¡Descarga Proba Validació - Fonaments Psicosocials y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
Ì10.500Â17Â06Â15ÂPVm
Î
10.500 17 06 15 PV
Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativaamb el vostre codi personal Prova
Aquesta prova només la poden realitzar els estudiants que han aprovat l’ Avaluació Continuada
Fitxa tècnica de la Prova
- Comprova que el codi i el nom de l’assignatura corresponen a l’assignatura en la qual estàs matriculat.
- Només has d’enganxar una etiqueta d’estudiant a l’espai corresponent d’aquest full.
- No es poden adjuntar fulls addicionals.
- No es pot realitzar la prova en llapis ni en retolador gruixut.
- Temps total: 1 h.
- En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant la prova, quin o quins materials poden consultar?
- (^) Valor de cada pregunta:
- En cas que hi hagi preguntes tipus test: Descompten les respostes errònies? Quant?
- Indicacions específiques per a la realització d’aquesta prova:
Enunciats
Elabora una reflexió psicosocial sobre el següent article utilitzant i relacionant entre sí tres dels
Entenem el concepte d’actitud com una variable intermèdia, estructura hipotètica, que només és observable en les seves conseqüències. Així doncs, direm que la seva utilitat és que ens permet explicar el vincle que hi ha en certs objectes socials i el comportament que la gent té envers aquests, és a dir, tenen un caràcter mediador i un caràcter dinàmic o orientador de la conducta. Segons el model tridimensional de les actituds aquestes estan formades per tres components, cognitius, avaluatius i conductuals. Tal i com ens exposa Félix Alonso en el text, en la societat en que vivim existeix una diferència entre la raça, la procedència de les persones, el sexe..
Davant l’atemptat de París la comunitat internacional es va mobilitzar immediatament, la premsa de tot el món va donar cobertura al succés i desenes de líders internacionals es van manifestar pels carrers de París. En contraposició, quan la organització islamista assassinava a la universitat Keniata de Garissa a 147 estudiants la notícia no va ser tan polèmica degut a que es tractava d’un país subdesenvolupat. Relacionant aquest tema amb els tres components de les actituds direm que els líders internacionals que en aquest cas si que es van manifestar davant l’atemptat produït a París però no en l’atemptat de Garissa, en la dimensió cognitiva s’englobaria en la sèrie de creences sobre allò que defineix en aquest cas els països desenvolupats, l’avaluació vindria donada per els sentiments positius, en aquest cas sentiments positius i de semblança cap a Paris i el conductual vindria donat per la predisposició a actuar de determinada manera davant l’objecte, en aquest cas com ens mostra l’autor una desena de líders internacionals van sortir al carrer per manifestar-se.
Un autor que planteja aquest model és Martín Baró on entén que les actituds tenen un caràcter eminentment afectiu i avaluatiu. Quan les persones expressen les seves actituds, estan mostrant allò que senten, ja sigui positiva o negativament, respecte a un objecte concret. En aquest cas demostren el interès i preocupació per a les persones que viuen en països desenvolupats i que per tant les seves cultures i creences s’aproximen més a les seves.
Pel què fa a la idea de discurs aquest és considerat un conjunt d’idees, valors, opinions que s’articulen en pràctiques lingüístiques des de posicions institucionals, que està situat històricament i que construeix un objecte d’una determinada manera. Els discursos estan determinats per estructures socials que determinen quines són les condicions de la producció del discurs. Tal i com ens mostra l’autor, la segona notícia no va tenir impacte en els mitjans de comunicació inclús alguns van confondre Kenia amb Nigèria. La manipulació de la informació i dels discursos que ens mostren els mitjans de comunicació ajuden a incrementar i a mantenir aquestes distincions socials, aquests estereotips i provoquen prejudicis. “ Nuestra solidaridad está revestida de una asquerosa doble moral, la que marca el poder y nuestro miedo a sentirnos frágiles .” Aquest fet ens aproxima al concepte de categorització social de Tajfel. En aquesta teoria s’entén la discriminació , com altres operacions que se’n desprenen, que estaria marcada per la valoració social, doncs justament la categorització es descriu com una operació mental per tal de gestionar la informació sobre els que habiten en una societat. Tajfel va aplicar aquests principis als que comporta a la identitat de les persones a partir de la informació social. A diferència d’altres categories, les categories socials s’acaben referint a nosaltres, i això faria que imbuïts dins de les categories socials, s’establís la tensió entre nosaltres respecte ells, on ens identifiquem respecte els altres, on identifiquem els altres respecte nosaltres. La contraposició aleshores la podríem prendre en aquest col·lectiu de països del tercer món respecte als països que pertanyen al món desenvolupat. Així doncs, en aquesta contraposició de
4
categories, ens indica una posició en quant a la dominància, on la categoria dels pertanyents al tercer món queden per sota o en termes negatius respecte a la categoria dels “desenvolupats.
La categoria comporta estereotips respecte a pobresa (com valoració negativa), és a dir, que podríem dir que aquesta categoria pot estar nodrida d’estereotips i prejudicis lligats a una raça, lligats a un color de pell.. Veiem també una accentuació il·lusòria de semblança amb les persones que pertanyen a una mateixa categoria, (no té el mateix ressò un atemptat a un país desenvolupat que un atemptat a un país subdesenvolupat). Existeix una creació exagerada de les diferències entre persones per pertanyents a categories socials diferents; tal i com exposa Félix Alonzo “ La vida no vale igual en todas las partes del mundo, incluso existen muchos lugares en los que la vida no vale nada.” La categorització doncs té un valor instrumental i un valor ideològic i de control social. Existeix una distintivitat social positiva, un etnocentrisme; favoritisme cap al propi grup i menyspreu cap a l’altre. L’existència dels estereotips es pot considerar que té una relació directa amb el procés de categorització social , al mateix temps que els prejudicis apareixen com a conseqüència d’aquesta percepció estereotipada de la realitat. Aquest conjunt de creences socials, en aquest cas cap als països subdesenvolupats estan socialment associades a una categoria grupal els quals provoquen els prejudicis i els justifiquen.
Les normes socials, els organismes de poder manipulen la societat en la que vivim actualment. Fomenten la discriminació i les diferències individuals entre persones. L’abús de poder i la societat de la informació present en la nostra societat produeix aquestes controvèrsies que moltes vegades acaben en enfrontaments entre països. Tal i com diu l’autor, “t odas las víctimas merecen el mismo respeto, pero parece que no es lo mismo defender la libertad de expresión en Europa que el derecho a estudiar en África. Seguramente sea un argumento demagógico y oportunista.”
