¡Descarga Constitucionalismo y Derecho Constitucional: Orígenes y Concepto y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
ORGANITZACIÓ CONSTITUCIONAL DE L’ESTAT
I FONTS DEL DRET
Héctor López Bofill despatx 40.243b [email protected] Clases sin descanso, la asignatura dura 2 trimestres. El examen no es tipo test y cuenta el 70%, el otro 30% es de las prácticas (hay 7 y 3 son las que cuentan para nota). Mirar bibliografía, el libro más relevante es el último, también el primero y el tercero. Leyes políticas del estado (el contenido puede variar según la editorial) NO COMPRAR SI PODEMOS CONSEGUIRLO DE OTRA FORMA.
TEMA 1- CONSTITUCIÓ: CONSTITUCIONALISME
Dret constitucional: conjunt de normes que regulen l’organització bàsica de l’estat. A Espanya l’objecte d’estudi és la Constitució de 1978.
- (^) Dret constitucional formal: normes contingudes en una constitució escrita. 169 articles de la constitució + altres.
- Dret constitucional material: normes que regulen i desenvolupen aspectes de l’organització bàsica de l’estat (constitució i corts internacionals)
Què és un estat? És una organització política, una creació de l’ésser humà i un element històric, composada per un territori, una població i un aparell de govern (organització sobirana) que exerceix el poder, crea normes i lleis i les fa complir. “Un estat és aquella entitat que exerceix el monopoli legítim de la violència mitjançant la coacció”, Max Weber –no hi ha cap altra entitat que pugui fer-ho-. És una organització sobirana, la sobirania significa 3 coses:
- (^) És un poder originari; sorgeix d’ell mateix, és un poder anterior.
- És un poder internament suprem; no hi ha cap altre poder que pugui qüestionar l’exercici del poder sobirà.
- És un poder externament independent; no hi ha cap potència exterior de la qual aquest estat en depengui. La Unió Europea condiciona la sobirania dels estats membres? No, perquè no és una entitat sobirana, ja que qualsevol transferència de poder dins d’aquesta necessita la unanimitat de tots els estats membres. La UE no pot imposar unilateralment una reforma constitucional, que és el que revelaria que la sobirania s’ha traslladat a la UE.
L’estat és una construcció que comença a aparèixer més o menys estructurada a partir del segle XV, perquè abans no hi havia cap entitat que exercís una sobirania, no hi havia autoritats centrals –poder fragmentat-. El que hi havia era diversos centres de poder basats en una patrimonialitat de dret de poder; cada senyor feudal tenia poder sobre les seves terres i es creava una relació personal de vassallatge (ordre i protecció a canvi de béns econòmics i servei militar). Durant la baixa edat mitjana van començar a sorgir les primeres concentracions de poder i, així, els primers reis. L’inici de l’estat sorgeix quan comença a aparèixer poder per damunt dels altres poders que va adquirint béns (en forma de tributs) per mantenir una administració pública i un exèrcit. Maquiavel (teòric florentí) va ser la primera persona en parlar de l’estat modern; a Espanya s’havia produït una unió monàrquica (Reis Catòlics: cada regne va mantenir
les seves normes però començaven a fer-se de noves i comunes, com ara la Santa Inquisició) i a França el poder s’estava començant a concentrar al voltant de la Família Reial Francesa. Als segles XVII i XVIII arriba l’estat absolut (sobretot a França, Lluis XVIII: “L’estat sóc jo”), el rei acapara els poders. LEGIBUS SOLUTUS: el rei no es trobava subjecte ni a les lleis que ell mateix dictava, tenia el poder absolut. Bodin entenia que fins i tot els reis absoluts tenien limitacions, per exemple les lleis de successió de la corona. En el cas català, encara que compartia rei amb Castella, no es va consumar l’absolutisme, el rei es trobava limitat i les lleis supremes de l’estat no les podia dictar ell sol, necessitava unes corts/parlament i estava subjecte a les lleis dictades per ell mateix amb les corts. Això canvia amb la irrupció del constitucionalisme i el liberalisme –Revolució Francesa) CONSTITUCIONALISME: moviment ideològic que sorgeix al segle XVIII (precedents al s.XVII) i que persegueix: El reconeixement de drets fonamentals de la ciutadania, la capacitat de cadascú per formar el seu estil de vida, llibertats, etc. La llibertat de religió, per exemple, era considerada un dels primers drets fonamentals promoguda pels americans, que eren europeus que havien fugit d’Europa com a conseqüència de les guerres de religió que tenien lloc al vell continent. La subjecció de l’estat al dret i a la constitució: que no hi hagi un rei absolut que estigui per sobre de les lleis. Això dona seguretat i predicibilitat per impulsar el creixement econòmic i tecnològic, ja que no es depèn del que digui una sola persona que pot canviar d’opinió d’un dia per l’altre, sinó que això permet la creació de projectes i lleis justes. La divisió de poders; diversos poders que es controlen entre ells –si un poder es passa en algun tema o se surt fora de la llei un altre pot arreglar-ho- per garantir les llibertats ciutadanes. L’exercici del govern amb la participació dels governats, DEMOCRÀCIA. El poder nomes es justifica si en la seva constitució han participat els seus governats. Només un govern és legítim si és el resultat de la decisió dels seus governats.
