alapryl 20 - 160 Larga *asociados a piridoxina (vitamina B6) **microenemas (convulsiones niños) La majoría amb una sola administració al día.

Han aparegut altres fàrmacs ansiolítics també que agraden més d'utilitzar; no generen dependència, tenen millor maneig clínic, menys efectes.... A vegades poses la benzo per aquestes primeres 3-4 setmanes fins que el ansiolític serotoninèrgic fa el seu efecte i llavors la treus. Trastorns de la son Pimarios → Sin causa externa Secundarios → mala higiene, consumo de sustancias, patologías mentales o médicas Disomnias → déficit o exceso de sueño ; insomnio, hipersomnia, síndrome de cambio de zona horaria (jet-lag), trastornos del ritmo debidos a turnos de trabajo. Parasomnias → fenómenos asociados; sonambulísmo, terrores nocturnos, pesadillas. Què em fan les Bzd en el son si els prenc com a hipnòtics?

  • Disminuir la latència del son. M'adormo molt més ràpid i no espero hora o dues o tres per adormir- me.
  • Disminueixen o fins i tot erradiquen els despertars a mitja nit.
  • Produeixen un augment del temps dedicat a son d'ones lentes (les de restauració de l'organisme) fases III i IV.
  • Incrementen la latència de son REM (el primer episodi REM apareix més tard del que apareixia sense la Bzd)
  • Disminueixen el temps dedicat a son REM (reducció de son total o parcial i sobretot si és temps REM millora l'estat d'ànim, és un bon antidepre). Però el son REM és el son cognitiu, si sóc jove i un bon dormidor això no té conseqüències, però en una persona gran que ja dorm menys i pitjor i menys REM en general.... i li trec hores de son REM li estic detrimentant el tema d'emmagatzematge d'informació per tant cognitiu d'aquest son. En gent gran si es poden evitar les Bzd millor que millor. Qualsevol aprovació de fàrmac es fa amb la frase “tractament de curta durada”. Tractaments de llarga durada com hipnòtics no s'estudien, s'han estudiat de curta durada. Insomini ; pot haver-hi gran pes en la conciliació. “Em costa molt adormir-me” i a més alguns després es desperten. Per conciliació; triar algo que duri poc, que li doni potència al tema conciliar i vida mitja-curta, amb això ja estem el agafar el son, a la que l'agafa ja dorm. I l'endemà se li ha acabat l'efecte i tindrà una vigília el més neta possible. Son fragmentat per despertars nocturns; entre que m'adormo, em desperto, torno a adormir-me... quan dedico a recuperar-me física i cognitivament? Aquí hem de donar algo que duri més i solucioni aquest despertars. Hem de pensar en vida mitja intermèdia o fins hi tot llarga, dependrà de la persona. Una persona gran amb una intermèdia prou, però si és algú jove podé amb una llarga serem més eficaços i l'endemà al matí no li provocarà una interferència important. Insomni terminal; despetar anòmal, 2-3 hores abans del normal, problema per conciliar, despertars o no... aquí hem d'anar a una hipnòtica perquè d'alguna manera les unions del GABAa i aquests receptors són unions de fosfats que donen més potència que altres. Que sigui hipnòtica i combinar el tema de la vida intermèdia o llarga. Les persones grans tenen metabolisme lent i ja allarguen més

de per si la llargaria de les coses. Així en resum... Insomnio de conciliación → acción corta (hipnótica). Despertares frecuentes o insomnio de mantenimiento (ansiedad) → acción media o larga (hipnótica o ansiolítca). Despertar precoz o insomnio de terminación (depresión) → acción media o larga (hipnótica). Entre 1-3 setmanes ja he generat dependència. Això vol dir que s'ha de fer una bona retirada. Les Bzd requereixen un tractament de més larga durada però poden generar problemes.

