Mediació - Introducció, Apuntes de Gestión de Conflictos

¡Descarga Mediació - Introducció y más Apuntes en PDF de Gestión de Conflictos solo en Docsity!

MP

MEDIACIÓ COMUNITÁRIA

Judith Llinàs

25.10.

UF1 NF

Carme Canovas

Contenido

MEDIACIÓ COMUNITARIA

1. Concepte “MEDIACIÓ” Concepte MEDIACIÓ → Via alternativa a la resolució de conflictes. “És una via de gestió de conflictes entre dues o més persones, que mostren la seva voluntat d’arribar a un acord amb l’ajut d’una tercera persona imparcial, anomenada mediadora.

1.1 PRINCIPIS I CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDIACIÓ

Elements que caracteritzen la mediació:

• Sorgeix amb motiu d’un conflicte o disputa entre dues o més parts.
• Les parts, lliure i voluntàriament , accepten la mediació.
• Voluntat.
  • Acceptació del problema.
  • Desequilibri de poder.
  • Incapacitat de defensar propis interessos.
  • Delictes → Violència (gènere).
• L’acord l’han d’aconseguir les parts implicades.

1.2 AVANTATGES

o Les parts assumeixen el protagonisme de la negociació: Les parts es fan responsables dels acords establerts. o Proporcionar una major satisfacció. Facilita la aproximació de les posicions. o Es basa en estratègies de cooperació: No hi ha vencedor ni vençuts. Solucions compartides i satisfactòries per a totes les parts. o Preservar la relació entre les persones: Mantenint de la convivència. o Aprenentatge de formes més eficaces de relacionar-se i resoldre conflictes. MALGRAT LES AVANTATGES, NO SEMPRE LA MEDIACIÓ ÉS LA MILLOR OPCIÓ PER A LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.

1.3 EVOLUCIÓ DE LA MEDIACIÓ

ETAPA

PERÍODE

HISTÒRIC

CARACTERÍSTIQUES

INSTÀNCIA

MEDIADORA

A ESPANYA

Orígens Edat Antiga. Judici de Salomó. Xina i Japó Relacions humanes i necessitats de la subsistència Tercera persona (autoritat, rei) Comprensió i entesa. Mediació per autoritat. Edat Mitjana Relacions jeràrquiques (senyor-vassall). Mediació jurídica. Principi de neutralitat diluït. Església (comunitat) Gremis (àmbit laboral) Costum, tradició, arbitri del mediador. Fur d’Avilès (1076) Mediació normativa. Revolució industrial. Revolució francesa. Conflictes laborals en temps de crisis. Separació de poders Estat mediador entre capital i treball mitjançant legislació: jornada, edat, salaris, descans. Àmbit jurídic a EEUU (Gran depressió, 1930): alternativa judicial Tribunals d’arbitratge (1876-1923): problemes laborals Organització Nacional Corporativa (1923- 1930): arbitratge estatal i obligatori entre patrons i obrers. Jurats mixtos republicans substituïts per un sistema de conciliació obligatòria durant la dictadura. Mediació com a acció.

ONU (1945)

EEUU (segons meitat s.XX) EUROPA (finals s.XX) La mediació per a la pau entre Estats. Intervenció social en el conflicte des de punt de vista diferent a la confrontació i imposició. Mesura extrajudicial Moviments ciutadans, pacifistes, feminista, activista,... Família, comunitat, educació, salut medi ambient, consum,... Anys 80-90: primeres associacions de mediació. S.XXI: recull normativa i s’aplica a l’àmbit personal. Extensió a altres àmbits.

✓ Separar les persones del problema. ✓ Centrar-se en interessos , no en posicions. ✓ Inventar opcions per guanyar-guanyar (guanyar dos). ✓ Insistència en el maneig de criteris objectius i conèixer la millor alternativa a un acord negociat.

SEPARAR LES PERSONES DEL PROBLEMA

Les relacions i els sentiments es barregen amb el conflicte, per tan la part mediadora ha de facilitar la separació entre el problema i les relacions personals. Tres elements que afecten la relació entre les persones: o Intentar entendre les percepcions de la part contrària, aplicant actituds d’empatia. o Canalitzar les emocions adequadament, sense renunciar a expressar- les. o Promoure diàleg i l’escolta activa.

• Aconseguir que les persones afrontin el problema i es centrin en això.

CENTRAR-SE EN ELS INTERESSOS, NO EN LES POSICIONS.

