PRIMER LLIURAMENT
CAL LLIURAR OBLIGATÒRIAMENT 5 ACTIVITATS!
ACTIVITAT 1
Introducció sociològica i anàlisi d'una notícia
A) Llegiu els següents textos:
Fragments del capítol “La perspectiva sociològica” de Joan Estruch. A Cardús,
S. (2001). La perspectiva sociològica. Barcelona: Proa.
Els sociòlegs tenim fama de preguntaires, i fins i tot de tafaners. Disposi’s, per tant, el lector, a
trobar en el text que segueix moltes més preguntes que no pas respostes. Les respostes de la
ciència són, en el millor dels casos, fragmentàries. I, per definició, sempre provisionals. Les
preguntes, quan l’encerten i són pertinents, són eternes i sempre noves. De manera que val
més centrar els esforços a trobar les bones preguntes. Aprendre sociologia és aprendre a
interrogar:a fer preguntes i a fer-se preguntes. I és que si el científic és algú que busca un gat
negre en una cambra fosca amb els ulls tapats, el científic social –i, per tant, el sociòleg– és
aquell que amb els ulls tapats busca en una cambra fosca un gat negre que no se sap ben bé si
hi és o no hi és.
Per què s’hi parla de perspectiva sociològica i no, per exemple, de la «disciplina sociològica» o
de «la sociologia com a ciència»? Prou sabem que el llenguatge no és mai innocent, i l’opció
per un títol determinat té sens dubte la seva intenció.
Les característiques principals de la perspectiva sociològica
Parlar de la sociologia com a perspectiva implica prendre consciència del fet que no basta
saber què és el que estem observant i analitzant, sinó que ens cal alhora saber des d’on ens ho
mirem. Es poden fer moltes fotografies d’una catedral. La podem enfocar des de molts angles
diferents, i podem emprar un teleobjectiu o un gran angular. Els resultats seran sempre,
efectivament, fotografies de la catedral en qüestió, però en totes no es veurà el mateix ni de la
mateixa manera. Semblantment, ens podem dedicar a analitzar el tema del nacionalisme, o els
problemes dels nord-africans al Maresme, o la qüestió de la religiositat sectària. Però és
evident que no es veu igual el tema del nacionalisme des de Burgos que des de Berga, des
d’una caserna de Toledo o des del palau episcopal de Valladolid (excepte potser en el cas que
el bisbe de Valladolid sigui fill d’un coronel de Toledo, cosa d’altra banda no impossible).
Adoptar la perspectiva sociològica vol dir prendre consciència d’aquesta diversitat de punts de
vista; saber constantment on està situat un mateix; fer un esforç per tal d’anar més enllà d’una
visió tan parcial i limitada; i mirar d’entendre els altres punts de vista possibles. El sociòleg, ben
igual d’altra banda que qualsevol altre científic, és com aquell individu que en una nit sense
lluna mirava fixament el terra, mig ajupit al costat d’un fanal. Se li acosta algú i li pregunta si té
algun problema, i l’individu contesta que ha perdut les claus de casa i no les troba enlloc. Al cap
d’una estona més de buscar inútilment, el vianant li pregunta si està segur d’haver-les perdut
precisament en aquell indret. «No pas –replica l’individu–, però com a mínim aquí m’hi veig.»
Una perspectiva parcial
Començar la caracterització de la perspectiva sociològica tot subratllant-ne la parcialitat no és
simplement un exercici de modèstia, sinó de lucidesa. I això,per moltes raons; vegem-ne unes
quantes. En primer lloc, ja hem dit abans que la perspectiva sociològica era típicament
occidental. Això significa que han existit i existeixen una colla de societats que funcionen, i que
sovint funcionen prou bé, tot i prescindir tranquil·lament de la sociologia. És a dir, que la primera
idea a la qual un sociòleg s’ha d’acostumar és que la seva perspectiva és vàlida, i fins i tot útil,
però que no és la panacea universal, ni tan sols imprescindible. En segon lloc, hauria de quedar
clar que en parlar de parcialitat no ens estem pas referint a aquella mena de problemes que sol
plantejar l’arbitratge en el futbol. Al contrari, des d’aquest punt de vista la perspectiva
sociològica aspira més aviat a una imparcialitat exquisida, en el sentit que busca, i que busca
apassionadament, assolir la màxima objectivitat: veure les coses tal com són, i entendre-les,
independentment que siguin realment com a mi m’agradaria que fossin. Parcialitat es
contraposa aquí, per tant, no pas a imparcialitat sinó a globalitat, o totalitat. És a dir, que, com
a perspectiva que és, la sociologia suposa un punt de vista determinat, però no l’únic possible.
Ni necessàriament sempre el millor de tots els punts de vista.
OCIOLOGIA DE L'EDUCACIÓ: CANVIS SOCIALS, EDUCATIUS I MULTICULTURALITAT
Curs 2016-17
Josefina Recasens
1
