¡Descarga Primer tema básico de Filosofia y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
·La paraula filosofía prové del grec, philos (amor) i sophía (saviesa). ·El filòsof és l’amant o cercador de la saviesa. ·El filòsof és algú que sempre està de camí perquè no acaba de posseir mai allò que busca. ·Els necis són aquells que ho ignoren gairebé tot, però viuen satisfets en la seva ignorància, potser que ni tan sols en són conscients. ·La filosofia s’ocupa de les qüestions últimes, aquelles que quedaran per resoldre fins i tot quan la ciència hagi revelat tots els enigmes. ·Es podria definir com el saber de tots els éssers sobre les seves causes últimes, un saber que s’adquireix mitjançant la llum natural de la raó. El filòsof grec Aristòtil en la seva metafísica , tots els homes desitgen per naturalesa saber.
Recursos que llancen a al *recerca del saber: L’ADMIRACIÓ És la sorpresa que sentim davant del que és extraordinari o inesperat. Implica prendre consciència que hi ha alguna cosa que se’ns escapa en allò que pensàvem que coneixíem. El reconeixement de la pròpia ignorància desperta les preguntes i la recerca. *EL DUBTE Vol dir sotmetre a crítica el que sabem o creiem que sabem amb vista d’avançar en le coneixement i aprofundir en el que ja coneixem. *LA COMMOCIÓ EXISTENCIAL El costum i una vida absorbida per metes immediates i pragmàtiques ens pot consumir en una mena d’anestèsia en la qual no hi ha lloc per a l’admiració i la sorpresa ni els interrogants. Però de vegades, certs esdeveniments ens sacsegen i desperten.Per exemple, quan perdem un ésser estimat.
kjm L’ORIGEN HISTÒRIC DEL SABER FILOSÒFIC L’ésser humà no sempre ha buscat respostes mitjançant la reflexió filosòfica. En l’antiguitat moltes cultures les buscaven a través dels mites. Relats mítics es caracteritzen per: -Cosmogònics. Intenten explicar l’origen del cosmos i de l’ésser humà. Presenten una visió global de l’univers. -Imaginatius i simbòlics. Narren esdeveniments remots protagonitzats per déus i personatges llegendaris.Llenguatge poètic. -Antropomorfs. Personifiquen els fenòmens naturals, ja que darrera seu se situa l’acció d’uns déus concebuts a la manera humana.
- Tradicionals. S’hi acumula la saviesa de generacions anteriors., per això s’assumeixen com un valuós tresor heretat dels avantpassats.
-De caràcter religiós. La necessitat humana d’explicar el que passa i de controlar la realitat va suposar l’associació dels mites a ritus religiosos. La paraula mite designa un conjunt de narracions tradicionals que van proporcionar a l’ésser humà les primeres explicacions sobre el cosmos i ell mateix. Per això van anar afrontant els enigmes del món amb una nova actitud: ·Al logos, va predominar el discurs conceptual, mitjançant el qual es pretenia donar les raons de les coses. ·Van reflexionar sobre les regularitats, lleis o principis que la raó humana pot descobrir sota les aparences sensibles de la realitat material. El terme d'origen grec, logos, vol dir ‘expressió’, ‘paraula’, ‘raó’, i també vol dir ‘llei’, o ‘principi’.Per als grecs,el concepte al qual fa referència aquesta paraula es podia entendre com el discurs raonat , que fa que el món tingui un ordre i un sentit.
GRÈCIA, BRESSOL DE LA FILOSOFIA Per què la filosofia va començar a la Grècia del sVI aC? Poden esmentar-se circumstàncies d’índole social i cultural: -Al sVIII van sorgir ciutats independents.Els ciutadans havien de tenir els mateixos drets i obligacions davant la llei, així com intervenir en els assumptes polítics. -Es va anar estenent la percepció que la saviesa continguda en els mites no era vàlida per als nous temps. -Els grecs donaven molta importància a l’educació, a la formació literària i en general, a la qualitat moral dels seus ciutadans. -L’àgora era el centre cultural i polític de les ciutats gregues. S’hi reunien els ciutadans per discutir, alguns d’ells eren de classes benestants i disposaven de temps lliure per dedicar-se a una vida de recerca.
CARACTERÍSTIQUES DEL SABER FILOSÒFIC ·UNIVERSAL: s'interessa per la realitat en el seu conjunt. Aquell que filosofa adopta una perspectiva de globalitat: intenta descobrir les connexions d’uns problemes amb altres, l’últim objectiu és satisfer la necessitat humana d’una cosmovisió. ·RIGORÓS: se serveix d’un mètode i integra tots els recursos cognitius de l’ésser humà: el raonament lògic,experiència sensitiva,... ·BUSCA LES CAUSES de les realitats que intenta explicar.