• En un conflicte actuen dues raons: o Posicions=Què vull aconseguir? o Interessos=Per a què ho vull aconseguir? Els interessos es poden conciliar, però les posicions no. L’acció de la mediació estarà orientada a harmonitzar els interessos. o Preguntar oportunament sobre el per a què o el per a què no. o Confeccionar una llista d’interessos. o Diferenciar : ▪ Interessos compartits o compatibles entre ambdues parts. ▪ Interessos enfrontats.

INSISTÈNCIA EN EL MANEIG DE CRITERIS OBJECTIUS I CONÈIXER LA MILLOR

ALTERNATIVA A UN ACORD NEGOCIAT.

o Trobar alternatives: ▪ Plantejar diferents opcions o alternatives que permeten evolucionar. ▪ Existeixen opcions en les quals les diferents parts puguin trobar- se. ▪ Ús de tècniques creatives : pluja d’idees. Quatre grans obstacles limiten que sorgeixin alternatives: o El judici prematur. o Buscar una única resposta. o L’assumpció d’un pastís de mida fixa.

o Pensar que la “solució del seu problema és el seu problema”. AVANTATGES Respecte als avantatges que ens aporta aquest model, destacarem que s'utilitza per intervenir en tot tipus de conflictes , si bé resulta especialment convenient en aquells en què no cal una millora en la relació entre les parts, i per tant, quan el conflicte és puntual, no hi ha una relació llarga, i l'objectiu no és millorar la mateixa (encara que en tota mediació reeixida es compleix aquesta premissa). Té un índex d'èxit i acceptació en la mediació de conflictes de caràcter mercantil o organitzacional.

2.3 Model transformatiu (de Bush i Folger)

El model transformatiu es centra en la millora o transformació de les relacions humanes i no tant en la satisfacció d'una determinada necessitat mitjançant l'establiment d'un acord. En aquest model es treballa fonamentalment per aconseguir la Revaloració empowerment i el Reconeixement. EL CONCEPTE DE REVALORACIÓ EN L’ÀMBIT DE MEDIACIÓ Ens remet a l'autoestima de les persones o grups i a les seves capacitats per afrontar les dificultats. La revaloració, aplicada a l'àmbit de la mediació es va descomponent en revaloració per referència: ✓ Metes. ✓ Alternatives. ✓ Habilitats. ✓ Recursos. ✓ Decisió. Una part resulta revaloritzada en la mediació quan aconsegueix una comprensió més clara, comparada amb la situació anterior, del que importa i per què. La revaloració de les parts comprèn clarament; ✓ Quines són les seves metes i els seus interessos en la situació donada. ✓ Per què persegueix aquestes metes, i que aquestes són importants i mereixen consideració. El mediador/a potenciarà la revaloració de les parts fomentant la participació i la presa de decisions en la situació concreta de mediació i quan, siguin les parts, les que exerceixin el control sobre la situació. El terme Reconeixement, es refereix a la capacitat de les parts en el mutu reconeixement i sensibilitat cap a les situacions i qualitats comunes de l'altra part. Una part atorga reconeixement en mediació quan:

• Assumeix que no solament posseeix la capacitat de comprendre la situació de l'altre, sinó que té el desig real de fer-ho.
• Pot veure el comportament propi i de l'altra part sota una llum diferent més favorable que abans.
• Aconsegueix reinterpretar la conducta i el comportament anterior, tractant de veure les coses amb la perspectiva de l'altra part.

METODOLOGIA SESSIÓ PÚBLICA ✓ Establir “neutralitat” ✓ Crear el clima i la cultura de la sessió. Regles de Joc

• Regles
• Confidencialitat (límits)
• Recursos
• Rols: ( Mediador, Parts, Advocats, Psicòlegs
• Responsabilitats
• Enquadri temporal
• Expectatives:
• Prediccions: sentiments ✓ Diferenciar persona del problema. Construcció de la història del problema:
• Identificar rols negatius.
• Identificar temes/valors.
• Seguir el guió dels episodis.
• Identificar el context Construcció del clima emocional:
• Posicions positives nous temes/complexitat. Cobb, posa l'accent en la importància de desculpabilizar-les als fills de la separació del seu pares i evitar amb això que el sentiment de culpa bloquegi el seu creixement emocional, per a això convida als fills a la primera sessió de mediació per informar-los de la separació dels seus pares i desculpabilizar-les de la mateixa, dient- los “us podeu anar amb tranquil·litat posat que no sou responsables del que passa entre els vostres pares….” SESSIÓ PRIVADA o Explorar interessos i necessitats. o Construir un futur per als nens. o Respondre a pors. o Brainstorming d'opcions. o Desconstruir suposats i explorar estereotips. o Usant preguntes circulars, construir interdependència i posicions positives. o Crear noves definicions del problema. o Construir escenari. SESSIÓ PÚBLICA SESSIÓ PRIVADA CAUCUS CONSTRUCCI Ó D'ACORDS META- ACORDS