  • Pacients tractats per un indicador (tenen la patologia indicada de ser tractada amb elles, les necessiten com a hipnòtics, sedants, ansiolítics, antiepilèptics...); en cas que hagi sigut tractament de durada (mesos com a mínim), em poden passar dues coses. Una síndrome de recaiguda o una síndrome de rebot o abstinència a dosis terapèutiques. ◦ Recaiguda; passat un temps (setmanes, mesos) emergeix novament el quadro psicopatològic -ansietat, insomni, el que sigui- amb una intensitat simptomàtica semblant a la que existia previament. És perquè no he tractat adequadament el trastorn i ha recaigut. ◦ Abstinència o rebot a dosis terapèutiques; apareix ràpid amb retirada o interrupció de tractament farmacològic i apareix amb una simptomatologia que comporta en la mateixa qualitat els problemes però amb més intensitat de la que teniem quan vem introduir el fàrmac per tractar la persona. Això vol dir que l'indicador ha fet la retirada massa ràpida, l'ha liat. És perquè no s'ha fet una retirada paulatina o adequada. ◦ En cas d'haver fet una interrupció brusca; s'ha de valorar que donem perquè no hi hagi una síndrome d'abstinència. Si hem de treure bzd de cop pensem què donem per poder fer deshabituació. Pels qui n'han fet un mal ús (normalment són persones que han fet us ellxs solets sense prescriptors controlant) a vegades necessita fins hi tot ingressar en unitats de drogodependències.
  • Pacients amb història de trastorn adictiu o que s'automediquen (sense prescripció terapèutica) // historia de familiars amb primer grau de dependència; risc que pot produir problemes en la retirada de les benzodiacepines. ◦ Síndrome d'abstinència associat a un trastorn per dependència de substàncies (benzodiacepinas). Hi pot haver una reacció molt més aguda que la que tenien d'abstinència els tractats però mal retirats. Pot haver-hi una síndrome perillosa que pot portar fins i tot a la mort, una síndrome de hiperactivitat autonòmica implicant el cardiovascular (hipertensió, hiperactivitat cardíaca, afectació del sistema renal, és com una predominància vegetativa per excés, retenció de líquids, en un percentatge 20-30% cuadros convulsius) que requereixen ajuda terapèutica. Deliri, desorientació temps-espai, alucinacions de diversos tipus (auditives, visuals, tàctils són les menys freqüents..). ◦ Síndrome d'abstinència retardada (demorada)

compensar un excés d'inhibició del SNC fruit d'un abús de Bzd. Hi ha gent que diu “i si donem això a gent amb dèficit cognitiu, una miqueta...” NOP. Perquè això està generalitzant l'increment d'activitat, risc de convulsions i ansietat, de no dormir.... és lo contrari a la benzo, serveix per revertir-la en cas que me pase de benzo, pero per res més.

5.2.2 Análogos benzodiacepínicos

Ciclopirrolonas → Zopiclona Imidazopiridinas → Zolpidem Pirazolopirimidinas → Zaleplon Tenim 3 anàlegs, cada un amb una estructura química diferent. Però tots funcionen igual.

  • Farmacocinètica ◦ Absorció; oral (única. Ja va bé, no en cal una altra) ◦ Distribució; Tmax en mitja hora-3 hores com a molt La fixació a proteínes és alta però no més elevada que les benzos, Biodisponibilitat elevada (>70% excepte zaleplon que té el 30% només, però que ja l'han pensat així). T ½ menys de 5 hores- ◦ Metabolisme; hepàtic. Vida curta, no té metabòlits actius. Els de vía llarga en tenen, però els de vida curta no. I aquest NO perquè vida curta. ◦ Excreció → Renal (50-70 %) i fecal. La zopiclona té una excreció minoritària salival.
  • Farmacodinàmica ◦ Indicacions → Trastornos del sueño ◦ Característiques No tenen acció ansiolítica ni relaxant. Són indicats per persones que tenen problema per dormir, conciliar la son. Els dono i la vigilia està neta. No té efecte residual, ni afectació de la vigilància, ni de la memòria... En relaxació muscular les benzodiacepines són un problema per la gent gran; els hi dono i si ja no tenien el sistema muscular al 100% doncs els hi estic liant. Era un efecte advers de les benzodiacepines. És millor donar un anàleg. Cal pensar en això com a hipnòtic abans que en una benzo en persones grans o d'edat avançada (dècada dels 60). Si el tractament s'ha fet durant mesos s'ha de fer una pauta de retirada, no tant pel síndrome d'abstinència sinó perquè el cos està prenent allò i ha de fer una habituació a com restituir allò solet. Es diu que tenen potencial (que pot ser) que es generi inhibició en tractaments de llarga durada (durada superior a les benzodiace). O sigui que pauta de retirada paulatina sigui el que sigui. En el tema de la son disminueixen la latència i redueixen el nombre de despertars nocturns. No provoquen canvis en ones lentes o REM. En joves i adults hi ha increment d'ones lentes. En gent gran desapareix la fase IV d'ones lentes normalment. El que ja ha perdut la capacitat de dormir ones lentes el que no fa és que la recuperi. Les benzos la incrementaven, però com a efecte extra. Aquí dormo més, no millor, però més.

Anàlegs benzodiacepínics Genèric Comercial Dosis (mg/día) Acció Zaleplon (si et despertes prenten un altre. Vida mitja curtíssima, 1 hora) Sonata* (no està comercialitzat a España, no es ven, perquè es venia molt poc) 3.75 – 10 Ultracurta (1 hora t ½ ) Zolpidem Dalparan, Stilnox, Zolpidem EFG 3.50 – 20 Ultracorta Zopiclona Datolan, Limovan, Siaten, Zopicalma 3.75 – 15 Corta Els altres dos funcionen molt bé.

5.3 Cronohipnòtics; Melatonina

Aprovada com a fàrmac hipnòtic per l'Agència Europea d'Evaluació de Medicaments (EMEA 2007) i a Argentina; Indicada per insomni primari Tractament de curta durada en monoterapia Per a individus majors de 55 anys. A España es va prohibir com a suplement dietètic (2010) en la actualitat s'accepta en dosis inferiors a 2 mg. A EEUU està comercialitzada com a suplement dietètic (Food & drug administration) i a la resta de països; inconvenients; Sense certificat de puresa ni controls de calitat. Sintètica o vegetal per evitar la potencial transmisió de virus si és natural (caball o vaca) Sol presentar-se amb vitamina B6 o B12 afegida. És una hormona sintetitzada en diverses parts de l'organisme, ens interessa la glàndula pineal -única localitzada al SNC-. És hipnòtic, no ansiolític.

  • Mecanisme d'acció Agonista funcional melatoninèrgic dels receptors ML1 i ML2 (agonista químic complet). Quan hi arriba activa els receptors, que són metabotròpics, per tant quan arriba allà requereiz producció de 2n missatger per activar i rebre el missatge. Estàn en diverses parts o nuclis del SNC (hipotàlam, escorça, tàlam, hipòfisis i altres estructures menors) que estan pendents que s'hi uneixi la melatonina i transmeti senyals que van en la línea de conciliar i mantenir la son amb una acció hipnòtica (que no ansiolítica ni relaxant muscular).
  • Farmacocinètica ◦ Administració; oral o sublingual (depèn de la dosi) si me'n puc prendre poca dosi sublingual, si és més dosi doncs oral perquè la sublingual té un límit, un sostre, menor al de la admin oral. ◦ Distribució; s'absorveix bé però compte amb la gent gran, que pot arribar a prerdre el 50% en l'absorció, n'ha de prendre més per aconseguir els efectes. Tmax; 40 mins – 3 hores (amb menjar, tot sopant te la prens)

Precaucions ▪ Insuficiencia hepàtica o renal. ▪ Embaraç i lactància (típica, tòpica, no ho hem donat per tant no ens la juguem..) ▪ Menors de 18 anys (s'està donant a pediatria molt per TDH, Autisme.... però a ver, la melatonina controla la eclosió hormonal de l'adolescència, està molt elevada a nivell prepuber, per tant si l'he de manejar que ho faci un pediatra molt cuidadosament perquè té efectes. Es fa servir en atletes d'èlit per retardar la regla en les nenes....) ▪ Diabetis ▪ Epilepsia ▪ Tractament amb anticohagulants (sintron) o anticonceptius hormonals. ◦ Efectes adversos ▪ Freqüents (a dosis altes)

  • Somnolencia
  • Mareig
  • Cansanci, astenia ▪ Poc freqüents (1/1000)
  • Cefalea, Sequetat de boca, Estrenyiment, Dolor abdominal, Irritabilitat, nerviosisme, Augment de pes Genèric Comercial Dosis Melatonina Circadin*, Suplements dietètics; Melamil 2 mg/dia 1-5 mg/dia Melatonina + fitoterapia Dormax, SereNotte <2 mg/dia Ramelteon ** Rozerem 8-64 mg7dia *Preparado de liberación prolongada. Requiere receta médica, no financiado por el Sistema Nacional de Salud. Normalment no funciona massa, li va bé a algú, però té molt poca melatonina. Amb un sol mg en gent jove ja funciona, però sovint hem d'anar a 3,4,5 per gent més gran (recordem que hi havia moltes pèrdues). **Anàleg melatonina. Comercialitzat a EEUU.
  • de 2 mg (perquè 2 mg és fàrmac) i per tant han fet coses de menys de dos i és insuficient per a la majoria de gent, melatonina con valeriana, anuncien coses així i aquestes barreges no funcionen.

