Monarquías Compostas en Europa: Una Europa de Monarcas Compuestas (Siglos XVI-XVII) - Prof, Diapositivas de Historia Moderna

¡Descarga Monarquías Compostas en Europa: Una Europa de Monarcas Compuestas (Siglos XVI-XVII) - Prof y más Diapositivas en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!

UNA EUROPA DE

MONARQUIES COMPOSTES

Monarquies dels s. XVI-XVII: Prefiguració dels estats-nació contemporanis?

Monarquies compostes dels segles moderns

Classes dirigents locals: fidelitat a la

monarquia = mecanisme

d’articulació interna dels grans

agregats dinàstics

 Temor dels reis no a una revolta

popular, sinó a la conspiració de

les classes dirigents

 França: Governadors provincials

(nobles) més decissius que els

oficials reials a l’ohra de garantir la

fidelitat de la perifèria a Versalles

El calvinisme a França

(hugonots): religió urbana,

de notables urbans i dones

• Assemblea calvinista del Llenguadoc (Montpellier, 1560): -66% artesans del tèxtil i la pell -2% nobles -4% mercaders -5% pagesos -15% professions liberals (doctors en dret, notaris, advocats)
• Nord de França (Lyon, Rouen, Nantes, Bordeus, la Rochelle): més mercaders

Les guerres de religió

SEGON PERÍODE (1572-1576)

• 1572, 23 d’agost. Matança de Sant Bartomeu

Les guerres de religió

SEGON PERÍODE (1572-1576)

• 1572, 23 d’agost. Matança de Sant Bartomeu: assassinat de l’almirall Coligny (cap protestant) i 30.000 hugonots a París i províncies. Enric de Borbó (Navarra), casat amb Margarida de Valois, se salva en fer-se catòlic.  Partit dels politiques (catòlics moderats: Michel de l’Hôpital, Jean Bodin) = demanda d’una monarquia forta per sobre de les diferències religioses  Protestants a l’acció = a) dret de resistència (Théodore de Bèxe, Philippe du Plessis-Morny) b) Cap militar: “protector de les esglésies reformades de França” = comandament militar i control de les fortaleses protestants: príncep de Condé (1574) > Enric de Navarra (1581)
• 1576. Pau de Chastenoy

1598. Edicte de

Nantes

Acceptació de la

impossibilitat de

suprimir els

protestants

Edicte de Nantes (1598)

• Llibertat de culte públic amb restriccions o prohibicions geopolítiques (París, ciutats episcopals, zones catòliques)
• Igualtat de drets polítics i accés a tots els càrrecs del regne, sense discriminació religiosa
• Zones de seguretat = 150 ciutadelles o llocs refugi, amb governador i guarnició protestant = la Rochelle, Nîmes, Montauban = centre del nou estat protestant A: Estats Generals ( elevar queixes al rei catòlic de França) B: Estats provincials (consells permanents = taxen les persones i llars tant si són protestants com no) = “Un estat protestant dintre d’un estat catòlic” (Jean Delumeau) C: criteri estamental (1 noble, 2 no nobles = de les províncies als Estats Generals) = significat social del calvinisme francès = activitat política de la BURGESIA URBANA)

Les possessions heretades per Carles V

La monarquia hispànica

La monarquia hispànica

Govern ‘central’ = consells àulics per assessorar el rei

 Generals = Estat, Guerra, Inquisició

 Castella = Hisenda, Ordes Militars, Cruzada o hermandad

 Territorials = Castella, Aragó, Itàlia, Flandes, Índies, Portugal

Institucions i lleis autòctones = manteniment de les Diputacions i Corts (Aragó, València, Catalunya), el Senat (Milà), llibertats de les ciutats llombardes, etc.

Virrei i magistrats (designació reial) =

• govern paral·lel dintre les lleis o llibertats locals
• Intents de modificació unilateral de les lleis  protesta i oposició de les autoritats autòctones (sobretot on regia la màxima “Rei en Corts”).

Casa d’Àustria (Habsburg)

 Valls alpines des del segle XIV (Caríntia, Corniola)  Regne de Bohèmia = conglomerat (ducats de Silèsia, margravat de Moràvia) = Parlament (2 braços nobiliaris i 1 braç urbà) = amb dret de sobirania  Hongria: parlament bicameral (alta: magnats i prelats; baixa: petita noblesa i ciutats)  Croàcia (estatut propi)  Principat de Transilvània (pacta amb els otomans)

Habsburg: monarques electes a Hongria i Bohèmia fins a mig s. XVII Estabilitat política = depèn de l’entesa entre monarquia i classes dirigents locals

Regne de Polònia

(Lituània, i Prússia oriental)

Constitucionalisme de caire aristocràtic  ofegament polític i econòmic de la burgesia urbana i mercantil  Subordinació del rei a la Dieta i les Dietes provincials (noblesa) Monarquia electiva de Polònia, tot i la dinastia lituana dels Jagellons (fi s. XVI-mig s. XVI) 1572: crisi successòria = tron ofert a un Valois (1574) a un príncep hongarès de Transilvània, Esteve Bathory (1575-1587) a un Vasa suec, Segismon III (1587-1632)