preguntas examen ejemplos, Exámenes de Administración de Empresas

¡Descarga preguntas examen ejemplos y más Exámenes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

DEPARTAMENT DE FINANCES EMPRESARIALS

EXEMPLES DE PREGUNTES D’EXAMEN.

TEORIA DE LA INVERSIÓ

CURS ACADÈMIC 2015 ‐ 16

EXEMPLES DE PREGUNTES TEST

TEMA 1

1.- En relació a la Direcció Financera de l'empresa. Indiqueu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions: a) L'estructura econòmica de l'empresa reflecteix l'aplicació donada als recursos financers disponibles. b) Les quotes d'amortització originen eixides de caixa, per la qual cosa minoren el Flux Net de Caixa abans d'impostos d'un projecte d'inversió. c) Els elements d'actiu que romanen en el balanç de l'empresa durant un període de temps inferior al període mitjà de maduració són inversions de caràcter permanent que integren l'actiu no corrent. d) Una forma inapel·lable de maximitzar la riquesa de l'accionista és a través de la selecció de projectes d'inversió amb el major termini de recuperació descomptat possible.

2.- Des del punt de vista de la Direcció Financera de l'empresa: a) Les decisions d'inversió concerneixen a la destinació dels recursos financers captats per l'empresa. b) Les decisions de finançament concerneixen a l'origen dels recursos financers captats per l'empresa. c) L'estimació del període mitjà de maduració d'un negoci exigeix computar exclusivament fluxos de benefici (ingressos i despeses). d) L'objectiu financer de l'empresa (societat anònima) és maximitzar la riquesa dels accionistes.

3.- En relació a la Direcció Financera de l'empresa. Indiqueu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions: a) El Fons de Maniobra és la part de l'actiu fix (actiu no corrent) finançada amb passiu corrent (circulant). b) Si el Fons de Maniobra és positiu, el passiu corrent (passiu a curt termini) excedeix a l'actiu corrent (actiu a curt termini). c) Les decisions d'inversió i finançament no poden estar mai relacionades. d) Una manera de reduir el Període Mitjà de Maduració de l'empresa és allargar el període de cobrament de les vendes.

4.- Des del punt de vista de la Direcció Financera de l'empresa: a) Qualsevol decisió d'inversió o de finançament té com a objectiu maximitzar el benefici comptable a llarg termini de l'empresa. b) El Període Mitjà d'Amortització està associat a la immobilització i liquidació de l'actiu fix (actiu no corrent). c) Si parteix de l'actiu corrent (actiu circulant) es finança amb recursos financers a llarg termini, el Fons de Maniobra serà positiu. d) L'equilibri financer exigeix sempre tenir un Fons de Maniobra nul.

5.- Des del punt de vista de la Direcció Financera de l'empresa (societat anònima): a) Les decisions d'inversió impliquen l'ús dels recursos financers captats a l'adquisició dels elements d'actiu necessaris per a dur a terme l'activitat productiva de l'empresa. b) Tota decisió d'inversió i/o de finançament ha d'encaminar-se a la maximització del valor de mercat de l'empresa per als seus propietaris (accionistes). c) L'objectiu de la Direcció Financera de l'empresa és la maximització del BAIT (Benefici Abans Interessos i Impostos). d) L'objectiu fonamental que persegueix la moderna teoria de la Direcció Financera és maximitzar el valor comptable de l'empresa per als accionistes.

6.- En relació a la Direcció Financera de l'empresa. Assenyaleu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions: a) El Període Mitjà de Maduració Financer és el temps que, de mitjana, transcorre des que ix una unitat monetària de l'empresa, per pagament d'adquisició d'actiu circulant, fins al moment en què entra la unitat monetària per cobrament de la producció venuda. b) El Cicle de Capital o d'Amortització és el procés associat a la transformació de l'immobilitzat de l'empresa. c) El Fons de Maniobra d'una empresa pot calcular-se com a diferència entre el seu Capital Permanent (recursos financers a llarg termini) i el seu Actiu Fix (actiu no corrent). d) Si en una empresa el Fons de Maniobra és positiu es compleix que l'Actiu Circulant (actiu corrent) excedeix a l'Actiu Fix (actiu no corrent).