“Una societat sense drets ni divisió de poders no té constitució” –Article 16 de la Declaració de Drets de 1789
PRECEDENTS dels ideals del constitucionalisme:
S.XVII
· Iusnaturalisme : predica l’existència d’uns drets universals, eterns i immutables. Tenia una arrel religiosa, tot i que també podia tenir una base racionalista (de la raó es poden deduir drets universals, aplicables a tota la població) · Supremacia normativa : hi a una norma suprema que les normes inferiors no poden vulnerar. Determinades normes són el suprem dret d’un país-SUPREME LAW OF THE LAND. El rei anglès va intentar apropiar-se d’algun poder que no li pertanyia i Coke, un jutge anglès, va considerar que les seves intencions eren contràries a aquesta llei suprema i es va produir la revolució anglesa. Això porta a defensar l’existència d’una llei suprema que cap autoritat pública pot desobeir.
S.XVIII-segle de les llums-FILOSOFIES DE LA IL·LUSTRACIÓ (Kant, Locke, Montesquieu, Voltaire, etc.)
impostos sense saber l’opinió dels habitants de la colònia). Aquesta tensió i la negació de les propostes provinents de l’Amèrica del Nord fan que es declari la independència dels EEUU i es dissolen tots els vincles amb la corona britànica. Es funden 13 estats independents i una confederació. 13 ESTATS INDEPENDENTS I CONFEDERACIÓ Els 23 estats estaven units per vincles militars, de política exterior i econòmics (sobretot l’emissió de moneda). La confederació és el conjunt de tots els estats independents i sobirans que mantenen vincles relacionats amb la defensa, la política exterior i l’economia. Cada estat aprova la seva pròpia constitució, les primeres constitucions escrites de la historia i moltes declaracions de drets. La més important és la Declaració de Drets de Virgínia de 1776 (el constitucionalisme està relacionat amb la llibertat ciutadana. Tot i això, encara no es pot parlar d’un sistema 100% democràtic, perquè a les dones, els indis i els esclaus no se’ls permet votar. 1788- FEDERACIÓ (CONSTITUCIÓ FEDERAL DELS EEUU) S’enforteixen els vincles que s’havien creat per lluitar per la independència i que encara eren febles. Hi ha un doble nivell de govern (federal i dels estats membres) que s’organitza en funció d’un sistema de distribució de competències que es troba a la Constitució Federal. Els estats membres deixen poders a la federació i aquesta es dota d’un poder executiu, un poder legislatiu i un poder judicial al marge dels poders de cada estat. Els representants dels diversos estats aproven la constitució dels EEUU en una convenció a Virgínia el 1787, i el 1788 es produeix la ratificació dels diferents estats. Finalment, el 1789 entra en vigor. Perquè entrés en vigor la constitució n’hi havia prou amb que la ratifiquessin ¾ parts ( dels 13 estats) –A la UE, a l’actualitat, cal la ratificació del 100% dels estats membres, això és un dels motius pels que la UE no és una federació). The Federalist Papers – Madison Hamilton Jay (explicació de la formació del primer estat constitucional del món). A la constitució de 1787 no hi eren els dret fonamentals perquè els Founding Fathers van voler evitar que es conferís més poder a la federació i que es limités el poder de la federació (que és el que va passar quan es van redactar). L’any 1791 es reforma la constitució i les 10 primeres esmenes són les que inclouen els drets fonamentals. Jurisdicció constitucional: poder que tenen els jutges i tribunals de declarar inconstitucional i nul·la una norma en rang de llei. L’estelada ve de la bandera de Texas (The lonely star State), on volien ser independents per seguir tenint esclaus.
- Revolució Francesa Com que tots els poders els concentrava el monarca mai concentrava els Estats Generals (clergues, nobles i poble). Però en el moment en què França es trobava a la banca rota els va haver de convocar. Es va decidir que la noblesa pagues impostos per així aconseguir més recursos, i per aquest motiu es van haver de convocar. El tercer estat estava format pels representants del poble, que en arribar a París es van adonar de que realment eren el que sostenia l’estat, i decideixen reunir-se a part (assemblea única, perquè en aquell moment cada estament tenia un vot i els nobles i clergues sempre guanyaven) amb la participació d’alguns nobles i clergues. Com que el rei es nega a rebre’ls es reuneixen en assemblea constituent i pacten mantenir-se junts fins que es creés una constitució. Els fets es precipiten i es produeix la Presa de la Bastilla. L’assemblea aboleix els drets feudals i, posteriorment, es fa la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.