CAUCUS

Explorar dissenys de la historia: o Valors/temes en comú. o Crear jerarquia. o Seqüencies en comú. o Futur. o Passat. o Cicles de interdependència. o Posicions positives o Per a totes les parts. CONSTRUCCIÓ D’ACORDS Reflexionar sobre: ✓ Les histories (seqüencies, personatges, temes importants, paraules claus...). ✓ Persones (posicionaments, atribució de intencions, atribució de característiques...) ✓ Sistemes (retroalimentació, interrelacionat, definició de les relacions, funcionament de la mediació...) Construir la historia alternativa: Es realitza sobre la base de tota la reflexió anterior i s'haurà d'anticipar on poden sorgir les dificultats. És a dir, elabora les hipòtesis d'on podrien estar els inconvenients. La Història Alternativa que reunirà els següents requisits: ✓ Legitimar a les persones que té problemes ✓ Contextualitzar el conflicte ✓ Establir una història positiva per a totes les parts ✓ Predir les dificultats. META-ACORDS Novament es troben totes les parts i el/la mediador/a. En aquesta etapa operen les majors re-contextualitzacions en la relació entre les parts i en aquesta etapa es treballarà ja explícitament cap a l'acord. FUNCIONS MEDIADOR/A ✓ El mediador/a tracta d'augmentar les diferències que separen a les parts, al mateix temps que les legitima, amb la fi última de canviar la “història” que han elaborat per separat i que va instaurar el conflicte. ✓ El mediador/a ha d’aconseguir ajudar a les parts a construir una nova història a partir de la nova revaloració i la de l'altre, mitjançant la comunicació de la causalitat circular, provocant que les parts expressin tots els aspectes de conflicte per poder començar la cerca de les possibles solucions.

• Escolar (comunitària) context amb funció educativa o d’aprenentatge. Funció preventiva per resoldre els conflictes de forma alternativa. o Entre alumnes. → formació alumnes. o Situacions de familiars que entren en conflicte amb el centre.
• Sanitària (comunitària)
• Laboral. o Treballadors / empresaris o Treballadors/treballadors
• Penal. Delicte amb menors, el fiscal si s’ha produït un fet on sigui possible una mediació. Funció reparadora. Justícia restaurativa.
• Penitenciària.
  4. LEGISLACIÓ RELACIONADA AMB LA MEDIACIÓ o La normativa acostuma a se específica per a cada àmbit d’actuació o La mediació familiar està molt més regulada ja que són els conflictes més recurrents o La regulació entre altres àmbits va augmentant o Eixos fonamentals de la normativa relacionada amb la mediació: ▪ Mecanismes extrajudicials ▪ Mediació familiar

4.1 NORMATIVA EUROPEA

Reglament : (CE) 2201/2003 sobre responsabilitat parental i la seva guia de bones pràctiques: ▪ Divorci ▪ Separació judicial ▪ Nul·litat matrimonial ▪ Responsabilitat parental Disposició que s’incorpora directament a l’ordre jurídic del país, convertint en inaplicables les normes nacionals que la contradiguin. Directiva : 2008/52/CE sobre mediació civil i mercantil ▪ Litigis fronteres sobre assumptes civils i mercantils ▪ Procediments de mediació de caràcter nacional Els Estats tenen l’obligació de traslladar-les al seu ordenament jurídic, però poden triar la manera de fer-ho.

4.2 NORMATIVA ESTATAL

Real decret llei 5/2012, de 5 de març, de mediació en assumptes civils i mercantils.

TITOL l: Disposicions generals d’aplicació. Àmbits exclosos:

▪ Mediació penal.

▪ Mediació laboral.

▪ Mediació amb les administracions públiques.

▪ Mediació en matèria de consum.

TITOL ll: Principis, regles i directrius sobre l’actuació de les parts.

TITOL lll: Estatut del mediador, per a garantir la seva imparcialitat.

TITOL IV: Procediment de mediació.

TITOL V: Procediment d’execució dels acords aconseguits.

▪ Incorporació al Dret espanyol de la Directiva europea.

▪ Impuls de la mediació a les comunitats autònomes.

▪ Èxit de les diferents experiències.

▪ Marc nacional per a l’exercici de la mediació.

Llei d’Enjudiciament Civil: Altres disposicions de la mediació familiar. ▪ Art. 796 al 777: Processos matrimonials i de menors.

