PRACTICAS RESTAURATIVAS, Apuntes de Humanidades y Ciencias Sociales

¡Descarga PRACTICAS RESTAURATIVAS y más Apuntes en PDF de Humanidades y Ciencias Sociales solo en Docsity!

ÍNDEX

• LES PRÀCTIQUES RESTAURATIVES
  • QUÈ SÓN?
  • TIPUS DE PRÀCTIQUES RESTAURATIVES
    • CONVERSA RESTAURATIVA
      • QUÈ ÉS?
    • DIÀLEG RESTAURATIU (MEDIACIÓ INFORMAL)
      • QUÈ ÉS?
    • CERCLE DE DIÀLEG
      • QUÈ ÉS?
    • MEDIACIÓ
      • QUÈ ÉS?
      • QUI POT FER DE MEDIADOR/A?
      • ÀMBITS DE LA MEDIACIÓ
• CERCLES RESTAURATIUS
  • QUÈ SÓN?
  • CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS
  • ORIGEN
  • PER A QUÈ SERVEIX?
  • PRINCIPIS BÀSIC
  • TIPUS DE CERCLES
  • AMB QUI FER ELS CERCLES
  • PREPARACIÓ
  • DESPRÉS DEL CERCLE
• REUNIONS RESTAURATIVES
  • QUÈ SÓN?
  • CONDICIONS PER DESENVOLUPAR UNA REUNIÓ RESTAURATIVA
  • RECOLZAMENT: DRETS, NECESSITATS I OPORTUNITATS DE LA VÍCTIMA, VICTIMARI I COMUNITAT DE
    • ROL DEL FACILITADOR
    • ASPECTES IMPORTANTS
  • DURANT LA REUNIÓ
    • ROL DEL FACILITADOR
    • QUI ÉS APTE PER A FACILITAR-LA?
    • PLA DE SEIENTS
    • DESENVOLUPAMENT
    • GUIÓ DEL FACILITADOR
    • TANCAMENT DE LA REUNIÓ SORPRESES I PROBLEMES
• WEBGRAFIA

Quan es realitza un cercle de diàleg els participants seuen formant un cercle on segueixen unes normes establertes. Durant aquesta pràctica les persones que participen es passen un objecte el qual atorga el torn de paraula i la resta mantenen una postura de respecte i escolta activa cap a la persona que parla, esperant al seu torn. En el cas que un participant vulgui passar l’objecte sense parlar es respectarà la seva postura. Tots participen en un pla d’igualtat, per tant, es fomenta la participació, l’autoconfiança i l’empatia. D’altra banda contribueix a crear relacions socials de confiança i l’experimentació d'experiències socials.

MEDIACIÓ

QUÈ ÉS?

És una eina de la justicia restaurativa que regula els conflictes, totalment oberts a les diferents interpretacions. La finalitat és que un mediador neutral ajuda als involucrats en el conflicte fins arribar a un acord sense necesitar d’anar a judici.

QUI POT FER DE MEDIADOR/A?

La persona física que tingui un títol oficial i que acrediti una formació i capacitats específiques en mediació. Aquesta persona ha d’estar acreditada en el col·legi professional o associació professional de l’àmbit de la mediació.

ÀMBITS DE LA MEDIACIÓ

❖ Mediació empresarial: Serveix per resoldre conflictes entre empreses on la mediació es dirigida per un mediador que facilita el diàleg entre les dos parts fins que arribin a un acord sense necessitat d’anar a un judici. ❖ Mediació laboral: Es tracta de crear dins de l’empresa un espai per a que dos o més persones que tenen un punt de vista diferent sobre un conflicte, facin un diàleg i cooperin per a un enteniment comú. D’aquesta manera es planteja resolucions per futurs conflictes o problemes dins de l’empresa. ❖ Mediació en l’àmbit del consum: Es una mediació utilitzada per resoldre qualsevol problema que pugi sortir per la insatisfacció d’un client amb un producte o servei prestat.

