¡Descarga Dts condicionament y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Tema 1: Conceptes previs
1.- Indica quina d'aquestes afirmacions és certa:
a. La desaparició d’una conducta existent pot ser producte de l’aprenentatge. b. Gràcies a l’aprenentatge podem inferir la conducta. c. El concepte d’aprenentatge inclou necessàriament l’aparició d’una conducta nova. d. Si hi ha una motivació alta no cal l’experiència prèvia perquè es doni l’aprenentatge.
Correcte! És aprenentatge ensenyar a un nen a llegir (aparició de conducta) i també ensenyar-lo a deixar de dir paraulotes (desaparició
2.- Els canvis de conducta deguts a ________ són temporals
a. La fatiga, l’estat motivacional i les condicions estimulars. b. L’aprenentatge, la fatiga i l’estat motivacional. c. L’estat motivacional, les condicions estimulars i l’aprenentatge. d. Les tres alternatives anteriors són certes.
3.- Un nen fica per primera vegada els dits en un endoll i els retira ràpidament perquè rep un estímul desagradable. La conducta de retirar els dits:
a. És una resposta reflexa a un estímul dolorós. b. És una conducta apresa, perquè és produeix com a resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals. c. És una conducta apresa, perquè el nen ja no tornarà a ficar els dits als endolls. d. És una conducta apresa perquè el nen ha associat els endolls amb l’experiència desagradable. Correcte! No ha tingut experiència amb aquest estímul fins aquest moment. Això no vol dir que resultat d’aquesta primera experiència no s’acabi produint un aprenentatge i en un futur potser el nen ja no torni a tocar els endolls.
4.- En relació als treballs amb animals per a l’estudi de l’aprenentatge, quina de les següents afirmacions és CERTA?:
a. Són desaconsellats pels experts en l’estudi dels fenòmens bàsics d’aprenentatge. b. Permeten un major control de l’experiència prèvia del subjectes. c. No comporten problemes ètics. d. Aporten resultats que només es poden aplicar a animals de la mateixa espècie.
5.- Posa un exemple d'un canvi de conducta que NO sigui degut a l'aprenentatge (malgrat que s'hi pogués confondre pel fet d'observar un canvi conductual) i justifica per què no s'ajusta a la definició d'aprenentatge.
Respuesta:
Una de les intervencions que hem portat a terme es amb un alumne anoment Sergi un noi de 16 anys,de Mediterranea. Es un nen molt dolent a l'escola i sobretot amb les seus companys. Fa gariabé un mes que acudeix al psicòleg de l'escola per tal deminitzar els enfrontaments amb els seus companys. Durant aque hem notat un canvi de conducta bastant evident.En pasar un test sobre es últims 15 dies, en aquest test v
detectar un canvi d'estat d'ànim, a apartir d'aqui vem fer-li preguntes i vem saber que feia 10 dies que hav el seu tiet.
Gairabé havien passat escassament 2 setmanes ja va començar a ser el de sempre, barelles dia i dia no, comportaments violents amb els professors, etc.
Per trobar un bon exemple, cal tenir clars quins factors (més enllà de l'aprenentatge) poden provocar canvis de conducta que podem confondre amb aprenentatge , i per quin motiu no entren en la definició d'aprenentatge. Cal especificar quines característiques de la definició bàsica d ¡aprenentatge no compleix l'exemple.
Tema 2: Conducta elicitada
6.- Si comparem les respostes reflexes amb els tropismes podrem constatar que:
a. Les respostes reflexes són apreses i els tropismes no. b. Les respostes reflexes són respostes moleculars i els tropismes molars. c. Els tropismes són més simples ja que sempre són moviments. d. Totes les respostes anteriors són falses.
7.- Quins factors poden fer variar la resposta reflexa?
a. L'estat emocional del subjecte. b. L'edat.
Tema 3: Aprenentatge no associatiu. Habituació i sensiblització
12.- Si volem aconseguir que perduri el màxim temps possible una resposta habituada, quina d’aquestes opcions és la més adequada?
a. Fer el procés d’habituació amb una alta freqüència de presentació de l’estímul elicitador. b. Fer el procés d’habituació amb una baixa intensitat de l’estímul elicitador. c. Fer el procés d’habituació sense estímuls deshabituadors. d. Fer el procés d’habituació amb una baixa freqüència de presentació de l’estímul elicitador
13.- Una característica de la sensibilització és que
a. Té una alta especificitat estimular. b. S’explica per un procés de deshabituació. c. Segons la teoria del doble procés, el procés de sensibilització es produeix a causa del sistema d’estat. d. Tot l’anterior és fals.
