¡Descarga Prehistoria TEMA 4.2 y más Apuntes en PDF de Prehistoria solo en Docsity!
1 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
Bloc 4 : expansió i consolidació de les societats
productores
4.1. El neolític del Pròxim Orient
Introducció
En el cas del Pròxim Orient, el Neolític s’originà a l’àrea coneguda com el creixent fèrtil. El llevant: del Sinaí al Líban i sud de Síria. Anatòlia central i del sud-est: de Capadòcia al Taure. Curs mitjà de l’Èufrates: nord-est de Síria i Nord-oest de l’Iraq. Mesopotàmia: curs baix de l’Èufrates i el Tigris i límit sud-est al Zagros.
La neolitització al creixent fèrtil es produeix al X-IX mil·leni (10200-8300 aC). L’inici el trobem amb els darrers caçadors-recol·lectors natufians (12000-10000 aC), que comencen un lent procés de sedentarització acompanyat de la recol·lecció sistemàtica de gramínies silvestres, de la cacera especialitzada i el control dels animals gregaris. Els primers inicis clars de domesticació (blat/ordi/ovicàprids) els trobem al 8300- aC.
En general, al llarg d’aquesta etapa, trobem: Canvis en patrons d’hàbitat (passem de rodona al PPN-A a rectangular al PPN-B) Canvis en regles socials Nova ideologia → 7000 aC: primera ceràmica
Hi ha certes diferències dins de la mateixa regió en la domesticació; aquests
processos no són uniformes.
Fenomen relativament independent → Difusió de les innovacions gràcies a una
xarxa d’intercanvis comuns a àmplies zones geogràfiques.
L’establiment de les societats agropecuàries, per tant, és un canvi lent i progressiu.
Serà al final d’aquest període que el Neolític s’establirà a Europa.
Els elements que defineixen el Neolític (la sedentarització, l’agricultura, la ramaderia i l’elaboració de la ceràmica) apareixen al llarg d’una franja cronològica -gradualment-, compresa entre el 11000 aC i el 7000 aC, i no poden associar-se a un únic focus.
2 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
Seqüència cultural del neolític al Pròxim Orient i característiques generals
Diferenciem evolucions paral·leles culturals entre l’est i l’oest del creixent fèrtil.
Natufià i Khiamià: arquitectura, organització social, economia, sistema
simbòlic.
El primer component del Neolític és la sedentarització, que qurgeix en el llevant en
context natufià. Es caracteritza per:
- L’arquitectura de les cases és de planta circular o semicircular, semi-enterrada i que presenta els elements típics d’una residència: molins, fogons...
- Organització social igualitària.
- Economia de grups caçadors-recol·lectors, però amb el desenvolupament de l’emmagatzematge.
- Aparició d’un nou sistema simbòlic: figuretes antropomorfes i zoomorfes de pedra polida, que encara no s’usa per fer eines.
Aquests canvis s’accentuen cap al 9500 aC amb el khiamià, moment en què
apareix l’ús dels tovots i dels enlluïts en els terres de les cases.
El Pre-Pottery Neolithic A (9500-8700 a.C.)
9000: domesticació a partir de l’explotació intensiva de cereals silvestres (ordi i blat). Agricultura predomèstica (encara no s’han assentat les modificacions genètiques).
Aparició dels grups culturals regionals:
o Mureybetià (Èufrates mitjà). o Aswadià (oasi de Damasc). o Sultanià (conca baixa del riu Jordà).
Amb les diferències pel que fa a l’espècie vegetal silvestre que més es documenta.
Les cabanes. Continuen essent circulats, unicel·lulars o bicel·lulars: l’única diferència és que ara els murs s’aixequen amb tovot. Continuïtat dels llocs d’ocupació. Augment de mida dels poblats (habitats per diversos centenars de persones).
Tecnologia. Aparició de les fulles de falç (llevant Sud) i primeres destrals polides (llevant nord). Intercanvis de sílex i obsidiana entre la Capadòcia i l’Èufrates mitjà. L’aparició de figuretes, principalment femenines, diferents de les del Natufià i Khiamià (moldejades en argila), ha estat interpretada per J. Cauvin com l’expressió d’un nou sistema simbòlic basat en la dicotomia entre “el femení” i “el masculí”. El llevant septentrional es diferencià, a principis del PPNB, per la presència de figuretes de braus en argila, algunes amb sílex clavats.
El Pre-Pottery Neolithic B (8700-6300 a.C.)
Correspon al moment de l’establiment definitiu del sisema agropecuari i de les seves conseqüències: socio-culturals, tecno-econòmiques i demogràfiques. El pre-Pottery
4 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
Modelat de figuretes i fitxes (PPNB antic-mitjà). Elaboració de recipients assecats al sol (PPNB recent).
TAULA-RESUM
Guix- escaiola Argila Enlluïment de sòls
PPN A Figuretes Natufià
Modelat de crani / màscara facial
PPN B antic Tovots Khiamià
Vaixella blanca PPN B recent-final Fitxes PPNB antic-mitjà Recipients PPNB recent-final
PPNB Final (7000-6300 aC) Llevant central i meridional Abandonament progressiu de jaciments importants. Canvis econòmics, socials i culturals. Possibles causes: o Climatologia adversa. o Alteracions mediambientals. o Entorn degradat per l’explotació antròpica. Tot això provoca un model socioeconòmic itinerant. Reestructuració de les estratègies econòmiques en favor d’una explotació més significativa dels ramats: desplaçaments estacionals → Model de pastoreig migratori incipient (Rollefson). Llevant septentrional, Anatòlia, Mesopotàmia i Zagros Desenvolupament de la ceràmica en diverses fases: 7000: primers indicis de ceràmica: formes simples i poca decoració. 6800-6500: desenvolupament generalitzat de la tècnica ceràmica, diversificació de formes i decoracions. Regionalització
El PPNB final suposarà l’aparició dels primers grups ceràmics i canvis: Abandonament de les pràctiques funeràries. Canvis tecnològics. Interrupció de les xarxes d’intercanvi de productes exòtics. Conseqüència: enfonsament del sistema cultural.
El Neolític s’expandeix cap a l’est. Mesopotàmia i Anatòlia coneixen un gran dinamisme. En Llevant s’observa certa “decadència” potser per l’augment d’aridesa a la zona. Al sud de Mesopotàmia i la vall de l’Èufrates apareixen una sèrie de cultures - Hassuna, Samara i Halaf- que es diferencien arqueològicament pels seus diversos estils ceràmics, tots ells decorats i de molt bona factura. A partir del Neolític ple les diferents àrees del Pròxim Orient evolucionen de diferent manera, amb un desenvolupament més o menys ràpid de la complexitat social. A partir del 3500 aC la zona entra en el seu període històric.
5 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
Canvis
Espai. Canvis en l’hàbitat
La consolidació del sedentarisme (vinculació estreta entre l’home i la terra) es
produeix amb els primers recol·lectors intensius i es generalitzarà definitivament amb les economies de producció (l’ésser humà queda lligat a la terra de forma permanent).
Una de les evidències més clares del sedentarisme és l’aparició dels tells: paraula
àrab que designa convencionalment un turó artificial fruit de les runes de les successives ocupacions humanes en el mateix indret. o La utilització d’una arquitectura en terra és particularment favorable al creixement d’aquests turons. L’argila rarament és utilitzada després de l’enderroc d’una construcció, al contrari del que passa amb la fusta o amb la pedra. o En la majoria dels casos el terra s’anivella en el mateix indret, fet que provoca el ràpid aixecament del terreny. o La mateixa idea s’expressa en turc amb hüyük, en persa tepe i en grec magoulla.
Arquitectura: implicacions socials del pas de la casa rodona a la quadrangular L’evolució arquitectònica i les característiques de la utilització de l’espai per part de les societats caçadores-recol·lectores s’observa des de dos punts de vista: Econòmic (ús del tovot i la tàpia). Social (pas de la casa rodona a la quadrangular).
El pas de les estructures rodones a les quadrangulars té un pes enorme socialment, ja que a més del canvi arquitectònic és un reflex de l’organització diferent de la comunitat. L’espai quadrat pot subdividir-se en àmbits, a més de permetre organitzar i aprofitar millor l’espai exterior de la casa. Aquest canvi no es dóna arreu a la mateixa velocitat que al pròxim Orient. A Europa les transformacions arquitectòniques no funcionen igual.
7 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
Elements en comú dels edificis: Preferència per ‘ús de la pedra en la construcció dels murs, com el de terra (enllosats) o dels pilars interns, que a vegades són decorats. L’espai interior sol ser d’una única sala a nivell de terra. En alguns d’aquests edificis es troben esquelets humans sencers o només els cranis (Çayönü). També poden aparèixer acumulacions d’estatuetes antropomorfes i zoomorfes.
Es desconeix la funció exacta d’aquests edificis, que cal suposar d’ús públic, però
pel seu contingut sembla de caràcter ritual més que no pas econòmic. Aquests santuaris presenten elements culturals relacionats amb una nova expansió simbòlica: les estàtues.
Les més espectaculars són les descobertes en el jaciment d’Ain Gazal (Jordània),
datat entre el 8300 i el 7500 aC. Apareixen agrupades a l’interior d’una fossa a l’interior d’un edifici. o Es tracta de veritables estàtues planes, amb els ulls dibuixats amb quitrà i sense trets facials individualitzables.
Göbekli Tepe (Turquia): 9000 aC. Adoratoris amb esteles i escultures.
Nevali Çori (Turquia-Anatòlia): 8500 aC. Adoratori amb esteles centrals i fornícules.
Jaciments
Jericó (Palestina).
Famosa per la Bíblia (Josué i les muralles), és un con exemple d’excavació
estratigràfica.
De manera excepcional també es documenten alguns exemples de treballs que per
la seva importància hagueren de ser de caire col·lectiu.
El més espectacular és el mur de pedra seca de Jericó (PPNA) de 3 metres d’ample
i la seva torre de 10 metres d’alt amb escala interna. o S’ha dit del mur de Jericó, com el del poblat veí de Beidha, que no seria cap fotificació defensiva, siní que tindria per missió protegir el poblat de les riuades.
Jarmo (Iran)
Situat a les muntanyes de Zagros, ocupa una extensió d’1,5 Ha.
El nivell corresponent al 7500 aC és un poblat neolític agrícola (blat, ordi, llenties) i
ramader (cabres i ovelles) amb caça complementària d’urs i onagres.
Les cases són de planta rectangular, d’uns 40 cm2, amb habitacions cobertes, un
pati i àrees d’activitats diferenciades. No hi ha diferència d’ús ni de mesures entre edificis.
No es coneix on enterraven els seus habitants.
Tell Magzalia (Iraq)
El mur perimetral de pedra amb torres i entrada en ziga-zaga (7500 aC) sí ha estat
interpretat com a defensiu.
Çatal Hüyuk (Turquia)
Situat a la plana de Konya, en una cruïlla de camina.
8 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
Destaca una pintura que representa la pròpia ciutat i el volcà Hazzan Dag. Rep
importància per l’excavació i la reconstrucció històrica que se n’ha fet (J. Mellaart i I. Hooder).
Dades del jaciment:
o Datació: 7500-5700 aC. o Extensió: més de 13 hectàrees. o Població: més de 6000 habitants. o Interpretació: com a centre manufacturer.
Les cases són de 6x7 metres amb un accés pel sostre, símil amb una població
mediterrània actual -terrats d’Almeria i Cadis-. o Les cases. Tenen desnivells que compartimenten l’interior. No hi ha portes que comuniquin amb l’exterior. o Els adoratoris. Els anomenats santuaris són molt nombroses (més de 40). Estructuralment són molt semblants a les cases, però destaquen les seves decoracions, els altars i baixos relleus. Deesa mare i culte al brau. o Món funerari Nombrosos enterraments secundaris amb l’enterrament de les restes tenyides de vermell i embolicades en un farcell sota els paviments.
4.2. L’inici de les comunitats neolítiques a Europa
La difusió del Neolític a Europa.
Tenim quatre grans àrees d’expansió. Grècia-Balcans. Mediterrània centre-occidental. Centreeuropea. Façana atlàntica i illes britàniques. Aquestes 4 grans àrees geogràfiques, pel seu relleu, climatologia i trets físics oferien ecosistemes molt diversos a la implantació de les formes de vida neolítiques. Calia, doncs, aclimatar les espècies importades.
La instal·lació del Neolític a Europa es produeix durant el període Boreal i l’anomenat “òptim climàtic” o Atlàntic, concretament entre el 7000 i el 5000 aC.
Models de difusió del Neolític a Europa
Teoria tradicional Teoria de l’Oasi (G. Childe). Causes ambientals: als inicis de l’Holocè, la dessecació i l’aridesa d’àmplies zones que van propiciar la concentració de grups humans i espècies vegetals i animals a petits reductes a prop dels recursos naturals. La neolitització d’Europa es produeix a partir del Pròxim Orient com a conseqüència de la pressió produïda pel progressiu augment demogràfic.
