Historia de Europa: El Nacimiento del Estado Moderno - Prof. Mallorqui, Diapositivas de Historia Moderna

¡Descarga Historia de Europa: El Nacimiento del Estado Moderno - Prof. Mallorqui y más Diapositivas en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!

L’ESTAT MODERN:

ABSOLUTISME I CONSTITUCIONALISME

https://www.youtube.com/watch?v=UY9P0QSxlnI History of Europe: Every Year

Concepte d’ “Estat modern”

 No és un “fet històric” (batalla, pesta, catedral)

 Interpretacions, recreacions historiogràfiques que donen significat a un conjunt de dades o fets històrics tangibles

 Debat entre els historiadors sobre els

canvis en la vertebració, l’exercici i la

legitimació del poder polític ( velles

monarquies feudals)

Niccolò di Bernardo di

• Discurs sobre la cort de Pisa , Macchiavelli (1469-1527)
• De la manera di trattare i popoli della Valdichiana ribellati ,
  • Vitellozzo Vitelli, Oliverotto da Fermo, etc. , De la manera tenuto dal duca Valentino nell' ammazzare
• Discorso sopra la provisione del danaro ,
• Decennale primer (poema),
• Retrat de la cort d'Alemanya , 1508-
• Decennale secondo ,
• Retrat de la cort de França ,
• Discursos sobre la primera dècada de Tito Livi , 3 volums, 1512-
• El Príncep ,
• Andria , comèdia,
• La Mandràgora comèdia en prosa de cinc actes,
• Della lingua (diàleg),
• Clizia , comèdia en prosa,
• Belfagor arcidiavolo (novel·la),
• Asino d'oro (poema),
• De l'Art de la Guerra , 1519-
• Discorso sopra il riformare el stato di Firenze ,
• Sumari de la cort de la ciutat de Lucca ,
• Vita di Castruccio Castracani da Lucc ,
• Història de Florència 8 llibres, 1520-

Els nous “prínceps” del Renaixement

 Augment del poder del rei sobre els barons jurisdiccionals

• Exèrcit reial (mercenaris)
• Diplomàcia i burocràcia per fer valer l’autoritat del príncep
• Fiscalitat reial pública

 Centralització del poder polític

• Arraconament d’altres instàncies polítiques
• Fi de la diversitat de formes polítiques d’època moderna (confederacions, jurisdiccions feudals, ciutats-estat, corts o assemblees estamentals, etc.)

Charles Tilly: d’unes 1.500 entitats polítiques +- independents (1500) a 25 estats independents (1900)

Debat: Feudalisme vs. Estat modern

 Col·laboració entre monarquies noves i vells senyors feudals

• Nobles al servei de la Corona (avantatges per a ells)
• Necessitat del suport dels barons per al govern del reialme i la guerra

 Espai per a la burgesia i membres ascendents del Tercer Estat

• Burocràcia estatal (matemàtiques, jurisprudència) = promoció individual
• Negociants i financers
  • Equipament d’exèrcits monàrquics
  • Promoció del comerç (mercantilisme = incentivament estatal dels intercanvis)
  • Arrendament de tributs fiscals
  • Préstecs als monarques

Noves monarquies: no s’identifiquen amb cap ‘classe social’

Burgesia i feudalitat: no són antagònics

Ex. Girona segles XVI-XVII = TORRES i SANS, Xavier, «De senyors del drap a senyors de la terra: draperia i masoveria en la regió de Girona als segles XVI i XVII».

Debat: Estat modern i

centralització política

 Segles moderns: consolidació i autonomia de l’aparell estatal  Absolutisme, segons la historiografia clàssica

• Lectura literal del Leviathan, Thomas Hobbes (1588-1679)

Debat: Estat modern i centralització política

 Fiscalitat reial

• Grans financers o arrendataris d’impostos (no hi ha administració reial)
• Subhasta d’impostos
  • AVANTATGES: reducció costos de recaptació + seguretat de la recepció per endavant + solvència de la hisenda reial
  • INCONVENIENTS: arrendaments a la baixa + beneficis pels arrendataris (> prestamistes de la corona)
• Resistència fiscal de les poblacions (frau, impagament, emigració)
• Exempcions i privilegis fiscals dels rics

Debat: Estat modern i centralització política

 Centralització política impossible

 Compromís entre monarquies i

estaments privilegiats (imprescindibles per estendre i recolzar l’autoritat dels monarques)

• Subsistència de les jurisdiccions feudals i corporacions polítiques tradicionals (Corts, assemblees estamentals)
• Estat modern = sobre el recolzament de l’aristocràcia (govern local i provincial)

Debat: Absolutisme vs. Constitucionalisme

Walter Ullmann

 Concepció “ascendent” del

poder

• Populus = concessió del poder a uns governants (rei, senat, govern col·legiat) per raons pràctiques, però sota límits = governar pel “bé comú”

 Concepció “descendent” del

poder

• El poder baixa de ‘dalt’ (Déu) = el governant està obligat només a respondre davant la divinitat

Debat: Absolutisme vs. Constitucionalisme

 Metàfores organicistes

(cos humà = òrgans amb

funcions específiques)

• Doctrina política conservadora: rebel·lió i desobediència són antinaturals
• Macrocefàlia (cos escarransit): és monstruosa (Aristòtil) = proporció, equilibri i cooperació Bon governant = vertebrar els diferents membres de la comunitat en un tot harmònic = ha de governar amb les Corts i magistratures

Debat: Absolutisme vs. Constitucionalisme

 Jean Bodin (1529-1596), Les six livres de la

République (1576)

• “A parer meu, es pot afirmar que no hi ha res millor per a .... destruir les tiranies, que els ‘estats’, col·legis i comunitats... la justa reialesa no té un fonament més segur que els estats del poble, les corporacions i els col·legis; quan cal obtenir diners, ajuntar forces, defensar l’estat contra els enemics, això només es pot aconseguir mitjançant els estats del poble i de cada província, ciutat i comunitat...”
• Distinció entre ‘lleis’ (que pot alterar a voluntat o per necessitat) i ‘contractes’ (pactes contrets per ell o pels avantpassats amb la comunitat) Proximitat entre ABSOLUTISME i CONTRACTUALISME

Debat: Absolutisme vs. Constitucionalisme

 Giovanni Botero (1540-1617)

• “raó d’Estat” = idea que la política i l’organització o constitució política d’una comunitat (Estat) és una esfera d’activitat diferenciada amb regles i lleis pròpies  raó d’Estat = regles i coneixements que ha permetre a un governant ‘conservar’ i ampliar els dominis.

 Justus Lipsius (1547-1606)

• Submissió dels súbdits
• Llibertat d’actuació dels governants en cas de necessitas