14.- La deshabituació
a. Consisteix en presentar, posteriorment a l'habituació, un nou estímul i veure si genera resposta. b. Consisteix en deixar passar un temps sense presentar l'estímul, després de l'habituació, per veure si es recupera la resposta. c. És un fenomen que demostra que una resposta habituada no es pot recuperar. d. Totes les opcions anteriors són falses.
15.- Presentem repetidament un estímul fins que la resposta reflexa que aquest provoca disminueix de magnitud. Indica quin procediment permet demostrar que aquesta disminució no és deguda a la fatiga.
a. Una deshabituació de la resposta. b. Una recuperació espontània de la resposta.
c. a) i b) són certes. d. a) i b) són falses.
Si fem això, veurem si la resposta reapareix després d'un temps de descans. Què veuríem, en aplicar el procediment de recuperació espontània , si hi havia hagut habituació? I si hi havia hagut fatiga? Permet el pas del temps distingir entre una resposta fatigada i una d'habituada?
16.- Segons la teoria del procés oponent, quins són els dos únics canvis que es donen com a conseqüència de la repetida presentació de l’estímul emocional? a. El procés “a” i el procés “b” augmenten de magnitud o es modifiquen. b. El procés “a” augmenta de magnitud i el procés “b” disminueix de magnitud. c. El procés “b” augmenta de magnitud i s’incrementa el postefecte. d. El procés “b” varia i el procés “a” apareix més tard.
17.- Hem presentat un so de 65 dB sis vegades a un grup de subjectes a raó de 2 sons per minut, i hem mesurat el canvi en la RED obtenint els següents valors promig: Assaig 1: 15; Assaig 2: 20; Assaig 3: 18; Assaig 4: 16; Assaig 5: 14; Assaig 6: 10; Assaig 7: 8; Assaig 8: 4; Assaig 9: 0; Assaig 10: 0.
a) Quin procés justifica els valors trobats als assaigs 2 i 3 (una paraula)?
Després d'aquests 10 assajos d'habituació que s'han necessitat per deixar de presentar reflex d’orientació davant d’aquest estímul, deixem un descans de 2 minuts, presentem de nou l’estímul i observem novament el reflex d’orientació.
b) Quants assaigs caldrà presentar aquesta vegada per aconseguir que deixi d’aparèixer el reflex d’orientació?. Quina propietat de l’habituació permet justificar la teva resposta?.
c) Quant de temps de descans haurem de deixar passar ara per estar segurs de que tornarà a aparèixer el reflex d’orientació quan presentem de nou el so?. Quina propietat de l’habituació permet justificar la teva resposta?.
Per respondre l'opció a) cal que et fixis en l'evolució que segueixen els valors de canvi de RED a mesura que es va presentant el mateix estímul de manera repetida, si augmenten o disminueixen, i a partir d’aquí identificar quin fenomen relacionat amb les repetides presentacions del mateix estímul elicitador s’hi correspon. Pots fer-te una gràfica que t'ajudi en la interpretació, així com repassar la pràctica 1.
Per respondre les opcions b) i c) cal treballar les propietats de l'habituació, per veure quina o quines es corresponen amb l'enunciat. Com són les repetides habituacions amb un mateix estímul elicitador, més ràpides o més lentes? A quina propietat de l'habituació es correspon el fet de tornar a presentar resposta després de passat un temps sense estímul? I com es veu aquesta propietat afectada en les repetides habituacions?
18.- En un estudi hipotètic s’ha comprovat que, en promig, una persona necessita 20 presentacions per habituar les respostes d’orientació envers el so d’una sirena d’ambulància que presenta una freqüència de pas de 2 vegades per hora.
a) Un cop habituada la resposta d’orientació al so de l'ambulància, com la faries reaparèixer sense necessitat d'utilitzar estímuls addicionals? .
a. provoca la resposta no apresa que volem condicionar
b. provoca una resposta apresa.
c. no provoca cap tipus de resposta.
d. totes les opcions anteriors són falses.