4.3 NORMATIVA AUTONÒMICA

Moltes comunitats autònomes han estat capdavanteres en experiències en mediació. Han establert la seva pròpia regulació fins el Real Decret-llei 5/ Moltes d’elles són específiques de l’àmbit familiar ➢ Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en el àmbit del dret privat de Catalunya.

4.4 NORMATIVA CATALANA

Llei 1/2001 , de 15 de març, de mediació familiar. Llei 15/2009 , de 22 de juliol, de mediació en el àmbit del dret privat de Catalunya. Decret 135/2012 , de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en el àmbit del dret privat de Catalunya. Principis de la mediació (llei 15/2009 de la mediació en el àmbit del dret privat de Catalunya, Art 5-9). ➢ Principi de voluntarietat i lliure disposició. ➢ Principi de confidencialitat. ➢ Principi d’imparcialitat. ➢ Principi de neutralitat. Caràcter personalíssim. ➢ Principi de bona fe. ➢ Altres principis: ▪ Transparència. ▪ Eficàcia. ▪ Flexibilitat. ▪ Veracitat. ▪ Protecció de col·lectius de persones més vulnerables.

LES FUNCIONS DEL MEDIADOR Labor facilitadora: ▪ Identificar els interesses i els posicionaments de les parts ▪ Orientar, dirigir i catalitzar les conductes de les parts ▪ Escoltar de manera activa i atenta, creant confiança. ▪ Facilitar la comprensió de formes de ser diferents i pautes culturals ▪ Facilitar la comunicació, amb neutralitat i imparcialitat ▪ Mediar en els bloquejos a partir dels punts d’interès comú. ▪ Reduir la tensió ▪ Crear condicions que afavoreixin la reflexió i la confiança ▪ Vetllar i mantenir la reserva i el secret professional El mediador ni jutja ni proposa solucions, només facilita el procés cap a una solució negociada del conflicte. QUALITATS del mediador/mediadora o Responsabilitat o Destreses socials ▪ Habilitats comunicatives i de relació social o Capacitat d’empatia o Comportament assertiu ▪ Independència i imparcialitat ▪ No deixar-se influir per comportaments agressius o tendenciosos o Habilitats de resolució de conflictes o Respecte MARC ÈTIC DE LA MEDIACIÓ o Principis i pautes unificats en un marc ètic o deontològic o L’ètica permetrà determinar criteris per a l’acció mediadora. o Codi Deontològic de la Federació Estatal d’Associacions de Professionals de la Mediació: ▪ Àmbit d’aplicació (regit per la legislació) ▪ De la persona mediadora (característiques) ▪ Principis de la mediació (voluntarietat, imparcialitat, ...) ▪ Obligacions i deures del mediador ▪ Responsabilitat del mediador ▪ Drets del mediador ▪ De la publicitat Règim disciplinari MEDIADORS NATURALS El mediador natural és la persona, no professional, amb capacitat i predisposició per ajudar a resoldre conflictes generals en el seu entorn.

Avantatges Inconvenients Prestigi social entre el grup de referència Desconeix les tècniques i procediments que faciliten els processos Coneix les normes, costums, context i dinàmica de l’entorn No sempre regeix el principi d’imparcialitat Participa de manera altruista i voluntària No presta la importància deguda a la reserva de confidencialitat La disponibilitat no és sempre la desitjada o Esmena les mancances de molts serveis públics o És un bon mecanisme de col·laboració ciutadana o Especialment necessària en la mediació intercultural La mediació natural és un sistema de col·laboració ciutadana que hauria de potenciar-se i tenir-se present en les organitzacions socials i en la inserció social de la comunitat. S’estan creant polítiques de formació de mediadors naturals.

5.3 DETERMINACIÓ DE L’ESPAI DE MEDIACIÓ

o L’espai de mediació és el lloc en el qual es reuniran les parts amb el mediador o mediadora durant tot el procés de mediació ▪ Garantir que les parts puguin negociar en igualtat de condicions ▪ Característiques físiques i ambientals que facilitin el diàleg

5.4 L’ÚS DEL TEMPS

o El mediador ha de ser rigorós en l’ús i control del temps. ▪ Permetre a les parts expressar-se amb claredat ▪ Gestionar els torns de paraula de forma equitativa i equilibrada ▪ Ha de garantir l’ús de la paraula i impedir les interrupcions o Equilibri en l’ús dels torns de paraula: ▪ Expressió lliure ▪ Capacitat d’escolta i atenció ▪ Comprensió dels motius de les parts En una negociació ambdues parts han de trobar-se i sentir-se en condicions d’igualtat.

