1
GRAU EN DRET
ASSIGNATURA: DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
CURS ACADÈMIC 2022-2023 – GRUP T - 1
ACTIVITAT AVALUABLE NÚM. 2 – SESSIÓ DEL 22 DE DESEMBRE DE 2022
EL RECURS A LA CORT INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA
L’eix central de les activitats pràctiques programades pel dia 22 de desembre de 2022 és l’anàlisi i
discussió del recurs a la Cort Internacional de Justícia. Els estudiants han d’estudiar els texts del
dossier i participar activament en el seu debat i discussió en la sessió del grup/classe corresponent,
seguint com a guió els aspectes a considerar que s’indiquen. Per a aquesta sessió de classes
pràctiques s’ha de lliurar un exercici escrit de no més de 2/3 pàgines contestant les preguntes de la
pàgina 4 dels textos.
1. COMPETENCIA EN MATERIA CONTENCIOSA.
ASUNTO DE LAS ACTIVIDADES MILITARES Y PARAMILITARES EN Y CONTRA
NICARAGUA (NICARAGUA C. ESTADOS UNIDOS DE AMÉRICA)
Antecedents: El triomf del moviment insurreccional encapçalat pel Front Sandinista
d’Alliberament Nacional (FSNL) va acabar amb la dictadura que la família dels Somoza havia
exercit a Nicaragua fins al 1979. L’oposició al nou Govern sandinista a l’interior del país es va
organitzar inicialment de manera espontània en grups armats d’antics guàrdies i funcionaris
somocistes que, coneguts amb el nom de «contres», es van organitzar al voltant de la «Força
Democràtica Nicaragüenya». El Govern dels Estats Units a través de diversos organismes adscrits
a la seva Administració va anar exercint una àmplia gamma d’accions encobertes de suport
financer i logístic dels actes armats i de sabotatge empresos pels grups contrarevolucionaris
esmentats, com a complement d’una política oberta de condemna i aïllament del règim sandinista a
tots els fòrums i organitzacions internacionals. Aquesta implicació creixent en el conflicte
nicaragüenc va arribar a la participació directa d’agents adscrits o contractats pels Estats Units
en accions armades i actes de sabotatge. El 9 d’abril de 1984, per mitjà del seu ambaixador als
Països Baixos, el Govern de Nicaragua va interposar una demanda contra els Estats Units perquè
la Cort Internacional de Justícia declarés la il·licitud d’aquestes activitats i la responsabilitat
internacional dels Estats Units, reclamant -en conseqüència- el cessament de les activitats
esmentades i una indemnització pels danys causats a l’Estat demandant. Després d’examinar els
instruments internacionals pertinents, la Cort Internacional de Justícia es va declarar competent
per conèixer l'assumpte i va declarar admesa la demanda (Sentència del 26 de novembre de 1984).
Amb posterioritat, la Cort va dictar la seva sentència sobre el fons de l'assumpte el 27 de juny de
1986. Els Estats Units van al·legar diferents raons per negar a la Cort la competència per entrar a
conèixer el fons de la demanda nicaragüenc, alhora que defensaven fins a cinc causes diferents
d’inadmissibilitat de la demanda. Entre les primeres s’al·legava que aquesta controvèrsia hauria
estat exclosa de la competència de la Cort en virtut de la modificació que el 6 d’abril de 1984
havien introduït els Estats Units en la declaració anterior unilateral d’acceptació de la
competència de la Cort de 1946.
a) Declaración de aceptación de la jurisdicción de la Corte Permanente de Justicia Internacional
hecha por la República de Nicaragua el 24 de septiembre de 1929.
