PRESENTACIÓ POWER POINT KANT, Diapositivas de Historia de la Filosofía

¡Descarga PRESENTACIÓ POWER POINT KANT y más Diapositivas en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

IMMANUEL KANT

Maria Franco

2b Batxillerat A

ÍNDEX

● Biografia

● Obres

● La il·lustració

● Filòsofs representants

● La resposta de Kant a la il·lustració

● La epistemologia kantiana

● La filosofia com a resposta

● La metafísica dels costums (CAP I,II,III)

● Principis fonamentals de l’imperatiu

● Problema de les ètiques anteriors

● Els diferents tipus de judicis

OBRES

● Crítica de la raó pura (1781-1787)

● Resposta a la pregunta què és la il·lustració? (1780)

● Prolegòmens a tota metafísica futura (1783)

● Fonamentació de la metafísica dels costums (1785)

● Crítica de la raó pràctica (1788)

● Crítica de l'judici (1790)

LA IL·LUSTRACIÓ

En aquest nou clima cultural que s'estava vivint, trobem filòsofs il·lustrats tant entre burgesos com entre nobles.

Per èpoques, es podrien dividir en dues grans generacions:

• La primera, corresponent a la primera meitat de segle XVIII, es caracteritza per donar el seu suport al despotisme il·lustrat i a les idees de la fisiocràcia. Des d'un concepte més elitista, no democràtic, creuen que poden comptar amb les monarquies absolutes per fer els canvis que estimen convenients.
• La segona generació es produeix en l'última meitat de segle XVIII, quan es van extingint les il·lusions de col·laboració amb el poder.

Confiava que el desenvolupament de la civilització podria contribuir al progrés de la humanitat tot superant la misèria, la por i la ignorància. Per aconseguir aquest avenç calia entendre l’educació, derrotar el fanatisme i promoure l’estudi racional de la natura i de la societat.

Els autors il·lustrats defensaven el valor de la raó, la ciència i la cultura per lluitar contra la intolerància i la superstició i confiaven en la possibilitat d’utilitzar-les per impulsar el progrés de la humanitat.

LA RESPOSTA DE KANT A LA IL·LUSTRACIÓ

La Il·lustració per a Kant, significa l'abandó per part de

l'home a la minoria d'edat, ell és el responsable d'ell

mateix.

Segueix el lema de Sapere aude, “atreveix-te a pensar”

Kant diu → Tingues valor per servir-te del teu propi

enteniment!

LA EPISTEMOLOGIA KANTIANA

Kant selecciona els aspectes més vàlids dels empiristes i dels racionalistes.

Opina que el procés de coneixement hi ha tres facultats o capacitats humanes al mateix temps:

1. La sensibilitat → és la capacitat de rebre sensacions externes, recollir-les i retenir-les per descobrir coses noves.
2. L’enteniment → és la facultat o capacitat de crear una unió o síntesi per unir i ordenar totes aquestes percepcions, ho

necessitem perquè pugui crear una síntesi de tot.

3. La raó → crea les idees metafísiques per intentar explicar la realitat.

L’ENTENIMENT teoria del coneixement

És la facultat de conèixer mitjançant conceptes, referits a objectes particulars donats en la Sensibilitat

Necessita:

• Intuïcions (percepcions) → ens “donen” l’objecte
• Conceptes → ens permeten pensar en l’objecte

Per elaborar un → pensament ( englobar una percepció i un concepte)

Format per

matèria (contingut del pensament) → conceptes empírics forma (estructura del judici) → categories

LA RAÓ teoria del coneixement

És la facultat de la suprema unificació del coneixement

Unifica tots els coneixements de l’enteniment a partir d’idees (conceptes a priori):

• ànima → unifica els coneixements de l’experiència interna
• món → unifica els coneixements de l’experiència externa
• deu → redueix els conjunts de coneixements anteriors a u

LA METAFÍSICA DELS COSTUMS

La fonamentació de la metafísica dels costums (1a obra

de Kant sobre temes morals)

Intenta trobar una base per elaborar una ètica universal i

entendre com la raó pràctica pot guiar-nos en els nostres

actes.

CAP I: NOCIÓ DE VOLUNTAT

És impossible pensar res que sigui absolutament bo excepte la BONA VOLUNTAT (valor intern absolut, és bona sense restriccions)

Aquesta voluntat es manifesta a través de l’ ÈTICA DEONTOLÒGICA:

Una voluntat que actua per deure és una voluntat bona (per distingir-ho hem de mirar els diferents tipus d’actes):

ACTES:

• actes contra el deure (és totalment immoral)
• actes conforme al deure (comporta una inclinació egoista, la màxima* no és moral)
• actes fets per deure:

KANT: allò que determina si les accions són morals o mai no són les conseqüències o els resultats dels actes i tampoc influeix el caràcter o les qualitats de les persones → no defineixen la conducta moral d’un individu, pot tenir inclinacions egoistes (satisfacció pròpia):

Ex: Una noia empàtica que acompanya al seu avi al metge Aquests actes beneficien als altres i comporten conseqüències bones, però no se sap el motiu del perquè ho fa.

CAP II NATURALESA

● Tot dins de l’àmbit natural està regit per lleis necessàries:

SENSIBILITAT I ENTENIMENT → ens parlen de la realitat del que “HI HA”

● Dins l’ àmbit dels éssers racionals s’actua per principis perquè posseïm una

voluntat:

RAÓ PRÀCTICA → ens parla del que “HI HA D’HAVER”

CAP II LES LLEIS DE LA RAÓ PRÀCTICA

Posseeixen caràcter d’exigència i són imperatius.

3 tipus de mandats que poden imposar-se a la voluntat:

• Imperatiu tècnic (habilitats)
• Imperatiu pragmàtic (ens dona consells, pautes que ens dona a seguir per ser feliços, tenir diners,

aconseguir la realització professional… (felicitat))

Són condicionats i hipotètics, perquè la fórmula que segueixen és:

si vols X has de fer y (les accions que representen només són bones per aconseguir una altra finalitat)

• Imperatiu categòic (imperatiu moral dels costums, és incondicionat i absolut, ordena accions que són

bones per elles mateixes) Representa una acció per si mateixa sense referència a cap finalitat)

PROBLEMA DE LES ÈTIQUES ANTERIORS

ÈTIQUES MATERIALS ÈTICA FORMAL

● Interessades, egoistes ● Heterònoma (voluntat sotmesa a uns principis) ● Són a posteriori (empíriques) ● Són particulars i contingents ● Els seus imperatius són hipotètics ● Prescriuen la bondat o maldat d’una acció d’acord amb la consecució final

● Desinteressada ● Voluntat pròpia ● És a priori (racional) ● És universal i necessària ● El seu imperatiu és categòric ● Prescriu la bondat o maldat d’una acció sense referència a cap fi, sinó només a si mateixa

CAP III LLIBERTAT

La llibertat és la condició de possibilitat de l’imperatiu categòric → aquesta és un postulat de la raó, no

podem demostrar la seva existència, només la suposem.

1. La llibertat és la clau per explicar l’autonomia de la voluntat

2. La voluntat és autònoma perquè ella mateixa ens dona la llei que ha d'obeir

3. La voluntat se sotmet a la llei moral perquè és autònoma

“ voluntat lliure = voluntat sotmesa a la llei”