Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d’escriptura de El verí
del teatre? Quines diferències trobem entre aquests dos períodes?
Rodolf Sirera escriu El verí del teatre el 1978. Ja sabem com la victòria de Franco i la
imposició de la dictadura del 1939 va desbaratar la trajectòria i la bona acollida del teatre en
català abans de la guerra. Podem recordar com a característiques més significatives la
prohibició taxativa fins el 1946 de representar públicament teatre en qualsevol llengua que no
fos el castellà; la prohibició de traduccions i, per tant, la desconnexió amb tot el que es feia a
l’estranger; i la desaparició del teatre popular d’abans de la guerra (sainet).
A partir del 1946, el règim franquista va suavitzar la repressió i va permetre la
representació d’algunes obres en català d’autors del segle XIX, fonamentalment foren comèdia
burgesa, culta i refinada. Ara bé, les obres havien de passar la censura, no podia haver-hi la
mínima al·lusió en contra de la dictadura, de la religió i l’Església ni de la moral convencional.
Aquesta lleu recuperació no es va donar en el teatre en valencià. Només el sainet va tornar a
reviure oficialment, mantenint-se com un tret folklòric i localista.
Al voltant de l’inici de la dècada dels 60, comencen a aparèixer grups de teatre
independent que incorporen els corrents teatrals europeus i realitzaren una gran tasca
pedagògica. Es desenvolupen diferents corrents i estètiques com el teatre de l’absurd, el teatre
èpic i el teatre document on podem incloure les primeres obres de Sirera.
Quins autors o autores destaquen en el teatre amb anterioritat al context d’escriptura de El
verí del teatre? Quines semblances o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres autors
respecte a l’autor del fragment?
Al voltant de l’inici de la dècada dels 60, comencen a aparèixer grups de teatre
independent que incorporen els corrents teatrals europeus i realitzaren una gran tasca
pedagògica, és el cas de l’Agrupació dramàtica de Barcelona o l’Escola d’Art Dramàtic Adrià
Gual. Així, autors teatrals com Joan Brossa i Manuel de Pedrolo escrigueren d’acord al teatre
surrealista i de l’absurd. De tota manera, els corrents que més van influir en el teatre català
independent van ser el teatre èpic de l’alemany Bertold Bretcht i, relacionat amb aquest, el
teatre document, per exemple, en les obres de maria Aurèlia Campany, Jordi Teixidor, i en les
primeres obres de Rodolf Sirera.
Com evoluciona el teatre amb posterioritat al context de l’escriptura de l’obra? Quines
característiques presenta?
Al llarg de la dècada dels anys 90 del segle XX, especialment en la segona meitat, en el
teatre valencià assistim a l’aparició i consolidació d’una nova fornada d’autors (o escriptors) teatrals. Així, als autors
procedents del teatre independent, com Rodolf Sirera. Una part d’aquests nous autors han escrit habitualment en llengua
catalana, tot i que altres ho han fet en castellà. No obstant això, en algunes ocasions aquests autors han estrenat les
seues obres també en valencià o se n’han fet versions en les dues llengües, una pràctica que algunes companyies
acostumen a tenir. També en aquests anys, han aparegut revistes especialitzades com la revista
Acotaciones en la caja negra, on es donen a conèixer tot un seguit d’autors joves. La revista inicia el 2002 una col·lecció
de textos, amb l’edició de peces breus, majoritàriament escrites en castellà. A més, és destacable la presència
de diferents editorials encarregades de la publicació i difusió d’obres teatrals en valencià, com l’editorial Bromera.