5.4 Ansiolítics-Hipnòtics. Fitoterapia

Genèric Comercial Dosis (mg/dia) Amapola de California Arkocapsulas Amapola de California, 480 - 1680

Soñofit Espino albar * (crataegus oxyacantha) Arkocapsulas Espino Albar, Crataegus Deiters, Elusanes Espino Albar, Herbofarma, Espino Albar Integralia, Espino Albar Homeosor, Fitosol Espino Albar, Hearki, Hawthorn, Sustoplant Espino Albar

Lúpulo ** (humulus lupulus L.) Arkocapsulas Lúpulo, Fitosol Lúpulo, Herbofarma Lúpulo

Melisa*** (melissa officinalis L.) Alkocapsula Melisa, Amapola Pavolina**** (papaver rhoeas L.) Pasiflora ***** (pasiflora incarnata L.) Valeriana

  • FarmacodinámicaIndicaciones ▪ Ansiedad, irritabilidad y tensión ▪ Trastornos del sueño de orígen nervioso ▪ Desintoxicación tabáquica ▪ Deshabituación de Bzd ▪ Efecto a los 14-28 días de tratamiento. ▪ Cambio de tratamiento si en 4-6 semanas no hay mejoría sigmnificativa ◦ Principios Activos ▪ Monoterpenos (ésteres de bornilo, canfeno y pinenos) ▪ Sesquiterpenos (valerenal y valeranona). ▪ Aminoácidos (GABA, tirosina, arginina y glutamina) ▪ Trazas de alcaloides (valeriana, alfa-metilpirrolilcetona). ◦ Contraindicaciones ▪ Embarazo y lactancia (ausencia de datos) ▪ Menores de 3 años ▪ Patología hepática severa ◦ Efectos adversos (poco frecuentes, dosis altas) ▪ Dolor de cabeza ▪ Excitabilidad, intranquillidad ▪ Malestar estomacal ▪ Mareo, ataxia ▪ Somnolencia ▪ Palpitaciones ▪ Hipotermia

Quan la NA s'enganxa al Receptor presinàptic alfa2 (autoreceptor) baixa la descàrrega neuronal i per tant disminueix la lliberació de Noradrenalina, el que fa que hi hagi menys NA a l'espai sinàptic. La Clonidina és un agonista presinàptic d'aquest receptor, quan s'hi uneix fa disminuir la descàrrega neuronal i per tant l'alliberació de NA, hi haurà menys NA a l'espai sinàptic.

  • Farmacocinètica ◦ Absorció; bona per totes les vies (v.o, v.t, v.e) ◦ Distribució; ràpida i extensa, tmax 2-4 hores, 20-40 % fixació proteïnes, t ½ 6 – 20 hores. ◦ Metabolisme hepàtic, metabòlits inactius. ◦ Excreció; renal 40-60 % sense metabolitzar. Travessa millor la BHE
  • Farmacodinàmica (propanol i clonidina)Indicacions ▪ Fòbies específiques ▪ Hipertensió arterial ▪ Trastorn per estrés postraumàtic ▪ Profilaxis, migraña ▪ Desintoxicació adicció a drogues. ▪ Tremolor essencial (a nivell perifèric frenen la motricitat involuntaria, no parkinsonisme). Sol ser tremolor d'etiologia desconeguda. Es pot utilitzar com a pal·liatiu del parkinsonisme provocat per antipsicòtics. ▪ Adjunt analgesia (clonidina) ▪ Feocromocitoma ◦ Contraindicacions ▪ Alteracions cardio vasculars ▪ Insuficiència cardíaca ▪ Síndrome de Raynaud ▪ Bradicardia ◦ Seguretat ▪ índex terapèutic mitg ▪ Poco potentes para los aspectos subjetivos emocionales de la ansiedad (per la hiperactivitat simpàtica són molt bons, són basicament perifèrics, vegetatius. Són la priemra opció per actuar sobre aquesta temàtica, abans que una bzd). ▪ Eficacia sintomatología vegetativa de ansiedad (taquicardia, sudoración, dilatación pupilar, temblor). ▪ Los efectos adversos (clonidina) pueden ser graves en poblaciones especiales (niños y ancianos). ▪ Debe pautarse retirada tras el tratamiento crónico con propanolol (puede provocar

alteraciones cardíacas efecte rebot...). ▪ No adictivos. ◦ Efectos adversos ▪ Frecuentes

