examen avie 2011, Exámenes de Finanzas

¡Descarga examen avie 2011 y más Exámenes en PDF de Finanzas solo en Docsity!

SOLUCIÓTEST

Pregunta A B C D

1  X 2  X 3  X 4  X 5  X 6  X 7  X 8  X 9  X 10  X 11  X 12  X 13  X 14  X 15  X 16  X 17  X 18  X

1. Respectedelafunciófinanceradel’empresa,indiquequinadelessegüentsafirmacionsésverdadera: a) L’empresahad’escometreprojectesd’inversióquegenerenbeneficiscomptablespositius. b) L’únicobjectiudeladirecciófinanceraéscoordinarelsmovimentsdedinersambl’objectequel’empresa disposedeliquiditatquanhonecessite. c) L’objectiudeladirecciófinanceraéslamaximitzaciódelbeneficiacurtterminiillargtermini,jaqueenel seucàlculs’incorporaelrisc. d) Lesdecisionsqueesprenguenenl’empresahand’estardirigidesamaximitzarelvalordemercatde l’empresa. 
2. Indiquequinadelessegüentsafirmacionsésverdadera: a) Peraduratermel’activitatdel’empresa,estadeuprendredecisionsracionalsd’inversióidefinançament. b) Lesdecisionsd’inversióconsistixenadeterminarcoml’empresahad’obtindreelsrecursosfinancers necessarisperaduratermel’esmentadainversió. c) Lesdecisionsd’inversióimpliquenúnicamenteixidesdediners,mentresquelesdecisionsdefinançament impliquenúnicamententradesdediners. d) Lesdecisionsd’inversióidefinançamentnoestaninterrelacionadesentresi. 
3. Suposequeuninversordisposad’unadeterminadaquantitatquepotinvertirhuiambunhoritzód’1any,béen unprojected’inversióproductiu,béenelmercatfinancer.Assenyalel’afirmacióqueconsiderecorrecta: a) Sien t 1 elprojected’inversióproductiugeneraunfluxdecaixade1.000€icomprarLletresdelTresorgenera unfluxdecaixade700€,alrealitzarelprojected’inversióesreduïxenlespossibilitatsdeconsumpresenti futur,jaqueesdesplaçalarectapressupostàriaal’esquerra. b) Sien t 1 elprojected’inversióproductiugeneraunfluxdecaixade1.000€icomprarLletresdelTresorgenera unfluxdecaixade700€,alrealitzarelprojected’inversióesreduïxenlespossibilitatsdeconsumpresenti futur,jaqueesdesplaçalarectapressupostàriaaladreta. c) Sielprojected’inversióproductiugeneraen t 1 unfluxdecaixade1.000€icomprarLletresdelTresorgenera unfluxdecaixade500€,alrealitzarelprojected’inversiós’augmentenlespossibilitatsdeconsumpresenti futur,jaqueesdesplaçalarectapressupostàriaal’esquerra. d) Sielprojected’inversióproductiugeneraen t 1 unfluxdecaixade1.000€icomprarLletresdelTresorgenera unfluxdecaixade500€,alrealitzarelprojected’inversiós’augmentenlespossibilitatsdeconsumpresenti futur,jaqueesdesplaçalarectapressupostàriaaladreta.

4. Respectedelavaloraciód’unprojected’inversió: a) Unprojected’inversióseràrendibleonodepenentdelapreferènciadel’inversorpelconsumpresent. b) Unprojected’inversióseràrendibleonodepenentdelapreferènciadel’inversorpelconsumfutur. c) Siguenquinessiguenlespreferènciesdel’individupelquefaalconsum,hihauncriteriperaduratermeels projectesd’inversióqueésúniciobjectiu. d) Unprojected’inversióseràrendibleonodepenentdelpressupostdel’inversor. 
5. RespectedelValorActualNet(VAN),podemafirmarque: a) ElVANésunamesuradelarendibilitatabsolutanetad’unprojected’inversió. b) ElVANésunamesuradelarendibilitatabsolutabrutad’unprojected’inversió. c) ElVANd’unprojected’inversióseràmajorsiestàfinançatambrecursospropis. d) Elpagamentdelsinteressosdeldeutehad’incloure’senelcàlculdels freecashflows delprojected’inversió. 
6. Respectedelavaloraciód’unprojected’inversió,calafirmarque: a) LaTIRd’unprojected’inversióésunamesuradelarendibilitatrelativabrutaperquès’hihatingutencompte enelseucàlculelcostd’oportunitatdelcapitalinvertit. b) Convindràduratermequalsevolprojected’inversiósemprequecadaeuroinvertitenelprojectegenereuna rendibilitatmajorqueeixemateixeuroinvertitenl’actiusenseriscdel’economia. c) Sielcostdecapitalfóramoltelevat,elVANnegatiud’unprojected’inversiópodriaarribaraserinfinit. d) SilaTIRd’unprojected’inversiósimpleésmajorqueelcostd’oportunitatdelcapital,l’empresaestà augmentantlaseuariquesa. 

