El Modernisme
Moviment cultural, literari i artístic que sorgeix a Catalunya
- Període: 1892 revista L’avenç plataforma +important - 1911 mort de Joan Maragall i Isidre Nonell
- Objectius
1. Modernitzar cultura, literatura i art catalans
2. Europeïtzar la societat catalana (renovar les escultures polítiques i socials)
3. Superar models vuitcentistes i trencar la tradició
- Crítica: cultura i societat anacrònica (endarrerida)
- Context literari:
↪Renaixença: Lligada als Jocs Florals (temàtica antiquada: "Fe, Pàtria, Amor") i amb un català
literari medievalitzant, que els modernistes veuen desfasat.
↪Rebuig del català anacrònic: Volen normativitzar i modernitzar la llengua per fer-la apta per a
la literatura moderna. (Pompeu Fabra, 1913)
Etapes del modernisme
Esteticisme (1892-1900)
- Intel·lectuals: S. Rusiñol o R. Casas defensen “art per l’art”, sense consideracions polítiques/
socials.
↪Creen bellesa per gaudi estètic, l'art no social = evasió
- Artista es creu superior →capacitat de crear bellesa, un ésser diferent i especial.
↪(messiànics = guies intel·lectuals) Art = religió →artista = sacerdot
- Automarginació →critiquen a la societat materialista i que no entén una forma elevada de bellesa
- Esteticistes →1a generació d’ascendència burgesa, defensen que l’artista és un professional
Regeneracionisme (1900-1911)
- L’art ha de regenerar la societat →art =arma de canvi
- Inspirats per Nietzsche, els artistes són com “superhomes” →la seva missió és portar la modernitat
europea a través de l’art, paper social regenerador.
- Modernitzar Catalunya, desvincular-la dels models culturals espanyols i la influència anacrònica de
la Renaixença. Defensen un nacionalisme cultural.
La bohèmia
La bohèmia és una forma de viure dels artistes que volen presentar-se com creadors de bellesa, viuen
dedicat a l’art i són diferents de la societat (la majoria viuen a París)
Bohèmia daurada
- fills de burgesos (diners) →suport econòmic
- es dediquen completament a l’art sense preocupacions materials.
Bohèmia negra
- Inadaptat al medi urbà i sense suport econòmic
- tenen dificultat per dedicar-se completament a l’art
El teatre modernista: regeneracionisme i simbolisme
- El teatre experimenta una nova sensibilitat, però fins als anys 90 no es produeixen canvis
significatius (H. Ibsen i M. Maeterlinck)
- Teatre regeneracionista (Ibsen): situacions realistes amb personatges inconformistes
- Teatre simbolista (Maeterlinck): art=únic valor, amb personatges idealitzats i paraules suggeridores.
- El teatre declina per l'esgotament temàtic i creix l’interès per altres activitats (cinema, esport…)
L’escena teatral catalana durant el Modernisme (s. XIX)
- Profunda renovació (A. Guimerà, Pitarra, Maeterlinck i Ibsen)
- Institucions que permeten fer obres teatrals (companyies de teatre) →estabilitzen la professió
↪Teatre Íntim, Adrià Gual →busca trencar amb la tradició i portar les noves idees
- ART TOTAL →engloba el màxim d’arts possibles
- Apareix la crítica teatral
- Festes modernistes van ser un punt de trobada pels artistes on es representaven obres noves
