¡Descarga Prehistòria 2na part y más Resúmenes en PDF de Prehistoria solo en Docsity!
4.-Expansió i consolidació de les societats productores
**- 4.1. El neolític al Pròxim Orient.
- 4.2. L’inici de les comunitats neolítiques a Europa.
- 4.3. La plenitud del neolític europeu. El megalitisme.
- 4.4. Les primeres comunitats productores a Àfrica, Àsia i Amèrica.
- Inici i desenvolupament de les societats complexes
- 5.1. La metaŀlúrgia: inicis i processos.
- 5.2. El calcolític. El desenvolupament de les societats del tercer mil·lenni.
- 5.3. L’edat del bronze. El desenvolupament de les societats del segon mil·lenni.
- La protohistòria
- 6.1. El bronze final i la primera edat del ferro a la Mediterrània: societats indígenes i colonitzadors.
- 6.2. El bronze final i la primera edat del ferro a l’Europa continental.
- 6.3. La segona edat del ferro a Europa. 4.1. El neolític al Pròxim Orient.** El Neolític Pre-ceràmic B (PPNB) significa, a grans trets, l’inici o la consecució de la domesticació dels animals. Es produeix aproximadament entre 8300-6800 cal BC i afecta sobretot a la zona de l’Èufrates mitjà on hi podria haver l’origen o almenys es pot veure la transició entre PPNA a PPNB a Mureybet, durant el que es coneix com PPNB antic (entre 8800-7600 cal BC). Poc després ja es donaria a Palestina i Líban (a tocar del Mediterrani) i Anatòlia en el que es coneix com PPNB recent (entre 7600-6800 cal BC) i també afectarà, a la illa de Xipre. A nivell econòmic , es considera que grosso modo les poblacions ja són plenament agricultores gràcies a una evident domesticació de cereals (blat i ordi) i és el moment en que també s’està experimentant amb les lleguminoses (recordem que les primeres espècies domesticades eren pèsols, faves i llenties). Per altra banda, la clau que defineix aquest període seria l’inici de la domesticació dels caprins salvatges en ovelles i en cabres: la prova arqueològica d’aquest fet la trobem en els ossos d’aquests animals: han vist molt reduït o han perdut el banyam, són més ro-
bustes a nivell de pes i tenen la dentició modificada. Aquests tres fets, fruit de la modifi- cació genètica impliquen la domesticació d’una espècie. En aquest cas les primeres proves triomfants es van fer amb les ovelles i les cabres, poc mésendavant vindrien els bòvids i els súids. La gasela i la daina són la presa més habitual als jaciments el PPNA. A partir del PPNB la gasela baixa el percentatge i la daina desapareix. A nivell tecnològic per una banda, les indústries en sílex continuen una dinàmica similar a la que es donava el PPNA, amb puntes de projectil que servirien com a sagetes i també làmines que serien emprades, en moltes ocasions, com a falçs per segar cereals i per tant ja, el total abandonament del microlitisme. La indústria polida també és repetitiva perquè ja és funcional: destrals, aixes, molins, etc. Una altra teòrica innovació és el treball dels metalls. Aquest es feia a través d’un procés que es diu martelleig ( no metal·lúrgia! ) i que no necessita temperatura (foc, forn o farga), sinó que a mida d’anar colpejant alguns minerals com l’or, es poden obtenir elements d’aixovar personal. Cal tenir molt clar que això no és metal·lúrgia. Al final del PPNB també començarà a tenir certa presència la ceràmica, tot i que de manera desigual en el territori i els jaciments. Una certa importància és la presència, de manera molt més important que no pas durant el PPNA, d’eines fetes en obsidiana. Aquesta pedra d’origen volcànic, que tall tant com un vidre, té unes característiques petrològiques molt exactes que fan que puguem saber de quina zona volcànica procedeix. Per aquest motiu (el fet que sigui d’origen volcànic), sabem que la obsidiana d’Anatòlia (actual Turquia), va arribar fins a llocs tan allunyats com Ali Kosh al Zagros (al Tigris) o a Jericó a Palestina. Això implica que, forçosament, existirien relacions d’intercanvi entre les diferents zones. També podria proposar-se la presència de poblacions anatòliques que eren comerciants, però és poc probable que es tracti d’un intercanvi directe. Sembla que els grans poblats podrien controlar ja el comerç d’aquesta obsidiana, però també de recipients de pedra (de clorita i alabastre) i a més, es considera que podria ser l’inici de l’especialització artesanal. Per últim, durant el PPNB es produeix també una forta embranzida del control pirotecno- lògic dels materials. Això implica que durant aquesta fase, amb calç i guix es faran pastes
El món simbòlic durant el PPNB suposa, en certa manera, una modificació amb el PPNA. Es generalitzen les figures d’animals, sobretot els braus, en exemples on es tracta molt més el cap que no les extremitats. Pel que fa a les figuracions humanes, aquestes són com ha estat sent habitual, eminentment femenines i tenen la particularitat que tenen les mans posades sota els pits. El que sí és interessant per la seva excepcionalitat és el cas de Ain Gazhal sobretot (es coneixen més exemples, però molt pocs), es comencen a imposar noves figures que són clarament antropomorfes a les quals se’ls hi afegeixen trets facials, corporals etc. i que desconeixem el seu significat. Mesuren entre els 30-40cm fins 1m i estan fets un “esquelet” de canyissar i amb argila. El fet que sovint apareguin enterrats i en conjunt, podria indicar que són“retrats” o “records” dels avantpassats. El món funerari és especialment rellevant en aquest moment. Per una banda es practica l’exposició del cadàver (se’ls deixava a l’aire lliure), en decúbit lateral. Hi poden haver enterraments en fossa simple, sovint sota les cases i que poden estar recoberts d’ocre i tapats amb un estora vermella (p.ex a Ali Kosh). També hi ha agrupacions d’esquelets o parts corporals en edificis molt singulars per la comunitat, com els 300 cranis de Cayonü o els 40 individus en un edifici cel·lular a Dja’de. Es dona en aquest moment el que sem- bla un clar culte al crani: es recobreixen i modelen amb cal o guix (tipus escaiola), se’ls introdueixen petxines a les òrbites oculars a mode d’ulls i a vegades se’ls pot fer màscares i tot. Es troben sovint enterrats dins les cases, sols o en conjunt d’altres cranis. Hi ha un període de prop de 200 anys que es coneix com el PPNB final o PPNC, que es podriasituar entre 7.000-6.800 cal BC. És una fase molt curta però molt significativa ja que es produeixun progressiu però bastant generalitzat abandonament de molts poblats, amb un seguit d’importants canvis socials, econòmics i culturals. Les formes funeràries que havíem vist s’abandonen i això impliquen un important canvi en les mentalitats, ja que és estrany que una comunitat deixi de prestar un culte específic en un període relati- vament curt de temps. Les xarxes de productes que existien i que abans hem esmentat (obsidiana, recipients d’alabastre i clorita) es trenquen i assistim a certs canvis tecnolò- gics, com és la generalització de la ceràmica. A nivell econòmic, sembla que la ramaderia augmenta molt la seva importància, factor que ens parla d’unes comunitats ramaderes mòbils i que lliga bé amb uns establiments humans més petits i desatomitzats, és a dir, més separats i segregats en el territori.
Una de les primeres expansions, fora del Creixent Fèrtil que ja havíem vist, es dona a la illa de Xipre. Aquest indret, insular i allunyat aproximadament uns 200km de Turquia, té alguns fets interessats a ressenyar. Hi ha diversos factors que ens parlen d’aquest fet:
- al continent, les espècies animals es documenten ja domesticades, durant un lapse de temps bastant llarg. Si us fixeu en la imatge principal del PPT, cabres i ovelles es domestiquen a Nevali Çori entre 8800-8600 cal BC, mentre que no s’adopten a Tell Hallula fins aproximadament 8000 cal BC. Per tant, a Xipre, arriben de cop i no de manera progressiva entre 8.400-8.300 cal BC, en un context similar al PPNB continental. Passa el mateix amb els cereals i les lleguminoses, tot i que Xipre té un sòl no massa lleuger no massa procliu als cultius, per la qual cosa, tot i que hi ha camps, és considera un grup amb una certa importància de la ramaderia.