13.- Indiqueu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions: a) El VAN és la diferència entre la suma actualitzada de tots els cobraments i la suma actualitzada de tots els pagaments que generarà un projecte d'inversió, utilitzant la taxa de descompte ajustada al risc. b) Si el VAN d'un projecte és positiu, el seu desemborsament inicial és major que la suma actualitzada dels Fluxos Nets de Caixa que genera. c) La realització d'un projecte amb VAN negatiu provocarà una disminució del valor actual de la riquesa intertemporal de l'inversor. d) El VAN és una mesura de la rendibilitat absoluta neta d'un projecte d'inversió.

14.- Siga un projecte d'inversió simple d'1 any de durada: a) Un VAN = 0 implica la creació de valor en l'empresa. b) Un VAN > 0 implica que la realització del projecte permetria generar un excedent financer net, valorat en el moment present i en termes absoluts (euros), igual a l'import positiu del VAN. c) Un VAN < 0 aconsella rebutjar el projecte. d) Maximitzar la riquesa dels accionistes exigeix maximitzar el VAN.

15.- Siga un projecte d'inversió simple amb una vida de n períodes, que exigeix un desemborsament inicial de P 0 €: a) La següent expressió de càlcul del Valor Actual Net només és vàlida si el cost d'oportunitat del capital (k) és constant durant tota la vida del projecte:

b) La següent expressió de càlcul del Valor Actual Net només és vàlida si tant el cost d'oportunitat del capital com el Flux Net de Caixa de cada període són constants durant tota la vida del projecte:

c) La següent expressió de càlcul del Valor Actual Net només és vàlida si tant el cost d'oportunitat del capital com el Flux Net de Caixa de cada període són constants i el corrent de tals fluxos és infinita:

d) Sent tot FNC ≥0, la pèrdua que pot generar el projecte no és il·limitada, atès que, en el límit (quan k tendent a infinit), aquesta pèrdua tendeix al desemborsament inicial P 0.

TEMA 4

16.- En relació amb la Taxa Interna de Rendibilitat (TIR) d'un projecte d'inversió simple, sent k la corresponent taxa de cost d'oportunitat de capital i sabent que el projecte és arriscat: a) La TIR sempre coincideix amb k. b) La TIR d'un projecte amb VAN > 0 és major que k. c) Un VAN = 0 implica una TIR igual a k. d) El seu càlcul no considera el cost d'oportunitat del capital invertit.

17.- En comparar dos projectes d'inversió empresarial simples, A i B, mútuament excloents: a) Si el risc de A és major que el risc de B, el fet que la TIR de siga major que la TIR de B implica necessàriament que, aplicant el criteri de la TIR, el projecte A siga preferible al projecte B. b) Si els dos projectes tenen el mateix risc i tots dos són acceptables segons el criteri de la TIR, serà preferible, aplicant aquest criteri, aquell del que tinga la menor rendibilitat relativa bruta. c) Suposeu que TIRA > TIRB = 15% anual. Si la taxa anual de cost d'oportunitat de tals projectes és 8% i la taxa de Fisher (única) és 4% anual, el projecte triat serà el mateix aplicant el criteri del VAN o aplicant el criteri de la TIR. d) Suposeu que TIRA = TIRB = 15% anual. Si la taxa anual de cost d'oportunitat de tals projectes és 13% i la taxa de Fisher (única) és 15% anual, el projecte triat serà necessàriament el mateix aplicant el criteri del VAN o aplicant el criteri de la TIR.

18.- En valorar projectes d'inversió econòmica simples. Respecte del criteri de l'Índex de Rendibilitat Dinàmic (IRD ): a) Quan IRD és menor que 1, el VAN és major que zero. b) Donat un projecte de sis anys de vida útil, el seu IRD proporciona una mesura de la rendibilitat relativa anual. c) Un projecte d'inversió és acceptable quan el seu IRD és major que la seua taxa de cost d'oportunitat del capital (k). d) Donat un projecte d'inversió simple, si el seu IRD és major que 1, la seua TIR serà major que la seua taxa de cost d'oportunitat del capital (k).