Domesticació → Sedentarització i canvis tecnològics (ceràmica i pedra polida) → Consolidació de l’economia → Augment de la població
Hi ha diverses hipòtesis sobre la via d’expansió. Dues corrents de població durien les innovacions del Pròxim Orient a Europa:
10 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
o Neolític antic-mitjà: Sesklo -jaciment que dóna nom a una cultura-; dins d’aquesta cultura destaca el jaciment de Nea Nikomedeia. o Neolític tardà: Dímini. o Neolític final. L’origen el trobem a les costes occidentals d’Anatòlia (presència d’obsidiana de Melos al Peloponès, seguint l’evidència de contactes des del Paleolític “Franchthi Cave”). No hi ha evidències de rutes terrestres a través de Tràcia. El Neolític arribaria per mar. El primer neolític és pre-ceràmic: fase pre-Sesklo. Això serví a alguns autors per defensar la seva autoctonia, fet avui rebutjat. Les primeres manifestacions del neolític Antic: cultura de Sesklo. o El Neolític Antic (cultura de Sesklo) de Macedònia està representat pel jaciment de Nea Nikomedeia. Tant fora com dins de les cases s’han trobat pous amb enterraments individuals d’un o diversos nens amb els cossos replegats i amb poc aixovar. El Neolític tardà, caracteritzat pel jaciment de Dímini. En el Neolític mig i final de Grècia destaquen les ceràmiques pintades amb diversos motius. Les cultures de Sesklo i Dímini ocupen territoris a les planícies de Tessàlia. Les dues fases presenten cases de planta rectangular, fetes amb tovots sobre sòcols de pedra. També destaca un tipus d’edifici molt singular amb planta rectangular subdividit en tres àmbits, anomenat “mègaron”. A Sesklo s’han documentat també models de cases fets amb terracota.
El neolític balcànic (c. 6000 aC) La plana de Tràcia va ser un dels camins d’entrada del Neolític a Europa, cap a la vall de Moravia, Bulgària i Romania. Els jaciments com Karanovo (Bulgària) són tells ubicats a la plana. Les cultures de Cris (Romania), Karanovo (Bulgària), Körös (sud d’Hongria) i Starcevo (Sèrbia) reprodueixen les formes urbanístiques orientals (cases rectangulars). o Totes aquestes cultures corresponen a la neolitització del curs mitjà i baix del Danubi per part dels colons. o Economia agrícola de cereals i lleguminoses i una cabana de cabres i ovelles, tot i que el bou i el porc també es troben representats. La cacera és complementària. o Als Balcans hi ha processos d’aculturació, per exemple, a Lepinski-Vir, que presenta un nivell amb ceràmica i producció d’aliments. o En aquest poblats la unitat socioeconòmica és la família i no s’ha posat de manifest cap diferenciació social. o La ceràmica de Karanovo es decora amb impressions i elements plàstics. També hi ha ceràmica pintada en blanc i vermell. o S’han trobat figuretes d’argila però també de pedra i marbre. o En el grup de Starcevo es documenten intercanvis amb l’Egeu i Hongria.
El neolític Danubià No es pot creure en una dinàmica única d’aparició i desenvolupament de les primeres comunitats camperoles, però hi ha unes variables comunes ben establertes.
El neolítico balcánic ( 6000 a.C)
11 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
o L’hàbitat del primer Neolític a l’Europa central està format per cases isolades o petits poblats uniformes (no hi ha tells). Aquestes es troben des de Polònia a Txèquia i Holanda. o Procés de colonització, influït per les poblacions autòctones epipaleolítiques. Els primers assentaments es produeixen a les terres més fèrtils al llarg dels principals rius europeus (dels Càrpats als rius). o Decoracions basades en bandes incises amb punxó o pinta que varien estilísticament al llarg del temps i l’espai: espirals, meandres... Les formes són obertes: bols, olles i vasos esfèrics amb coll. El creixement demogràfic empeny cada cop a terres pitjors (Suïssa: valls glacials i paisatges morènics, costa de Bretanya i Anglaterra, boscos del nord d’Europa). Són unes comunitats mòbils i, pel que sembla, bel·licoses. La base econòmica és l’agricultura de cereals (les lleguminoses apareixen amb posterioritat) i la ramaderia de bovins (del bou s’extreuen productes secundaris). Practiquen l’obertura de pastures i l’aprofitament intensiu de la fusta (processos de desforestació). o Model d’ocupació de l’espai dual, plana-muntanya. Cases allargades (30x7 metres aproximadament). Funcionarien com a espai domèstic i de producció destinat a famílies extenses. També hi ha espais d’emmagatzematge pels productes agrícoles o d’altra mena (pis superior) i espais per estabulació del ramat. El patró d’assentament és freqüentment dispers (granges), tot i que també hi ha poblats com Bylay (Txèquia). Aviat apareixen les primeres necròpolis a Europa amb enterraments individuals i nombroses variants del ritual funerari. El neolític danubià conviurà amb grups de caçadors-recol·lectors en zones de rica biodiversitat com la costa holandesa, el
El neolític a Europa: el Mediterrani central i occidental
La sistematització del neolític mediterrani centro-occidental s’ha basat sobretot en les tipologies ceràmiques. Actualment els estudis consideren la totalitat del context arqueològic, ja que la presència de ceràmica (impresa) no és un element suficient per assegurar l’existència d’una comunitat neolítica (neolítics aculturats). La neolitització de la Mediterrània centro-occidental és molt complexa i destaquen diversos factors: tipus d’assentaments, costums funeraris, característiques de la indústria lítica, evidències de caire econòmic (fauna, vegetació). Actualment s’ha superat la idea d’un model de poblament de pastors residents en coves. Actualment se sap que les coves s’ocupen de manera marginal per grups de pastors transhumants i/o per realitzar-hi tasques concretes (emmagatzematge, enterraments rituals...). o Paral·lelament hi ha poblats a l’aire lliure, amb materials peribles.
Itàlia meridional Primers jaciments situats en zones costaneres a les regions de Triestes, Puglia – costes orientals de la península- i Sicília. A finals del VII mil·lenni i durant el VI es localitza l’horitzó de producció de les ceràmiques impreses, especialment la cardial (cardium edule). A finals del VI mil·lenni es troben al sud d’Itàlia i a Sicília molts assentaments a les valls fèrtils, caracteritzats per les instal·lacions de cabanes rectangulars, de mida variable i envoltades de fossars en forma de “C” (fins a 5 fossars concènctrics).
nord d’Europa o l’occident de Rússia.
caçadora recolectors en zones de
13 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
Bekhaupton Roas i Horslip), l’enterrament col·lectiu de West Kennet Long Barrow i els recintes de fossars de Windmill Hill i Avebury. En aquesta cultura: “enclosures” i “henges” (recintes tancats). No tots els recintes amb fossats tingueren el mateix ús com a llocs d’habitació; alguns poden ser recintes cerimonials. Avebury. o Gran recinte d’uns 400 metres de diàmetre delimitat per un fossar de 10 metres de profunditat doblat per un alt talús en el seu cantó extrem. o Té 4 entrades i un cercle interior de 98 pedres dretes d’entre 2 i 4 metres d’alt. Els constructors degueren extreure unes 200.000 tones de terres per crear el monument, quantitat molt més elevada que a altres henges britàniques. o A l’interior hi ha 2 cercles de pedra més petits, d’uns 50 m de diàmetre. o Conjunt construït en diferents etapes: el fossar i el talús extens durant el 3000- 2900 aC, el gran cercle de pedres perifèric el 2500 aC. Els dos cercles petits podrien ser anteriors. Al llarg del III mil·lenni es produeixen nous canvis amb la construcció d’un nou conjunt de monuments rituals en què l’henge d’Avebury és l’element principal. També destaquen: o Avingudes de Kennet i de Beckhampton. Estan formades per alineaments paral·lels de pedres dretes que surten de les entrades sud i oest d’Avebury. Uneixen l’entrada amb el santuari i ambdues suggereixen processons entre els llocs que uneix. o El santuari. Cercle de pedres amb sis cercles de pals de fusta interns que poden mostrar successives construccions circulars concèntriques o una estructura complexa de fusta. o Silbury Hill. Túmul impressionant a 2 km del henge d’Avebury i el supera en treball. Construcció històrica d’origen antròpic més important a Europa (40 m d’alçada x 160 m de diàmetre base no del tot circular). La seva construcció és conseqüència de successives monumentalitzacions. Al cim es troba una plataforma de 30 m de diàmetre. S’ha plantejat un possible accés a través d’una plataforma plantejada en espiral. Alguns pensen que el cim és un observatori nocturn del cel o bé un espai per practicar rituals desconeguts.