- des del primer moment, es documenta a Xipre algunes eines lítiques fetes en obsidiana. Recordeu què és? I d’on prové? Busqueu-ho i us en donarà una nova prova
- a Xipre, junt amb el neolític, hi apareixen també certs tipus de rosegadors (ratolins sobretot) que anteriorment no hi existien? En canvi, aquesta espècie (Mus musculus), ja existia al continent. Què significa això? Se us acudeix algun exemple modern? En aquesta diapositiva s’inicia el Neolític Ceràmic , que grosso modo té una cronologia entre 7.000/6.800 a 5.500/5000 cal BC depenent dels territoris. Veurem que, en aquesta fase, la influència dels trets neolítics (domesticació, sedentarisme, etc.) s’amplia a territoris relativament propers, tant a l’est com a l’oest. És a dir, s’iniciaria ara el procés d’expansió de la neolitització i que nosaltres, en el marc d’aquesta assignatura, veurem especialment per la seva vessant europea continental i mediterrània. Hi ha cert augment en la incidència de jaciments a territoris ja coneguts com la vall de l’Èufrates i Mesopotàmia, però sobretot, un tram que fins el moment només estava ocupat a la seva banda oriental, Anatòlia. Crida l’atenció que la zona del Llevant, potser a causa de qüestions climàtiques més adverses (seques), es reorienta cap a una economia pastoril i no tant agrària. Això fa canviar la mida dels assentaments i la seva fixació en el territori. I també, a partir d’aquesta fase, veurem dos fets molt rellevants en l’evolució del neolític. Per una banda, s’inicia la neolitització de l’actual Grècia (ho veurem ja a l’apartat de
més ocupada en estar fora de la ciutat o en dedicar-se a l’alimentació del bestiar i no en l’artesanat. Segons l’extensió del jaciment i el nombre d’habitatges, es calcula que podria haver tingut uns 5000 habitants, que es basaria en una extrapolació d’unes 1000 cases i per tant, famílies. Habitatges Çatal Hüyük
- Cases quadrangulars, de mides relativament regulars.
- Compartiments interiors
- Desnivells interiors
- Sense portes cap a l’exterior en la majoria d’ocasions (entrada pel sostre).
- Tovot i parets arrebossades de guix/calç
- Generalment tenen entre 15-40m amb mitjana de 30
- De manera esporàdica (nomes 4 exemples), cases de més de 100m2. Un altre element que s’ha de destacar de Çatal Hüyük és el seu món simbòlic, representat pels seus adoratoris i el seu món funerari. Com podeu veure a la diapositiva 14, imatge esquerra inferior, el nombre d’adoratoris no és petit. Es tracta d’edificis de característiques similars a les que ja hem vist, potser una mica més grans, però que tenen una estructura interior diferent, amb la sala principal més gran que en les cases normals. Les parets estan pintades amb frescos on hi ha escenes de cacera, d’homes i dones en moviment, de mans, de símbols geomètrics, el possible mapa de la ciutat abans esmentats, d’animals salvatges com bous salvatges, urs, lleopards, ossos, etc. Sobretot és destacable que hi ha nombroses formes d’argila representant caps de bous, on les banyes són d’espècimens reals. En aquests adoratoris, es van trobar inicialment moltes figuretes de deesses mare, tot i que a la llarga, amb les darreres excavacions, aquestes suposen només un 5% del total de figuretes. Les altres són de personatges masculins (poques) i sobretot zoomorfes. Pel que fa als enterraments, els rituals són relativament heterogenis. O en tot cas, podríem dir que són molt complexes. En general, trobem que les inhumacions es fan sota les cases, normalment a la sala principal. A vegades trobem els cossos en posició primària, tot i que de vegades, en una tomba amb un cos, també hi ha parts anatòmiques d’altres familiars. Per tant, segurament els cossos enterrats, posteriorment es traurien a l’aire i es desmuntarien, i una part dels ossos podrien ser enterrats de nou i altres es podrien portar
a zones comunes, on es troben restes humanes de molts habitants. En les cases i també als adoratoris, també hi poden aparèixer figuretes, tant femenines com zoomorfes. Els enterraments poden portar, tot i que no sempre, ofrenes. Çatal Hüyük acabarà sent destruït per un incendi que, en bona part, destrueix la majoria de la ciutat, tot i que no sencera. En aquest punt, cap a 5.700 cal BC, el que queda actiu ja no tindrà el pes tant important que tenia la ciutat durant el seu apogeu. Però això és només el darrer problema de la ciutat. Ja uns segles abans, es detecta un volum menor del poblat i també de la seva importància. Els investigadors creuen que això podria ser degut a un problema d’assecament progressiu que faria que l’alta demografia no pogués ser subjectada. Les rutes comercials també podrien haver decaigut, que les formes d’organit- zació social no tinguin prou capacitat per organitzar una població tant gran. Els investi- gadors creuen que es tractaria d’una població igualitària i probablement regulada de ma- nera no dominant per ningú ni cap grup social (ni de caire gremial ni de caire senyorial). A tot això, hem de sumar que tot i lluny, el món on es movia i es comerciava estava canviant de manera física. I és que en aquest moment es dona d’esdeveniment de la Mar Negra. Això provocarà, ja durant les darreres fases de Çatal Hüyük, que les mides dels poblats i les seves característiques varien. Entre ells destaca Hacilar, on s’observa un as- sentament petit, tancat per un mur de tovot, amb poques cases i de mides diferents, no tant regulars com abans. Causes de creixement
- Gran productivitat alimentaria (agricultura)
- Especialització/artesanat i comercialització dels productes manufacturats.
- Control i comerç de primeres matèries (obsidiana) Causes de col·lapse
- Augment de població sobre les possibilitats productives del territori
- Caiguda o canvi de les rutes comercials o dels objectes de comerç
- Estructures socials i polítiques arcaiques per a una població tan nombrosa. Després de Çatal Huyuk hi ha un canvi en el patró d’assentaments a Anatòlia construint muralles. Al mateix temps i com a representant d’aquella segmentació territorial que havíem dit al principi dels apunts, entre els rius Tigris i Èufrates es dona una certa concentració de
Les causes de la neolització a Europa. Els mecanismes de canvi a les societats humanes.
- Difusionisme: els canvis culturals es produeixen a un punt geogràfic concret (àrea nuclear) i s’entenen per moviments de població (surt la gent del Pròxim Orient), que s’hibriden amb altres poblacions o les substitueixen.
- Colonització (dins del difusionisme): opció tradicional del difusionisme. Migració de poblacions (amb tota la seva cultura, tradició, economia)
- Aculturacionisme (dins del difusionisme): Hi ha transmissió de les novetats culturals però en moviment menor de les pròpies poblacions( “les idees corren més de pressa que les persones”)
- Autoctonisme: en la seva gran majoria, els canvis culturals són fruit d’evolucions internes en cada societat, sense influencia externes (el neolític s’havia creat en diferents llocs d’Europa al mateix temps). Un cop tenim clar que van ser les poblacions les que es van moure, hem de veure com ho van fer. La via continental, que ja veurem una mica més endavant, no té massa secrets. Ho van fer a través de les grans valls de rius subsidiaris del Danubi i el mateix riu a través del cor de l’Europa continental. I ho van fer a peu, mica en mica, de territori en territori Pel que fa a la via Mediterrània. Està clar que van fer molts trams a peu, però n’hi va haver molts d’altres que no. Ho van fer per via marítima i emprant la tècnica del cabotatge. La primera evidència és l’existència, al jaciment submergit avui en dia de la Marmotta, prop de Roma, on es van recuperar restes de 4 kayaks monòxils (fets d’un sol tronc). A més, també es van trobar petites maquetes o joguines de ceràmica que representen també kayaks. Un altre motiu per pensar en això són les datacions de carboni 14. La velocitat de transmissió a la via Mediterrània és tant elevada, que el moviment a peu i d’estabilització en un territori i quan hi ha un boom demogràfic, que es tornin a moure, no és viable, ja que seria molt més lent. Això seria compatible només amb avançades ràpides de trams relativament curts cercant punts concrets, i això és compatible només amb la navegació. Recordem que la neolitització no vol dir només que la gent es mogués, sinó que també ho fessin els animals domèstics i les llavors domesticades. Pot semblar difícil, però si us fixeu en les imatges, no és impossible. I és que en general, hi ha trams del Mediterrani
que no tenen males condicions de navegabilitat ni de corrents marines, i aquests es podrien navegar per cabotatge. Setmana 4 9/ El neolític a Grècia i els Balcans Grècia és el primer territori de l’actual Europa on arriba el neolític procedent d’Anatòlia. Un dels primers llocs on es documenten les primeres proves és a la cova de Franchthi, a la zona de l’Argòlida. Allà s’hi dona el que es coneix com la fase Proto-Sesklo, on sembla que s’hi donen certes activitats pre-neolítiques per part de les poblacions mesolítiques autòctones abans de 6800 cal BC: recol·lecció intensiva de lleguminoses (sobretot llenties); evolució de la indústria lítica amb un progressiu abandonament dels micròlits a favor de les làmines; s’hi dona també el consum de tonyina, que implicaria la pesca a alta mar. I tot això amb obsidiana de Melos, que dona perspectiva de la mobilitat marítima