14. Siunprojected’inversiótémenysriscqueelnegocitípicdel’empresa,aleshores: a) Éscorrecteemprarelcostdecapitaldel’empresacomacostd’oportunitatdelcapital(k)delprojecte. b) Si l’empresa el finança amb la mateixa combinació de recursos propis i aliens que posseïx en la seua estructurafinancera,aleshoresl’empresahad’exigirͲliunarendibilitatigualalcostmitjàponderatdelcapital del’empresa. c) HaderebutjarͲlojaqueelsprojectesmenysarriscatssolenproporcionarmenysrendiment. d) Elseucostd’oportunitatdelcapitalvindràdonatpelrendimentadequatalseunivellderisc. 
15. A l’hora de valorar projectes d’inversió productius arriscats, el cost d’oportunitat del capital (k) adequat per a valorarelprojected’inversióesdetermina: a) Sielprojectetéelmateixriscquel’activitatempresarial,seràsempreelcostesperatdelsrecursospropisde l’empresa,ambindependènciadecomesfinanceelprojecte. b) Independentmentdelriscdelprojecte,coincidiràambelcostdecapitalmitjàponderatdel’empresaqueel valora. c) Seràlarendibilitatesperadapelsaccionistesdel’empresaenelcasqueelprojectetingaelmateixriscque l’empresaiqueestaestigafinançadaambrecursospropisipretengaseguiraixí. d) Si l’empresa està finançada al 50% amb deute i al 50% amb recursos propis i pretén seguir amb esta estructura financera, serà la mitjana simple entre el cost del deute i el cost esperat dels recursos propis independentmentdelnivellderiscdelprojecte. 
16. Indiquequinad’estessentènciesésverdadera: a) L’anàlisidesensibilitatpermetestudiarlesfontsderiscdelprojecte. b) L’anàlisi de sensibilitat elimina el risc o incertesa sobre els fluxos nets de caixa esperats d’un projecte d’inversió. c) L’anàlisidesensibilitatpermetintroduirelriscenlavaloraciód’inversionsmodificantdistintesvariablesal mateixtemps. d) L’anàlisi de sensibilitat consistix a calcular el valor de les distintes variables que determinen el flux net de caixaigualantelVANazero. 
17. Respectedelsarbresdedecisió: a) Ésunaeinaquepermetintroduirlavaloraciódelesdecisionsseqüencialsenunprojected’inversió. b) Presententrestipusdenucs:dedecisió,aleatorisiderendibilitat. c) Totselsestatsdelanaturaprevistosenunarbrededecisióhandeserequiprobables. d) Lesopcionsd’abandonamentid’ampliaciósemprepartixendenucsaleatoris. 
18. Indiquequinad’estessentènciesésverdadera: a) Elprocésd’inversióenunaempresacomençaamblesestimacionsdelsfluxosnetsdecaixaquepermetranla seuaposterioravaluació. b) Unaformad’evitarelsproblemesd’agènciaconsistixenladotaciód’incentiusalsaccionistes,opropietaris del’empresa,ambl’objectequeescomplisquenelsobjectiusmarcats. c) Lesrendeseconòmiquessónelsbeneficisqueexcedixenalcostdecapitaldel’empresa. d) L’EVA,obeneficiresidual,ésunamesuradelarendibilitatrelativad’unainversió.

