Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


pregunta 4 selectividad platón, Resúmenes de Historia de la Filosofía

comparación platón y aristóteles

Tipo: Resúmenes

2023/2024

Subido el 21/03/2024

raquel-zacares-bernat
raquel-zacares-bernat 🇪🇸

5 documentos

1 / 1

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PLATÓ I ARISTÒTIL
Plató i Aristòtil han sigut dos dels més grans pensadors de la història de la filosofia. La relació biogràfica
entre aquests dos és evident ja que Plató va fundar La Acadèmia on Aristòtil va estudiar, de forma que
Plató va ser el seu mestre. No obstant això, tenien interessos i opinions distintes. A continuació analitzarem
algunes diferències en el pensament dels dos filòsofs:
Pel que fa a l’ontologia, Plató diferencia dos mons: el món intel·ligible (de les Idees i les essències) i el món
sensible (dels objectes materials). Pel contrari, Aristòtil mescla els dos mons en un mateix, el sensible, que
està constituït per substàncies, composades a la mateixa vegada per matèria i forma o essència. Pel que
estableix que l’autèntica realitat es troba a les coses i no separades d’aquestes.
Sobre la gnoseologia, Plató, filòsof idealista, considera que les idees són accessibles a l’ànima, segons la
teoria de la reminiscència, segons la qual aprendre no és més que recordant les idees que ja han sigut
adquirides amb anterioritat per l’ànima. Per altre lloc, Aristòtil, filòsof empirista, considera que tot el que
podem conèixer es mitjançant els sentits. No creu en les idees innates, com defensa Plató, sinó en que
obtenim el coneixement a partir de l’abstracció de la matèria.
En quant a l’antropologia, Plató té una concepció dualista de l’ésser humà, realitza una distinció entre cos i
ànima. Segons aquest, l’ànima és immortal, ha de arribar a la purificació per mig del coneixement i la unió
de l’ànima i el cos es accidental i transitòria. Aristòtil nega la immortalitat de l'ànima i exposa la seua visió
biològica d’aquesta. Així conclou que la unió de cos i ànima és necessària i no s’han de separar ja que a
l’ànima es troben les funcions del cos.
Al parlar de ètica, Plató es basa en un intel·lectualisme moral segons el qual només qui aplega al
coneixement ple actuarà correctament. Per a ell la virtut per excel·lència és la justícia i aquesta
s’aconsegueix amb l’harmonia i l’equilibri absolut de l’ànima. Aristòtil creia en una ètica pràctica, pel qual
l’ésser humà assolirà la felicitat mitjançant les virtuts, si practica l’ús de la raó i la moderació l’home vorà
realitzat el seu ser i serà feliç.
Per últim, pel que fa a la política, Plató creia en una societat ideal en la qual cada ciutadà havia de complir
amb les seues funcions i posar en pràctica la seua virtut, d’aquesta forma es donarà la justícia social. Per a
altre lloc, Aristòtil creia en un realisme polític que classificava les formes de govern segons buscaren el be
comú o l’interés particular. Per a ell el règim ideal es troba entre el govern dels rics i la rebel·lió dels més
pobres per tal de prendre el poder. Els dos estaven d’acord amb que el be social es troba per damunt del
benefici individual.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga pregunta 4 selectividad platón y más Resúmenes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

PLATÓ I ARISTÒTIL

Plató i Aristòtil han sigut dos dels més grans pensadors de la història de la filosofia. La relació biogràfica entre aquests dos és evident ja que Plató va fundar La Acadèmia on Aristòtil va estudiar, de forma que Plató va ser el seu mestre. No obstant això, tenien interessos i opinions distintes. A continuació analitzarem algunes diferències en el pensament dels dos filòsofs: Pel que fa a l’ontologia, Plató diferencia dos mons: el món intel·ligible (de les Idees i les essències) i el món sensible (dels objectes materials). Pel contrari, Aristòtil mescla els dos mons en un mateix, el sensible, que està constituït per substàncies, composades a la mateixa vegada per matèria i forma o essència. Pel que estableix que l’autèntica realitat es troba a les coses i no separades d’aquestes. Sobre la gnoseologia, Plató, filòsof idealista, considera que les idees són accessibles a l’ànima, segons la teoria de la reminiscència, segons la qual aprendre no és més que recordant les idees que ja han sigut adquirides amb anterioritat per l’ànima. Per altre lloc, Aristòtil, filòsof empirista, considera que tot el que podem conèixer es mitjançant els sentits. No creu en les idees innates, com defensa Plató, sinó en que obtenim el coneixement a partir de l’abstracció de la matèria. En quant a l’antropologia, Plató té una concepció dualista de l’ésser humà, realitza una distinció entre cos i ànima. Segons aquest, l’ànima és immortal, ha de arribar a la purificació per mig del coneixement i la unió de l’ànima i el cos es accidental i transitòria. Aristòtil nega la immortalitat de l'ànima i exposa la seua visió biològica d’aquesta. Així conclou que la unió de cos i ànima és necessària i no s’han de separar ja que a l’ànima es troben les funcions del cos. Al parlar de ètica, Plató es basa en un intel·lectualisme moral segons el qual només qui aplega al coneixement ple actuarà correctament. Per a ell la virtut per excel·lència és la justícia i aquesta s’aconsegueix amb l’harmonia i l’equilibri absolut de l’ànima. Aristòtil creia en una ètica pràctica, pel qual l’ésser humà assolirà la felicitat mitjançant les virtuts, si practica l’ús de la raó i la moderació l’home vorà realitzat el seu ser i serà feliç. Per últim, pel que fa a la política, Plató creia en una societat ideal en la qual cada ciutadà havia de complir amb les seues funcions i posar en pràctica la seua virtut, d’aquesta forma es donarà la justícia social. Per a altre lloc, Aristòtil creia en un realisme polític que classificava les formes de govern segons buscaren el be comú o l’interés particular. Per a ell el règim ideal es troba entre el govern dels rics i la rebel·lió dels més pobres per tal de prendre el poder. Els dos estaven d’acord amb que el be social es troba per damunt del benefici individual.