Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PRACTICA BACHILLERATO, Apuntes de Química

practica para estudiar bachillerato cientfiico

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 10/10/2021

xsolat
xsolat 🇪🇸

5 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
VALORACIÓ ÀCIDESA D’UN VINAGRE
Ànnia Solà
Objectius
Determinar el contingut d’àcid acètic d’un vinagre comercial.
Utilitzar correctament la bureta (omplir-la, rentar-la, enrasar-la,...)
Saber fer la lectura de volums en la bureta sense cometre l’error de paral·laxi
Conceptes previs
El vinagre és una dissolució diluïda d’àcid acètic i altres substàncies en aigua.
- Busca informació sobre el vinagre, tipus de vinagres diferents, ...
El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant la fermentació acètica del vi i dels
seus subproductes. Conté una concentració del 3% al 5% d’àcid acètic en aigua.
Cada país diferents varietats de vinagres. Alguna d’aquestes varietats que es
poden trobar són: el vinagre del vi, l’acetat balsàmic, el vinagre de xerès, el vinagre
de sidra o poma, el vinagre de Porto, entre d’altres.
- Grau d’acidesa d’un vinagre, què és?
És la concentració de la dissolució expressada en grams d’àcid acètic en 100 ml de
dissolució de vinagre.
- Reacció de neutralització entre un àcid feble cid acètic) i una base forta
(hidròxid de sodi)
CH3COOH (aq) + NaOH (aq) CH3COONa (aq) + H2O (l)
- Corba de valoració entre un àcid feble i una base forta
- En una valoració àcid-base, quan s’aconsegueix el punt d’equivalència?
Per aconseguir arribar al punt d’equivalència s’ha de neutralitzar tot l’àcid o tota la
base.
En el cas de la valoració que estem fent arribarem al punt d’equivalència quan es
neutralitzi tot l’àcid acètic amb la base o àlcali Hidròxid Sòdic.
- El pH en el punt d’equivalència és àcid, bàsic o neutre? Per què?
Depèn de quins reactius tenim i de com reaccionen en cada cas. En una reacció
entre un àcid feble i una base forta, com la d’aquesta pràctica, tot l’àcid feble
(CH3COOH) es converteix en una sal (CH3COONa), quan aquesta sal reacciona es
genera l’ió acetat (CH3COO-), que aquest duu a terme una hidròlisi bàsica i per tant,
el pH al punt d’equivalència serà bàsic, és a dir, més gran que 7.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PRACTICA BACHILLERATO y más Apuntes en PDF de Química solo en Docsity!

VALORACIÓ ÀCIDESA D’UN VINAGRE

Ànnia Solà Objectius  Determinar el contingut d’àcid acètic d’un vinagre comercial.  Utilitzar correctament la bureta (omplir-la, rentar-la, enrasar-la,...)  Saber fer la lectura de volums en la bureta sense cometre l’error de paral·laxi Conceptes previs El vinagre és una dissolució diluïda d’àcid acètic i altres substàncies en aigua.

- Busca informació sobre el vinagre, tipus de vinagres diferents, ... El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant la fermentació acètica del vi i dels seus subproductes. Conté una concentració del 3% al 5% d’àcid acètic en aigua. Cada país té diferents varietats de vinagres. Alguna d’aquestes varietats que es poden trobar són: el vinagre del vi, l’acetat balsàmic, el vinagre de xerès, el vinagre de sidra o poma, el vinagre de Porto, entre d’altres. - Grau d’acidesa d’un vinagre, què és? És la concentració de la dissolució expressada en grams d’àcid acètic en 100 ml de dissolució de vinagre. - Reacció de neutralització entre un àcid feble (àcid acètic) i una base forta (hidròxid de sodi) CH 3 COOH (aq) + NaOH (aq) CH 3 COONa (aq) + H 2 O (l) **_- Corba de valoració entre un àcid feble i una base forta