PROBLEMES

PROBLEMA 1 (1,5punts)

L’empresa GEL.SA, dedicada actualment a la producció i venda de gelats, està plantejantͲse l’ampliació del seu negociperaunhoritzóde 4 anys.Enconcret,voldecidirentredospossiblesalternatives:vendreglaçonsdegelo dedicarͲsealavendadebombonsgelats.Lescaracterístiquesdelsprojectessónlessegüents:  Projecte1.Fabricarivendreglaçonsdegel. Peralarealitzaciód’esteprojected’inversiól’empresaemprariamaquinàriaqueésdelaseuapropietatiqueestà totalmentamortitzada,iquepodriavendreenelmercatper6.000euros.Apartirdelesestimacionsprevistespera estainversió,l’analistafinancerdel’empresahaestimatqueelprojecte 1 generariaunarendibilitatabsolutanetade 75.420euros.  Projecte2.Fabricarivendrebombonsgelats. Peraduratermeesteprojectel’empresanecessitariaadquirirunanovamàquinaenvasadoraelpreud’adquisicióde laqualésde50.000euros.Estamàquinas’amortitzarialinealmentdurantlaseuavidaútil,estimadaen 10 anys,amb unvalorresidualnul.Alfinalitzarlaseuaactivitat,l’empresaestimaquepodriavendreͲlaper19.000euros.

Respecte a la producció, els analistes estimen que els nous bombons es podrien vendre en packs , estimantͲse un volumdevendesde40.000 packs al’any,aunpreude3,50euroscadascun.Elcostvariableanualimputableacada pack  és d’1,25 euros, mentre que els costos fixos anuals ascendixen a 10.000 euros a l’any. Estes variables romandranconstantsdurantl’horitzótemporaldelainversió.

Encaraqueelscobramentss’efectuenalcomptat,l’empresatépactadaunapolíticadepagamentaproveïdorsa 3  mesosperunimportequivalental50%delscostosvariablestotalsanuals.

La venda dels nous bombons gelats provocaria un descens del 10%, en cada any, en les vendes d’altres gelats fabricatsperlamateixaempresa.Estosproporcionenenl’actualitatunsingressosanualsde270.000euros,ambuns costosvariablestotalsanualsde48.000eurosiunscostosfixosanualsde100.000euros.

Peraaconseguirabastarelnivelldevendesprevist,l’empresahauràdellançarunacampanyadepublicitatinicialel costdelaqualascendixa8.000euros.

Amés,sesapquel’empresaGEL.SAestàfinançadaexclusivamentambrecursospropis,ambuncostdecapitaldel 12%, i que no modificaria la seua estructura financera com a conseqüència de la realització de qualsevol de les inversionsproposades.

Sabentquelataxaimpositivadel’ImpostdeSocietatsascendixal35%, determine :

a) Quinaéslarendibilitatabsolutanetaestimadaperalprojecte2? b) Plantegel’equacióquelipermetriadeterminarlarendibilitatrelativabrutadelprojecte2. c) Alavistadelsresultatsobtinguts,quinprojectehauriadeduratermel’empresa?Raonelaseuaresposta.  Nota: enelsajustosconsiderequel’anyté 360 dies.  SOLUCIÓ

a) Quina és la rendibilitat absoluta neta estimada per al projecte 2?

Per tal de calcular el rendiment absolut net (VAN) del projecte hem de calcular, en primer lloc el BAIT(1–t) incremental i, a continuació, els free cash flows del projecte.

Per a obtindre el BAIT(1–t) incremental s’ha de tindre en compte:

ƒ La quota d’amortització anual de la maquinaria nova:

vidaútil

Valord'adquisició-Valorresidual

Quota d'amortitzacióanual

ƒ El resultat extraordinari que se produirà a l’any 4 ( t (^) 4 ) per la venda de la maquinaria nova:

PROBLEMA 2 (1,5punts)

Unaempresadesitjaseleccionarelconjuntd’inversionsquelipermetenmaximitzarlaseuariquesa.Enconcret, estàanalitzantquatreprojectesd’inversió,ambunaduraciódetresanyscadascun,queimpliquenlessegüents eixidesnetesdecaixa: 

PROJECTE

EIXIDESNETESDECAIXA

t 0  t 1  t 2  t 3  VAN Nombredetreballadors A 9.000 800  1000  200  Ͳ5.000 100  B 32.000 900  0  500  95.000 150  C 25.000 750  390  0  85.000 210 