19.- Indiqueu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions sobre la valoració i selecció de projectes d'inversió simples: a) El VAN d'un projecte d'inversió pot prendre qualsevol valor exclusivament entre zero i infinit. b) Si hem de triar entre dos projectes d'inversió simples i excloents, els criteris del VAN i la TIR conduiran a la mateixa decisió només si els dos projectes tenen la mateixa durada i el mateix desemborsament. c) Els criteris del VAN i la TIR mai poden conduir a la mateixa decisió quant a l'acceptació o rebuig d'un projecte d'inversió simple. d) Tant la rendibilitat absoluta neta com la rendibilitat relativa neta depenen del cost d'oportunitat del capital.

20.- Respecte a la valoració d'un projecte d'inversió econòmic simple: a) La TIR mesura la rendibilitat relativa bruta del projecte. b) Un dels inconvenients de la TIR és que no compleix el principi d’additivitat del valor. c) El Termini de Recuperació descomptat d'un projecte amb VAN igual a zero coincideix amb la durada o vida econòmica del projecte. d) L'Índex de Rendibilitat descomptat és major que la unitat si el projecte té VAN positiu.

21 Respecte de projectes d'inversió simples. Indiqueu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions. a) En ordenar amb els criteris VAN i TIR dos projectes d'inversió amb VAN positiu i amb idèntic desemborsament inicial i durada, pot haver-hi discrepàncies en el veredicte dels dos criteris. b) Mai podem comparar projectes d'inversió que impliquen el mateix desemborsament inicial. c) En valorar un projecte d'inversió, si el VAN és positiu, la TIR serà major que el cost d'oportunitat del capital. d) Si en comparar el VAN de dos projectes d'inversió existeix taxa de Fisher, pot ser que no hi haja discrepàncies entre el VAN i la TIR per a algun o alguns valors concrets de la taxa de cost d'oportunitat del capital.

22.- En relació amb les decisions d'inversió i valoració de projectes d'inversió simples: a) Quan l'índex de rendibilitat dinàmic d'un projecte d'inversió és menor que 1, llavors la seua TIR és menor que la corresponent taxa de cost d'oportunitat del capital. b) Quant menor és el termini de recuperació d'un projecte, menor és la seua liquiditat. c) La legislació fiscal no afecta a la decisió d'inversió ni a la valoració del projecte. d) Només s'ha d'acceptar un projecte d'inversió amb un VAN positiu quan l'inversor dispose de recursos propis per a fer front al pagament del desemborsament inicial necessari per a escometre aquest projecte.

23.- Si un projecte d'inversió de quatre anys de durada presenta un VAN positiu i és considerat simple, podem afirmar que: a) La seua rendibilitat relativa bruta serà major que la corresponent taxa de cost d'oportunitat del capital. b) La seua rendibilitat relativa neta serà positiva. c) El seu índex de rendibilitat descomptat serà necessàriament major que 2. d) El seu termini de recuperació descomptat serà major que 4 anys.

TEMA 5

24.- L'anàlisi de sensibilitat d'un projecte d'inversió real permet: a) Identificar què variable entranya més risc en la valoració del projecte. b) Analitzar com es modifica el VAN esperat del projecte davant el canvi simultani en dos o més variables que afecten a aquest projecte (açò és, sense aplicar la clàusula céteris páribus). c) Determinar exactament el nivell de vendes necessari perquè el VAN siga positiu, sense necessitat de calcular el corresponent punt mort. d) Valorar amb més precisió el projecte en un context d'incertesa (respecte a la situació en què no es realitzara aquest tipus d’anàlisi).

31.- En relació a la formació de Carteres d'inversió financera existint N títols amb risc. Assenyaleu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions: a) En la matriu de variàncies-covariàncies hi ha [N^2 -N] termes de covariàncies. b) Augmentant suficientment a l'atzar el nombre de títols que formen una cartera no es podria disminuir cap tipus de risc. c) Els títols individuals emesos per una empresa l'activitat de la qual és arriscada només tenen risc sistemàtic. d) El risc (mesurat per la desviació típica) d'una cartera formada per dos títols arriscats és la mitjana ponderada del risc (mesurat per la desviació típica) de tots dos títols només si la correlació de les rendibilitats d'aquests és perfecta i positiva.

