Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: AVIE, Profesor: anonimo anonimo, Carrera: Finances i Comptabilitat, Universidad: UV
Tipo: Ejercicios
1 / 31
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
E STIMACIÓ DELS FLUXOS NETS DE C AIXA I V ALORACIÓ DE
PROJECTES D’INVERSIÓ
Una empresa vol incrementar la seua capacitat productiva durant un horitzó temporal de 3 anys mitjançant la compra i posada en funcionament d’un nou equip industrial.
El cost de l’equip industrial és de 100.000 €, la seua vida útil de 4 anys i el seu valor residual acceptat és de 20.000 € El sistema d’amortització que s’ha de seguir per l’empresa és lineal.
Els costos fixos imputables al nou equip s’eleven a 9.000 € per any. Els costos variables són de 25 € per producte fabricat per al primer any, amb increment anual acumulatiu del 3%.
La producció i venda estimada és de 1.000 unitats físiques per al primer any, amb un increment anual i acumulatiu del 7%. El seu preu unitari de venda és de 50 €.
Si als 3 anys ven l’equip per 45.000 €, calcule el benefici que genera el projecte i la quantia dels Fluxos Nets de Caixa per a cada un dels períodes, suposant l’existència d’un període inflacionista per al que s’estima una taxa mitjana d’inflació del 6%, i una inflació del 5% sobre el preu de venda.
Una empresa vol incrementar la seua capacitat productiva, durant un horitzó temporal de 3 anys, a través de la compra i posada en funcionament d’un nou equip industrial.
El cost de l’equip industrial és de 100.000 € i la seua vida útil de 4 anys. El sistema d’amortització que s’ha de seguir per l’empresa és lineal amb un valor residual de 20.000 um.
Els costos fixos imputables al nou equip s’eleven a 9.000 € cada any. Els costos variables són de 25 € per producte fabricat per al primer any, amb increment anual acumulatiu del 3%.
La producció i venda estimada és de 1.000 unitats físiques per al primer any, amb un increment anual i acumulatiu del 7%. El seu preu unitari de venda és de 50 €.
Dins de la política de vendes de l’empresa, s’arreplega l’ajornament del cobrament dels clients durant un període de 120 dies. Un 60% dels costos variables correspondria a la compra de matèries primeres, en les quals l’empresa té un ajornament del pagament de 90 dies.
Una empresa de productes lactis té pensat llançar un nou producte al mercat: Un iogurt cremós amb fibra i fruits secs.
El començament del projecte suposaria una inversió en la maquinària necessària per a treballar amb els fruits secs de 200.000 € i una campanya publicitària de llançament amb uns costos de 300.000 €.
Es pensa mantindre el producte en el mercat durant cinc anys. Les vendes anuals estimades són de 300.000 unitats, constants durant tot el període. Els costos fixos i variables estimats, constants també durant tot el període, són de 50.000 € a l’any i de 0,5 € per unitat de producte, respectivament.
S’han de considerar també els 40.000 € anuals estimats com a despeses per a la publicitat cada any.
Pel que fa a la nova maquinària adquirida, la seua vida útil és de 5 anys i s’amortitzarà amb un sistema lineal amb un valor residual nul. Al final de la vida del projecte la maquinària es donarà de baixa estimant–se que no es podrà obtindre res per ella al mercat de segona mà.
Si l’empresa llança el nou producte al mercat, s’ha de considerar que les vendes anuals de iogurts amb bífids de la mateixa empresa, que en l’actualitat són de 600.000 unitats anuals, es reduiran un 20% durant els cinc anys que dure la venda del nou iogurt. El preu de venda del iogurt amb bífids és de 1,5 € i el seu cost variable de producció de 0,3 € per unitat (estos dos es consideren constants durant els cinc anys que dura el nou projecte).
Amb tota esta informació i sabent que el cost d’oportunitat del capital el del 6%, determineu quin hauria de ser el preu de venda que ha de fixar-se per al nou producte si la finalitat és obtindre una rendibilitat absoluta neta de 650.000 €.
NOTA: Se suposa que tots els ingressos i despeses són al comptat i que el tipus impositiu de societats és del 30%.
