Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 8, Apuntes de Psicología

Asignatura: Condicionament i Aprenentatge, Profesor: Adriana Garau, Carrera: Psicologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 28/11/2014

lauramartinezc-1
lauramartinezc-1 🇪🇸

3.4

(12)

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 8 – FENÒMENS “ESPECIALS” EN EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC
EL CONTRACONDICIONAMENT:
- El EN ja un significat motivacional determinat (= aversiu o apetitiu) abans de dur a terme el
condicionament.
Ja provocava respostes biològiques potents i diferents a les que es vol condicionar.
- No el podem considerar com a EN EC.
Condicionament més lent que amb EN directament.
El procediment consisteix en associar aquest estímul ja EC amb un EI de signe motivacional contrari
s’esdevé un EC que perd el seu valor original per a adquirir-ne l’oposat provoca una nova RC
(de valència oposada).
- En un experiment havia un EC (antic EN) de descàrrega elèctrica (= aversiu). Es va utilitzar com
a EI el menjar (= apetitiu) el EC (antic EN) perd part del seu caràcter motivacional RC
menys aversiva (aversió apetitiu) i de significat motivacional contrari.
- Exemples aplicats: teràpia aversiva de l’alcoholisme (beguda, vòmit) i la teràpia per la
dessensibilització sistemàtica (cosa perillosa, situació tranquil·la relaxant).
CONDICIONAMENT DE SEGON ORDRE:
FASE 1
(cond. Primer ordre): es fa un condicionament normal. És a dir, el EN s’associa a un EI fins que
es converteix en EC1 perquè provoca una RC1 +
FASE 2
(cond. Segon ordre): s’agafa un altre EN i es
torna a fer condicionament però fent servir com a EI l’anterior EC1.
En la
FASE 2
s’acaba donant una RC2 pràcticament similar a RC1 (la de la fase anterior).
FENÒMENS
CONTRACONDICIONAMENT
CONDI. DE SEGON ORDRE
PRECONDICIONAMENT
SENSORIAL
CONDI. AMB EC COMPOSTOS
EMMASCARAMENT
BLOQUEIG
CONDI. SERIAL
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 8 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 8 – FENÒMENS “ESPECIALS” EN EL CONDICIONAMENT CLÀSSIC

EL CONTRACONDICIONAMENT:

  • El EN ja té un significat motivacional determinat (= aversiu o apetitiu) abans de dur a terme el condicionament.  Ja provocava respostes biològiques potents i diferents a les que es vol condicionar.
  • No el podem considerar com a EN  EC.  Condicionament més lent que amb EN directament.

El procediment consisteix en associar aquest estímul ja EC amb un EI de signe motivacional contrari  s’esdevé un EC que perd el seu valor original per a adquirir-ne l’oposat  provoca una nova RC (de valència oposada).

  • En un experiment havia un EC (antic EN) de descàrrega elèctrica (= aversiu). Es va utilitzar com a EI el menjar (= apetitiu)  el EC (antic EN) perd part del seu caràcter motivacional  RC menys aversiva (aversió  apetitiu) i de significat motivacional contrari.
  • Exemples aplicats: teràpia aversiva de l’alcoholisme (beguda, vòmit) i la teràpia per la dessensibilització sistemàtica (cosa perillosa, situació tranquil·la relaxant).

CONDICIONAMENT DE SEGON ORDRE:

FASE 1 (cond. Primer ordre): es fa un condicionament normal. És a dir, el EN s’associa a un EI fins que es converteix en EC1 perquè provoca una RC1 + FASE 2 (cond. Segon ordre): s’agafa un altre EN i es torna a fer condicionament però fent servir com a EI l’anterior EC1.

En la FASE 2 s’acaba donant una RC2 pràcticament similar a RC1 (la de la fase anterior).

FENÒMENS

CONTRACONDICIONAMENT

CONDI. DE SEGON ORDRE

PRECONDICIONAMENT SENSORIAL

CONDI. AMB EC COMPOSTOS

EMMASCARAMENT

BLOQUEIG

CONDI. SERIAL

  • S’utilitza com a EI un EC prèviament condicionat (= EC1) per tal d’obtenir resposta similar.
  • La força màxima de RC2 es dóna després de 4 assaigs  debilitament progressiu (ja que en repetir assaigs es van presentant molt seguidament EC1 sense cap E1 i es pot donar extinció i també s’estarà associant EC2 amb un EC1 que cada cop estarà més feble).
  • Si s’extingeix el condicionament de primer ordre (= fet en FASE 1) no afecta la RC2.
  • Es pot arribar a obtenir un condicionament de tercer i quart ordre associant EN a EC2.
  • Variables que afecten aquet tipus de condicionament: magnitud EI, IEE, similitud EC1-EC2, contigüitat espaial entre EC  a major semblança major força del condicionament.

PRECONDICIONAMENT SENSORIAL:

  • Associació de dos EN que no tenen res a veure entre ells.
  • La motivació (= gana, set...) afavorirà més o menys l’associació entre els EN durant el precondicionament sensorial.

FASE 1: associació de dos EN (EN1 i EN2)  en principi no es dóna cap aprenentatge + FASE 2: es condiciona EN2 (el segon EN de l’associació en FASE 1) amb un EI , mitjançant condicionament clàssic.

Primer es dóna que el EC2 provoca la RC2 i després també es dóna que si presentem a la vegada el EC1 es donarà una RC1 aprenentatge estava latent (quan estava en FASE 1 no donava cap resposta però quan s’ha associat amb un EI potent a FASE 2 aquest aprenentatge (= aprés en FASE 1 ) “ha sortit” i s’ha donat una resposta.

  • Variables que afecten: IEE, nombre d’assaigs (= força màxima en 4 assaigs FASE 1, si més assaigs possible habituació).

Hi ha 3 tipus de condicionament amb estímuls condicionats compostos:

EMMASCARAMENT:

  • Només es condiciona un dels elements del EC compost  impedeix el condicionament dels altres elements.  Es produirà quan un dels elements del compost és més intens (o discriminable) o té una major rellevància causal amb EI.
  • Mackintosh: un dels elements del EC compost (p.ex. gust) es condiciona molt més que els altres elements del EC compost (p.ex. so, llum), impedint total o parcialment el seu condicionament.
  • Garcia & Koelling: treball sobre l’aversió condicionada al gust. Exemple d’associació selectiva o de rellevància causal entre un element del compost del EC i el EI.

BLOQUEIG:

  • Condicionament previ d’ un dels elements del EC compost  impedeix el condicionament d’altres elements.

FASE 1: s’associa en solitari un element del EC compost (p.ex. EC1) amb el EI fins a assolir el seu condicionament asimptòtic (= màxim) + FASE 2: s’associa el EC compost tot sencer! Amb el mateix EI que en FASE 1.

Com a resultat veiem que es manté el condicionament del primer element (EC1) mentre que el del segon element (EC2) no es condiciona.

  • Exemple nena  una nena va tots els dg a casa la iaia a la tarda. La iaia sempre li dóna per menjar un pastís d’arròs que li acostuma a sentar malament a la nena però no diu res per a no ferir els seus sentiments. Una tarda era una ocasió especial i li donà pastís d’arròs i pastes de te. La nena menja de tot una mica i després torna a sentir mal de panxa. Després de l’experiència, la nena no adquirirà una aversió a les pastes de té, ja que sap que el pastís li senta malament. Probablement atribueixi el malestar a la causa coneguda (= pastís d’arròs) i no adquireixi aversió a les pastes de te.
  • Es pot considerar presència de bloqueig sempre i quan la resposta d’un estímul sigui significativament (diferent percentatge significatiu o nul·la) diferent de l’altra. P.ex. un semàfor que a més de tenir llum verda té so per cecs, indica el mateix però a la gent vident no afecta, perquè el primer element (EC1) d’aquell semàfor (EC compost) és el qui provoca la resposta (RC total).
  • Contradiu llei contigüitat  mostra que l’element clau del condicionament clàssic no és la contigüitat EC – EI sinó el valor predictiu que pugui adquirir el EC com a senyal de l’aparició del EI.

CONDICIONAMENT SERIAL:

  • Els elements del EC compost no es presenten de forma simultània sinó de forma successiva o seqüencial (= serial).

Es van fer condicionaments de manera continuada, ja que EC1, EC2, EC3 (...) ECn (= elements del EC compost) es presenten de forma serial.

El primer resultat que veiem es que EC1 es condiciona més del normal  anar seguit de EC provoca un efecte de potenciació  major condicionament a EC1. Això és per la distància, amb EC2 hi ha una menor distància que si només es fes amb EC1 (efecte “pont”). L’altre resultat que es pot veure és que el EC2 es condiciona menys que si no hagués tingut a EC1 abans  EC1 acapara una major força associativa)  el primer estímul de la cadena genera més RC (novetat).