Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


processal tema 1, Ejercicios de Derecho Procesal

Asignatura: Introducció al Dret Processal, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: UdL

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 01/06/2018

keila_-111
keila_-111 🇪🇸

1 documento

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1: FUNCIÓ JURISDICCIONAL DE L'ESTAT I L'ORGANITZACIÓ
JURISDICCIONAL ESPANYOLA. L’organització jurisdiccional espanyola.-
Personal jutjador dels òrgans judicials.- Personal no jutjador al servei de
l’Administració de Justícia.- Òrgans i professionals col·laboradors amb l’Administració
de Justícia.
Concepte de dret processal: és un conjunt de normes que regulen l'organització, la composició,
també les funcions dels tribunals o delimitació territorial dels òrgans judicials. També regulen
l’eina a traves del qual el jutge realitza la funció jurisdiccional, els pressupòsits i efectes de la
tutela judicial. Finalment, també regulen els diferents tipus de processos.
*Es concep com un dret instrumental perquè el procés en sí, és l' instrument idoni i legítim per
a la solució del conflicte que neix de la no actuació espontània del dret. Conté normes i principis
que regulen la conducta dels subjectes processals i estableix l'ordenament i estructura de
l'organització jurisdiccional de l'Estat, encaminat a la prestació d'una adequada administració de
justícia.* el dret processal es construeix sobre 3 bases. La jurisdicció, el procés i l’acció.
Per a que l'òrgan judicial pugui realitzar les seves funcions necessitem un instrument: el procés.
Aquestes resolucions es dicten.
El procés és el mitjà o instrument per aconseguir la realització del dret substancial i, en
conseqüència, les normes que el regulen tenen importància com normes que integren el dret
substancial que consagren drets en abstracte, mentre que les de dret processal contenen normes
que estructuren i regulen l'activitat jurisdiccional la qual la finalitat de realitzar els drets
substancials. És doncs, la visió abstracta, holístic (tot) i científica per la qual la jurisdicció
respon enfront a la petició de les parts i coneix de l'acció dels justiciables. Els tràmits del procés
s'anomenen procediment.
La llei que regula l'òrgan judicial és la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ).
Els pilars del dret processal són:
Jurisdicció
Procés
Acció
Concepte de jurisdicció: és la funció que tenen els tribunals de justícia de conèixer,
sentenciar i executar lo sentenciat en els conflictes que siguin sotmesos a la seva decisió.
(funció de l'Estat de brindar la seva tutela jurídica).
1. Funció jurisdiccional: pròpia de la sobirania estatal. Funció inherent a la sobirania de
l’estat.
Organització jurisdiccional: conjunt de tribunals.
Pressupòsit processal: pugui iniciar-se, continuar i acabar el procés. (tema 5)
1. Funció jurisdiccional
Dret Processal
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga processal tema 1 y más Ejercicios en PDF de Derecho Procesal solo en Docsity!

TEMA 1: FUNCIÓ JURISDICCIONAL DE L'ESTAT I L'ORGANITZACIÓ

JURISDICCIONAL ESPANYOLA. L’organització jurisdiccional espanyola.-

Personal jutjador dels òrgans judicials.- Personal no jutjador al servei de

l’Administració de Justícia.- Òrgans i professionals col·laboradors amb l’Administració

de Justícia.

Concepte de dret processal : és un conjunt de normes que regulen l'organització, la composició, també les funcions dels tribunals o delimitació territorial dels òrgans judicials. També regulen l’eina a traves del qual el jutge realitza la funció jurisdiccional, els pressupòsits i efectes de la tutela judicial. Finalment, també regulen els diferents tipus de processos. Es concep com un dret instrumental perquè el procés en sí, és l' instrument idoni i legítim per a la solució del conflicte que neix de la no actuació espontània del dret. Conté normes i principis que regulen la conducta dels subjectes processals i estableix l'ordenament i estructura de l'organització jurisdiccional de l'Estat, encaminat a la prestació d'una adequada administració de justícia. el dret processal es construeix sobre 3 bases. La jurisdicció, el procés i l’acció. Per a que l'òrgan judicial pugui realitzar les seves funcions necessitem un instrument: el procés. Aquestes resolucions es dicten. El procés és el mitjà o instrument per aconseguir la realització del dret substancial i, en conseqüència, les normes que el regulen tenen importància com normes que integren el dret substancial que consagren drets en abstracte, mentre que les de dret processal contenen normes que estructuren i regulen l'activitat jurisdiccional la qual té la finalitat de realitzar els drets substancials. És doncs, la visió abstracta, holístic (tot) i científica per la qual la jurisdicció respon enfront a la petició de les parts i coneix de l'acció dels justiciables. Els tràmits del procés s'anomenen procediment.