FILOSOFIA TEÒRICA
PROBLEMES DE LA REALITAT Estudia què és la realitat i com la podem conèixer, pretén distingir el que és real del que no ho és. Les principals disciplines són: La lògica,estudia els elements del pensament i investiga la validesa de les inferències. Es divideix en lògica formal i lògica informal. La metafísica, és la ciència de l’ésser com a ésser. Estudia els fonaments de tota la realitat, les causes i els principis. És la disciplina més abstracta. Es subdivideix en: -Ontologia: s’encarrega de l’ésser dxe les coses, la seva existència i els seus modes. Què és la realitat?Per què hi ha coses i no el no-res? -Teoria del coneixement: intenta establir els límits i la validesa del coneixement. -Teodicea: estudia Déu com a causa i fonament de tot el que és. Existeix Déu? Com és? *Filosofia de la natura: Què són el temps i l’espai?Què és l’univers? *Antropologia filosòfica: El seu gran tema és la llibertat de l’ésser hu,à, que esta sotmés a les lleis pero per una altre banda, és lliure. Qui soc jo?D’on venim?Té algun sentit la vida? PROBLEMES DEL CONEIXEMENT *Lògica. Quines lleis ha de respectar la nostra ment per pensar correctament? *Gnoseologia. Què és conèixer?Què és la veritat? *Filosofia de la ciència. Què és la ciència?Què és el mètode científic? FILOSOFIA PRÀCTICA Objectiu és la reflexió sobre les pròpies accions. La filosofía moral o ètica filosòfica, es dedica a resoldre el conjunt de problemes que es deriven aquestes qüestions. Què m’està permès fer? Què he de fer? Com puc ser feliç? La f ilosofia política s’ocupa de temes com el poder, legitimitat,... per fer possible la convivència, els éssers humans creen lleis. Pot viure l’ésser humà al marge de la societat? Quina és la millor manera d’organitzar-la? La filosofia del dret estudia el seu fonament, els drets i deures dels ciutadans,... Què és la justícia? Quin és el fonament dels drets humans?
L’ENIGMA DE LA MORT Tots els éssers vius hem de morir, i sabem que morirem. Amb aquest fet sentim una repugnància que no s’ha de confondre amb una ‘por’ davant d’una certa amenaça ni amb un instint natural o biològic. Es tracta d’una angoixa metafísica davant la incertesa del no-ser. En qualsevol cas, la qüestió de la mort va unida a la qüestió del sentit.
Si la mort tingués l’última paraula, tindria algun sentit viure? Hi ha res capaç de fer que la vida sigui plena, tot i que la mort sigui el nostre horitzó inevitable?
LA QÜESTIÓ DEL SENTIT Aquesta qüestió, entrellaçada amb l’enigma de la mort, és una de les més importants per a la filosofia i la que més interpel.la a l’ésser humà. El filòsof existencialista Albert Camus 1913-1960 afirma en la seva obra El mite de Sísif, Jutjar que la vida val o no val la pena d viure’s és respondre a la pregunta fonamental de la filosofia.
TÉ UN SENTIT LA VIDA? Convé explicar a què ens referim amb la paraula sentit, perquè quedi clar què bususquem quan preguntem pel sentit de la vida: ·Col.loquialment, és sinònima de direcció: desplaçament. O també sinònim de propòsit: per a què d’una acció o activitat. ·Equival a significat. És el cas en què ens preguntem pel sentit d’un terme que desconeixem. ·Les accions o paraules tenen sentit , quan hi ha una coherència entre elles i el context en què es donen. Si algú que ens pregunta l’hora responem que avui fa bon temps, no té sentit. ·Afirmar que alguna cosa té sentit pot voler dir que aquesta cosa és una realitat valuosa, que la seva existència te justificació.
EL BUIT EXISTENCIAL El psiquiatra austríac Viktor E. Frankl, autor de L’home a la recerca de sentit, sosté que la voluntat de sentit és una motivació que la voluntat de plaer o al de poder.És a dir, l’ésser humà necessita saber per a què viu. La falta de sentit és la causa d’un al característic de la nostre època que omple consultes dels psicolègs de persones amb la vida aparntment resolta:buit exitencial. Respostes a la qüestió del sentit:
