Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Prehistoria: Arqueología y Prehistoria: Límites y Corrientes Interpretativas - Prof. Berga, Guías, Proyectos, Investigaciones de Prehistoria

Este documento aborda la relación entre arqueología y prehistoria, explorando diferentes puntos de vista sobre su relación y los límites cronológicos de cada disciplina. Además, se presentan las corrientes interpretativas actuales en arqueología, como la arqueología histórica cultural, arqueología marxista, arqueología estructuralista y arqueología postprocessual/contextual.

Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones

Antes del 2010

Subido el 27/10/2008

sandry_bcn
sandry_bcn 🇪🇸

3.9

(18)

4 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PREHISTÒRIA
23-09-08
Bibliografia:
GAMBLE (2002) Arqueología, básica, Ed. Ariel.
JOHNSON (2000) Teoría arqueológica, Ed. Ariel.
RENFREW-BAHN (1993) Arqueología, teoría y metodología.
1. Concepte de prehistòria
Aspectes conceptuals i historiogràfics (hi havia varies tendències del concepte de
prehistòria):
La prehistòria es aquella disciplina que estudia la vida sociocultural de les
comunitats humanes que no tenien escriptura. Hi ha pensadors que creuen que
l’arqueologia és el mètode de treball de la prehistòria. És un mètode de treball
no una disciplina.
Una altre tendència és la que defineix l’arqueologia com una disciplina i la
prehistòria com una etapa d’ella. L’arqueologia seria la ciència que estudia les
comunitats humanes a partir de la recuperació material d’aquestes.
L’altre és la unió dels dos conceptes com una disciplina única (Arqueologia
prehistòrica). És típic del món anglosaxó.
Per l’època dels 70-80 hi ha pensadors que reclamen l’arqueologia com una
disciplina sense res a veure amb la prehistòria.
2. Límits cronològics
Límits de la prehistòria:
Posem l’inici d l’aparició dels homínids als dos milions d’anys aC. Abans es trobaven
altres espècies però no pertanyien al gènere “homo”. Apareixen a Àfrica. A Europa
apareixen al 800.000 aC. Acabarà quan aparegui l’escriptura, encara que també posen el
límit amb l’aparició de l’agricultura o la metal·lúrgia.
Protohistòria: període que comprèn les cultures de les quals s’extrau informació a partir
de les recuperacions materials i de l’escriptura. Són aquelles que estan a la fase inicial
de l’escriptura o aquelles que són contemporànies a la cultura que es vol estudiar i
tenen una escriptura desenvolupada. És l’etapa entre la Prehistòria i la història (per
exemple els ibers). A partir dels grecs i romans sabem com van viure. Va des de el
primer mil·leni fins els romans.
29-09-08
3. Història de les investigacions
Durant l’edat mitjana l’explicació de la terra i la vida humana era la “visió
teocèntrica” (es centrava tot en la Bíblia). És en el Renaixement quan es dona
l’Arqueologia. En aquells temps els rics tenien l’afició de col·leccionar relíquies
antigues. Més tard apareixen els nacionalismes. Es va introduir un gust per recuperar
coses antigues. Al segle XVII hi ha una culminació del gust pel món clàssic i apareixen
els antiquaris, especialistes de coses del passat que ofereixen els seus serveis a gent
distingida. També comencen a aparèixer les ciències experimentals. Les grans
excavacions arqueològiques apareixen. La primera és a la ciutat de Pompeia. També
comencen a aparèixer el primers museus. És en aquest moment que hi ha una distinció
entre la prehistòria i l’arqueologia. L’arqueologia queda relegada al món clàssic. A
través d’algunes troballes es comença a descobrir l’antiguitat de l’home. Boucher de
Perthes va localitzar a França eines de pedra associades amb fauna extingida. En aquells
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Prehistoria: Arqueología y Prehistoria: Límites y Corrientes Interpretativas - Prof. Berga y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Prehistoria solo en Docsity!