  • Debilidad, cansancio
  • Mareo
  • Insomnio, somnolencia
  • Sequedad de boca
  • Frío en extremidades
  • Estreñimiento (clonidina)
  • Diarrea (propanolol) ▪ Poco frecuentes
  • Disfunción sexual, Erupciones cutáneas, Sequedad de piel y mucosas, Parestesias (propanolol) Els dos estan en EFG, el propanolol té presentació retard.

5.6 Ansiolítics Atípics (5-HT)

Azapironas → Buspirona, Gepirona, Ipsapirona, Tiaspirona ISRS → Citalopram, Escitalopram, Fluoxetina, Fluvoxamina, Paroxetina, Sertralina. Són inhibidors de la recaptació de serotonina, bloquejen les bombes transportadores. Son els més utilitzats. De la hipótesis de ansiedad como disfunción serotoninérgica. La serotonina és el parasimpàtic central (predominen els PIPS). Als ganglis basals no arriben projeccions directes de NA, però si de 5-HT. La hipòtesis és que el dèficit de GABA és causat per la 5-HT que, passant per altres elements, pot estar inhibint el GABA (la inhibició de la inhibició és excitació). La possible disfunció de la 5-HT per un excés circumscrit a regions com nuclis de rafe, hipotàlem i hipocamp. L'afectació de la serotonina per defecte en la transmisió s'associa a simptomatologia depresiva. La depresió amb simptomatologia ansiosa l'atribuïm a la desregulació de la serotonina, perturbació d'excés i dèficit en diferents regions. La depre inhibida s'associa a dèficit de NA. Buspirona

  • Mecanismo de acción ; agonista parcial 5-HT1A ◦ Presináptico; antagonista funcional. Efectos ansiolíticos. En cas d'excés de serotonina ocupo els receptors presinàptics, els de feedback, aturo la hiperactivitat, la pre té més receptors pendents de rebre. ◦ Postsináptico; agonista funcional. Efectos adversos; en situació d'hiperactivació de la 5- HT els receptors estaran hiposensibles en la neurona post, n'hi haurà menys, alguns pot ser que estiguin insensibles. La buspirona en trobarà pocs de receptors que la vulguin, però els que trobi s'hi uneix i hi farà agonisme i els farà treballar. Farà efectes adversos així, però en fin. ◦ Si fos al revés, en cas de dèficit, s'enganxaria als post que estarien deleitosos de rebre 5-

5.7 Trastornos de ansiedad. Hipótesis y tratamiento

Fármaco Crisis de angustia Trastorno de pánico Fobia social TAG Estrés postraumático

TOC

BZD X X X X X

Ansiolíticos NA X X ISRS X X X X X X Buspirona X X Hay un ISRS que va muy bien en trastornos de ansiedad (buenos ansiolíticos) u eso es en parte porque es actuador sobre los receptores de la serotonina. La cosa mala es que lo que es psicofármaco que nos toque serotonina hace su efecto tocando el número de receptores y eso requiere un tiempo. Las bzd tienen un perfil muy variado (ansiógeno, hipnótico, acción corta, larga...) que puede ir bien para diferentes trastornos de ansiedad, va bien para casi la mayoría excepto para los TOC. Los Ansiolíticos NA van bien para tratar la ansiedad periférica (fobia social y trastornos de estrés post-traumático). La buspirona es un tratamiento bastante limpio, puede ser interesante administrar en caso de ansiedad crónica y también va bien para el TOC. La hipótesi del TOC es que hay alteraciones en la serotonina, por eso los dos fármacos que tocan serotonina se han demostrado como los más eficaces. Otros mecanismos gabaérgicos? Agonistas parciales receptor GABAa. Ansiolíticos Sin sedación Sin dependencia Moduladores alostéricos negativos del GABAa → producen inhibición SNC (ansiogenesis, activadores, proconvulsionantes -aumentan la probabilidad- y promnésicos -promotores memoria-).