^ D^ 18.000^625 ^0 ^0 ^ 31.000^75   Peralarealitzaciódelesinversions,l’empresadisposad’uncrèditquelipermetràdisposarde60.000eurosenel momentinicial,ide45.000eurosperalprimerany. Amés,hadetindre’sencomptelesrestriccionssegüents: a) Lesinversionsnosónfraccionables. b) El projecte C és no repetitiu, encara que s’ha de contemplar la possibilitat que comence en el moment actual,dinsd’unperíodeoenelsegonany. c) LarealitzaciódelprojecteBexigixduratermeelprojecteA. d) A causa de la situació econòmica actual, l’empresa no pot ampliar la seua plantilla, que està formada

^ actualmentper^600 treballadors,encaraqueenelpitjordelscasospodriareduirͲla. Sabentqueelcostd’oportunitatdelcapitalésdel8%,iquelasolucióòptimaaesteproblemaéslaqueapareixenla taulasegüent: 

x 1  x 2  x 3  x 4  x 5  x 6  1  1  0  1  0  1  esdemana: a) Plantegeelproblemaqueproporcionalacombinacióòptimadeprojectes.Expliqueelsignificatdelafunció objectiuidelesrestriccionsdelproblema. b) Interprete la solució òptima del problema i indique l’increment de riquesa que tindrà l’empresa com a resultatdel’esmentadacombinació. c) Calculesisobrenrecursosfinancersenelsperíodesenquèhihalimitacions. d) Determinesiésnecessariefectuaralgunacomiadamentenlaplantilladel’empresa.

SOLUCIÓ

a) Plantege el problema que proporciona la combinació òptima de projectes. Explique el significat de la funció objectiu i de les restriccions del problema.

En primer lloc hem de decidir si incloem el projecte A en el model ja que presenta un VAN negatiu. Atès que en el tercer punt ens diuen que els projectes A i B estan relacionats i el B és rendible, hem de incloure el projecte A.

En segon lloc, assignem una variable principal a cadascuna de les alternatives d’inversió que té l’empresa. Així:

x 1 = nombre de vegades que cal fer el projecte A x 2 = nombre de vegades que cal fer el projecte B x 3 = nombre de vegades que cal fer el projecte C començant en t (^0) x 4 = nombre de vegades que cal fer el projecte C començant en t (^1) x 5 = nombre de vegades que cal fer el projecte C començant en t (^2) x 6 = nombre de vegades que cal fer el projecte D

Ara ja podem plantejar la funció objectiu i les restriccions:

1 2 3 4 2 5 31.^0006

MAX Z 5. 000 x 95. 000 x 85. 000 x x x  x

s.a.

Restriccions financeres: (t 0 ) 9.000 x 1 + 32.000 x 2 + 25.000 x 3 + 18.000 x 6 ” 60. (t 1 ) 800 x 1 + 900 x 2 + 750 x 3 + 25.000 x 4 + 625 x 6 ” 45.

Projecte C no repetitiu: x 3 + x 4 + x 5 ” 1

Fer el projecte B exigix fer el projecte A: x 2 – x 1 ” 0

Nombre de treballadors: 100 x 1 + 150 x 2 + 210 x 3 + 210 x 4 + 210 x 5 + 75 x 6 ” 600

No negativitat i no fraccionables: xi  {0,N}

b) Interprete la solució òptima del problema i indique l’increment de riquesa que tindrà l’empresa com a resultat de l’esmentada combinació.

x 1 = 1 Ÿ el projecte A s’ha de realitzar una vegada x 2 = 1 Ÿ el projecte B s’ha de realitzar una vegada x 3 = 0 Ÿ no es realitza el projecte C en t (^0) x 4 = 1 Ÿ el projecte C es realitza una vegada, començant-se en t (^1) x 5 = 0 Ÿ no se realitza el projecte C en t (^2) x 6 = 1 Ÿ el projecte D es realitza una vegada

Increment de la riquesa:

31. 000 199. 703 , 7 € ( 1 0 , 08 )

Z   

c) Calcule si sobren recursos financers en els períodes en què hi ha limitacions.

Sabem que:

• si x hj *= 0 Ÿ no sobren recursos en t (^0)
• si x hj *>0 Ÿ sobren recursos en eixe període

N’hi ha que calcular el valor de las variables de folgança en l’òptim. Per fer això, substituïm en cada restricció el valor en l’òptim de les variables principals i aïllem el valor de la variable de folgança. Així:

(t 0 ) 9.000 x 1 + 32.000 x 2 + 25.000 x 3 + 18.000 x 6 + x 1 h = 60.

(t 1 ) 800 x 1 + 900 x 2 + 750 x 3 + 25.000 x 4 + 625 x 6 + x h 2 = 45.