La llei que regula l'òrgan judicial és la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). Els pilars del dret processal són:

  • Jurisdicció
  • Procés
  • Acció

Concepte de jurisdicció: és la funció que tenen els tribunals de justícia de conèixer, sentenciar i executar lo sentenciat en els conflictes que siguin sotmesos a la seva decisió. (funció de l'Estat de brindar la seva tutela jurídica).

    1. Funció jurisdiccional: pròpia de la sobirania estatal. Funció inherent a la sobirania de l’estat.
  • Organització jurisdiccional: conjunt de tribunals.
  • Pressupòsit processal: pugui iniciar-se, continuar i acabar el procés. (tema 5)
  1. Funció jurisdiccional

En èpoques primitives la situació que existia es la que anomenem de '' auto tutela o sistema de justícia privada''. Jutjar i executar només ho poden fer els òrgans judicials, els Tribunals. L’Estat de dret aboleix la justícia privada. La funció de l’estat que consisteix en jutjar i executar el que s’ha jutjat. Consisteix en la tutela i realització del dret objectiu (art. 117.3) Els caràcters definidors : (art. 117.1 CE)

  • (^) Aplicació de normes objectives : les aplica el jutge, a diferència del dret civil, al penal no es pot aplicar.
  • Independència : La seva independència es un altre caràcter definidor. Aquesta independència dels tribunals pot ser atacada pel ministeri de justícia, i es crea l’organ de govern del poder judicial, és l’organ que regeix lestatut jurídic que es crea per evitar que el ministeri de justícia, nomeni, cesi, etc a jutges. La composició del consell general del poder judicial. Està regulat a LOPJ. A la hora de decidir, els jutges han de ser independents i no poden rebre ordres o instruccions de ningú. Per això, es diu que es ajeràrquica, els òrgans superiors no poden dir als inferiors el que han de fer. Són independents però, sotmesos a la llei, aquestes idees són correlatives. També parla de independència econòmica.
  • Imparcialitat : la part subjectiva fa referència a que no ha de tenir cap relació familiar amb les parts del procés. El legislador ha establert uns criteris que marquen si el jutge es o no imparcial. La part objectiva que deriva de l'acusatòria, el jutge que instrueix o investiga, no pot dur a terme dos funcions jurisdiccionals que siguin incompatibles entre sí.
  • Desinterès objectiu : el jutge ha d'estar totalment desinteressat. No ha de tenir cap vinculació amb la matèria del procés que s'està tramitant. Per exemple: tramitar el cas d'una finca on jo també hi visc.

Organització jurisdiccional Existeixen tres principis constitucionals de la jurisdicció:

PRINCIPI D’UNITAT JURISDICCIONAL. art. 117.5 CE: ''El principio de unidad

jurisdiccional es la base de la organización y funcionamiento de los Tribunales. La ley regulará el ejercicio de la jurisdicción militar en el ámbito estrictamente castrense y en los supuestos de estado de sitio, de acuerdo con los principios de la Constitución ) també es troba regulat a l'art. 3 LOPJ.

La funció jurisdiccional s’exerceix en regim de monopoli pels jutges i magistrats que integren el poder judicial. esta prohibida aquesta funció a altres funcionaris.

  • Concrecions legals: tots els jutges i magistrats realitzen la funció jurisdiccional, és a dir, executen el jutjat. Estan regulats nominalment a la LOPJ determina la Constitució, el funcionament i govern dels Jutjats i Tribunals, així com l'estatut dels jutges i magistrats de carrera i del personal al servei de l'Administració de Justícia. L' òrgan de govern del poder judicial és el Consell General del Poder Judicial ( CGPJ ) compost pel President del TS, vint jutges nombrats pel rei i sis vocals. Tots són independents i imparcials. Tots tenen el mateix estatus jurídic, tenen les mateixes normes que regulen el desenvolupament de la seva professió.

