









Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Condicionament i Aprenentatge, Profesor: Adriana Garau, Carrera: Psicologia, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 17
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!










(Marc teòric: apartats 10.3, 10.4, i 12.3 del “llibre taronja”)
Encara que heu d’imprimir i adjuntar a l’informe de la pràctica els registres (Només el darrer Cumulative Record de cada exercici) dels vostres exercicis , els registres acumulatius que s’han d’analitzar són els que heu rebut a la sessió de pràctiques. Un cop tingueu a la mà aquests registres acumulatius, on trobareu indicades les diferents fases de la pràctica, feu els següents càlculs i poseu els resultats a la taula 1:
reforçament continu (exercici 2).
l’exercici 3, i la taxa de respostes dels primers 2 minuts.
de l’exercici 3.
aproximat de respostes emeses durant l’extinció (exercici 4).
aproximat requerit per a assolir el criteri d’extinció (exercici 4).
de l’exercici 5, i la taxa de respostes dels primers 2 minuts.
de l’exercici 5.
Exercici Respostes emeses Taxa de respostes
Temps fins a assolir criteri
2 Reforçament Continu a) 13, 3 Extinció b) 65 b) 14 c) 18,5 min 4 Recuperació Espontània d) 37,5 e) 15,6 min 5 Extinció amb ref. secundari f) 750 f) 15 g) 192 min
Els valors de la taula 1 són aproximats.
5, 3, 4
5, 3, 4
L’ordre obtingut a la pregunta anterior, és el que s’esperava? Justifica la resposta.
Si. A l’exercici 5 s’ha fet una extinció amb reforçament secundari, per tant hi ha d’haver major resistència a l’extinció (Rext) que a l’extinció de l’exercici 3 en la qual no presentàvem reforçament secundari. A l’exercici 4 extingim una recuperació espontània. La resposta que volem extingir és més feble que la de l’exercici 3 en que fèiem una extinció després de l’aprenentatge. Si la resposta és més feble la Rext ha de ser menor.
a) Quina és major la d’abans de l’extinció o la fase inicial de l’extinció?
La de la fase inicial de l’extinció (encara que hi ha poca diferència).
b) A què s’atribueix aquest canvi de taxa?
Aquest canvi de taxa podria ser atribuït a l’estat emocional (frustració) generat per la no aparició de l’estímul reforçador esperat. És el que s’anomena “efecte paradoxal de l’extinció”.
La gràfica de RF 22 i també la de IF40 presenten pauses postreforçament, però el nombre de respostes entre reforçament és molt superior a la gràfica de RF22 que a la de IF40.
3.2d. Observa el registre acumulatiu de RF22 i de IF40. Quants reforçaments ha rebut el subjecte en els últims 10 minuts del registre? Sota quin dels dos programes ha hagut de fer més respostes per a obtenir cada un dels estímuls reforçadors.
Aproximadament 15 en cada cas (entre 14 i 16). Ha hagut de fer més respostes sota el programa de RF22 que sota IF40.
3.2e. Compara els registres obtinguts sota RV22 i sota IV40: quines diferències hi veus en relació a la pendent que apareix?
La gràfica de RV22 té una pendent molt més inclinada que la de IV40.
3.2f. Efecte del nombre de reforçaments rebuts: Observa la Taula 2 i compara les extincions obtingudes als exercicis Ex8 (extinció després de pocs reforçaments) i Ex8bis (extinció després de molts reforçaments). Quin programa presenta més resistència a l’extinció? És el que s’esperava obtenir?
Presenta major resistència a l’extinció el registre de l’exercici 8bis (molts de reforçaments). Aquest resultat és l’esperat ja que en programes de reforçament intermitent o parcial, a major nombre de reforçaments major resistència a l’extinció.
3.2g. Efecte del reforçament parcial a l’extinció: observa la Taula 2 i compara les extincions obtingudes després dels Ex3 (extinció després d’un programa de reforçament continu) i Ex 8 (extinció després d’un programa de reforçament parcial). Quin programa presenta més resistència a l’extinció? És el que s’esperava obtenir?
Presenta major resistència a l’extinció el registre de l’exercici 8. Aquest resultat és l’esperat ja que els programes de reforçament intermitent o parcial generen una resposta més persistent que els programes de reforçament continu.
4.2. Anàlisi de la generalització
TAULA 3: Registre de respostes després d’una discriminació simple
Estímul presentat
Número de respostes 1.0 kHz 1.25 kHz 1.50 kHz 1.75 kHz 2.0 kHz 2.25 kHz 2.50 kHz 2.75 kHz 3.0 kHz
A partir dels resultats, representar el gradient de generalizació a la Figura 2
FIGURA 2: Representació del gradient de generalització
A la taula 3 s’han de posar els resultats obtinguts. El gradient (figura 2) s’elaborarà en base a aquests resultats. PREGUNTES:
4.2a. Quin tipus d’entrenament en discriminació hem fet servir?
Discriminació successiva.
4.2b. El gradient obtingut és el que esperàvem trobar? Justifica la resposta.
L’objectiu de la següent pràctica és analitzar en termes de condicionament instrumental algunes de les situacions que s’exposen a continuació. Un cop examinades les que s’hagin seleccionat els alumnes reunits en grups de 3 o de 4 redactaran un cas que també es pugui interpretar en termes de condicionament instrumental. Aquests diferents casos s’aniran comentant a l’aula fins la finalització de la classe pràctica.
Cas 1
A na Carme li costa molt llevar-se al matí. La seva mare sap que els llibres de Tintin li agraden molt i li ha dit que cada dissabte n’hi regalarà un si durant tots els dies de la setmana no ha rondinat a l’hora de llevar-se.
Cas 2
A na Carme li costa molt llevar-se al matí. La seva mare li fa endreçar la seva cambra cada cap de setmana. Cansada de sentir-la rondinar cada matí li ha dit que el cap de setmana següent no haurà d’endreçar-la si durant tots els dies de la setmana no ha rondinat a l’hora de llevar-se.
Cas 3
A na Carme li costa molt llevar-se al matí. A na Carme li agrada amb bogeria jugar al basquet. La seva mare li ha dit que si algun matí la sent rondinar a l’hora de llevar-se, el dissabte no li permetrà anar a jugar a basquet.
Cas 4
A na Carme li costa molt llevar-se al matí. La seva mare li ha dit que si algun dels dies que ha d’anar a l’escola rondina, els dia que no té classe també la farà llevar d’hora per ajudar-la a fer algunes feines de la casa.
Cas 5
A na Carme li costa molt llevar-se al matí. La seva mare sap que li agrada molt distreure’s amb els videojocs i que els dies que es llevi d’hora i sense rondinar a la nit podrà jugar ½ hora més, però que si no es lleva d’hora o rondina al fer-ho al portar-la a l’escola li explicarà a la professora el motiu de la seu retard.
Cas 6
niños de la escuela, debido a sus conductas físicas inadecuadas. Cuando esto ocurría, las maestras de la escuela le persuadían para que hiciera otra cosa. Sin embargo, esto privaba a Mark de la oportunidad de aprender habilidades físicas por lo que se decidió intervenir. Para ello, las maestras decidieron actuar sobre una conducta muy concreta que era la de jugar con un armazón de barras para ejercicios gimnásticos. Se observó a Mark y se constató que sólo el 1% del tiempo de recreo estaba junto a las barras, mientras que el 99% restante lo dedicaba a estar parado o jugar con la arena. A partir de ahí, siempre que el niño se acercó a las barras, la maestra le sonreía o hablaba con él. Después, la maestra sólo le dirigía su atención cuando el niño tocaba el armazón o permanecía junto al mismo mucho tiempo. Por último, la maestra sólo decía algo a Mark, si el niño trepaba por el armazón. Después de nueve días de seguir esta estrategia, el niño trepaba por el armazón el 67% del tiempo de recreo. Una vez conseguido esto, la maestra redujo el tiempo y la frecuencia de veces que prestaba atención a Mark por estar subido en las barras, de modo que Mark no recibía más atención por hacer esto que el resto de niños del parvulario. Al mismo tiempo, la maestra dirigía su atención a Mark si éste hacía otros ejercicios físicos como trepar por las escaleras o subir a un árbol. Después de cuatro días, se observó que Mark dedicaba un tercio de su tiempo de recreo a realizar actividades físicas diversas como trepar, correr o saltar.
mostraba una excesiva conducta de gatear en el parvulario. Después de tres semanas de acudir al parvulario, la niña se pasaba la mayor parte del día gateando o bien con la cara apoyada en el suelo. Este comportamiento le impedía integrarse en las actividades de grupo. Los padres confirmaron que desde hacía un tiempo la niña mostraba esta conducta cuando iban de visita o cuando venían amigos a casa. El registro que se llevó a cabo en la escuela indicó que el 80% del tiempo la niña no estaba erguida y que, además, recibía más atención de los adultos cuando hacía esto que cuando permanecía erguida. El tratamiento consistió en no hacerle caso cuando estaba gateando o en postura incorrecta y prestarle atención todo el tiempo que estuviera en postura correcta, es decir, cuando colgaba el abrigo al entrar o salir de la escuela, o cuando se lavaba las manos antes de comer. Una semana después de haber iniciado el tratamiento la niña mostraba un patrón de comportamiento prácticamente normal. En ese momento se le retiró la atención por mantenerse erguida y, al cabo de dos días, la niña volvía a gatear durante el 80% del tiempo. Se instauró de nuevo la atención por mantener posturas correctas y, cuatro días después, la niña presentaba una postura correcta el 62% del tiempo, proporción que aumentó en los días siguientes y que, poco a poco, le permitió integrarse en las actividades de grupo.
sentían ignorados y, a menudo, tenían que hacer esfuerzos para oírle. Por otro lado, los estudiantes del lado derecho pronto se cansaron de tener al profesor echando la parrafada ante ellos durante toda la clase. Uno de los estudiantes evaluó la conducta del profesor y constató que pasaba 46 minutos hablando en el lado derecho de la clase, por sólo 4 minutos en el lado izquierdo, y eso porque tuvo que escribir en ese lado de la pizarra. Ante ello, los estudiantes decidieron realizar una intervención consistente en lo siguiente: siempre que el profesor diera la clase desde el lado izquierdo, todos los alumnos le mirarían con cara absorta y sonriente. Si se alejaba de ese punto, todos los alumnos se pondrían a tomar apuntes sin mirarle. Al día siguiente, el profesor empezó a dar la lección en el lado derecho. Todos los estudiantes bajaron la vista y permanecieron así durante diez minutos. Al final de ese tiempo el profesor tuvo que escribir en la pizarra, viéndose obligado a utilizar el lado izquierdo. Inmediatamente observó que todos los alumnos le prestaban atención poniendo cara de interés. Permaneció en ese lado durante casi cinco minutos. Pero cuando volvió al lado derecho la atención de los alumnos decayó inmediatamente. Los próximos minutos los pasó paseándose de un lado a otro de la clase. Los últimos 20 minutos los pasó en el lado izquierdo. Después de la clase, los alumnos cotejaron sus anotaciones y comprobaron que el profesor había pasado 28 minutos en el lado izquierdo, lo cual era mucho, comparado con períodos de clase anteriores en los que los estudiantes no habían dirigido su atención de forma selectiva. Cuando los estudiantes explicaron al profesor su “conspiración”, éste confesó que no se había dado cuenta en absoluto de lo que sucedió.
la conducta de rascarse excesivamente, llegando a hacerse sangre. Cuando fue sometida a tratamiento, mostraba esta conducta desde hacía un año y tenía cicatrices y costras en la nariz, frente, mejillas, barbilla, un brazo y una pierna. Después de haber hecho todo lo posible (visitas a médicos, pediatras, psiquiatras...) los padres ya no sabían qué hacer y le reñían y gritaban, e incluso el padre le pegaba cuando empezaba a rascarse. Se había llegado a una situación en la que todos los miembros de la familia estaban involucrados en esta conducta. En primer lugar se observaron las relaciones entre la madre y la niña, y notaron que sólo le hablaba para criticarla, darle órdenes o decirle que se tenía que comportar de otra manera. Se le dijo a la madre que anotase las conductas de la niña en la casa, así como sus respuestas. De estas anotaciones se dedujo que la niña recibía atención cuando manifestaba estas conductas y que la atención recibida solía ser en forma de malos tratos físicos o verbales (reñirle o pegarle cuando se rascaba). Se hizo notar esto a la madre y se le recomendó que no hiciera caso cuando se presentase la conducta no deseada. La madre indicó que ya habían actuado así y que entonces la niña dejaba de rascarse durante períodos largos (bastantes horas), pero que después volvía a rascarse más que antes.
Se recomendó a la madre que, además de no prestar atención a la niña cuando se rascaba, le prestase atención cuando hiciese conductas adecuadas, entre ellas, la de no rascarse. Esto se hizo del modo siguiente: por cada periodo de 20-30 minutos sin rascarse, la madre daba una estrella plateada a la niña y la felicitaba por no rascarse, ayudándole a pegar la estrella en una libreta especial. Cuando tenía tres estrellas recibía un trozo de pastel, un caramelo o una bebida. Dos veces al día (a mediodía y por la noche) la madre contaba con ella las estrellas acumuladas, la felicitaba y le daba algunos juguetitos. Además, ya que la niña estaba muy interesada en la “Barbie” y sus accesorios, si durante todo el día no se había rascado, ella y la madre salían por la tarde a comprar alguna cosa que la niña elegía para su “Barbie”. Cuando llegaban a casa, no podía tocar el accesorio para la “Barbie” hasta el día siguiente, siempre y cuando no se hubiera rascado por la noche. Después de 7 semanas se dio por concluido el tratamiento, ya que la niña no se rascaba y las cicatrices iban desapareciendo. Cuatro meses después, seguía sin rascarse.
Preguntes :
Llegeix els casos anteriors i per a cada un d’ells respon a les següents preguntes:
Quin tipus de condicionament instrumental s’està aplicant?
En aquest cas pots detectar l’aplicació de més d’un tipus de condicionament instrumental? En cas afirmatiu respon les següents preguntes pels dos tipus de condicionament detectats.
Quin tipus d’estímul s’utilitza?
L’estímul que has esmentat, es presenta o es retira contingentment a la resposta?
Quina és la resposta que es pretén manipular?
Amb l’aplicació d’aquest tipus de condicionament instrumental, s’espera que la resposta augmenti o disminueixi?
Guardar UN ARXIU quan hem acabat un exercici:
apareixerà.
Accelerar el temps:
Per a fer avançar el registre amb una velocitat alta:
menú Experiment.
Experiment.
Per a fer avançar el registre amb una velocitat mitjana:
seleccionar Experiment i cliqueu a sobre. Veureu que la velocitat es redueix però no tant com si tornes a la velocitat en temps real.
o a l’alta si cliquem un altre cop sobre Experiment fora del requadre del menú desplegat.
Imprimir un arxiu:
davant el codi del PC en que esteu treballant (per exemple: PC Ex6-RF22).
apuntant-hi el cursor i fent clic una vegada amb el botó esquerre del ratolí.
imprimir. Probablement serà l’últim.
menú File.
Per tal de fer l’anàlisi de resultats, cal imprimir els registres acumulatius en els que queden recollides totes les fases que hem desenvolupat anteriorment. Per fer això:
imprimir apuntant-hi el cursor i fent clic una vegada amb el botó esquerre del ratolí. Aquest registre es farà visiblle a la finestra Cumulative Record.
l’ordinador que esteu utilitzant seguit del nom de l’arxiu que voleu imprimir.
File.