32.- Model de Tobin. En el mercat existeixen només dos títols amb risc, X i Y, i un títol sense risc, F (la rendibilitat de la qual, RF , és la denominada taxa sense risc). La cartera de tangència entre les fronteres eficients de Tobin i de Markowitz és denominada TG. Segons les seues estimacions, es verifica que E[RX ] > E[RTG ] > E[RY ] (rendibilitat esperada), σ[RX ] > σ[RTG ] > σ[RY ] (risc mesurat amb desviació típica), ρ[RX RY ] = 0 (correlació lineal de rendibilitats de X i Y), E[RX ] > E[R (^) CMV], E[RY ] < E[RCMV ] (CMV és la cartera de mínima variància global de Markowitz), w (^) FP^ + w (^) TGP^ = 1 (suma de pesos pressupostaris de F i TG en P). Vostè té 100€ (recursos propis) per a formar una cartera P. En funció de les seues estimacions: a) Si vostè dedicara 50€ a comprar l'actiu sense risc F i 50€ a comprar el títol Y, la seua cartera no seria eficient. b) Si vostè dedicara 50€ a comprar l'actiu sense risc F i 50€ a comprar el títol X, la seua cartera no seria eficient. c) Si vostè dedicara 50 €a comprar l'actiu sense risc F i 50€ a comprar la cartera TG, la seua cartera no seria eficient. d) Si vostè obtinguera 30€ en vendre a descobert l'actiu sense risc F i dedicara 130€ a comprar la cartera TG, la seua cartera no seria eficient.

33.- En relació amb la rendibilitat i risc d'una cartera d'inversió financera: a) És factible formar una cartera amb risc nul combinant dos títols arriscats la correlació dels quals siga 0. b) En combinar dos títols arriscats la correlació dels quals siga 1, només és factible formar una cartera sense risc si es pren una posició de venda a descobert. c) No és factible formar una cartera sense risc combinant dos títols arriscats la correlació dels quals siga igual a -1. d) Si combinem dos títols arriscats, és preferible que la correlació entre ells siga -0,5 al fet que siga 0,5.

34.- En relació amb Carteres d'inversió financera. Indiqueu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions: a) La diversificació ingènua d'una cartera s'aconsegueix seleccionant exclusivament els actius financers menys arriscats i rebutjant els més arriscats. b) L'efecte de la diversificació en el risc total d'una cartera depèn de les covariàncies del rendiment dels actius que la integren. c) La rendibilitat esperada d'una cartera és sempre la mitjana ponderada de les rendibilitats esperades dels actius que la componen. d) La variància del rendiment d'una cartera és sempre la mitjana ponderada de les variàncies dels rendiments dels actius que la componen.

35.- En relació amb Carteres d'inversió financera. Indiqueu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions: a) El model de Markowitz permet obtenir la cartera òptima d'un inversor només si aquest és extremament advers al risc. b) El model de Tobin estableix que, en condicions normals, entre les carteres eficients només hi ha una en la qual no intervé l'actiu lliure de risc. c) En condicions normals, la frontera eficient del model de Markowitz és sempre una línia recta. d) Segons el model de Tobin seria eficient invertir tot el pressupost d'inversió en la Cartera de tangència.

36.- En relació amb Carteres d'inversió financera. Siga un mercat en el qual només cotitzen dos actius financers arriscats, X i Y, la correlació de la qual és perfecta negativa, és a dir, ρ[RX RY ] = ‐ 1 : a) En la cartera de mínima variància global (CMV) els pesos pressupostaris dels títols són majors que zero (açò és, no hi ha posicions curtes o vendes a descobert). b) La cartera de mínima variància global (CMV) serveix de referència per a distingir les carteres eficients de les ineficients.

c) El risc de la cartera de mínima variància global (CMV) serà menor que si fora ρ[RX RY ] = 0. d) La possibilitat de venda a descobert restringeix el conjunt d'oportunitats d'inversió.

37.- En relació amb Carteres d'inversió financera. En combinar un actiu lliure de risc i un actiu arriscat: a) La desviació típica d'una cartera és la mitjana ponderada de les desviacions típiques dels títols que la formen. b) Si no està admesa la venda a descobert, la màxima rendibilitat esperada s'obté col·locant tot el pressupost d'inversió en l'actiu arriscat. c) És ineficient col·locar tot el pressupost d'inversió en l'actiu lliure de risc. d) En la frontera eficient no es pot augmentar la rendibilitat esperada i disminuir, al mateix temps, el risc.

38.- Respecte de la Teoria de Selecció de Carteres de Markowitz: a) Per a determinar el conjunt d'oportunitats d'inversió només és necessari conèixer les covariàncies dels actius individuals. b) Tota cartera eficient diferent de la cartera de mínima variància global (CMV) té una rendibilitat esperada major que aquesta CMV. c) La cartera òptima no és necessàriament la mateixa per a tots els inversors. d) La cartera que maximitza la utilitat esperada d'un inversor racional és sempre una cartera eficient.

39.- Assenyaleu la veracitat o falsedat de les següents afirmacions, relatives al CAPM: a) La SML proporciona la rendibilitat esperada de qualsevol actiu en funció del seu risc total. b) La CML proporciona la rendibilitat esperada de qualsevol actiu en funció del seu risc total. c) Segons el model CAPM, en un mercat en equilibri tots els actius amb la mateixa beta han de proporcionar la mateixa rendibilitat esperada. d) Totes les carteres i actius individuals que tenen un coeficient beta igual al de la cartera de mercat són eficients.

40.- Se sap que es compleixen les condicions del CAPM, que en el mercat financer la rendibilitat de l'actiu lliure de risc és 4% i que la rendibilitat esperada de la cartera de mercat és 8%. a) Si la beta d'un actiu financer és 1, la seua rendibilitat esperada serà 8%. b) Si la beta d'un actiu financer és 1,5, la seua rendibilitat esperada serà 10%. c) Si la beta d'un actiu financer és 0, la seua rendibilitat esperada serà 0%. d) Si la rendibilitat esperada d'un actiu financer és 6%, la seua beta serà inferior a 1.

41.- Siga un projecte d'inversió el desemborsament inicial de la qual és de 100€ i del que s'espera un únic Flux Net de Caixa al cap d'un any de 120€. Es sap que es compleixen les condicions del CAPM, que en el mercat financer la rendibilitat de l'actiu lliure de risc és 4% anual i que la rendibilitat esperada de la cartera de mercat és 8% anual.

a) Si la beta del projecte d'inversió és 1, el cost d'oportunitat del capital adequat per a calcular el seu VAN serà 8%.

b) Si la beta del projecte d'inversió és 1,5, el cost d'oportunitat del capital adequat per a calcular el seu VAN serà 10%.

c) Si la beta del projecte d'inversió és 0, el cost d'oportunitat del capital adequat per a calcular el seu VAN serà 0%.

d) Com la TIR del projecte és 20%, el seu VAN serà positiu siga el que siga la beta del projecte.

TEMA 5 TEMES 6 i 7 TEMES 6 i 7 TEMES 6 i 7 TEMES 6 i 7

24 28 32 36 39 a) V a) F a) V a) V a) F b) F b) V b) V b) V b) F c) F c) F c) F c) V c) V d) V d) V d) F d) F d) F

25 29 33 37 40 a) F a) V a) F a) V a) V b) F b) F b) V b) V b) V c) V c) V c) F c) F c) F d) V d) V d) V d) V d) V

26 30 34 38 41 a) V a) V a) F a) F a) V b) V b) V b) V b) V b) F c) V c) V c) V c) V c) F d) V d) V d) F d) V d) F

27 31 35 a) F a) V a) F b) F b) F b) V c) V c) F c) F d) F d) V d) V

EXEMPLES DE PREGUNTES PRÀCTIQUES.