El senyor Vicent Blanch té un negoci modest de producció de llet que ven a granel. El senyor Vicent disposa de 10 vaques que produïxen cada una 10. litres a l’any. Acaba de comprar altres deu vaques més per un import total de 70.000€ amb les quals duplicarà la seua producció de llet actual. Ates el seu nou nivell de negoci, s’està plantejant si comprar un camió cisterna per a encarregar- se ell mateix de la distribució de la llet que produïx. En l’actualitat la distribució de la llet la realitza una empresa que li cobra 0,3€ per litre.
El cost del camió ascendix a 200.000€. Donat el cost del combustible i els quilòmetres a recórrer, estima que el cost de distribució per litre utilitzant el seu camió serà de 0,1€. A més, el camió necessitarà uns costos de revisió de 3.000€ a l’any. De moment el senyor Vicent no té cap empleat però ara haurà de contractar una persona que li ajude en el cuidat de les vaques i, si decidix distribuir ell
mateix la llet, haurà de contractar un altre empleat més a temps parcial per a poder atendre tot el treball. El nou empleat li suposarà un cost de 25.000€ a l’any mentre que el que contractaria a temps parcial li suposaria un cost de 10.000€ anuals.
L’horitzó de planificació en què s’està plantejant l’ampliació del negoci distribuint ell mateix la llet és de huit anys, coincidint amb la vida útil del camió el qual amortitzaria de forma lineal amb un valor residual nul. A la fi de la seua vida útil el donarà de baixa sense cap valor.
D’altra banda, el senyor Vicent estima que el cost d’oportunitat del capital associat a la seua activitat és del 10% i que el tipus impositiu de l’IS serà del 35%.
Perquè el Sr Vicent puga prendre la decisió més convenient, elabore un informe on s’arreplegue la informació següent:
a) Free Cash Flows que generaria el projecte.
b) Anàlisi de la viabilitat del projecte per mitjà del càlcul de la rendibilitat absoluta neta.
c) Nombre de vaques mínim perquè el volum de producció de llet faça rendible la compra d’un camió i la distribució de la llet per part del Sr. Vicent.
L’empresa Avoramar S.L. té instal·lat un baret en una de les platges més concorregudes de la província de València. No obstant això, donada la forta competència legal i il·legal que existix en el sector, l’empresa s’està plantejant incorporar serveis addicionals al seu establiment per a fer-lo més atractiu. En concret, l’empresa pensa oferir un servei de lloguer de patins durant els pròxims 3 anys.
Per a això adquirirà un lot d’estos elements per un import de 47.000€, sent la seua vida útil de 5 anys i amortitzant-se amb un sistema lineal amb valor residual acceptat per Hisenda de 3.000€. Avoramar S.L. ha aconseguit tancar un acord amb el venedor dels patinets en què s’estipula que al final del tercer any el venedor es compromet a recomprar el lot per import igual al seu valor net comptable.
Els ingressos previstos per este nou servei serien de 12.000€ anuals. L’empresa té intenció que els treballadors del baret s’encarreguen, sense augment de salari, a més de les seues tasques habituals en el mateix, de cobrar i controlar el lloguer dels patins i taules. Per este motiu l’empresa decidix assignar al projecte com a cost de mà d’obra la meitat del cost per este concepte que suporta en l’actualitat, i que ascendix a 6.000€ anuals.
D’altra banda, l’empresa estima que este nou servei implicarà un increment en l’activitat actual del baret d’un 25%. Fins a este moment, els ingressos per vendes anuals de l’establiment són de 24.000€ i els costos variables un 35% de la xifra de vendes.
a) Considera vosté que el plantejament realitzat és el correcte?
b) Expresse els fluxos nets de caixa del projecte en funció del preu de venda unitari el qual, de moment, és desconegut.
c) Si no es així, quin hauria de ser el preu de venda mínim per peça per tal que el projecte no tinguera pèrdues?