que tenen. Tot això podria venir derivat dels contactes amb poblacions del Neolític ceràmic d’Anatòlia, ja que també es documenta a Franchthi, l’existència d’obsidianes anatòliques. En una fase coneguda com Pre-Sesklo, trobem ja bona part del pack neolític pel que fa a l’aspecte econòmic (domèstics en fauna i flora), però no hi havia encara ceràmica. Això va fer que alguns autors consideressin fa anys, que igual que passava a Pròxim Orient, on el neolític va començar sent aceràmic, aquí també podria donar-se la via de neolitització autòctona. Aquesta via ha estat rebutjada, ja que els productes domesticats procedeixen de P. Orient. Un altre element a tenir molt en compte és que el neolític arriba a Grècia a través de les illes del nord de l’Egeu, de Tessàlia, l’Argòlida, Creta i el Peloponès des de l’occident de l’actual Turquia. De fet, les datacions de Pre-Sesklo de Knossos i Franchthi indiquen una total coetaneïtat amb els poblats del Neolític ceràmic de l’Anatòlia occidental. No hi ha vestigis de l’arribada per via terrestre a través de la Tràcia. Les dades que coneixem a les primeres fases, sobretot durant la fase Pre-Sesklo, ens indiquen que s’ocupen encara grans cavitats com Franchthi i Gioura, però d’una manera puntual, no completament estable i permanent. La base sembla assentar-se en poblats que normalment tenen cases circulars, com Knossos (restes excavades sota el palau) o Argissa.
Com a lloc paradigmàtic, el poblat de Sesklo destaca que al centre del poblat hi havia una gran estància de planta en forma de mègaron (lloc de culte, o com residència de personatges principals). Les cases tenien planta quadrada. Amb parets de tovots sobre sòcol de pedra, i sostres de doble vessant, també hi havia exemples a dues plantes. De les primeres fases ceràmiques Sesklo, que representen el neolític antic i el neolític mitjà, destaca la ceràmica: primer pintada en vermell o marró sobre una engalba blanca amb motius geomètrica; i després negre brunyida, amb formes carenades. Per la seva banda, l’altre poblat paradigmàtic, però en aquest cas del neolític tardà, és Dimini, que es troba la Tessàlia i té fins a 5 fases d’ús. Les cases també serien quadrangulars, però en aquell poblat bastant escasses. Allà, el més interessant, és un gran edifici amb planta tipus mègaron, envoltat d’altres àmbits separats per set murs circulars, gairebé concèntrics que servien de separació. Des de l’actual Grècia, es comença la neolitització d’Europa en dues direccions. Una la que veurem primer, va cap al nord de Grècia cap a l’interior del continent. La segona, és la via Mediterrània i la veure més endavant. Des de les planes de Tràcia, s’accediria cap a l’interior de Bulgària, Romania i més endavant a Sèrbia. Des d’aquí es formarien alguns dels grups més extensos del neolític europeu i que, en certa manera, venen a ser molt similars (en l’estat actual de coneixement) però que reben noms diferents a diferents països. Això vindria provocat perquè cada comunitat científica dona el nom d’una cultura al jaciment local on ha estat reconegut. Així, la cultura de CRIS a Romania, KARANOVO a Bulgària, KÖRÖS al sud d’Hongria i STARCEVO a Sèrbia vindrien a ser quasi el mateix i s’acostumen a emmarcar en allò que s’ha descrit com a Cultura dels Tells. També s’ha de dir que, actualment, el nom imperant és Starcevo, ja que és el grup cultural més treballat els darrers anys i per tant el que ha proporcionat més dades recentment. Les datacions disponibles, indiquen que les primeres evidències de neolític en aquestes regions són:
- In Eastern Bulgaria from ca. 6400 cal BC;
- In Northern Macedonia from the end of the 7th millennium
- Blagotin on the River Morava in Serbia, ca. 6200 cal BC or ca. 6300 cal BC
- Iron Gates ca. 6050-6000 cal BC