2.- Indiqueu quina d’aquestes afirmacions sobre la corba d’adquisició de l'RC és certa:
a. en els primers assaigs s’observen els augments més grans de magnitud de l'RC.
b. els augments de la magnitud de l'RC són iguals al llarg de tots els assaigs d’adquisició.
c. en els primers assaigs s’observa la màxima magnitud de l'RC. Fes-te una gràfica sobre la corba d’adquisició de l'RC (o de qualsevol aprenentatge). Si el que diu l’opció fos cert, voldria dir que des del principi ja tindríem el màxim d’aprenentatge aconseguit. Per què continuar, doncs?
d. en els darrers assaigs s’observen els augments més grans de magnitud de l'RC.
3.- Indica quina d’aquestes afirmacions sobre la corba del gradient de generalització és certa:
a. L’RC resultant dels diferents estímuls depèn directament del grau d’associació amb l’EI.
b. Com més plana és la corba (menys pendent), menys generalització hi ha.
c. L’únic estímul que s’ha associat directament amb l’EI és l’estímul central.
d. L’RC més elevada correspon a l’estímul que presenta més generalització. L’estímul més generalitzat donarà sens dubte el valor d’RC generalitzat més elevat. Però hi ha un altre estímul que encara dóna més RC. Repassa el concepte de gradient de generalització (pots fer-te un dibuix d'un gradient, identificant la informació que es posa a l'eix de coordenades i al d'abcises). Si tens clar això, veuràs a quin estímul correspon la màxima RC (apartat 4.4.).
4.-Indica quina de les següents afirmacions és falsa:
a. En el condicionament clàssic es poden utilitzar estímuls aversius com a EI.
b. La resistència a l’extinció és un indicador del grau de condicionament.
c. La RC és la resposta apresa que apareix quan s’associen un En i un EI.
d. Al condicionament clàssic només es poden fer servir com a RI les respostes de tipus vegetatiu.
5.-Per cadascuna de les característiques que s'enumeren a continuació, respon a què es correspon en l'habituació i a què es correspon en l’extinció.
a) Perfil de resposta que s'observa: Habituació Extinció
b) Cal un aprenentatge previ per tal que pugui tenir lloc el procés?: Habituació Extinció
c) Tipus de resposta implicada: Habituació Extinció
d) Nombre d'estímuls que participen en el procediment: Habituació Extinció
e) Es pot observar la recuperació espontània?: Habituació Extinció
f) Es pot veure interromput el procés per l'aparició d'estímuls nous no implicats en l'aprenentatge?: Habituació Extinció
Per respondre aquesta pregunta cal que tinguis molt ben treballats els procediments d'habituació i d'extinció, els tipus d'estímuls implicats en un i altre, i els seus efectes i/o les seves propietats (apartats 3.1., 3.2. i 4.4.). Un cop contestada, fixa't bé en quines són les diferències i similituds entre habituació i extinció, i això t'ajudarà a saber diferenciar els dos fenòmens.
6.- Identifica a quin fenomen relacionat amb el condicionament clàssic es correspon cadascun dels exemples que trobaràs a continuació:
a) Si utilitzem l’extinció per a tractar una fòbia, és possible que aquesta reaparegui després d’un temps sense presentacions de l’estímul fòbic:
b) En Joan sempre es pren el cafè del matí a la feina acompanyat d’una cigarreta. Per això, quan pren el cafè, li vénen desitjos de fumar. Ara ha decidit aprofitar les vacances de Nadal per deixar de fumar, i quan pren el cafè del matí a casa, va notant com el desig de fumar disminueix cada dia que passa. Però el primer dia que torna a la feina, quan pren el cafè, s’adona que el desig de fumar torna a ser molt fort:
c) Fa temps la Carla va patir un accident de moto. Tot i que en l'actualitat ja no li fa por anar amb moto, si presencia una col·lisió amb una moto implicada, llavors, quan agafa la moto, torna a
sentir la mateixa por que tenia després del seu accident:
Per poder trobar la resposta correcta, has d’analitzar els aspectes següents:
Quina és la RC que ha tornat a reaparèixer? Quin va ser l’EC implicat en el procés de condicionament d’aquesta RC? Quin va ser l’EI implicat en el procés de condicionament d’aquesta RC?
En la situació en què la RC reapareix, què ha canviat respecte a la situació en la qual es va fer l’extinció? S’ha tornat a presentar l’EI? S’ha tornat a presentar l’EC després d’un temps en el qual l’EC no ha aparegut? S’ha tornat a presentar l’EC en el mateix context en el qual es va produir el condicioniament?
Quan identifiquis què ha canviat, tindràs la clau per saber de quin fenomen es tracta (apartat 4.4. i glossari).
c. No podem afirmar que el condicionament clàssic hagi estat eficaç, cal un grup control per descartar que la resposta sigui resultat d’una habituació.
d. a) i c) són certes.
9.- Indica quina de les següents afirmacions és falsa:
a. En l’automoldejament, considerem que hi ha RC quan el colom picoteja el disc il.luminat abans de menjar.
b. En el condicionament de la por, és suficient saber si el subjecte respon o no durant la
presentació de l’EC per a poder quantificar el valor de la por condicionada.
c. L’aversió condicionada al gust permet un condicionament ràpid i fort.
d. En el condicionament palpebral no hi ha solapament entre la RC i la RI.
10.- Si pensem que un procediment de control aleatori del condicionament clàssic pot estar provocant un condicionament contextual, quin podria ser el millor procediment alternatiu de control?
a. El de control per presentació simultània de l’EC i l’EI.
b. El de control per presentació aïllada de l’EC.
c. El de control per presentació aïllada de l’EI.
d. El de control discriminatiu.
11.- De vegades, quan estem conduint, veiem un panell lluminós que ens avisa que trobarem obres a cinc quilòmetres. D’altres vegades, ens trobem unes tanques, que ens porten fins on comencen les obres. En relació a les obres, a quin procediment de presentació temporal d’estímuls corresponen el panell lluminós i les tanques?
a. Traça; simultani.
b. Demora; traça.
c. Traça; demora.
d. Demora curta; demora llarga.
12.- En un experiment de condicionament de la por en rates, en el qual s’utilitza la tècnica de la supressió condicionada, es duen a terme dos grups:
- El grup experimental és sotmès a 8 assaigs de condicionament de demora so–descàrrega elèctrica. Posteriorment, es fa un assaig de prova en el qual s’observa que els subjectes d’aquest grup mostren un índex o raó de supressió de 0.
- Al grup control se li presenten en 8 ocasions el so i en unes altres 8 ocasions la descàrrega elèctrica, distribuïdes de manera aleatòria al llarg de la sessió.
a) Quin valor de l’índex o raó de supressió esperaríeu trobar en el grup control, quan presentéssiu de nou el so, en el cas que s’hagués produït un pseudocondicionament?
b) Quin valor esperaríeu trobar en el grup control, en el cas que s’hagués donat una autèntica i forta resposta condicionada en el grup experimental?
c) Quina conclusió podríem treure si, abans de saber el valor de l’índex de supressió del grup
control veiéssim que el grup experimental té un valor de l’índex de supressió de 0.5?
Per respondre aquesta pregunta, primer has de repassar el procediment de condicionament de la por en rates, la tècnica de supressió condicionada i l'índex de supressió condicionada (apartat 5.4.). Una vegada ho hagis fet, pregunta’t què significa que en el grup experimental s'obtingui un índex o raó de supressió de 0. Tenen o no tenen por condicionada aquestes rates? És això el que esperaries amb el procediment al qual han estat sotmeses?
Una vegada hagis respost a les preguntes anteriors, repassa amb deteniment l'apartat dedicat al control experimental (5.3.). En aquest experiment, quin procediment creus que s'hauria aplicat al grup de control? I ja mirant de respondre a les preguntes plantejades, quin valor de l'índex de supressió t'indicaria que les rates del grup de control també tenen por (i que, per tant, es donaria un cas de pseudocondicionament) i quin valor de l'índex de supressió t'indicaria que les rates del grup de control no tenen por (i que, per tant, la por mostrada per les rates del grup experimental podria atribuir-se realment al condicionament o l'associació entre el so i la descàrrega elèctrica)?
Tema 6: El condicionament clàssic inhibitori
13.- En el condicionament inhibitori:
a. Cal que la predicció de l’absència de l’EI tingui lloc en un context excitatori.
b. El procediment estàndard i el d’inhibició diferencial permeten aprendre amb la mateixa facilitat.
c. L’EC- presenta la mateixa dificultat que un estímul neutre per esdevenir EC+.
d. L’aprenentatge resultant és menys útil que en el condicionament excitatori.