Notes:
L’empresa TECHNOS.SA, dedicada a la fabricació de telèfons mòbils, està pensant a traure al mercat un nou model de telèfon mòbil rellotge de polsera amb pantalla de 2 polzades, el SATURN-2015. Este nou model eixiria al mercat després de diversos anys d’investigació, que li han suposat a l’empresa unes despeses totals de 450.000 euros.
Donada la ràpida obsolescència tecnològica que afecta el mercat, el nou producte es comercialitzaria únicament per un període de 2 anys. Durant este període s’estima que es produiran i vendran 10.000 unitats a l’any, amb un preu de venda unitari de 50 euros. El cost variable anual de cada unitat ascendiria a 15 euros i els costos fixos serien de 50.000 euros a l’any. Estos valors romandran constants durant l’horitzó temporal de la inversió.
Per a la fabricació d’este producte l’empresa necessitaria adquirir una nova màquina per un import de 120.000 euros, que amortitzaria en 2 anys amb un valor residual fiscalment acceptat de 4.000 euros. Al final de la seua vida útil, l’empresa preveu la venda de la màquina per 3.000 euros.
Respecte a la política de vendes de l’empresa, és habitual un ajornament en el cobrament de les vendes als seus clients de 3 mesos.
Se sap, a més, que les vendes d’este nou model SATURN-2015 reduiran en un 10% les vendes anuals del model anterior, JÚPITER-2014, durant els dos pròxims anys. Les vendes del model JÚPITER-2014 ascendixen a 8.000 unitats cada any i tenen un preu de venda unitari de 40 euros, un cost variable de 10 euros per unitat i uns costos fixos de 20.000 euros a l’any, constants durant l’horitzó temporal analitzat.
Sabent que l’activitat de l’empresa està subjecta a l’Impost de Societats amb una taxa de gravamen del 30%, determine els free cash flows que generaria el nou projecte.
SELECCIÓ , V ALORACIÓ I O RDENACIÓ DE PROJECTES D’INVERSIÓ
La societat La Favorita, S.A decidix ampliar la seua quota de mercat i per a això haurà de realitzar una nova inversió en equip industrial que suposa un cost inicial de 6.000.000€. La producció màxima del nou equip serà de 100. unitats. No obstant això, el primer any es limitarà a fabricar el 80% de la mateixa, aconseguint la producció total en el segon any.
Les necessitats operatives de fons mínimes que s’estima requerirà la nova inversió són de 100.000€ en t0, 115.000€ en t1 125.000€ en t2.
Per a captar clients, es llançarà durant el primer any una oferta consistent en un preu de venda de 100 euros, que incrementarà a 150 euros el segon any i s’ajustarà a 200 euros fins el final del projecte.
Pel que fa als costos del producte, els costos fixos s’estimen en 2.000. d’euros el primer any, mentres que els costos variables unitaris s’estimen en 90 euros el primer any. Ambdós incrementaran acumulativament cada any segons la inflació prevista.
Se sap que l’equip industrial s’amortitzarà linealment segons una vida física de 6 anys, que el seu valor residual és nul i que el preu de venda estimat de l’equip als 3 anys s’estima en 500.000 euros. A més es coneix que el tipus impositiu a què està subjecte esta empresa és del 35% i que el cost d’oportunitat del capital nominal del projecte d’inversió és del 8%.
D’altra banda, es disposa de la informació següent:
Es demana:
Una empresa realitza una inversió de cost inicial 10.000 u.m., amb la que espera obtindre uns fluxos nets de caixa després d’impostos de 1.000, 10.000 i 1.000 u.m., respectivament, per als tres anys que suposa durarà l’esmentada inversió. Sabent que el cost d’oportunitat del capital és del 10% nominal anual,
El propietari de l’empresa desitja saber :
a) Tenint en compte el cost d’oportunitat nominal del capital, s’ha recuperat ja el desemborsament inicial? b) L’empresari va prendre la decisió d’invertir en eixe projecte aplicant el criteri TIR. Encara que no es va calcular, quina era la rendibilitat absoluta neta del projecte?
