TEMA 8 – FENÒMENS “ESPECIALS” EN EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC
EL CONTRACONDICIONAMENT:
- El EN ja té un significat motivacional determinat (= aversiu o apetitiu) abans de dur a terme el
condicionament.
Ja provocava respostes biològiques potents i diferents a les que es vol condicionar.
- No el podem considerar com a EN EC.
Condicionament més lent que amb EN directament.
El procediment consisteix en associar aquest estímul ja EC amb un EI de signe motivacional contrari
s’esdevé un EC que perd el seu valor original per a adquirir-ne l’oposat provoca una nova RC
(de valència oposada).
- En un experiment havia un EC (antic EN) de descàrrega elèctrica (= aversiu). Es va utilitzar com
a EI el menjar (= apetitiu) el EC (antic EN) perd part del seu caràcter motivacional RC
menys aversiva (aversió apetitiu) i de significat motivacional contrari.
- Exemples aplicats: teràpia aversiva de l’alcoholisme (beguda, vòmit) i la teràpia per la
dessensibilització sistemàtica (cosa perillosa, situació tranquil·la relaxant).
CONDICIONAMENT DE SEGON ORDRE:
FASE 1
(cond. Primer ordre): es fa un condicionament normal. És a dir, el EN s’associa a un EI fins que
es converteix en EC1 perquè provoca una RC1 +
FASE 2
(cond. Segon ordre): s’agafa un altre EN i es
torna a fer condicionament però fent servir com a EI l’anterior EC1.
En la
FASE 2
s’acaba donant una RC2 pràcticament similar a RC1 (la de la fase anterior).
FENÒMENS
CONTRACONDICIONAMENT
CONDI. DE SEGON ORDRE
PRECONDICIONAMENT
SENSORIAL
CONDI. AMB EC COMPOSTOS
EMMASCARAMENT
BLOQUEIG
CONDI. SERIAL