- Transdanubia ca. 5700/5600 cal BC. Totes aquestes cultures corresponen a la neolitització del curs mitjà i baix del Danubi per part de colons. Es caracteritza per una economia agrícola de cereals i lleguminoses i una cabana de cabres i ovelles, tot i que el bou i el porc també es troben representats. La cacera és complementària. Karanovo és un tell de 250 m de diàmetre excavat en extensió, en el que es troben 7 nivells d’ocupació. El poblat estava rodejat per un mur d’argila que sustentava una palissada. Neolític danubià a l’Europa Central LBK/Rubané. Si continuem la neolitització de l’interior europeu seguint l’eix aproximat del Danubi (per això el nom, via Danubiana), la informació és molt major. Ens trobem amb un ampli territori entre Txèquia i Polònia fins Holanda, agafant la meitat sud d’Alemanya, la meitat nord de Francça, etc. Rep diferents noms segons els territoris on s’estudia: cultura Linienbandkeramik, Linearbandkeramische o Rubané. Tots aquests noms signifiquen el mateix i es refereixen a la decoració de la ceràmica en aquests territoris: ceràmica de bandes (o franges decorades). Per entendre’ns, utilitzarem el nom LBK (de Linienbandkeramik), que és el més estès arreu. A nivell econòmic, és el 1r cop que les espècies domesticades al Pròxim Orient surten dels biòtops que li són més favorables, perquè cal tenir en compte que la prova feta primer a Grècia i després al territoris veïns al territori hel·lè, eren relativament senzilles per la similitud climàtica que hi hauria aleshores en aquests territoris i amb els de l’Anatòlia occidental. La base econòmica és l’agricultura de cereals (les lleguminoses apareixen amb posterioritat) i la ramaderia de bovins (bou = productes secundaris). El porc també sembla tenir cert pes mentre que el ramat d’ovicaprins té menys importància que a d’altres llocs. Tinguem en compte que ens trobem a les planes fèrtils d’Europa, això implicaria certa facilitat alhora de moure’s i transportar ramats que consumeixen molt com els bòvids. Al mateix temps, aquest tipus de ramat seria molt més productiu que no pas el d’ovicaprins. En aquest context, practiquen l’obertura de pastures i l’aprofitament intensiu de la fusta sobretot per les seves cases (processos de desforestació). També es caracteritzen per un model dual d’ocupació de l’espai plana-muntanya. Això vol dir que certes activitats, hàbitat i explotació agrària, es donen en un tipus d’ambient de plana, mentre que d’altres, cacera, ramaderia, etc., es donarien en ambients més muntanyencs.
El Neolític danubià conviurà amb grups de caçadors recol·lectors en zones de rica biodiversitat com la costa holandesa, el nord d’Europa o l’occident de Rússia. Això i la convivència amb d’altres grups neolítics (veïns?) portarà potser a algunes inestabilitats i enfrontaments que veurem a continuació. No és molt important via del Danubi. Com hem vist, hi ha unes zones de l’Europa continental que es van neolitzar amb una relativa rapidesa. Podem dir que, cap a 5200- 5000 cal BC, bona part de les zones més adients i més profitoses de manera agrària, ja estan neolitzades. Aquestes són, sobretot, les planes properes als grans rius: les conques del Rin, del Sena a trams com la meitat sud d’Alemanya, el nord de França i la banda oriental d’aquests territoris. A la zona Alpina, ens trobem sobretot amb jaciments que indiquen que els grups humans eren petits, probablement de tipus familiar extens, a partir de 4500 - 4000 cal BC. La base econòmica, en terrenys poc profitosos, s’acostuma a basar en la ramaderia d’ovicaprins, tot i que els poblats de les zones més baixes (i properes a rius) si que tenen zones de conreus. A les zones altes trobem tancats per ramats junt amb petites cabanes de pastor. Als fons de vall, a tocar dels llacs, hi podem trobar el que es coneix com poblats palafítics. Aquest, eren poblats construïts