Practicas de laboratorio, Ejercicios de Biología

¡Descarga Practicas de laboratorio y más Ejercicios en PDF de Biología solo en Docsity!

Informe de pràctica

Biologia // Tema 2: Catabolisme

Aina Bermúdez Haba

Pràctica 1: Fermentació làctica

Introducció

El Kefir és un producte de llet fermentada per fongs i bacteris, que té moltes funcions favorables per a la salut, entre les quals destaquen que facilita la digestió i reforça les defenses. Aquesta fermentació té origen en els seus components microbians, llevats i bacteris,associats en un si de proteïnes denominat kefiriano. Aquests microorganismes duen a terme una de les dues fermentació, làctica o alcohòlica. Aquesta reacció pot desenvolupar-se en diversos mitjans, un dels més coneguts i utilitzats és la llet. La fermentació làctica és un procés cel·lular anaeròbic on es fa servir glucosa per obtenir energia i on el producte de rebuig és l'àcid làctic.Alguns dels microorganismes més destacats presents en els grans d'aquest producte, que posteriorment es transfereixen al medi on creixen i realitzen la seva activitat, són Lactobacillus, Lactococcus, Acetobacter, Saccharomyces, Leuconostoc i Kluyveromyces entre d'altres.

Procés d’elaboració

1. Posa els grans de quefir en un recipient de vidre i aboca la llet. Remena i cobreix perquè no entrin insectes ni pols.
2. Deixa que la llet fermenti amb els grans fora de la nevera durant unes 24 hores..
3. Barreja el quefir i els grans de quefir i aboca la barreja en un altre recipient passant primer a través d'un colador per separar els grans de quefir.
4. Seguidament, posa els grans de quefir en in recipient de vidre, aboca la llet i repeteix el procés.

Conclusions / Resultats

A la fermentació làctica, es forma àcid làctic a partir de l'àcid pirúvic procedent de la glucòlisi. Així es regenera el NAD+, necessari per prosseguir la glucòlisi.

A la glucòlisi, la glucosa s'oxida a dues molècules d'àcid pirúvic, i es genera NADH. Després, l'àcid pirúvic accepta els electrons del NADH, reduint-se a àcid làctic. El rendiment energètic és de 2 molècules d'ATP, obtingudes per fosforilació a nivell de substrat. Entre els bacteris que fan fermentació làctica, cal destacar els lactobacils (Lactobacillus) i els Streptococcus, que es localitzen a la llet i a l'intestí.

Per a la formació del kefir veiem representat aquest procés ja que la lactosa de la llet es transforma en àcid làctic i es produeix a més diòxid de carboni i alcohol en petita ja que la llet fermenta mitjançant una reacció lacto-alcohòlica, que es dóna en condició anaeròbica.

Finalment, per corroborar la bona fermentació del kefir elaborat prèviament, vam decidir mesurar l’acidesa de pH, comparant-la amb llet sense kefir. Vem observar que com més temps estigui fermentant la llet dins el quefir, més àcid es tornarà. L'acidesa d'un quefir correctament preparat es troba en un pH d'entre 4,2 i 4,6, per la qual cosa és un aliment àcid, no alcalí. Quan té un ph major, és perquè no s'ha deixat fermentar prou temps.

Materials /Procediment

• Una ampolla, preferiblement de plàstic.
• Un globus.
• Un sobre de llevat de fleca (els llevats químics no serveixen per a aquest experiment)
• Sucre.
• Aigua

Procediment:

1. Tireu aigua a l'ampolla, aproximadament tres quarts de la seva capacitat.
2. Afegeix el llevat
3. Afegeix el sucre
4. Remena fins que es dissolgui.
5. Col·loca el globus a l’extrem de l’ampolla
6. Espera i observa la formació de petites bombolles. El globus començarà a inflar-se

Conclusions/Resultats

El llevat de fleca és un ésser viu unicel·lular pertanyent al regne fongs, anomenat saccharomyces cerevisiae. Se sol comercialitzar deshidratada en grànuls perquè en aquest estat latent es conserva viva durant més temps.

Quan s'hi afegeix aigua, el llevat es desperta, s'activa i, com qualsevol altre ésser viu, necessita obtenir energia. En el nostre experiment, el llevat obtindrà de la glucosa del sucre lenergia que requereix per realitzar les seves funcions vitals.

Les cèl·lules converteixen la glucosa en energia sense utilitzar oxigen. Es tracta d'una respiració molt menys eficient que l'aeròbica, ja que així l'energia produïda és notablement menor. Alhora, hi ha dos tipus de fermentació: la fermentació làctica, que és la que duen a terme alguns bacteris i gràcies a la qual fabriquem formatges i iogurts, i la fermentació alcohòlica, que és la que realitzen els llevats (també passa en alguns fongs i bacteris) i que aprofitem per obtenir productes com cervesa, pa i vi.

GLUCOSA⇒ALCOHOL ETÍLIC+DIÒXID DE CARBONI+ENERGIA

Aleshores, podem pensar que el que està passant a l'ampolla del nostre experiment és la fermentació alcohòlica de la glucosa continguda al sucre.

Recordant el que passa a la fermentació alcohòlica veiem que un dels productes és un gas, el diòxid de carboni. Aquest gas és el responsable que es formin bombolles i que s'infli el globus. Un altre producte és lalcohol etílic. L'alcohol és tòxic per als éssers vius i, com ens passa a nosaltres, en altes concentracions és letal per al llevat

Finalment, veiem diversos canvis en la comparació de les dues mostres (amb i sense llevat), els factors que veiem que canvien son;

 CO 2  Olor  Gust  pH