EXERCICI NÚMERO 1 – L’empresa PLAY S.A., dedicada a la producció i venda de consoles està pensant llançar al mercat una nova consola de videojocs, la REALPLAY 1.0, que permeta a l’usuari recrear una realitat virtual per a interactuar amb el joc. Aquesta nova consola eixirà a la venda després de tres anys d’investigació que han suposat unes despeses prèvies de I+D de 1.000.000 euros. Donada la ràpida obsolescència tecnològica a la qual està subjecta aquest tipus de producte, es pensa comercialitzar al mercat per un període de 3 anys. Per a fabricar la nova REALPLAY 1.0 l’empresa haurà d’adquirir nova maquinària per valor de 2.500.000 euros, amortitzable en 15 anys, amb un valor residual de 400.000 euros. Dita maquinària es vendrà al finalitzar el 3 any per un import de 2.000.000 euros. La producció i venda estimada es de 7.000 consoles per any, a un preu de venda de 600 euros per consola, constant durant els 3 anys en els quals es comercialitzarà. Respecte als costos, s’estima que cada consola suposarà un cost de 200 euros. A més, l’empresa haurà de contractar dos nous empleats: un informàtic especialitzat en videojocs d’última generació a qui se li pagaran 60.000 euros anuals, i un enginyer que s’encarregarà de la nova maquinària amb un sou anual que ascendirà a 40.000 euros. A més d’aquests, es preveuen altres costos generals per import de 50.000 euros a l’any vinculats al nou projecte. Tots els costos romandran constants durant els 3 anys de producció. A més a més, s’estima que les vendes de la nova consola REALPLAY 1.0 ocasionaran una reducció d’ingressos per vendes de models anteriors de 500.000 euros/any, que tenien uns costos associats de 100.000 euros/any. La venda de les noves consoles s’efectuarà a empreses majoristes distribuïdores, amb les quals l’empresa té acordat un retardament en el cobrament de 30 dies. La resta d’operacions són al comptat. La taxa impositiva a la qual està subjecta l’empresa és del 30% en l’Impost de Societats. Interessa determinar els fluxos nets de caixa (FNC) que generaria el nou projecte d’inversió.

Amb relació a l’exercici número 1: a) El BAIT del primer període de fabricació és inferior a 2.000.000 euros. b) Les variacions en les NOF són nul∙les per al segon i tercer any de producció. c) Les variacions en les NOF indiquen que després de finalitzar la producció queda pendent un pagament de 200.000 euros. d) El pagament per l’impost de societats és inferior a 700.000 euros en cadascun dels períodes de fabricació.

Amb relació a l’exercici número 1: a) El projecte generarà FNC al llarg de 4 anys. b) Tots els FNC que genera el projecte d’inversió són diferents entre si. c) L’ajust per la variació en l’actiu fix suposa afegir 2.000.000 euros al FNC generat al final del tercer any. d) La diferència entre el FNC generat al final del segon any i el generat al final del tercer any és igual a 350.000 euros.

EXERCICI NÚMERO 2 – Siguen A i B dos projectes d’inversió mútuament excloents de duració dos anys i els fluxos

nets de caixa estimats dels quals són:

Desembors inicial FNC1 FNC2 VAN TIR Projecte A 26.000 € 19.000 € 13.000 € + 2.737,99 € 16,13% Projecte B 22.000 € 15.500 € 12.000 € 17,05% El cost d’oportunitat de capital (k) és per a ambdós projectes un 8% anual i constant. Es pretén analitzar els

projectes segons els criteris del VAN, de la TIR, del Termini de recuperació i de l’índex de Rendibilitat.

Amb relació a l’exercici número 2: a) Ambdós projectes d’inversió són acceptables en funció de la seua rendibilitat absoluta neta. b) La rendibilitat absoluta neta del projecte B és major que 2.500 euros. c) En escollir entre ambdós projectes, s’arriba a distinta decisió en aplicar el criteri del VAN i de la TIR. d) La rendibilitat relativa neta del projecte A és menor que 15%.