  • En una valoració àcid-base, quan s’aconsegueix el punt d’equivalència?** Per aconseguir arribar al punt d’equivalència s’ha de neutralitzar tot l’àcid o tota la base. En el cas de la valoració que estem fent arribarem al punt d’equivalència quan es neutralitzi tot l’àcid acètic amb la base o àlcali Hidròxid Sòdic. **- El pH en el punt d’equivalència és àcid, bàsic o neutre? Per què?_** Depèn de quins reactius tenim i de com reaccionen en cada cas. En una reacció entre un àcid feble i una base forta, com la d’aquesta pràctica, tot l’àcid feble (CH 3 COOH) es converteix en una sal (CH 3 COONa), quan aquesta sal reacciona es genera l’ió acetat (CH 3 COO-), que aquest duu a terme una hidròlisi bàsica i per tant, el pH al punt d’equivalència serà bàsic, és a dir, més gran que 7.

CH 3 COOH (aq) + NaOH (aq) CH 3 COONa (aq) + H 2 O (l) CH 3 COONa (aq) CH 3 COO-^ + Na+ CH 3 OO-^ + H 2 O CH 3 COOH + OH-

- Quin indicador o indicadors podem utilitzar per determinar el punt d’equivalència? Hem d’utilitzar un indicador que pugui virar a la zona bàsica, i el més comú és la fenolftaleïna, que el seu interval de viratge està entre 8,2 – 10. Material i reactius  Matràs aforat de 100 ml  Matràs erlenmeyer, vas de precipitats  Bureta  Suport, pinces i nous  Pipeta  Solució d’hidròxid de sodi 0,1 M  Vinagre comercial (acidesa 6)  Carbó en pols  Embut de vidre, paper de filtre  Flascó rentador amb aigua destil·lada  Indicador: fenolftaleïna Procediment  Mesura amb una pipeta 10 ml de vinagre comercial i dilueix-los en un matràs aforat de 100 ml amb aigua destil·lada fins a la línia d’enràs. Pren 10 ml de la solució diluïda amb una pipeta, col·loca’ls en un vas de precipitats. Afegeix una mica de carbó en pols, remena de manera que absorbeixi els colorants del vinagre i filtra-ho. Passa una mica d’aigua pel residu. Recull el filtrat en un matràs erlenmeyer.  Omple la bureta amb solució de NaOH 0,1 M i enraseu a zero.  Afegeix unes gotes d’indicador fenolftaleïna a l’erlenmeyer que conté la dissolució de vinagre i col·loca’l sota la bureta. Comprova que l’extrem d’aquesta queda dins de l’erlenmeyer per tal que no caiguin gotes fora. Posa un paper blanc sota l’erlenmeyer per ajudar a observar el canvi de color.  Valora l’àcid acètic del vinagre afegint amb cura la dissolució de NaOH fins que s’arribi al punt final de la valoració, que es detecta pel viratge de l’indicador. No deixis de remenar el matràs durant la valoració (si disposes d’un agitador magnètic fes-lo servir)  Anota el volum de dissolució de NaOH.  Es recomana repetir l’operació dues o tres vegades per observar la concordança dels resultats. Atenció: Finalitzada la valoració renta la bureta varies vegades

realitzant més repeticions (3 valoracions). Per tant, una altra causa d’error és que en aquesta pràctica no vam tenir temps de realitzar diverses proves i només vam obtenir un resultat. També, quan vam filtrar amb el paper de filtre, segurament vam perdre una petita quantitat de reactiu. Conclusions Gràcies a aquesta pràctica, hem trobat els grams d’una dissolució inicial d’àcid (l’acètic) que no coneixíem, a través d’una valoració àcid feble - base forta (aquesta de concentració coneguda) i mitjançant l’ús d’un indicador adequat, en el nostre cas la fenolftaleïna. Tot i els errors que hem tingut durant la valoració, explicats anteriorment, hem obtingut un resultat força raonable, perquè un gram d’àcid acètic en 100 litres de dissolució d’àcid acètic inicial sembla un grau suficientment baix per tal de poder consumir aquest producte (que és una de les seves finalitats). Valoració de l’àcid acetil salicílic d’una aspirina Objectius  Saber calcular la quantitat d’àcid acetilsalicílic que conté una aspirina i comparar-la amb la dosi que figura en el prospecte. (Suposem que l’única substància activa és aquest àcid i que l’excipient és inert enfront dels àcids i les bases que es faran servir en aquesta experiència)  Saber portar a terme en el laboratori valoracions per retrocés.  Aprendre a determinar l’error relatiu comés pels diferents grups i saber analitzar els resultats obtinguts.  Conèixer i fer servir correctament el material necessari per dur a terme valoracions en el laboratori. Conceptes previs