En el seu dia l’empresari va triar el projecte d’inversió que s’acaba de descriure ( Projecte A ) en compte d’un altre projecte d’inversió excloent ( Projecte B ) del mateix desemborsament inicial, però amb un perfil temporal dels fluxos nets de caixa nominals després d’impostos diferent:
Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 0 € 0 € 0 € 4.400.000 €
Es demana ara:
a) Calcular la taxa interna de rendibilitat d’este segon projecte en el seu dia rebutjat, així com el valor actual net del mateix. Coincidixen les ordenacions jeràrquiques d’estos dos projectes d’inversió proporcionades pels criteris VAN i TIR?
b) Tenint en compte la inversió diferència: ( B – A ), quin projecte d’inversió haguera sigut més convenient seleccionar fa dos anys? (Plantege l’equació que proporciona la intersecció de Fisher i dibuixe les gràfiques del VAN d’ambdós projectes d’inversió).
Notes:
D ECISIONS SEQÜÈNCIALS
La El Sr. Torres, empresari valencià i director d’una coneguda cadena hotelera, desitja ampliar les seues inversions fent ús d’un local ubicat en la planta baixa d’un dels seus hotels. En concret, les dos alternatives que contemplava eren les següents:
Projecte 1: creació d’un gimnàs equipat amb sala de musculació i una xicoteta piscina (GIM).
Projecte 2: inversió en un spa que oferix teràpies o tractaments de salut i bellesa (SPA).
Pel que fa al projecte 1 , el Sr. Torres l’ha valorat convenientment i ha estimat un VAN esperat per de 100.000 euros.
Centrant-nos únicament en la decisió del projecte 2 ( spa ), la seua creació suposarà un desemborsament inicial de 300.000 euros. A més, el local on s’instal·laria propietat del Sr. Torres es podria vendre en estos moments pel seu valor net comptable, que ascendix a 200.000 euros. D’altra banda, les prediccions de l’assessor financer indiquen que el negoci és prou arriscat, tenint una probabilitat del 60% que la demanda siga alta el primer any i, en este cas, una probabilitat del 90% que continue sent alta l’any dos i següents. En canvi, si resulta que la demanda és baixa el primer any existirà un 70% de probabilitat que continue sent baixa en els anys següents.
Addicionalment, l’empresa disposa de la informació següent:
Si el cost d’oportunitat del capital per a este tipus d’activitat és del 8%, determine:
a) El VAN esperat en el moment actual de la inversió en el projecte 2 (SPA).
b) El valor de l’opció d’abandonament de l’esmentada inversió.
Margarida està estudiant obrir una floristeria en un nou centre comercial de la seua ciutat. Per a això té dos alternatives: adquirir un local gran que requerix un desemborsament de 250.000€ o adquirir un local xicotet de 180.000€. No obstant això, la decisió no és segura ja que la rendibilitat que obtindrà amb el seu negoci depén del nivell d’afluència de clients a l’esmentat
mercats asiàtics, la qual cosa li suposaria un desemborsament d’1.200.000 euros. B. O, al contrari, limitar el projecte a la instal·lació d’un gran magatzem, mantenint la fabricació en el país d’origen, la qual cosa implicaria un cost inicial de 600.000 euros.
Els resultats en l’un i l’altre cas dependran del nivell de demanda, alta o baixa, que tinga l’empresa en el mercat xinés en els pròxims anys. La construcció de la fàbrica suposaria una elevada inversió, però permetria atendre una demanda alta, oferint una major qualitat de servei, menors costos de transport i un preu de venda del producte més competitiu. D’altra banda, la decisió d’establir únicament un magatzem implicaria immobilitzar un menor volum de recursos financers i podria satisfer en condicions adequades una demanda baixa. No obstant això, per raons logístiques seria difícil atendre una demanda alta.
S’estima que la probabilitat que s’aconseguisca una demanda alta en el primer any és del 60%, i en este cas, hi ha una probabilitat del 70% que continue sent alta en els anys següents. No obstant això, si la demanda fóra baixa el primer any, la probabilitat estimada que continue sent baixa en els anys següents és del 50%.
A més, es disposa de la següent informació respecte de les dos opcions anteriors:
Suposant un cost d’oportunitat del capital del 10%, i amb base a la informació anterior, es demana : Quina decisió d’inversió és la més convenient per a l’empresa?