Skara Brae (Illes Òrcades) Poblats semi-subterranis de pedra per suportar els forts vents. Grans pescadors però, malgrat tot, agricultors i ramaders. Cronologia del Neolític final (vers el 3000 aC).
La península Ibèrica
Els darrers caçadors del llevant de la península Ibèrica se situen a les serralades prelitorals i allà desenvolupen un art singular, l’anomenat art llevantí. o Ocupen balmes encimbellades prop de cursos o antics cursos d’aigua; indrets que ofereixen una bona visualització dels congostos. o Aquests punts són simplement de manifestació simbòlica; no són hàbitats ni llocs funeraris. Destaquen les representacions humanes masculines en accions de caça i guerra; també les dels animals i en menor mesura les femenines. Amb l’aparició de l’Art Macroesquemàtic, que té clars paral·lels en la primera ceràmica neolítica de la península Ibèrica, i la superposició de figures d’art llevantí
complexa de fusta
14 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
damunt de les macroesquemàtiques, s’han trastocat completament alguns aspectes interpretatius i cronològics de l’art del llevant de la península Ibèrica. La Draga (Banyoles): poblat neolític lacustre més antic d’Europa (5500 aC). Agricultura i ramaderia.
La mineria i els intercanvis
Al neolític es produeix el desenvolupament de la mineria subterrània del sílex i certes roques dures, tant com a element per a l’ús quotidià com a producte per a l’intercanvi. També trobem la producció de la sal com a element d’interacció social entre aquestes comunitats. També trobem el desenvolupament de la producció de béns de prestigi, no de subsistència, com les denes de cal·laïta. o Com a cas concret tenim l’explotació de variscita a les mines neolítiques de Can Tintorer a Gavà.
La plenitud del neolític europeu: el megalitisme
El terme megalític podria aplicar-se genèricament a les construccions fetes amb grans blocs de pedra o paraments cilopis (mega-lithos). Des d’aquest punt de vista és un fenomen universal (no estrictament europeu) i amb una àmplia forquilla cronològica.
No obstant, el megalitisme té un ús més restrictiu: es tracta d’un fenomen, majoritàriament, de caire funerari que apareix en determinats punts d’Europa
16 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
Diversitat funcional i estructural
Construccions no funeràries (menhirs, recintes, alineaments…) Construccions funeràries (enterraments).
Construccions funeràries El megalitisme funerari està format pels sepulcres megalítics, anomenats popularment dòlmens. Es tracta de construccions monumentals formades per diversos elements: Conjunt exterior. El túmul/cairn i el cromlech. Un cairn també és el nom que rep un megàlit sepulcral monumental, que posseeix un túmul fet exclusivament amb pedra seca. Dins es poden trobar diferents construccions funeràries com ara els 11 sepulcres de corredor de Bainenez a la Bretanya (4500-3900 aC). Conjunt interior. o Sepulcre de corredor. Es composa d’un passadís d’accés a una o diverses cambres. L’alçada i l’amplada del passadís és inferior a la de la cambra. Normalment, l’accés se situa orientat al recorregut solar. Originalment es trobaven recoberts per un túmul. Tipològicament són els monuments megalítics més antics. Quan el sepulcre de corredor presenta una cambra circular diferenciada del passadís i un sostre de falsa cúpula, aleshores rep el nom de throbs. o Galeria coberta. Es diferencien dels sepulcres de corredor per l’absència de diferències entre el corredor i la cambra; és a dir, l’amplada és constant. o Cambra simple. Es tracta d’un dolmen sense corredor. o Cista megalítica. Es tracta d’una caixa feta amb lloses de pedra amb accés per la part superior. És un monument semi-excavat.
També són freqüents les construccions paradolmèniques o paramegalítiques, és a
dir, espais naturals (coves, abrics o caus) que s’habiliten amb un passadís megalític d’accés.
Boyne Valley (Irlanda). Complex megalític. Newgrarge: túmul cilíndric aplanat de 85m de diàmetre i 13 d’alt. L’exterior presenta una façana blanca amb incrustacions negres. La base del túmul té 97 pedres, 31 d’elles decorades amb gravats repiquetejats amb motius romboidals, zig-zags, cercles i espirals. o Corredor de 20 metres de llarg per 1,5m d’alt a l’entrada. Cambra de planta cruciforme amb coberta d’aproximació de filades de quasi 6 metres d’alt. El 1963 es descobreix a la part superior de l’entrada una obertura amb una llinda decorada que deixa passar la llum del sol fins la cambra durant el solstici d’hivern. Knawth: massís túmul circular de dimensions semblants encerclat per un total de 17 tombes de corredor més petites sota el túmul. Al seu interior hi ha dues grans tombes de corredor oposades a l’oest i a l’est (alineament amb els equinnocis de març i setembre). A la cambra trobem piles de pedra com les de Newgrarge. Al voltant del túmul hi ha un cercle delimitador de pedres amb més de 300 decorades.
Construccions no funeràries Menhirs (pedres llargues). Són blocs de pedra aixecats verticalment, treballats o no, sovint decorats amb gravats. S’interpreten com a fites que marquen o
17 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
sacralitzen un territori o com esteles que commemoren un esdeveniment, personatge o lloc particular. Alineaments (o cursus). Conjunt de menhirs disposats en una o en diverses filades en paral·lel. Des del segle XVIII es consideraven llocs de reunió de druides. Derant el segle XIX es relacionen amb els astres i s’estableix la seva orientació en relació al sol (solsticis i equinnocis). Recintes. Espais amb multitud de formes (es parla de cromlech en el cas de recintes circulars), delimitats per:
- Delimitats per menhirs
- Fossats + terraplens (henges)
- Palissades de fusta
o Funcions dels recintes: orientació astronòmica / espais de reunió per celebració
de rituals.
o Stonehenge (Anglaterra). Comparteix amb Avebury semblances: no es troba
aïllat, és el cor d’un complex de monuments neolítics, il·lustra el pas d’un monument en fusta a un altre fet de pedra i es constitueix com a centre d’activitats rituals més enllà del neolític.
Teories explicatives del megalitisme
Renfrew (processualistes) El megalitisme, per donar cohesió social i reafirmar drets sobre l’explotació del territori com a element d’equilibri del grup. L’esforç comú ajudaria a cohesionar internament el grup local i el monument advertiria a possibles competidors pel territori. Chapman La construcció de megàlits, fruit de la competició social entre comunitats complexes i jerarquitzades per la possessió de la terra. La disposició dels morts en els megàlits suposaria l’expressió dels drets d’un grup corporatiu sobre l’accés als recursos bàsics. Reafirmació social i territorial de part d’una comunitat. Tilley i Shanks Es tracta d’un símbol d’ideologia del poder. El control sobre ritual, per mantenir continuisme del domini dels avantpassats.
La idea processual que els monuments eren útils a la societat per fer-los servir de delimitadors territorials i focus rituals de creences no contradiu la visió materialista històrica de que eren utilitzats pels dirigents per a manipular membre societat en el reconeixement permanent del seu estatus social.
La falta de contrastació empírica dels models ha dut a considerar que no existeix una única explicació vàlida del fenomen megalític. En tot cas, els trets fonamentals del megalitisme són: Aspecte físic: monumentalitat, visibilitat i emplaçament en determinats indrets. Aspecte ideològic: caràcter predominant funerari, religiós o simbòlic. Aspecte social: obres col·lectives i caràcter distintiu a partir del volum de treball inverit i dels aixovars apareguts.
El megalitisme és un fenomen poligenètic d’àmplia durada en el temps i amb una distribució geogràfica discontínua.
19 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
llarg del Neolític i el Calcolític. De fet, les diferències regionals en l’art figuratiu són prou destacades. Tècniques: gravats, pintura, baix relleu, esteles, estàtues-menhir i art moble.
Les primeres comunitats productores a Àfrica, Àsia i Amèrica
El Neolític a l’Àfrica subsahariana i sahariana
Fa 10.000 anys, el Sàhara no era un desert. Evidències arqueològiques de tota mena ens demostren que es practicà l’agricultura i la ramaderia, i que abans que el Neolític s’implantés, ramats de girafes i elefants pasturaven en un paisatge de sabana. o A partir del III mil·leni aC es produeix la desertització amb la introducció dels dromedaris i la desaparició de les altres espècies. Cap al 5000 aC tenim les primeres evidències agropastorals, amb la probable domesticació autòctona dels bous. L’ordi i el blat són portats del Pròxim Orient. El focus subsaharià sorgeix el 3000 aC de la mà del mill, l’arròs africà i el sergo.
Jaciments Launey (serra d’Akator), prop de Tamanrasset, Argèlia. Ceràmica amb una datació del IX mil·leni BP. Tin Hanakaten, prop de Djano. o Cova coberta de pintures del període dels bòvids i posterior. Nivell amb bos taurus datat del 7200 BP; per sota un nivell d’hàbitat amb ceràmica i fauna (tortugues), fragment de teixits i carbons d’acàcia, ullastre, figuera, lledoner, rizine… IX-VIII mil·leni BP. o Enterrament de 7 individus embolcallats de pols de caolí i de teixits amb fibres vegetals. Tres negroides. Aquest nivell més antic seria del període dels caps rodons. Tagaldal, Temet i Adrar Bous (Níger). Ceràmiques a cavall de X-IX mil·leni BP confirmades indirectament pel C14 i directament pel bos taurus al VIII mil·leni.
Agricultura i domesticació
L’agricultura mostra evidències indirectes de molins i aixades i possible mill
domèstic. La ceràmica sahariana és segura del VI mil·leni i possiblement el seu origen estigui entre finals del VIII i VII mil·leni aC, amb l’inici de canvis en el consum d’alguns aliments i en una manera de viure diferent.
Focus independent del Pròxim Orient de domesticació del bos taurus. El sorgo -
gènere de gramínies- Sorghum sp., que prové del Sorghun althiopicua, i l’arròs africà Oryza glabeuina que prové de l’Echinocla i el mill Panicum miliaceum que prové del Pennisteum violaceum, cereals que es troben a l’Àfrica sahariana i sobretot subsahariana (Sahel) en estat silvestre i i que també es domesticaren en aquesta regió a partir del VII mil·leni, tot i que l’agricultura en extensió es produeix al IV-III mil·leni aC.
Neolític al Sudan. El neolític al Sudan s’ha de contemplar, com a tota regió, amb
una primera fase neolítica al VII-VI mil·leni amb ceràmica i una fase neolítica
20 Prehistòria. Apunts de l’assignatura
(Jartum) de finals del VI i inicis del C mil·leni amb ramaderia de toros, cabres i ovelles. Conreu probable al V mil·leni. Evidències a Tassili n’Ajjer (SE Argelia): gravats i pintures rupestres que ens permeten datar diferents períodes o Fauna salvatge, caps rodons, ramaders, etc...
Xina i sud-est asiàtic
Cultura de Yang Shao (Nord) o Mill silvestre 8000 a.C, conreu del mill al 6000 aC. o Altres espècies vegetals i animals domesticats o Aparició primerenca ceràmica o Poblat de Banpo (Shanxi) Cultura de Xinle (Nord) Cultura de Hemudu (Sud) o Hàbitats lacustres amb cases palafítiques o Conreu d’arròs amb pales fetes amb els omòplats de búfal.
Agricultura: arròs (5000 aC, tot i que hi ha un llarg procés de transició anterior), castanya d’aigua, introducció del blat al nord de la Xina a finals del Neolític, soja, cacauet (4500 aC). 3500 aC: cuc de seda.
El Neolític a Amèrica
Regió mesoamericana 1a fase (7000 aC): recol·lecció intensiva del teosintle (blat), desaparició dels grans mamífers i inici del conreu de carbases (curcubita) i mongetes (Phasoleus vulgaris). 2a fase (5000 aC). o Domesticació del blat de moro: del teosintle al blat de moro. Existeixen una sèrie d’evidències sobre la descendència del blat de moro a partir del teosintle:
- Igualtat en el nombre de cromosomes i homologia cromosòmica.
- Molts gens del teosintle estan presents al blat de moro.
- Els creuaments entre teosintle i moresc porten a descendència fèrtil.
- El teosintle s’assembla als blats de moro més antics. o Les carbasses foren els primers vegetals conreats, 7500-5000 aC; també tenim xile, mongetes i fesolets, alvocats… o Barbara Lawrence, de la Universitat de Harvard, va determinar que les restes de cànid de la cova del jaguar (Idaho, USA) eren de gos amb una cronologia del IX mil·leni i en un ambient de caçadors-recol·lectors. Semblen d’origen eurasiàtic, però presenten races molt particulars molt aviat.
- Els treballs actuals amb C14 mostren que les primeres domesticacions són molt antigues, que el procés d’implantació fou molt lent i que la vida agropastoril és força tardana.
Regió andina Una regió d’ecosistemes diversos i extrems. 8000 aC: primeres evidències a la Cueva del Guitarrero. Pebrot (8000 aC), tomàquet, guaiana, yuca, mongetes i fesolets (7000 aC), blat de moro (5000 aC), carbassa (5000-4000 aC)..