PRINCIPI DE DIVISIÓ DEL TREBALL : dins una mateixa branca, no hi ha un sol tipus

d'òrgan. Es divideixen en: territorial i materialment. En un mateix territori hi ha diversos tribunals del mateix grau. Òrgans judicials civils i penals.

  • Òrgans judicials civils:

■ Jutjats de pau: municipi que no és capital de partit judicial. L'àmbit territorial és el municipi, n'hi ha a tots els municipis que no existeix un jutjat de primera instància i instrucció (incompatibles), són pobles petits. Tracta assumptes de molt poca importància. Els jutges són elegits pel ple de l'ajuntament, i es farà entre les persones que ho sol·liciten. No té perquè ser una persona especialitzada però si que compleixi els requisits de la LOPJ. (Alcarràs)

■ Jutjat de primera instància i d'instrucció o de violència sobre la dona: cada província es divideix en partits judicials, són agrupacions de municipis. Tenen dos funcions: els òrgans judicials civils en primera instància, i en l'àmbit penal són els encarregats de la instrucció i de la investigació del delicte. En alguns partits judicials, n'hi ha més d'un i els van enumerant successivament. En el cas dels jutjats de violència sobre la dona té atribucions tant civils com penals en el terminis establerts en la llei orgànica del 28 de desembre de 2004.

■ Jutjats mercantils: no provincial. S’ha de jutjar a Lleida i no a Balaguer.

■ Audiències provincials (AP) en cada província: aquestes no estan dividides en sales, sinó que s'anomenen seccions. Normalment, dins de les AP trobarem el tribunal del jurat.

■ Tribunal Superior de Justícia: existeix en cada comunitat autònoma i té tres sales: social, civil-penal (mixta), contenciós-administratiu. Normalment el Tribunal té la seva seu a la capital de la CA, encara que hi ha excepcions.

  • Òrgans judicials penals : s'encarreguen d'instruir, investigar, no poden jutjar sentències en el cas que sigui jutjat d'instrucció.

■ Jutjat de pau

■ Jutjats d'instrucció, de primera instància i instrucció i jutjats de violència sobre la dona.

■ Jutjats de vigilància penitenciària, jutjats penals i jutjat de menors

■ Tribunal del Jurat en l'Audiència Provincial

■ Audiència Provincial. Sobre TSJ te competència en matèria penal. Art. 30 ss LOPJ

■ Audiència Nacional. Delictes art. 65 LOPJ

■ Sala penal del TS

  • Els delictes sancionats amb més de 5 anys de privació de llibertat i penes privatives d'altres drets amb més de 10 anys (arts. 14, 846.3 i 847 LECrim)
  • Jutjat de instrucció/JVD (instrucció). Serveix per buscar proves, dades, fets. Sense aquesta fase, la majoria de delictes quedarien impunes.
  • (^) Audiència provincial (enjudiciament) la seva sentencia pot ser impugnada pel recurs d’apel·lació.
  • TSJ (apel·lació)
  • TS Sala Segona (cassació)
  • Els delictes sancionats fins a 5 anys de privació de la llibertat , multa i penes privatives d'altres drets fins 10 anys (arts. 14, 790 i 847 LECrim)
  • Jutjat d'instrucció/JVD (instrucció)
  • Jutjat Penal (enjudiciament)
  • (^) Audiència provincial (apel·lació)
  • Sala Segona del TS (cassació)
  • Els delictes de competència del Tribunal del Jurat, es un tribunal especial (art. 1 LOTJ i 846 bis a i 847 LECrim) la seva competència s’atribueix a un llistat de delictes. Art. 125 CE, norma democràtica que ens permet als ciutadans participar en la funció pública.
  • Jutjat d'instrucció/JVD (instrucció)
  • Tribunal Jurat (AP) enjudiciament
  • (^) TSJ Sala Civil i Penal (apel·lació)
  • TS Sala Segona (cassació)