Imagine ara que l’alternativa d’instal·lar un magatzem presenta la flexibilitat que, en el cas d’haver-se donat una demanda alta en el primer any, l’empresa podria decidir al començament del segon any si és procedent o no l’ampliació de les instal·lacions existents amb la construcció d’una planta productiva. L’ampliació suposaria un pagament de 700.000 euros. A més, se sap que, si s’amplia el magatzem, el Valor Actual esperat per als anys següents, calculat al final del segon any, serà de 2.300.000 euros si la demanda es manté alta i de 300. euros si passa a ser baixa. D’acord amb esta nova informació, esbrine si continua sent òptima la decisió proposada inicialment i quin és el valor de l’opció d’ampliació.
D’altra banda, supose a continuació que en el cas que després de triar la construcció de la fàbrica en Xina o d’haver optat per la instal·lació d’un magatzem, en contra d’allò que s’ha esperat, en el segon any i següents la demanda fóra baixa (després d’un primer any de demanda baixa). En esta situació, l’empresa pot desinvertir i abandonar els seus plans d’expansió en Xina. Si este fóra el cas, s’estima un cobrament, al final del primer any, d’1.100.000 euros si es ven de la fàbrica. Mentres que si és el magatzem el que es ven al final del primer any es podrien obtindre 400.000 euros.
Es pregunta ara: Quin és la millor seqüència de decisions? Esbrine també el valor de les opcions d’abandó de la fàbrica i del magatzem.
ANÀLISI DE SENSIBILITAT
El director financer de l’empresa SAR SA ha dut a terme una anàlisi de sensibilitat sobre un projecte a realitzar. Les dades inicials i els resultats obtinguts respecte de les variables significatives vénen expressats en les següents taules:
Rang Variable Pessimista Esperat Optimista Vendes anuals 900 000 u.f. 1 milió u.f. 1,5 milions u.f. Preu unitari 8,50 € 10 € 13 € CV unitari 5 € 3 € 2,5€ Cost fix 4 milions € 3 milions € 2 milions €
VAN (euros) Variable Pessimista Esperat Optimista Vendes anuals 2.084.149 3.114.988 8.269. Preu unitari 409.036 3.114.988 8.526. CV unitari -2.039.206 3.114.988 4.403. Cost fix 1.311.020 3.114.988 4.918.
de les accions de l’empresa és d’1,4 i que el projecte B té la mitat de risc que el projecte A (mesurat per la beta de les seues accions).
Si el tipus d’interès sense risc és del 3% i el rendiment esperat de la cartera de mercat és del 12%, es desitja saber:
a) Si l’empresa decidix emprar el seu cost de capital per a valorar els dos projectes, quin seria el triat? Raone la seua resposta.
b) Considera correcta la decisió anterior? Quin és el projecte més rendible? Per què?
Donada l’actual situació d’excés d’estocs , l’empresa Sol i Platja SA, dedicada al lloguer d’apartaments en la costa, es planteja dur a terme un dels dos projectes següents. D’una banda, el projecte A consistix en l’adquisició d’un edifici per al lloguer d’oficines en el centre de la ciutat. El desemborsament necessari és de 3.000.000€ i s’espera genere un free cash flow constant i indefinit de 350.000€ anuals. El projecte B, per la seua banda, suposa l’adquisició d’una xicoteta empresa dedicada a la fabricació de cadires de rodes elèctriques. Esta empresa no es troba endeutada. El cost de l’adquisició seria de 1.000.000€ i s’espera que genere un free cash flow constant i indefinit de 125.000€ anuals.
El valor de mercat de l’endeutament (B) de Sol i Platja SA suposa un 60% de la seua estructura financera. El cost dels seus recursos propis (rS ) és del 16% i el cost dels seus recursos aliens (rB) és de l’11%. A més, se sap que el negoci del lloguer d’oficines té un risc semblant al risc típic de l’empresa, mentre que el negoci de les cadires de rodes elèctriques té un risc distint, sent la seua beta de 1,1.
