



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento aborda la relación entre arqueología y prehistoria, explorando diferentes puntos de vista sobre su relación y los límites cronológicos de cada disciplina. Además, se presentan las corrientes interpretativas actuales en arqueología, como la arqueología histórica cultural, arqueología marxista, arqueología estructuralista y arqueología postprocessual/contextual.
Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Bibliografia: GAMBLE (2002) Arqueología, básica, Ed. Ariel. JOHNSON (2000) Teoría arqueológica, Ed. Ariel. RENFREW-BAHN (1993) Arqueología, teoría y metodología.
Protohistòria: període que comprèn les cultures de les quals s’extrau informació a partir de les recuperacions materials i de l’escriptura. Són aquelles que estan a la fase inicial de l’escriptura o aquelles que són contemporànies a la cultura que es vol estudiar i tenen una escriptura desenvolupada. És l’etapa entre la Prehistòria i la història (per exemple els ibers). A partir dels grecs i romans sabem com van viure. Va des de el primer mil·leni fins els romans.
29-09-
moments la història començava l’any 4004 aC, segons el bisbe Ussher, basant-se en la Bíblia. Hi ha un conflicte amb la ciència oficial. Això donava la raó a Darwin. Cada cop es fan més troballes. Thompsen fa la primera periodització de la prehistòria: Edat de Pedra, Edat de Bronze i Edat de Ferro. Al 1865 apareix Lubbock que torna a fer una altre periodització: Paleolític, Neolític, Edat de Bronze i Edat de Ferro. Des dels començaments del segle XX fins els 50 es fan excavacions a Orient, Egipte, Grècia, Creta, Roma,... Els prehistoriadors del moment volen plantejar sistemes perioditzadores regionals. Volen definir les indústries materials i les tecnologies.
Falta 07-10-
3 .Sistemes de datació 3.3. Cronologia absoluta.
Varves: Nivells sedimentaris formats anualment del desglaç de les glaceres i que es depositen als llacs. Cada any es forma una capa.
Dendocronologia: La majoria dels arbres produeixen un nou anell de fusta cada any. Aquests anells varien per l’edat de l’arbre i pel clima que pateix. Mideix i combina aquests anells per crear un diagrama. Permet determinar l’edat de les restes de fusta pels anells de creixement. Els anys que hi ha un clima temperat els anells són més amples que els que indiquen un clima fred.
Mètodes radiomètrics
El mètode que més s’utilitza a l’arqueologia és el Carboni 14 (o també conegut com radiocarbònic). S’aplica fonamentalment a materials orgànics (fusta, pells,...). El carboni 14 és l’únic que es desintegra i aquest mètode sempre es bassa en la seva desintegració. Un element que tenim present és la vida mitjana del carboni 14, el temps que triga en reduir-se a la meitat (triga uns 5730 anys). El CO2 entra a les plantes per la fotosíntesis. Les plantes passen a ser menjar d’altres éssers vius. Al morir es comença a desintegrar aquest Carboni 14. Arriba fins uns 40.000 anys d’antiguitat, encara que amb els nous sistemes poden arribar fins els 70.000 anys (el sistema AMS: Aspectomatries d’accelerador de partícules. Accelera els àtoms i segons la seva acceleració es mostra la seva quantitat de Carboni 14). Desintegren el que volen analitzar i segons la matèria beta que té, es situen en uns anys determinats. Per fer els anàlisis fa falta una quantitat determinada de la matèria a analitzar. Amb aquest mètode les quantitats necessàries són molt petites. Sempre es data entre dues dates: 11.000 +- 100 BP (és a dir entre el 10.900 i el 11100 anys aC). Es va crear aquest mètode al 1950 per Libby. Són datacions BP (Before Present), és a dir l’any 0 serà al 1950 (2000).
BP Anys calendari 0 1950 dC 1000 1000 dC 2000 0 3000 1000 aC
Amb el temps s’ha vist que la concentració de Carboni 14 no era constant. Això significava que a vegades la informació podia ser errònia. Es veurà que abans dels 1000 aC la concentració de carboni era major. Stuiver i Pearson van corregir aquest mètode amb l’ajuda de la dendocronologia.
El mètode de Potassi-Argó només es pot aplicar a matèria volcànica i pot ser viable dels 5.000.000 d’anys fins els 100.000. Han servit per datar als homínids que van caure en lava volcànica. Es bassa en la desintegració radioactiva. El Potassi 40 es desintegra entre el Calci 40 i l’Argó 40. Si es coneix el Potassi d’una roca, es pot saber la quantitat d’Argó i es podrà datar. Com més Argó hi hagi, més antiga serà la resta.
El mètode Urani-Tori s’aplica en materials d’un alt contingut de Carbonat-calci (estalactites, estalagmites, ...). Data des dels 600.000 anys fins els 5.000 anys. Aquests materials es desintegren en Tori, com més Tori hi ha més temps té. Quan l’aigua s’infiltra per les cavitats filtren Urani. L’aigua es vapora deixant el Carbonat-calci. Quan es desintegra l’urani deixa el Tori.
La Termoluminiscència (TC) s’aplica a materials inorgànics que han estat exposats al foc (ceràmica, forns,...). Es poden datar a partir de 80.000 anys. Consisteix en mesurar la quantitat d’electrons de la xarxa cristal·lina i es calcula escalfant la mostra al alliberar electrons i mesurant la llum que emiteix. La quantitat d’electrons són producte de la desintegració radioactiva dels diferents elements. Són constants al llarg del temps.
El paleomagnetisme és adequat per datar roques eruptives i material sedimentari amb minerals magnètics; materials que no s’han bellugat mai i siguin construïts (com els forns). Consisteix en estudiar la intensitat i la direcció del nord magnètic de la Terra. Es poden datar fins els 5.000.000 anys. Aquest nord ha anat variant amb la història i en l’actualitat coincideix amb el nord geogràfic. Les partícules es depositen al nord de la terra. Segons la seva posició es pot deduir de quina època és.