5.5 LA GESTIÓ I COORDINACIÓ DEL SERVEI

o Ha de treballar amb les entitats de serveis que actuen sobre els conflictes de la ciutadania o Incrementa la seva potencialitat quan es coordina amb altres professionals ▪ D’organismes oficials ▪ No oficials o Equips de treball i coordinació ▪ Professionals de diferents disciplines o àmbits de coneixement ▪ Hauran de treballar de manera coordinada:

3. Quines característiques, objectius i avantatges creus que pot tenir la mediació? Característiques: ➢ Negociació assistida. ➢ Voluntària per les dos parts. ➢ Confidencialitat. ➢ Els mediadors són neutrals i no tenen interessos en el procés. El seu paper és ajudar a les parts a resoldre el conflicte. Objectius: Ajudar a les parts a crear solucions factibles als seus problemes obrint canals de comunicació. Avantatges: Durant el procés de mediació les parts tenen l’oportunitat d’explicar el seu punt de vista, preocupacions, necessitats i interessos. 4. Has fet servir, tu o algú del teu entorn, un servei de mediació? Mai he viscut un procés de mediació. 5. Si tinguessis algun problema amb un veí o veïna que no poguessis resoldre sol/a, demanaries la intervenció d’un servei de mediació? Sí, perquè es una solució alternativa per arribar a un acord comú. 6. Si haguessis de mediar entre dos amics/gues, quines qualitats creus que serien les teves aportacions, els teus punts forts com a mediador/a? ➢ Ajudar en la formulació de propostes positives i d'acords. ➢ Escoltar per propiciar la reflexió confiança i seguretat en les solucions proposades. 7. Què faries per avaluar les actuacions portades a terme per un servei de mediació? Valoraria si la meva intervenció a ajudat a crea solucions raonables i flexibles, i si hi hagut un modelatge de conductes per una gestió efectiva en futures disputes. **Treball per parelles: Després de la lectura del recull d’articles del “Monogràfic Especial d’Assessorament jurídic i financer” (La Gaceta):

8. Quin vocabulari relacionat amb la mediació heu trobat nou (o no) en la lectura?** ➢ Procurador ➢ Ley de Servicios profesionales ➢ Derecho procesal civil. ➢ Resolución de conflicto extrajudiciales. ➢ Proceso voluntario. ➢ Mediación organitzacional. ➢ CEMICAB Centro de Mediació del Il·lustre Col·legio de Abogados de Barcelona ➢ Procés voluntari

➢ Mediació organitzacional ➢ Mediador = Procurador ➢ Llei de serveis professionals ➢ Dret processal civil ➢ Resolució de conflictes extrajudicials

9. Quins aspectes dels coneixements previs heu pogut confirmar i quins no, després de la lectura. Funció del mediador/a ➢ Generem confiança, tranquil·litzem i treballem perquè trobin la millor solució per a tots dos. ➢ Els orientem per arribar a bons acords ➢ Guiar tenint en compte les emocions i avançant en el sentit d'arribar acords de futur que garanteixin la qualitat de vida de les persones que confien en nosaltres. Finalitat ➢ La mediació és una forma de resolució de conflictes entre dues parts en la qual un tercer coordina les negociacions amb l'objectiu d'arribar a una solució amistosa, sense imposar cap decisió i sempre sota dues premisses: la voluntarietat d'ambdues parts i la confidencialitat. ➢ El nostre primer objectiu sempre és treballar la comunicació. Processos de mediació ➢ Les parts, assessorades pels seus advocats, amb l'ajuda del mediador, imparcial i neutral que facilitarà el diàleg entre elles, s’autoresponsabilitzaran de solucionar la disputa, negocien i treballen en col·laboració durant el procés per construir una solució. En el cas que la mediació finalitzi amb acord, totes les parts estaran satisfetes i se sentiran guanyadores. ➢ És important conèixer que les persones que intervenen en la mediació no poden revelar cap informació coneguda a conseqüència de la mateixa. ➢ Els costos econòmics són més reduïts que un procés judicial o arbitral i es coneixen des de l'inici del procés. ➢ La mediació ens aporta valors com el diàleg, el respecte i la responsabilitat en l'àmbit de la resolució de conflictes. Tipus i Àmbits de mediació: ➢ Processos de conflicte de tot tipus (veïnals, familiars, comunitaris) i en diversos àmbits (salut, educació, atenció a la gent gran, discapacitat, etc.). ➢ La mediació abasta àmbits tan diversos com les organitzacions, el mercantil, les famílies i fins i tot l'esport. ➢ Prevenció de conflicte en les institucions sanitàries → S’està elaborant un protocol de resolució interna de conflictes per a que els centres hospitalaris puguin tenir una eina que els permeti actuar davant d’una situació que requereixi la mediació. No existe una cultura mediadora consolidada a Espanya.