PREHISTÒRIA

Bibliografia: GAMBLE (2002) Arqueología, básica, Ed. Ariel. JOHNSON (2000) Teoría arqueológica, Ed. Ariel. RENFREW-BAHN (1993) Arqueología, teoría y metodología.

  1. Concepte de prehistòria Aspectes conceptuals i historiogràfics (hi havia varies tendències del concepte de prehistòria):
    • La prehistòria es aquella disciplina que estudia la vida sociocultural de les comunitats humanes que no tenien escriptura. Hi ha pensadors que creuen que l’arqueologia és el mètode de treball de la prehistòria. És un mètode de treball no una disciplina.
    • Una altre tendència és la que defineix l’arqueologia com una disciplina i la prehistòria com una etapa d’ella. L’arqueologia seria la ciència que estudia les comunitats humanes a partir de la recuperació material d’aquestes.
    • L’altre és la unió dels dos conceptes com una disciplina única (Arqueologia prehistòrica). És típic del món anglosaxó.
    • Per l’època dels 70-80 hi ha pensadors que reclamen l’arqueologia com una disciplina sense res a veure amb la prehistòria.
  2. Límits cronològics Límits de la prehistòria: Posem l’inici d l’aparició dels homínids als dos milions d’anys aC. Abans es trobaven altres espècies però no pertanyien al gènere “homo”. Apareixen a Àfrica. A Europa apareixen al 800.000 aC. Acabarà quan aparegui l’escriptura, encara que també posen el límit amb l’aparició de l’agricultura o la metal·lúrgia.

Protohistòria: període que comprèn les cultures de les quals s’extrau informació a partir de les recuperacions materials i de l’escriptura. Són aquelles que estan a la fase inicial de l’escriptura o aquelles que són contemporànies a la cultura que es vol estudiar i tenen una escriptura desenvolupada. És l’etapa entre la Prehistòria i la història (per exemple els ibers). A partir dels grecs i romans sabem com van viure. Va des de el primer mil·leni fins els romans.

29-09-

  1. Història de les investigacions Durant l’edat mitjana l’explicació de la terra i la vida humana era la “visió teocèntrica” (es centrava tot en la Bíblia). És en el Renaixement quan es dona l’Arqueologia. En aquells temps els rics tenien l’afició de col·leccionar relíquies antigues. Més tard apareixen els nacionalismes. Es va introduir un gust per recuperar coses antigues. Al segle XVII hi ha una culminació del gust pel món clàssic i apareixen els antiquaris, especialistes de coses del passat que ofereixen els seus serveis a gent distingida. També comencen a aparèixer les ciències experimentals. Les grans excavacions arqueològiques apareixen. La primera és a la ciutat de Pompeia. També comencen a aparèixer el primers museus. És en aquest moment que hi ha una distinció entre la prehistòria i l’arqueologia. L’arqueologia queda relegada al món clàssic. A través d’algunes troballes es comença a descobrir l’antiguitat de l’home. Boucher de Perthes va localitzar a França eines de pedra associades amb fauna extingida. En aquells

moments la història començava l’any 4004 aC, segons el bisbe Ussher, basant-se en la Bíblia. Hi ha un conflicte amb la ciència oficial. Això donava la raó a Darwin. Cada cop es fan més troballes. Thompsen fa la primera periodització de la prehistòria: Edat de Pedra, Edat de Bronze i Edat de Ferro. Al 1865 apareix Lubbock que torna a fer una altre periodització: Paleolític, Neolític, Edat de Bronze i Edat de Ferro. Des dels començaments del segle XX fins els 50 es fan excavacions a Orient, Egipte, Grècia, Creta, Roma,... Els prehistoriadors del moment volen plantejar sistemes perioditzadores regionals. Volen definir les indústries materials i les tecnologies.

  1. Corrents interpretatives actuals Arqueologia històrica cultural : la seva fi era definir els orígens i els canvis de la prehistòria. El historiador més important va ser Gordon Childe. Va ser el primer en dir que els orígens de l’agricultura estaven al proper Orient. Creua que el Neolític va realitzar una revolució urbana i agrícola. A partir dels anys 60 hi ha una ruptura a l’arqueologia. Es produeix la revolució científica (inclosa l’arqueologia). Comencen a introduir-se a l’arqueologia tècniques i mètodes nous (com l’estadística). També comença a introduir cronologies absolutes. New Archaeology : encapçalada per Binford. Proposa un canvi radical a l’arqueologia. Intenta explicar els processos i el comportaments de les comunitats humanes. La seva vinculació de l’arqueologia amb l’antropologia cultural és molt estreta. Li donen molta importància a l’espai com a territori on es desenvolupen aquestes comunitats i el seu ecosistema. Per entendre els processos del comportament humà fan comparacions amb grups actuals que tinguin un sistema econòmic similar als grups estudiats. Binford va fer uns estudis als Nunamiuts (Alaska), Eren equiparables als grups dels 15000 aC. Així va interpretar pobles del sud de França. A Europa arriba als 70 amb el nom d’Arqueologia processual (es diferència en que la història té més pes). Està encapçalada per Renfrew. Arqueologia marxista o materialista : encapçalada per Tilley. Apareix entre els 70 y els
  2. L’element que mou les comunitats per a ells és l’economia. Les comunitats canvien quan apareixen canvis econòmics. S’enfoquen directament cap a les societats més complexes del neolític. Arqueologia estructuralista: apareix als anys 70 i és defensada per Levi-Strauss i Leroi.Gourhen. Planteja que el canvi de les comunitats humanes succeeixen per canvis de les estructures del pensament. Donen molta importància a les creences, ideologies i sobretot la simbologia. No ha pogut conjugar gaire les dates respectives, per això no ha tingut gaire èxit. Arqueologia postprocessual/contextual: L’encapçala I. Hodder. Neix per criticar la New-archeology. Estableix una estreta relació amb la història. La seva línia d’actuació s’orienta cap al context i fins i tot pel regionalisme. Estan en contra de las generalitzacions. Vol establir uns lligams molts estrets entre els conceptes teòrics i les dades arqueològiques. Posen en dubte l’objectivitat de l’arqueòleg. Qüestiona l’objectivitat de l’autor, tot s’ha de qüestionar. Defensa el treball interdisciplinari i prioritza l’anàlisi simbòlic. Arqueologia de gènere: apareixen pels 90. És una corrent minoritària que reivindica el paper de les dones a la història. També prioritza la visió de les investigadores front la història.
  1. Metodologia de treball 2.1 La prospecció
  • Elements de cultura material. Fan referència als elements culturals dels estris fets de sílex, metall, ceràmica, ...segons l’estructura de l’habitació i la distribució del material al jaciment. Trobem diferents estudis: · Tipològics i tecnològics: els tipològics consisteixen en la classificació dels estris en funció de la seva morfologia i els tecnològics consisteixen en l’estudi de la cadena operativa de l’elaboració dels estris. · L’anàlisi de matèries primeres: va referida a la indústria lítica. A l’arqueòleg li interessa saber si el material ha estat utilitzat o no. · Estudis espacials: és important saber de que està feta per saber l’indret d’on l’han tret i establir el radi d’acció de les comunitats prehistòriques. El tipus d’estudi és microscopi i microscopi òptic.
  • Components paleocològics.
  • Sediments arqueològics.
  • Restes humanes.

Falta 07-10-

3 .Sistemes de datació 3.3. Cronologia absoluta.

Varves: Nivells sedimentaris formats anualment del desglaç de les glaceres i que es depositen als llacs. Cada any es forma una capa.

Dendocronologia: La majoria dels arbres produeixen un nou anell de fusta cada any. Aquests anells varien per l’edat de l’arbre i pel clima que pateix. Mideix i combina aquests anells per crear un diagrama. Permet determinar l’edat de les restes de fusta pels anells de creixement. Els anys que hi ha un clima temperat els anells són més amples que els que indiquen un clima fred.

Mètodes radiomètrics

El mètode que més s’utilitza a l’arqueologia és el Carboni 14 (o també conegut com radiocarbònic). S’aplica fonamentalment a materials orgànics (fusta, pells,...). El carboni 14 és l’únic que es desintegra i aquest mètode sempre es bassa en la seva desintegració. Un element que tenim present és la vida mitjana del carboni 14, el temps que triga en reduir-se a la meitat (triga uns 5730 anys). El CO2 entra a les plantes per la fotosíntesis. Les plantes passen a ser menjar d’altres éssers vius. Al morir es comença a desintegrar aquest Carboni 14. Arriba fins uns 40.000 anys d’antiguitat, encara que amb els nous sistemes poden arribar fins els 70.000 anys (el sistema AMS: Aspectomatries d’accelerador de partícules. Accelera els àtoms i segons la seva acceleració es mostra la seva quantitat de Carboni 14). Desintegren el que volen analitzar i segons la matèria beta que té, es situen en uns anys determinats. Per fer els anàlisis fa falta una quantitat determinada de la matèria a analitzar. Amb aquest mètode les quantitats necessàries són molt petites. Sempre es data entre dues dates: 11.000 +- 100 BP (és a dir entre el 10.900 i el 11100 anys aC). Es va crear aquest mètode al 1950 per Libby. Són datacions BP (Before Present), és a dir l’any 0 serà al 1950 (2000).

BP Anys calendari 0 1950 dC 1000 1000 dC 2000 0 3000 1000 aC

Amb el temps s’ha vist que la concentració de Carboni 14 no era constant. Això significava que a vegades la informació podia ser errònia. Es veurà que abans dels 1000 aC la concentració de carboni era major. Stuiver i Pearson van corregir aquest mètode amb l’ajuda de la dendocronologia.

El mètode de Potassi-Argó només es pot aplicar a matèria volcànica i pot ser viable dels 5.000.000 d’anys fins els 100.000. Han servit per datar als homínids que van caure en lava volcànica. Es bassa en la desintegració radioactiva. El Potassi 40 es desintegra entre el Calci 40 i l’Argó 40. Si es coneix el Potassi d’una roca, es pot saber la quantitat d’Argó i es podrà datar. Com més Argó hi hagi, més antiga serà la resta.

El mètode Urani-Tori s’aplica en materials d’un alt contingut de Carbonat-calci (estalactites, estalagmites, ...). Data des dels 600.000 anys fins els 5.000 anys. Aquests materials es desintegren en Tori, com més Tori hi ha més temps té. Quan l’aigua s’infiltra per les cavitats filtren Urani. L’aigua es vapora deixant el Carbonat-calci. Quan es desintegra l’urani deixa el Tori.

La Termoluminiscència (TC) s’aplica a materials inorgànics que han estat exposats al foc (ceràmica, forns,...). Es poden datar a partir de 80.000 anys. Consisteix en mesurar la quantitat d’electrons de la xarxa cristal·lina i es calcula escalfant la mostra al alliberar electrons i mesurant la llum que emiteix. La quantitat d’electrons són producte de la desintegració radioactiva dels diferents elements. Són constants al llarg del temps.

El paleomagnetisme és adequat per datar roques eruptives i material sedimentari amb minerals magnètics; materials que no s’han bellugat mai i siguin construïts (com els forns). Consisteix en estudiar la intensitat i la direcció del nord magnètic de la Terra. Es poden datar fins els 5.000.000 anys. Aquest nord ha anat variant amb la història i en l’actualitat coincideix amb el nord geogràfic. Les partícules es depositen al nord de la terra. Segons la seva posició es pot deduir de quina època és.