❖ Mediació ciutadana i comunitaria: Analitza i gestiona el conflicte del ciutadà i de la comunitat en el territori i vincles que comparteixen. ❖ Mediació en l’àmbit escolar: Té la doble funció de generar una actuació pedagògicament significativa i de millorar el clima del centre resolent els problemes que hi puguin aparèixer. Té una clara funció preventiva des del punt de vista del clima del centre, però també des del punt de vista del context en el qual està inserit. ❖ Mediació en l’àmbit de la salut: Se centra en resoldre els problemes i conflictes que existeixen, dins de l’àmbit sanitari, entre professionals i usuaris o entre els mateixos professionals. ❖ Mediació penal: L’objectiu és resoldre una situació de conflicte entre una part que ha resultat víctima i l’altra, que és el victimari. L’objectiu és la reparació de la víctima, però hi ha altres objectius també molt importants que tenen a veure amb l’apoderament d’ambdues parts i amb la possibilitat que arribin a una reconciliació real. No substitueix la sentència.

CERCLES RESTAURATIUS

QUÈ SÓN?

És una metodologia que vol posar l’accent en la comunitat, en la reconstrucció de relacions, en la responsabilitat i en la confiança.

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS

Aquests elements facilitaran l’expressió i l’escolta d’idees, posicions, sentiments i emocions. Els elements bàsics per a construir un cercle són: ❖ El cercle: Tot el grup, incloses les facilitadores i mestres s’asseuen en cadires situades en un cercle, de manera que tothom pot ser vist/a de manera igual. El centre sol estar buit d’objectes. A vegades es posa algun element representatiu de valor important del grup. ❖ Un objecte de la paraula: Si el grup té un element important i significatiu es pot fer servir. Aquest objecte serà el que es farà servir per a visibilitzar qui té la paraula o el

❖ Crear comunitat: Compartir les experiències, pensaments i emocions facilita el vincle, el sentiment de pertinença i ajuda a crear connexions a generar xarxes de suport i desenvolupar un sentiment profund de comunitat. ❖ Conèixer-se: El cercle ajuda a conèixer-se més com a persones, relacions i sobretot com a grup. ❖ Expressar i apreciar la diversitat: Es un espai per donar la benvinguda a la diversitat, especialment a aquells aspectes que el grup margina o discrimina i poder apreciar-los i reconèixer-los com a part del grup. A mesura que això passa, el grup es permet més l’expressió d’altres identitats més marginades, es guanya més llibertat i s’obre més l’imaginari a altres maneres de ser/fer/pensar/expressar-se. ❖ Prevenir i intervenir en situacions de conflicte, discriminació i assetjament escolar: En la mesura que tot allò mencionat anteriorment passa, la violència i la tensió disminueix, així com disminueix la discriminació i el conflicte té un espai on expressar-se per a posar fi a l’agulla i intervenir abans que el dany sigui irreparable. ❖ Desenvolupar habilitats socials, relacionals i personals: Parlar i escoltar a través del cercle facilita el desenvolupament d’habilitats com parlar en veu alta davant del grup, identificar com et sents, posar-li un nom a l’emoció i que aquesta no només et prengui, nodreix l’empatia i la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. PRINCIPIS BÀSIC Pel seu funcionament i en la nostra manera d’entendre i facilitar els cercles de paraula, es basa en el següents principis bàsics: ❖ El ritual: La dinàmica en si es planteja com una cerimònia, com un ritual, això afavoreix un cert clima en el grup que facilita la connexió de les persones i la comunicació a nivells més personals i emocionals. Així mateix, afavoreix l’expressió d’aspectes més marginats del grup. ❖ Canvi de mirada: Implica un canvi de mirada que inclou aspectes com: ➢ Entendre el grup des d’una visió sistèmica, que entén que no només està format per persones, relacions i subgrups, sinó que també hi ha rols, com la diversitat d’actituds i punts de vista que s’expressen. Aquesta visió, permet despersonalitzar les experiències que surten en el grup, per entendre-les des

d’un punt de vista més macro, que també té en compte el component social i el context. ➢ El principi de democràcia profunda que reconeix i dóna valor a la diversitat d’experiències, rols, actituds, emocions... i entén que totes elles són útils pel desenvolupament de les persones, relacions i comunitats. ➢ Mirada restaurativa en la gestió dels conflictes i les situacions de discriminació i assetjament escolar: implica una visió que s’enfoca en el dany, qui ha estat danyat i quines necessitats tenen les persones i el grup, com respondre això, tenint en compte el suport que es necessita per prendre responsabilitat i accionar per proposar i fer aquelles mesures que calguin per a restaurar el dany i la relació. ❖ Democratització de l’espai i canvi de les relacions de poder: El cercle implica un canvi de relació entre la facilitadora, la mestra i el grup. En el cercle totes les persones són iguals i qui facilita, no només facilita, sinó que també és una més i pot compartir les seves pròpies experiències personals. La idea és poder deixar de banda actuar per l’alumnat, i cultivar l’actitud de ser una més en el cercle. Fer el cercle amb ells i elles. Com a facilitadora o mestre també s’es part del sistema i del grup, i per tant el que li passa al grup afecta a la mestra i viceversa, i des d’aquesta posició també es pot aportar a escala personal. TIPUS DE CERCLES Més enllà dels objectius generals, és important preguntar-se si es té una intenció més concreta, per a què es vol fer servir el cercle. Això indicarà quin tipus de cercle es vol fer: ❖ Per conèixer-se. ❖ Per saber com estan i donar espai a les emocions i maneres d’estar i sentir-se presents. ❖ Per fer vincle. ❖ Per a conèixer-se més en un aspecte específic de la diversitat del grup, per exemple en relació a la diversitat d’origens, o religions, gènere. O com viuen un tema determinat. ❖ Per valorar i tancar.

1. Preparació de l’espai: Fer la rotllana de cadires o coixins. Es recomanà l’ús de cadires, més que asseure a terra, perquè això facilita la concentració, tot i que dependrà també de l’edat i de la manera de treballar que tingui cada grup.
2. Preparació de l’espai ritual: Les consignes són molt important, ja que, tal i com es donin les consignes inicials i la presentació de l’espai, pot crear una atmósfera apropiada que facilita poder expressar-se a nivells més personals, emocionals o subjectius, quan és això el que s’està buscant. Per això s’ha de tenir en compte el to de veu, el ritme... Ajuda molt a compartir el sentit i la visió d’allò que s’està fent.
3. Preparació del grup: A vegades el que és més important és preparar el grup i afavorir que sigui un espai de confiança i seguretat.
4. Activitats prèvies: A vegades, segons la intenció que es tingui, serà útil pensar en dinàmiques prèvies que facilitin anar entrant amb el tema que es vol treballar o amb altres objectius com afavorir la distensió del grup, la concentració… DESPRÉS DEL CERCLE El tancament és molt important. A vegades el que ha passat en el cercle ha estat molt emotiu, ha remogut algunes persones i cal recollir això, per a poder transitar cap al que vingui a continuació. Una manera de tenir-ho en compte, és deixar un temps després del cercle, per a donar espai a la transició. En aquest espai es pot deixar un temps lliure perquè les persones facin allò que necessitin o es pot recomanar alguna activitat que ajudi a recollir i integrar allò que hagi viscut cadascú, com per exemple fer un dibuix o escriure un text amb l’experiència. O bé, es pot proposar un altre tipus de dinàmica que faciliti transitar cap a un altre emoció o sensació. Altre vegades, el que pot ser interessant és recollir allò que ha estat significatiu perquè hi hagi continuïtat i seguiment. També cal tenir en compte, que a vegades, el que es necessita és fer varis cercles per donar seguiment als temes i vivències que s’han treballat i anar veient com evolucionen i que més es necessita.

REUNIONS RESTAURATIVES

QUÈ SÓN?

Les reunions restauratives son una mena de pràctica restaurativa en la que s’organitza entre víctima, victimari i els agents implicats en el conflicte. Per dur a terme aquesta reunió es necessari tenir entrevistes prèvies amb els assistents, principalment amb el victimari qui ha d’acudir de forma voluntària, per la qual cosa ha d’estar disposat escoltar la seva víctima i amb intenció de reparar els danys.

CONDICIONS PER DESENVOLUPAR UNA REUNIÓ RESTAURATIVA

Hi ha condicions que s’han de complir per poder fer una reunió restaurativa: ❖ L’ofensor ha d’admetre la seva responsabilitat de l’accident. Però quan les víctimes i els ofensors no concordant amb els fets o nivells de responsabilitat, el facilitador ha de treballar per resoldre per a que cadascú coneixia el punt de vista i la posició de l’altre abans d’iniciar la reunió restaurativa. ❖ La víctima i l’ofensor i les parts que faciliten han de decidir fer-ho de manera voluntaria. ❖ El facilitador necesita tenir la suficient experiencia per portar la reunió restaurativa. Si no és així, hauria de ser assistit per un facilitador amb experiència. ❖ Quan l’ incident involucra a molts ofensors i víctimes, és important comptar amb un o dos recolzaments per la preparació de la reunió.

DRETS, NECESSITATS I OPORTUNITATS DE LA VÍCTIMA, VICTIMARI I

COMUNITAT DE RECOLZAMENT

DRETS DE LA VÍCTIMA NECESSITATS DE LA VÍCTIMA Rebre un tracte just i respectuós Tenir l’oportunitat d’expressar els sentiments. Els drets fonamentals siguin respectats Reconeixement per part del seu entorn de la situació Considerar les seves necessitats personals (físiques, mentals, socials, culturals, Que el que va passar va ser injust e inmereixedor.

La majoria de la literatura sobre les reunions restauratives esmenten la importància de la fase prèvia: la preparació. No obstant això, no sol fer-se prou èmfasi en el alt nivell de qualitat requerit per conduir les trobades prèvies. L'èxit d'una reunió restaurativa depèn en gran mesura de la qualitat de la fase de preparació. Quan aquesta es realitza rigorosament i sobretot, per un facilitador amb bones habilitats de comunicació, les possibilitats d'èxit són majors. Per descomptat, n'hi ha d'altres factors que poden influir positivament o negativament en el desenvolupament exitós o no d'una reunió restaurativa. O’Connell destaca que la preparació d’una reunió es converteix en un procés fluid quan el facilitador enten la diferència entre allò que és “necessari” i allò que és “important”. Allò “necessari” comprèn tota la informació essencial que un participant en una reunió necessita saber abans d'accedir-hi i allò “important” és tot allò que importa més als participants i només pot ser descobert mitjançant un diàleg restauratiu. FASE DE PREPARACIÓ

ROL DEL FACILITADOR

❖ El facilitador ha de generar, principalment, confiança, construir esperança, i proveir de serenitat des de la primera trobada amb cada un dels participants. ❖ El facilitador ha de fer tot el possible per construir relacions positives amb els participants, escoltant les veus de tots per poder comprendre l'incident dins de el seu context, fent un esforç per entendre el que cadascun –víctimes, ofensors i tots els seus suports– han de dir. ❖ El facilitador ha d'ajudar a cadascun dels participants a identificar les vostres necessitats i expectatives, fent-los partícips d'un diàleg respectuós i restauratiu, fent servir preguntes afectives –les mateixes que s'utilitzen al guió de la reunió restaurativa. Aquest diàleg restauratiu permetrà als participants tenir un sentit més profund del que signifiquen aquestes preguntes a nivell personal perquè hauran tingut temps per processar-les i assajar-les abans de la reunió mateixa.

ASPECTES IMPORTANTS

El facilitador ha de crear un diàleg basat en les preguntes restauratives que permeten a cada participant expressar diverses emocions doloroses. La fase de preparació, més que la reunió en si, és el moment adequat perquè el facilitador pugui validar verbalment les emocions negatives sorgides del patiment de la víctima i altres participants també, ja que no tindrà la possibilitat de fer-ho durant la reunió restaurativa. La fase de preparació és beneficiosa per a tots dos, els participants i el facilitador. Els participants estaran millor preparats per prendre una decisió encertada quant a acceptar o no la seva participació a la reunió, i els que així ho facin se sentiran empoderats. El més important per a cada individu parteix del conflicte, és que prendre la decisió encertada de participar a la reunió, ha de ser una cosa que ells “volen fer” perquè se senten empoderats per participar, en lloc d'alguna cosa que “han de fer” perquè el facilitador i/o altres persones els pressionin a participar-hi. Aquest procés d'apoderament dels participants els ajudarà a prendre una decisió pròpia amb tota la informació necessària ia sentir-se totalment compromesos amb la resta del procés.

INFORMACIÓ PRÈVIA

Abans de participar en una reunió restaurativa, els participants necessiten tenir informació acerca de: ❖ Qué es una reunió restaurativa? ❖ Com es desenvolupa? ❖ Com seleccionar els facilitadors i els rols que tindran en la reunió? ❖ Quin tipus de preguntes es farà durant la reunió? ❖ Qui parlarà primer i quines seran les seves preguntes/missatge? ❖ Quin sera el rol i la posició del facilitador durant la reunió? ❖ On i quan es farà la reunió? Les persones en situació de conflicte, a vegades tenen altres preguntes que no han sigut mencionades anteriorment. Això es a causa de que la reunió restaurativa es algo nou per a ells i diferent al que estan acostumbrats. La persona facilitadora s'ha d'aclarir les dudes i respondre les preguntes dels participants amb cuidado per no ocurrir cap manipulació.

cerca dels seus recolzadors. Per als ofensors, el seu col·laborador sol ser el pares o tutors. Si hi ha diversos ofensors, cadascú ha de seure entre els seus recolzadors més propers. Els altres recolzadors s'asseuran als seus respectius costats del cercle un al costat de l'altre. Els participants que no són explícitament un suport de víctima o ofensor, com un responsable de disciplina, poden seure entre els dos grups, davant del facilitador.

DESENVOLUPAMENT

Abans de començar la reunió restaurativa, el facilitador convida a ingressar a la sala de reunió als participants d’aquesta: Primer entrarà el grup de la víctima i posteriorment el grup de l’ofensor. Prèviament, el facilitador haurà col·locat a cada cadira una etiqueta amb els noms de cada participant. Quan tots estan assentats, el facilitador/a pot començar la reunió restaurativa (evitant ser interrompuda). La persona facilitadora disposa d’un posapapers amb el pla de seients, el guió de la reunió, paper en blanc per escriure els acords i una caixa de mocadors. Durant la reunió la persona facilitadora ha de quedar-se tranquil, prendre’s el seu temps, parlar de forma serena (amb el mateix to per a totes les persones participants) i permetre i respectar els moments de silenci que hi hagi.

El facilitador/a no ha d’expressar opinions personals sobre l’incident o fer suggerències sobre l’incident, tot i així, han d’estar concentrats i preparats per intervenir quan es desviin de l’objectiu.

GUIÓ DEL FACILITADOR

Wachtel explica que el guió és el cor de la reunió restaurativa. És una eina senzilla i fiable que permet que un facilitador dirigeix una reunió amb èxit. Primer, el guió dicta una sèrie de preguntes obertes que encoratgen les persones a respondre “efectivament”, és a dir, expressar com es van veure afectades per l'incident que les va unir. A més, el guió brinda als participants l'oportunitat de intercanviar idees, desenvolupar un pla per abordar l'incident i reparar el mal que va resultar del mateix. Reflecteix la necessitat humana d'expressar i superar sentiments negatius, reparar danys i resoldre conflictes. El guió és senzill i molt fàcil d'usar, ajuda el facilitador a romandre aferrat i centrat, fins i tot en situacions amb descàrregues emocionals fortes. El guió és fiable, basat en l'experiència de milers de reunions, a més de ser recolzat per una sòlida teoria psicològica i sociologica. El guió es pot adaptar fàcilment a una àmplia gamma d'incidents, conflictes i situacions.

SORPRESES I PROBLEMES

Ocasionalment pot passar una revelació inesperada en el transcurs de la reunió. Per exemple, algú pot dir que ha estat abusat sexualment, o l'ofensor pot revelar que ha comès altres ofenses. Quan la revelació és particularment greu i enfosqueix la reunió, el facilitador l'ha d'aturar. En altres casos, una revelació amb menys importància, pot ser suficient per reconèixer el testimoni i continuar endavant amb la reunió. Alguns poden qüestionar la celebració d'una reunió restaurativa amb ofensors o víctimes amb discapacitat física o mental, malalts mentals, trastorns emocionals, o molt joves. Si bé és possible que aquestes persones no puguin participar plenament a la reunió, ells i els seus col·laboradors encara poden beneficiar-se de l'experiència. El facilitador ha de reclutar partidaris que puguin ajudar aquestes persones a participar a la reunió, comprendre el que està succeint i potser fins i tot d'interpretar-ne el comportament. A algunes oportunitats cal