- Busca informació sobre l’àcid acetilsalicílic. L’àcid acetilsalicílic o també conegut com Aspirina és un fàrmac de la família dels salicilats, que normalment s’utilitza com a analgèsic (mals menors i dolor agut), antipirètic (contra la febre) i antiinflamatori. També té un efecte anticoagulant.

  • Valoració per retorcés Es tracta de valorar l’excés d’un reactiu que no ha reaccionat en la primera reacció amb l’ús d’un altre de concentració coneguda. En aquest cas l’àcid acetilsalicílic (àcid feble) es fa reaccionar amb un excés d’hidròxid de sodi. Una vegada ha reaccionat l’àcid acetilsalicílic de l’aspirina, es valora l’hidròxid de sodi que no ha reaccionat amb àcid clorhídric de concentració coneguda. A partir de la quantitat inicial d’hidròxid de sodi i sabent la quantitat de NaOH en excés, podem saber la quantitat d’hidròxid de sodi que ha reaccionat amb l’aspirina i així poder determinar la quantitat d’àcid acetilsalicílic que contenia.

Material i reactius  Matràs erlenmeyer  Bureta  Suport, pinces i nous  Pipeta  Balança  Agitadors magnètics  Aspirina (àcid monopròtic de fórmula C 9 H 8 O 4 )  Solució d’hidròxid de sodi 1 M  Solució d’àcid clorhídric 0,1 M  Flascó rentador amb aigua destil·lada  Indicador: fenolftaleïna  Solució de lugol Tractament dels residus Els àcids i les bases s’han de neutralitzar abans d’eliminar-los. Procediment  Agafar una aspirina , mesurar la seva massa i introduir-la en un matràs erlenmeyer Afegir-hi 10 ml de dissolució d’ hidròxid de sodi 1 M , agiteu acuradament i deixeu en repòs uns 10 minuts perquè reaccioni completament l’hidròxid de sodi amb el grup àcid i el grup ester.  Afegir-hi uns 20 ml d’aigua destil·lada i unes gotes d’indicador fenolftaleïna.  Omplir la bureta amb l’ àcid clorhídric 0,1 M i enrasar a zero.  Valorar l’excés d’hidròxid de sodi, que no ha reaccionat amb l’àcid acetilsalicílic, amb aquest àcid clorhídric.  Repetir aquest procés dues vegades més.  Comparar el resultat obtingut amb el que figura en el prospecte i calcular l’error relatiu comès.  Com podem comprovar que l’aspirina conté midó com a excipient? Comprova- ho Resultats experimentals

1 mol d’àcid acetilsalicílic = 180 g

2 , 85 x 10

− 3

mols d

'

aspirina x

180 g d ' aspirina

1 mol d ' aspirina

= 513 , 00 x 10

− 3

g d

'

à cid acetilsalic í lic

Conclusions: Hem neutralitzat aspirina amb una base forta NaOH per tal d’aconseguir calcular la quantitat àcid acetilsalicílic. El resultat que hem obtingut ha estat de 513,00 x 10-3g d’àcid acetilsalicílic. Per tant, l’aspirina comercial que hem analitzat a la pràctica tenia teòricament 500 mg i nosaltres n’hem obtingut 513 mg. Per això, tenim una diferència de 0,13 mg entre el contingut teòric i l’experimental, això representa un error de 0,026 %. Ha estat un resultat força bo perquè hi ha poc error i per tant els càlculs que hem realitzat i el procés del laboratori dut a terme, podem concloure que són correctes. Segurament l’error que hem obtingut ha estat a l’hora de fer la valoració i trobar el volum de HCl necessari, ja que és molt difícil calcular-lo exactament i només hem fet una valoració (amb tres haguéssim reduït l’error i augmentat l’exactitud).