Si el tipus d’interès sense risc és del 2% i el rendiment esperat de la cartera de mercat és del 10%, es desitja saber:
a) Quin és el valor del cost d’oportunitat del capital (k) adequat per a valorar el projecte d’inversió si adquirira l’edifici d’oficines (projecte A) emprant la mateixa combinació de recursos propis i aliens que la seua actual estructura financera? Raone la seua resposta.
b) Quin és el valor del cost d’oportunitat del capital (k) adequat per a valorar el projecte d’inversió si adquirira l’empresa de cadires de rodes elèctriques (projecte B) finançant-se exclusivament amb recursos propis? Raone la seua resposta.
L’empresa Sucs de Fruites S.A., dedicada a la producció de suc natural de fruita envasat, està pensant a diversificar el seu negoci i introduir-se en el de la generació d’energies renovables. Per a això té l’opció de comprar l’empresa Xicotets Salts d’Aigua S.L., que està finançada exclusivament amb capitals
propis, la qual va començar fa dos anys amb el negoci de l’explotació elèctrica de minipreses i té en l’actualitat expectatives de creixement.
L’empresa Sucs de Fruites S.A. té una estructura financera prou sanejada (el valor del deute representa el 20% de la seua estructura financera), però per a adquirir l’empresa Xicotets Salts d’Aigua S.L. hauria de demanar un préstec pel 80% del valor de l’esmentada compra.
El cost mitjà ponderat de capital de Sucs de Fruites S.A. és, en este moment, de 12% mentre que Xicotets Salts d’Aigua S.L. té un cost mitjà ponderat de capital del 17%.
A partir de la informació anterior, determine:
a) Quin cost/s d’oportunitat de capital usaria Sucs de Fruites S.A. per a valorar la compra de Xicotets Salts d’Aigua S.L.?
b) Quin és, en este moment, la rendibilitat esperada dels recursos propis de cada empresa si el cost del deute és del 4%?
c) Quina activitat té un major risc, la de sucs o la producció d’electricitat renovable? Raone la seua resposta
Determineu :
c) Les variacions en les necessitats operatives de fons (NOF).
Una empresa es planteja dos possibles projectes d'inversió definits pels paràmetres següents:
Desemborsament inicial
Flux de caixa any 1
Flux de caixa any 2
Flux de caixa any 3 Projecte A 10.000 3.000 5.000 8. Projecte B 9.000 7.000 6.000 1.
Determineu:
a) Quina alternativa és més aconsellable segons el valor actualitzat net. Considereu una taxa d’actualització del 10 %. Expliqueu el significat econòmic dels valors obtinguts.
b) Representeu gràficament la funció VAN(k) del projecte A.
A partir de les dades del següent projecte d’inversió:
Desemborsament inicial F 1 F 2
La TIR del projecte d’inversió.
Representeu gràficament la funció VAN(k) del projecte d’inversió per a un rang de valors de la taxa de descompte des de 0 (%) fins a 13 (1.300%).
Siguen dos projectes d’inversió mútuament excloents les característiques financeres dels quals són les que es detallen en la següent taula:
Projecte Any 0 Any 1 Any 2 Any 3
A -3.750 1.875 1.875 1.
B -3.750 0 1.250 5.
El cost d’oportunitat de capital per a l’empresa és del 8% nominal anual i constant.
Es demana:
a) Avaluar ambdós projectes d’acord amb els criteris VAN i TIR.
b) Establisca l’ordenació jeràrquica mitjançant els criteris VAN i TIR per a un cost d’oportunitat del capital del 8%.
c) Establisca l’ordenació jeràrquica mitjançant els criteris VAN i TIR per a qualsevol cost d’oportunitat del capital. Explique el significat econòmic dels resultats obtinguts.
d) Represente gràficament els resultats obtinguts en els apartats anteriors.
Siguen dos projectes d’inversió mútuament excloents les característiques financeres dels quals estan recollides en la següent taula (expressada en milers d’u.m.):
Projecte Any 0 Any 1 Any 2 Any 3
A -3.750 1.875 1.875 1.
B -2.000 0 1.250 5.
Sabent que el cost d’oportunitat del capital per a l’empresa és del 10% nominal, anual i constant, es demana:
