Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Pràctica BF Òptica Geomètrica, Apuntes de Biofísica

Asignatura: Biofísica, Profesor: David Reverter, Carrera: Medicina, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2010/2011

Subido el 01/04/2011

nau_kun
nau_kun 🇪🇸

4

(1)

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Pràctica BF “ÒPTICA GEOMÈTRICA”
1ª part: Programa RAYTRACE
Teoria: el dioptre esfèric
Un dioptre esfèric està constituït per dos medis amb índex de refracció diferents (n i n’) separats per una
superfície esfèrica.
n: índex de refracció extern
n’: índex de refracció inter
Eix òptic: eix que divideix el sistema en parts
simètriques
C: centre de l’objecte esfèric
0: Punt on es creua l’eix òptic amb la superfície esfèrica.
La prenem com a EIX DE COORDENADES.
Com els índex de refracció són diferents (nn’), els rajos es desvien quan incideixen sobre la superfície
esfèrica. Això succeeix si hi ha un cert angle d’incidència. Si el raig és perpendicular (2n raig, central), NO hi
ha desviació.
Un cop desviats, la imatge es formarà en el punt on es creuen aquests rajos (A’)
A: Font d’emissió dels rajos de llum
r: Radi de la circumferència
θ: Angle d’incidència raig-superfície
p: Distància entre l’objecte i l’origen de coordenades
p’: Distància entre l’eix de coordenades i el punt on es forma la imatge.
Si n’>n i r>o, llavors D>0, el que significa
DIOPTRE CONVERGENT
1
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pràctica BF Òptica Geomètrica y más Apuntes en PDF de Biofísica solo en Docsity!

Pràctica BF “ÒPTICA GEOMÈTRICA”

1ª part: Programa RAYTRACE

Teoria: el dioptre esfèric

Un dioptre esfèric està constituït per dos medis amb índex de refracció diferents ( n i n’ ) separats per una superfície esfèrica.

n : índex de refracció extern

n’ : índex de refracció inter

Eix òptic : eix que divideix el sistema en parts simètriques

C : centre de l’objecte esfèric

0 : Punt on es creua l’eix òptic amb la superfície esfèrica. La prenem com a EIX DE COORDENADES.

Com els índex de refracció són diferents (n≠n’), els rajos es desvien quan incideixen sobre la superfície esfèrica. Això succeeix si hi ha un cert angle d’incidència. Si el raig és perpendicular (2n raig, central), NO hi ha desviació.

Un cop desviats, la imatge es formarà en el punt on es creuen aquests rajos (A’) A : Font d’emissió dels rajos de llum r : Radi de la circumferència θ : Angle d’incidència raig-superfície

p : Distància entre l’objecte i l’origen de coordenades p’ : Distància entre l’eix de coordenades i el punt on es forma la imatge.

Si n’>n i r>o , llavors D>0 , el que significa DIOPTRE CONVERGENT

F’ : Focus imatge. Punt on convergeixen els rajos refractats

f’ (=p’): Distància entre el focus imatge i l’eix de coordenades (distància focal).

Perquè els rajos arribin paral·lelament al dioptre, han d’arribar des de -∞ (p=-∞)

F : Focus imatge. Punt on ha d’estar situat l’objecte de tal forma que els rajos, un cop hagin incidit sobre la superfície esfèrica, tracin una trajectòria paral·lela a l’eix òptic.

f : Distància foca. f=p. Distància entre el focus imatge i l’eix de coordenades.

DIOPTRE DIVERGENT

D<

Un dioptre serà divergent quan n>n’ o si r<0 (com el cas de la imatge de l’esquerra. r és negativa perquè es troba a l’esquerra del vèrtex del dioptre, que és el punt que marca l’origen de l’eix de coordenades).

En el dioptre divergent, els rajos no es trobaran en un punt comú de l’espai imatge, sinó que divergiran.

En la primera imatge, els rajos procedeixen de l’infinit, i convergeixen en el FOCUS IMATGE de l’espai imatge. En la segona, en canvi, els rajos es refracten en un punt que NO coincideix amb F’ degut a que NO procedeixen de l’infinit, sinó d’un punt més proper.