Substituïm el valor en l’òptim de les variables principals. Per a t 0 , tenim:

(t 0 ) 9.000 (1) + 32.000 (1) + 25.000 (0) + 18.000 (1) + x 1 h = 60.

Aïllant tenim que x 1 h *= 1.000 €. Açò significa que de la dotació de 60.000€ en sobren 1.000 € a t 0.

QÜESTIONS

QÜESTIÓ 1 (1punt)

Unaempresaimmobiliàriadesitjadiversificarlaseuaactivitatenelsectordelspanellssolars,estimantqueelriscdel projecte és el doble que el risc de l’empresa. El projecte suposa una inversió inicial de 500.000 € i s’espera que generedeformaindefinidaun freecashflow anualde125.000€.

L’empresa pensa finançar el projecte amb la mateixa combinació de recursos propis i aliens que compon la seua actualestructurafinancera.Elvalordelsseusrecursospropisésde1.000.000€ielvalordelsseusrecursosaliensés de1.500.000€,sentelseucostmitjàponderatdelcapital( r (^) CMPC )del10,80%.

Determine elvaloractualnetdelprojected’inversió.

Nota: labetadel’empresa( E (^) EMP  )ésde0,6,elrendimentdel’actiusenserisc( RF )ésdel2%ilaprimaperriscdel mercat[ E ( R^ ~ M ) RF ]ésdel12%.

SOLUCIÓ

Atès que el risc del projecte és major que el risc de l’empresa, no podem emprar el cost mitjà ponderat del capital ( r (^) CMPC ) com a cost d’oportunitat del capital ( k ) del projecte d’inversió.

Pel contrari, com coneixem la beta de l’empresa, podem estimar el rendiment esperat d’acord amb el nivell de risc del projecte mitjançant el CAPM, el qual serà el cost d’oportunitat del capital ( k ) del projecte d’inversió. Donat que el projecte té el doble de risc que l’empresa, aleshores:

E PROJECTE = 2 × E EMPRESA = 2 × 0,6 = 1,

Per tant, el rendiment d’acord amb el nivell de risc del projecte és:

E ( Ri RF  E iE RM  RF  u

El VAN esperat del projecte serà:

VAN  500. 000  125. 000 a f™ 0 , 1640  500. 000  

QÜESTIÓ 2 (1punt)

Siguen dosprojectesd’inversiómútuamentexcloentsamblessegüentscaracterístiquesfinanceres:

Projecte D FCF 1  FCF 2  FCF 3  VAN TIR X Ͳ6.000 3.050 3.050 3.050 1.860 24,48% Y Ͳ6.000 1.000 2.000 7.000 2.197 22,15%  Sabentqueelcostd’oportunitatdecapitalperal’empresaésdel8%nominalanualiconstant, esdemana : a) Establiscal’ordenaciójeràrquicapermitjàd’ambdóscriteris. b) Representegràficamentiexpliqueelsignificateconòmicdelsresultatsobtinguts.  SOLUCIÓ

a) Establisca l’ordenació jeràrquica per mitjà d’ambdós criteris.

D’acord amb el criteri del VAN el millor projecte és el projecte Y, ja que VAN (^) X < VANY. Tanmateix, segons el criteri de la TIR el millor projecte és el projecte X, atès que r (^) X > rY.

b) Represente gràficament i explique el significat econòmic dels resultats obtinguts.

Com que ambdós projectes són simples, sabem que la funció de VAN(k) dels dos és monòtona, decreixent i convexa, amb una asímptota horitzontal en el desemborsament. Per tant, podem representar gràficament les funcions coneixent el punt de tall amb l’eix d’abscisses (que es correspon amb el valor de la TIR) i el punt de tall amb l’eix d’ordenades (que es correspon amb VAN(k=0)). Calculem este últim:

Projecte X: VAN ( k 0 )  6. 000  3. 050 a 3 ™ 0 3. 150

Projecte Y: 4. 000

VAN k  

La representació gràfica serà, per tant:

Com es veu al gràfic les funcions VAN(k) d’ambdós projectes es tallen per a una determinada taxa de descompte, el nom de la qual és taxa de Fisher( r (^) f ). Per tal de calcular el seu valor hem d’igualar l’expressió del VAN de cada projecte per a eixa taxa:

rf rf rf rf rf  r f