Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Primer ejercicio evaluable, Ejercicios de Economía Mundial

Consiste en el análisis de un informe de la UE

Tipo: Ejercicios

2022/2023

Subido el 24/10/2023

anaburgosolivares
anaburgosolivares 🇪🇸

3 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Ana Burgos Olivares
GrupT0- Economia Mundial 8/10/2023
Primera Activitat: Informe del Secretari
General de la ONU
1. ABANS DE LLEGIR EL TEXT, defineix en un paràgraf cadascun dels següents
termes, tot indicant la font d’on has obtingut la informació. Aquests termes apareixen al
llarg del text, i la seva definició prèvia t’ajudarà a comprendre’l millor (20 % de la nota).
a. Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmics (OCDE)
La OCDE és una organització internacional que el seu precedent en l’Organització
Europea per a la Cooperació Econòmica (OECE ) fundada al 1948. Els seus principis i
doctrines son les bases que motiven les activitats de l’actual OCDE. Des-de la Segona
Guerra Mundial, la Organització ha dut a terme polítiques econòmiques determinants per
l’èxit dels països que la integren. Alguns dels seus principis son el de cooperació entre
les nacions, l’adhesió als valors de l’economia de mercat, afavorir un entorn econòmic
obert per a les economies i evitar distorsions o obstacles en el funcionament del lliure
mercat global.
GURRÍA, Á. (2011). La OCDE, a los 50 de su creación: logros, retos y decisiones futuras. Revista de
economía mundial, (28), 29-38.
b. Països menys avançats (Least Developed Countries)
Son països amb baixos ingressos degut als impediments estructurals per al
desenvolupament sostenible. Els criteris emprats per definir-los, segons la ONU, son en
primer lloc, els ingressos nacionals bruts per càpita (GNI), en segon lloc, l’índex de
riquesa humana (HAI) calculat a partir dels índexs de salut i d’educació; i en tercer lloc,
l’índex de vulnerabilitat econòmica i mediambiental (EVI). Segons la categorització de
LDC (Least Developed Countries), a Llatinoamèrica hi ha un país dels menys
desenvolupats, a l’Àfrica hi ha 33 països, a l’Àsia 9 països i a Oceania hi ha 3 països.
Sumari de LDC Snapshots. (2021), Department of Economic and Social AffairsEconomic Analysis de la
ONU. (Enllaç)
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Primer ejercicio evaluable y más Ejercicios en PDF de Economía Mundial solo en Docsity!

Ana Burgos Olivares GrupT0- Economia Mundial 8/10/

Primera Activitat: Informe del Secretari

General de la ONU

  1. ABANS DE LLEGIR EL TEXT , defineix en un paràgraf cadascun dels següents termes, tot indicant la font d’on has obtingut la informació. Aquests termes apareixen al llarg del text, i la seva definició prèvia t’ajudarà a comprendre’l millor (20 % de la nota). a. Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmics (OCDE) La OCDE és una organització internacional que té el seu precedent en l’Organització Europea per a la Cooperació Econòmica (OECE ) fundada al 1948. Els seus principis i doctrines son les bases que motiven les activitats de l’actual OCDE. Des-de la Segona Guerra Mundial, la Organització ha dut a terme polítiques econòmiques determinants per l’èxit dels països que la integren. Alguns dels seus principis son el de cooperació entre les nacions, l’adhesió als valors de l’economia de mercat, afavorir un entorn econòmic obert per a les economies i evitar distorsions o obstacles en el funcionament del lliure mercat global. GURRÍA, Á. (2011). La OCDE, a los 50 de su creación: logros, retos y decisiones futuras. Revista de economía mundial , (28), 29-38. b. Països menys avançats ( Least Developed Countries ) Son països amb baixos ingressos degut als impediments estructurals per al desenvolupament sostenible. Els criteris emprats per definir-los, segons la ONU, son en primer lloc, els ingressos nacionals bruts per càpita (GNI), en segon lloc, l’índex de riquesa humana (HAI) calculat a partir dels índexs de salut i d’educació; i en tercer lloc, l’índex de vulnerabilitat econòmica i mediambiental (EVI). Segons la categorització de LDC (Least Developed Countries), a Llatinoamèrica hi ha un país dels menys desenvolupats, a l’Àfrica hi ha 33 països, a l’Àsia 9 països i a Oceania hi ha 3 països. Sumari de LDC Snapshots. (2021), Department of Economic and Social AffairsEconomic Analysis de la ONU. (Enllaç)

c. Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. L’any 2015 les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible que està integrada per 17 objectius de Desenvolupament Sostenible. A més, és una oportunitat per als països que volen prendre una direcció sostenible per a les activitats econòmiques i la qualitat de vida dels ciutadans. La campanya propulsa estratègies de desenvolupament econòmic tot tenint en compte i abordant necessitats socials com la sanitat, la educació, la protecció social, la perspectiva laboral i combatre el canvi climàtic alhora. Objectius de Desenvolupament Sostenible de la ONU. Consultat al 2023. (Enllaç) d. G20 (Grup dels 20). Es va crear al 1999 en el si dels ministres i presidents dels bancs centrals del G7 format pels Estats Units, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, el Japó i Canadà. Van convocar un diàleg més obert que incorporés les economies emergents més rellevants; no només pel paper que estaven adquirint en el panorama econòmic internacional, sinó també per la creixent inestabilitat que presentava l’SMI interferint en les recurrents crisis financeres en els principals països emergents amb efectes a la resta de països. Posteriorment es va iniciar un procés d’obertura i desregulació financera, a més de la paritat canviària, que permetia l’increment de les inversions en economies emergents. Actualment, està integrat per 19 països, Alemanya, Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, la Xina, Corea del Sud, Estats Units, França, la Índia, Indonesia, Itàlia, el Japó, Mèxic, Rússia, Regne Unit, Sudàfrica i Turquia; més la Unió Europea. Abeles, M., & Kiper, E. (2010). El G20 y el rol de la Argentina. Fundacion Friedrich Ebert. P.5-6. e. Elusió i evasió internacional d'impostos. L’elusió o evasió fiscal son conceptes del dret tributari i fa referència a l’ingrés principal dels Estats a partir de l’obtenció de les contribucions i les normes i principis que ho regulen. Tulio Rusembuj defineix la elusió d’impostos com: “ El fet de ser contribuent en alguna forma determinada per la llei, i no complir amb les obligacions al respecte. Quan el subjecte, essent contribuent d' algun impost determinat, i havent efectuat operacions que impliquen la causació i pagament d' aquest impost, s' absté de complir. Al 2017 els Estats Units liderava el rànquing del cost per evasió d’impostos amb un cost estimat en 18,8 milers de milions de dòlars , és a dir, son les pèrdues ocasionades per la no recaptació dels impostos als països. El segueix la Xina amb un cost de 66,8 milers de milions de dòlars, el Japó amb 4 6 ,8 milers de milions de dòlars i la Índia amb 41,2 milers de milions de dòlars. Southmod ,OnuWider. 2017. (Enllaç gràfic Statista) LEÓN, M. O. (2014). Elusión o evasión fiscal. Revista Iberoamericana de Contaduría, Economía y Administración: RICEA , 3 (5), 18-46.

“En los países desarrollados, las pruebas indican que la apertura comercial ha tenido un efecto negativo en los salarios entre 1985 y 2005, con un vínculo negativo más acusado entre los trabajadores poco calificados.” p.3. La llei de la tendència decreixent de la taxa mitjana de guany pot ser un factor explicatiu d’aquest fet. El creixement constant del capital - mitjans de producció- és superior al treball humà a nivell estructural. Les empreses aconsegueixen abaratir costos, essent més competents amb la incorporació de noves tecnologies. Tot i ser rentable a nivell individual, a nivell global, la taxa de guanys tendeix a la baixa ja que l’increment de la composició orgànica del capital global pot ser il·limitat. CAIRÓ I CÉSPEDES, G., FRANQUESA I ARTÉS, R., MAESTRO YARZA, I., MARTÍ-GONZÁLEZ, X. (Xavi) y PALACIOS CÍVICO, J.C. (Juan C., 2020. Economia mundial: desconstruint el capitalisme global. Segona edició. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. ISBN 9788491685906.