amb estructures de fusta per sobre dels llacs. Actualment sabem que no era exactament així. Es trobaven situats a les ribes dels llacs i sí que es construïen una mica per sobre d’ells, però no massa. De manera que davant de les fluctuacions dels nivells de l’aigua, a vegades quedaven més per sota o més aprop del nivell de l’aigua. Inclús, també s’inundaven puntualment. De fet si els hem trobat tan ben conservats és perquè es quedaren enfonsats sota el nivell de l’aigua. A les illes Britaniques, tenim dos exemples d’establiment. Per una banda, als territoris interiors, tenim durant el 4t mil·leni cal BC (entre 4000-3000 cal BC) la cultura coneguda com Winmill Hill. Es caracteritza per estructures de tipus long barrow , grans i allargassats túmuls allargassats que tenen una funcionalitat funerària en general. Les ocupacions més antigues es donen cap a 3700 - 3800 cal BC, amb restes de sitges, que posteriorment es complementen amb grans rases que semblen les bases d’estacades (murs de fusta) o de tancats fets amb terra. A la costa, en canvi, tenim una arquitectura diferent, almenys en alguns territoris, com les úrcades. Allà hi trobem l’emblemàtic jaciment de Skara Brae. És exemple d’una arquitectura feta en pedra a tocar de la costa, en un lloc on evidentment havien d’emprar
pedra perquè hi hauria poca fusta pels edificis. Aquestes construccions estarien semi- enterrades per protegir-se del vent i la humitat. Aquests poblats serien en part pescadors, on destaca la cacera de foques i de tot tipus de peix. Però al mateix temps, tenen ja una agricultura de cereals consolidada, i també les especies animals domestiques del continent. A nivell culturals i cronocultural, aquests dos grups s’assemblarien al neolític final del continent. Per aquest motiu, poc després de la primera neolització, apareixeran primer el megalitisme i després el vas campaniforme, dos temes que veurem abastament en aquesta assignatura. A Escandinàvia per la seva banda, es dona la cultura dels vasos d’embut o TRBK. Aquesta succeeix al grup Ertebolle, que ja havíem vist durant el mesolític d’Europa. Es caracteritza per tenir certes traces encara de grups caçadors recol·lectors, amb una incidència relativament petita de l’agricultura, ja que el medi on es troben no ajuda massa. En canvi, la ramaderia si que té un pes important i sobretot, s’ha de ressaltar el fet que es domestica ara, per primer cop i no per últim, el ren. Per tant, més que domesticar, podríem dir que se´l controla i utilitza, però no es pot afirmar, ni avui en dia, una domesticació completa. Els poblats es caracteritzen per cabanes allargassades, fetes amb fusta i altres materials peribles per fer les parets i sostres. És més, per qüestions òbvies, els sostres són sempre a dues aigües. Un dels elements que cal remarcar és l’inici de l’explotació, més intensiva que durant el mesolític, de l’ambre bàltic , que serà emprat per fer denes de collaret i braçalet i que ara no té una mobilitat gaire elevada. En canvi, en cronologies posteriors, tals i com ja veurem, serà un material intercanviant a grans distancies, per arreu d’Europa. El tram final del període, tal com hem vist per les illes Britàniques, ja s’hi dona el fenomen megalític. Via Mediterrània important. La neolització al sud d’Europa, resseguint la mediterrània. Aquesta via, com ja hem vist, es va fer tant per via terrestre com per via marítima. És, en poques paraules, una via més ràpida que no pas la continental, tal com demostren les datcions de carboni 14. De fet, des del sud d’italia, fins la desembocadura del riu Tajo a Portugal, passen únicament uns 1300 - 1500 anys. No és el temps que es triga en arribar d’un punt A a un punt B. És el temps que es triga en arribar d’un punt A a un punt B amb tot el procés d’estabilització del neolític fet i completat.
En general tant el sud com el nord l’economia es basa sobretot en els ovicapri, on les cabres són més habituals que les ovelles, sobretot al sud. Mentre que arreu, cereal predominant és Hordeum vulgare , més que no pas el blats. La meitat sud de França es divideix en dos trams. Per una banda, l’est es troba en aquesta rapida colonització que estem parlant, d’àmbit mediterrani. En canvi, la meitat oest es pot incloure dins els territoris amb una neolització més tardana i menys intensa. A la banda oriental, les parts litorals de la Provença i el Llenguadoc tenen una rapidíssima neolització, amb datacions de 5900 - 5800 cal BC (100anys més tard que al sud d’Itàlia) a partir de grups Impressa en molt pocs jaciments. Posteriorment, cap el 5600 - 5500 cal BC es dona la neolització per part del grup cardial, que es dona a les zones litorals i amb poca penetració a l’interior. A partir de 5300 cal BC ja trobem grups epicardials tant a la costa com al territoris interiors. En aquest territori, és interessant que no s’hi ha documentat encara el cultiu de lleguminoses, tot i que deu ser un problema de la recerca, perquè si que hi ha una agricultura consolidada basada en blats i ordis. La fauna, tot i que es troben tots els tipus domèstics clàssics, veiem que a les zones cardials hi ha mes ovicaprids i bòvids, mentre que a les zones més muntanyoses epicardials, s’hi dones uns importants índex d’animals salvatges caçats, entre ells la cabra i el cabirol sobretot. Pel que fa als habitats, els pocs exemples coneguts ens parlen d’una primícia dels establiments a l’aire lliure en establiments que no superen el 100 habitants, formats per poques cabanes, estructures d’emmagatzematge. Aquestes cabanes serien tant circulars com el·lipsoïdals, amb pilars de fusta i limitades per pedres. L’altre part d’aquest model dual, es faria a coves. N’hi ha algunes que tenen grans dimensions, que van servir també com a poblat, ja que s’hi ha trobat cabanes al seu interior. La península ibèrica segueix una dinàmica similar en alguns aspectes. La colonització cardial es dona en alguns trams litorals i pre-litorlas a parti de 56000-5500 cal BC. Una mica desprès, a partir de 5300- 5200 cal BC es dona la neolització a l’interior peninsular i també del sud per part de grups epicardials. A nivell econòmic, els cultius són habituals de blats i ordis, amb poques llegums. Entre els ramats, el ovicaprins són habituals en els grups cardials, i els bòvids guanyen pes entre els grups epicardials.
Pel que fa als poblats, són d’una entitat molt petita i en general, no tenen grans acumulacions d’estructures,. Les cabanes són rectangulars o el·lipsodals, també hi ha sitges per emmagatzemar l’excedent agrari: entre ells destaquen Les Guixeres, i la Draga, que és un poblat amb similituds a la Marmotta que està conservat per sota del nivell freàtic del llac de Banyoles. En canvi, els grups epicardials de la Maseta tenen característiques habitacionals diferents. Les poques cabanes identificades tenen morfologia circular, i sobretot i més rellevant tenen un gran nombre d’estructures d’emmagatzematge en acumulacions puntuals i també tenen espais tancats mitjançant estacades que podrien ser closos per ramats. Els més rellevants són Los Casejos y La Revilla del Campo. Com el cas francès, les coves també s’utilitzen, però ho són més en els àmbits cardials. En aquest cas, les coves en poques ocasions són llocs d’habitat estable, sinó que compleixen funcions secundaries. Les coves servien com a bivac puntual, com a lloc d’emmagatzematge, com a tancat per ramats i també com a nínxol sepulcral. Món funerari: A Itàlia i el sud de França, trobem sobretot inhumacions tant en cova com a l’aire lliure, separades dels espais d’habitat. Aquestes estructures són fosses excavades al sòl i s’hi diposita normalment un sol individu tot i que a vegades n’hi pot haver dos. A més, no acostumen a presentar aixovar. En la península ibèrica. Per una banda el mon cardial es caracteritza per inhumacions individuals i successives que de forma progressiva acaben formant nínxols col·lectius. Tenen molt poc aixovar o directament cap. Pel que fa els grups epicardials, els enterraments són en foses a l’aire lliure i inclús en algunes ocasions es formen necròpolis. Aquestes estan properes als poblats, però no barrejades dins d’ell. Els casos en cova son realment estranys i en aquest grup els aixovars dins les fosses a l’aire lliure son habituals, mentre que no ho son a les coves. En el neolític postcardinal i el neolític mitjà hi havia en el món dels Sepulcres de Fossa del nord- est de la península un dels grups cultural més rellevant del sud d’Europa que es relaciona mitjançant intercanvis amb altres territoris relativament propers som el grup La Lagozza i Cortaillod de Suïssa.