L’any 1791 es redacta una constitució França passa a ser una monarquia constitucional (el poder executiu el continua tenint el rei). Lluis XVI conspira amb les altres potències europees absolutistes (Mª Antonieta) per retornar a l’absolutisme, però és descobert i, quan intenta escapar, l’atrapen. França entra en guerra amb la resta d’Europa i guanya. El rei és decapitat i el 1793 es crea una nova constitució i França esdevé una República (I república).
CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ
CONCEPTE RACIONAL-NORMATIU DE CONSTITUCIÓ
Al congrés de Viena sorgeix un concepte de constitució que encara tenim avui dia:
- Constitució escrita, norma escrita.
- Constitució aprovada un sol cop (GB no, són diferents documents aprovats al llarg del temps).
- Constitució que regula de manera sistemàtica els òrgans superiors de l’estat (poders estat, relació entre ells, etc.).
- Constitució continguda en sol document.
- Constitució ajustada als principis de la raó (influència directa de la filosofia – racionalisme-); és a dir, a aquells mecanismes que permeten mantenir els drets dels ciutadans.
- Constitució com a expressió d’un pacte (contractualisme)
- Constitució rígida; la seva reforma és més agreujada que els requisits que calen per reformar una llei (la majoria necessària per reformar una llei és menor a la majoria necessària per reformar la constitució). Això justifica la supremacia de la constitució respecte de les lleis.
- Constitució que conté drets fonamentals i divisió de poders; sinó no és considerada constitució en el sentit racional-normatiu encara que es digui constitució.
Evolució constitucional a França (Primera meitat s.XIX, esfondrament de l’Imperi Napoleònic Congrés de Viena 1814-1815) Restauració Lluis XVIII assumeix el poder com si fos un monarca absolut, però no es podia sostenir l’antic règim després de tot el que havia passat, i per això es veu obligat a emetre la Carta Atorgada de 1814 (serveix per regular l’organització del poder i reconèixer algunes llibertats –molt poques- dels ciutadans i l’emet el rei per voluntat pròpia). Quan el seu predecessor, Carles X, arriba al tro el 1820, intenta retornar a l’absolutisme total, ja que era molt més radical, i això va desembocar en una nova revolució el 1830 (es va crear Bèlgica). Aquest mateix any, Lluis Felip d’Orleans va emetre la Carta Francesa de 1830 (era una constitució pactada) i es va redactar la Constitució Belga.
Classes de documents que no es consideren constitucions en el sentit normatiu-racional
- Cartes atorgades
- Concedides “graciosament” pel rei (sense la intervenció de cap altre poder)
- Acceptació d’alguna limitació a favor del parlament
- Exemples: a. Carta Atorgada de 1814 b. Estatut Reial Espanyol 1834
- Constitucions pactades
- La constitució com a pacte entre el rei i el parlament
- Sobirania compartida entre rei i parlament
- Exemples:
ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA CE 1978
a. Preàmbul S’estableixen els objectius polítics generals que es persegueixen amb la constitució. Fonament democràtic de la CE: “La Nación Española [...] en uso de su soberanía, proclama su voluntad de” b. Títol preliminar Principis constitucionals bàsics: art. 1, 2, 9 CE c. Títol I: Dels drets i deures fonamentals d. Títol II: De la Corona e. Títol III: De les Corts Generals f. Títol IV: Del Govern i l’Administració g. Títol V: De les relacions entre el Govern i les Corts Generals h. Títol VI: Del Poder Judicial i. Títol VII: Economia i Hisenda j. Títol VIII: De l’organització territorial de l’Estat k. Títol IX: Del Tribunal Constitucional l. Títol X: De la reforma constitucional m. Disposicions addicionals transitòries?
FORMA D’ESTAT (art. 1.1 CE)
- Estat de dret (finals s. XVIII-XIX): subjecció dels poders públics al dret
- Estat democràtic (finals s. XIX-XX): autogovern del poble
- Estat social (s. XX): promoció del benestar social i garantia d’unes condicions de vida mínimes.
ESTAT DE DRET
- Requereix la subjecció dels poders públics al dret en garantia d’un àmbit de llibertat i autonomia personal
- Principis:
- Constitucionalitat i legalitat: implica la subjecció a la llei entenent-la com l’expressió del poble a traves del parlament. Subjecció de tots els poders públics a la CE (art. 9.1)
- Vinculació formal i material Poder legislatiu; garantia control pel Tc Poder executiu; garantia control pels jutges i tribunals ordinaris Poder judicial; compatibilitat de les normes aplicables amb la Constitució.
- Separació de poders
- Garantia dels drets i llibertats