14.- El procediment d’inhibició diferencial es basa en:
a. Una discriminació d'EIs.
b. Una discriminació d'ECs.
Correcte (per aquest motiu també s'anomena procediment de "discriminació simple", ja que en ell el subjecte aprèn a respondre de forma diferencial davant de l'EC+ —que prediu l'aparició de l'EI — i de l'EC- —que prediu l'absència de l'EI—).
b) Quants assaigs esperaríeu que calguessin per a condicionar l'RC+ davant d’un En, si es confirma el condicionament inhibitori?
Per respondre aquesta pregunta, cal que primer revisis el concepte de condicionament inhibitori (apartat 6.1.), entenent bé quins són els estímuls implicats i quin és el seu significat (quina informació dóna cadascun d'ells). Després, ja pots passar a estudiar l'apartat 6.2., en què has d'aprendre quin és el procediment per dur a terme una prova de retard en l'adquisició, amb quina finalitat s'utilitza i com se n'interpreten els resultats. Torna llavors a l'enunciat de la pregunta, i mira de seguir el següent raonament: vull saber si un possible EC- realment provoca una RC-. He utilitzat una prova de retard i he trigat 42 assaigs en associar excitatòriament aquest possible EC- amb l'EI. Per interpretar aquesta informació, em cal comparar aquest resultat amb el nombre d'assaigs necessaris per a condicionar excitatòriament un estímul neutre amb aquest mateix EI. En principi, poden passar dues coses: que trigui el mateix (aproximadament 42 assaigs) o que trigui menys (veure la Nota afegida al final). Què significa cadascun d'aquests possibles resultats? Quan hagis respost, torna a la pregunta i mira de respondre utilitzant el teu raonament anterior.
19.- Observa els percentatges d'RC resultants d’aquests quatre grups que han estat sotmesos a condicionament palpebral, on l’EC+ és un llum, i l’EC- és un to, i respon les següents preguntes:
% d'RC davant l'EC+
% d'RC davant (EC+/EC-)
% d'RC davant (EC +/En) Grup 1 60% 30% 60% Grup 2 60% 5% 60% Grup 3 60% 5% 5% Grup 4 60% 60% 60%
a) Quina tècnica d’avaluació d’aquest fenomen s’ha utilitzat?
b) En referència als resultats de la taula, indica a quina conclusió s’arriba amb cada un dels grups:
Grup 1 Grup 2
Grup 3 Grup 4
Per respondre l'opció a) cal que entenguis la informació que ens dóna cadascuna de les tres proves (davant l'EC+, davant EC+/EC-, i davant EC+/En) que s'han realitzat en els diferents grups, després d'haver dut a terme un condicionament amb un EC+ i un EC- (apartat 6.2.). Cal que entenguis quins són els estímuls implicats i quina informació ens dóna cadascun d'ells (EC+, EC-) en referència a l'estímul incondicionat, per després estudiar amb quina tècnica s'ha volgut mesurar aquest condicionament (apartat 6.3.).
Per respondre l'opció b) cal que primer hagis entès molt bé la lògica de la prova utilitzada, tal i com es demana a la pregunta anterior, [t'ajudarà que llegeixis amb deteniment les pp. 84-85 del manual de Domjan (2003)]. Així pots comparar per a cada grup els resultats de les tres proves. Bàsicament, poden donar-se tres casos: que es verifiqui un condicionament inhibitori (més o menys fort), que no s'hagi pogut demostrar un possible condicionament inhibitori (és a dir, que es doni pseudocondicionament) o que no s'hagi produït condicionament inhibitori. Pregunta't quins
resultats en les tres proves indicarien cadascuna d'aquestes tres circumstàncies, i després examina els resultats obtinguts a la taula per a cada grup per treure'n les conclusions adients.
20.- Justifica breument la resposta que has donat als grups 1 i 3 de la pregunta anterior.
Respuesta:
En el grup 1 dic que hi ha un grau d'inhibició moderat ja que l'EC- es un 30 % més baix que davant de l'EC+ o EC+/En. Ha inhibit la resposta un 30%. En el cas del grup 3 dic que no és inhibitori ja que el % de RC davant (EC/En) també es de 5%
Cal només que explicitis quin raonament has fet servir per arribar a la solució. El feedback general de la pregunta anterior et pot ajudar a argumentar una bona justificació.
Tema 7: Variables que afecten l'adquisició del condicionament clàssic
1.- Si l’estímul incondicionat utilitzat en un condicionament clàssic és d‘elevada magnitud:
a. la latència de la resposta condicionada serà major.
b. la resistència a l’extinció de la resposta condicionada serà major.
c. la durada de la resposta condicionada serà menor.
d. totes les opcions anteriors són falses.
2.- Al condicionament clàssic:
a. La intensitat de l'EC no afecta la magnitud de la RC.
b. Existeix un interval òptim entre estímuls, comú a qualsevol condicionament.
c. No tots els estímuls tenen la mateixa facilitat per a esdevenir EC. Correcte. Recordes quins termes podem utilitzar per referir-nos a aquest fet? (pots verificar la teva resposta consultant l'apartat 7.5.2.).
d. Només podem condicionar respostes viscerals o glandulars.
3.- Com podríem evitar un bloqueig contextual?
a. mantenint la mateixa intensitat de l'EI en la prexposició i el condicionament.
b. disminuint el nombre d’assaigs de condicionament EC–EI.
c. augmentant el nombre d’assaigs de preexposició.
GRUP RAÓ DE SUPRESSIÓ CONDICIONAMENT?
b) Basant-te en la informació de la Taula X, indica quin fenomen s'ha volgut provocar en els grups 2 i 3 i, segons el que has respost a la Taula Y, si creus que s'ha aconseguit o no.
GRUP 2: Fenomen: Es compleix?
GRUP 3: Fenomen: Es compleix? a) Per respondre aquest apartat cal centrar-se en el càlcul de la raó de supressió (apartat 5.4.). Hauries d’identificar els valors d'A i de B de la fórmula de la raó de supressió per a cadascun dels grups de l’experiment, i també quin dels estímuls és l’EC. Per saber-ho, cal identificar a l’enunciat o a la taula X en quina fase s’indica la taxa de respostes sense l’EC, i en quina fase s’indiquen les respostes en presència de l’EC. Per saber si hi ha hagut condicionament, cal conèixer el rang de valors que pot tenir la raó de supressió, i què signifiquen (apartat 5.4). Una supressió total de resposta, quin valor fa agafar a la fórmula? I una supressió total de resposta, indica presència de RC de por o no? L'absència de supressió de resposta, quin valor fa agafar a la fórmula? I cap supressió de resposta, indica presència de RC o no?
b) Per saber quin fenomen s'ha volgut provocar, cal fixar-se en la manipulació que ha rebut cada grup en les fases 2 i 3 (Taula X). Amb quins estímuls es té experiència prèvia en cada grup? Un cop identificat el fenomen, cal saber com aquesta experiència prèvia hauria d'afectar a l'aprenentatge posterior, i per tant, al valor de RC final. Contrastant aquesta hipòtesi amb el que s'ha respost a la Taula Y, es pot decidir si es compleix el fenomen o no.
7.- Si una persona experimenta trastorns gastrointestinals, nàusees i vòmits després d’haver ingerit un aliment que per a ella és habitual, adquirirà una forta resposta condicionada d’aversió a aquest aliment?
Quin fenomen del condicionament clàssic il·lustra aquest cas?
Com afectarà la resposta condicionada el fet que la persona ja hagi menjat moltes vegades aquell aliment en el passat? Pots repassar-ho a l'apartat 7.4. Per respondre la segona part, s’ha de conèixer el procediment d’aversió al gust (apartat 5.4.) i el paper que juga en el condicionament l’experiència prèvia amb els estímuls implicats en l'aprenentatge (apartat 7.4.). Amb quin estímul es té experiència prèvia, amb l'EC o amb l'EI? Comentario: L'aliment fa d'EC, i al ser habitual és com si hi hagués preexposició a l?EC. Quin serà el fenomen de condicionament clàssic que apareixerà?
Tema 8: Fenòmens "especials" en el condicionament clàssic
8.- En el contracondicionament :
a. No s’utilitzen estímuls neutres.
b. Es fa referència a les connotacions motivacionals i emocionals dels estímuls.
c. Es transforma un EC apetitiu en EC aversiu o viceversa.
d. Tot l’anterior és cert.
9.- Quan fem un condicionament de segon ordre:
a. Utilitzem com a EC de segon ordre un estímul prèviament condicionat.
b. Hem d’utilitzar ECs compostos.
c. L'EC ha de ser aversiu.
d. Un nombre elevat d’assaigs de condicionament de segon ordre pot provocar una disminució de la RC de segon ordre.
Resposta correcta. L’explicació d’aquest fet és que anem presentant l’EC2 amb un EC cada vegada més dèbil, ja que la RC1 s’està extingit (al presentar-se l’EC1 sense l’EI) i això pot menar a l’extinció de la RC2.
10.- Tria l'opció en què els dos fenòmens que s'indiquen permeten que un En esdevingui un EC sense haver estat mai associat amb l'EI
a. Bloqueig / Contracondicionament
b. Precondicionament sensorial / Condicionament de segon ordre
c. Contracondicionament / Precondicionament sensorial
d. Condicionament serial / Condicionament de segon ordre
14.- Hem dut a terme un experiment de seguiment del signe (automoldejament) amb un llum de color vermell (v), un llum de color blau (b) i menjar (M). La taula següent descriu el tractament aplicat a diferents grups de coloms. Cada grup va passar per 20 assaigs del procediment descrit a la FASE I, i posteriorment 20 assaigs del procediment descrit a la FASE II.
Grup Fase I (20 assajos) Fase II (20 assajos) 1 b --> M b 2 v --> M (v+b) --> M 3 v --> b b --> M 4 (b+v) --> M b 5 M v --> M
a) Indica en quin o quins grups hi haurà una inhibició latent: Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup 4 Grup 5
b) Indica en quin o quins grups hi haurà un bloqueig contextual: Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup 4 Grup 5
c) Indica com s’anomena el procediment aplicat al GRUP 3 especificant quin és l'estímul que l'ha rebut:
Per respondre la pregunta a), cal pensar en quin tipus de preexposició es necessita per donar lloc a una inhibició latent, fer un esquema del procediment, i verificar si aquest es dóna en algun grup. (apartat 7.4).
Per respondre la pregunta b), cal pensar en quin tipus de preexposició es necessita per donar lloc a un bloqueig contextual, fer-ne un esquema, i comprovar si això s’ha donat en algun grup. (apartat 8.4.).
Per respondre la pregunta c), fixa't quins estímuls hi ha implicats, quin paper juguen i com es presenten al llarg de les dues fases del procediment, per tal d'identificar aquest. Comentario: L'enunciat diu: especificant quin és l'estímul que l'ha rebut. El que s'ha precondicionat és v. b s'ha condicionat a la fase II
15.- A continuació es presenten codificats una sèrie d’estímuls, d’associacions entre estímuls, i de possibles resultats:
- Estímuls: llum (L), rodona (R), i imatges que provoquen reaccions emocionals intenses (I).
- Associacions entre estímuls: L-->I, R-->I, R-->L, L-->R, (R+L)-->I.
- Resultats: L—>RC, R—>RC, L—>no RC, R—>no RC.
Trieu, entre els anteriors elements, aquells que us facin falta per a descriure els procediments següents:
Fase I Fase II Fase de prova Precondicionament sensorial de R Bloqueig de L
Per respondre aquesta pregunta, en primer lloc cal identificar el paper dels diferents estímuls que intervinen. Cal després pensar com s'han de presentar aquest estímuls en cadascuna de les fases del procediment corresponent. I finalment, anticipar quin resultat s'espera observar a la fase de prova com a conseqüència del procediment dut a terme.
16.- Indica per a cadascun dels fenòmens següents (a)quantes fases requereix dur a terme el procediment corresponent (sense comptar la fase de prova) i (b)en quina o quines de les fases es presenta l'EI:
Condicionament de segon ordre: (a) (b)
Precondicionament sensorial: (a) (b)
Bloqueig: (a) (b)
Emmascarament: (a) (b)
Inhibició latent: (a) (b)
Per respondre aquesta pregunta cal que hagis treballat i entès els esquemes de tots els procediments i fenòmens dels temes 7 i 8.
Tema 9: Anàlisi teòrica del condicionament clàssic
17.- Aplicant la fórmula del model de Rescorla i Wagner obtenim els valors següents:
Va= 4; Va= 20; Va= 0.26.
