¡Descarga Processament, tema 6 y más Apuntes en PDF de Derecho Privado Internacional solo en Docsity!
T.6: MARCS TEÒRICS EN L’ESTUDI DEL LLENGUATGE
1. EL LLENGUATGE VIST DES DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA:
Definicions de llenguatge:
- Sapir (1921): “El llenguatge és un dispositiu exclusivament humà, no instintiu, per a comunicar idees, emocions i desitjos mitjançant un sistema de símbols produïts deliberadament. Aquests símbols són principalment acústics i es produeixen mitjançant els denominats ‘òrgans del llenguatge’”
- Chomsky (1966): “El llenguatge humà no està sota control dels estímuls externs^1 i no serveix a una mera funció comunicativa^2 , sinó que és un instrument que s’utilitza per a expressar lliurement els nostres pensaments i per donar una resposta apropiada a noves situacions^3 ” (^1) : Símbols produïts deliberadament. (^2) : sinó també per representar el món. (^3) : el llenguatge és molt adaptatiu. Per ex, la comunicació de les abelles no canvia si varia la situació (ex: si les flors están més amunt o més avall). (extret de Belinchón, Rivière, i Igoa, 1992) Por lenguaje se entiende un sistema de códigos con la ayuda de los cuales se designan los objetos del mundo exterior, sus acciones, cualidades y relaciones entre los mismos (A. R. Luria, 1977). El lenguaje es un hábito manipulatorio (J. B. Watson, 1924) saber manipular la gola. El lenguaje es un sistema de comunicación biológico especializado en la transmisión de información significativa inter e intraindividualmente, a través de signos lingüísticos (A. Paivio e I. Begg, 1981). Se habla de lenguaje siempre que hay una pluralidad de signos de la misma naturaleza cuya función primaria es la comunicación entre organismos (J. Hierro, 1986). El lenguaje es un subconjunto de procesos en el conjunto de procedimientos disponibles para algunos organismos - por ejemplo, los
humanos- en su intento de adaptación a su entorno psíquico y social (J. Santacruz, 1987). Sistema de señales que utilizan los humanos cuando se expresan y se entienden en una lengua en tres posibles modalidades: auditivo-oral, visual-gráfica, visual-gestual ( J.A. García Albea , 1993). Estructura mental que nos capacita para expresarnos y entendernos a través de nuestro idioma ( J.A. García Albea , 1993). El llenguatge és un conjunt que inclou aspectes de la comunicació i de la representació mental. Funcions del llenguatge:
- Funció d’evocació de la realitat: Representació del món exterior. Vehicle per a les representacions internes: ens serveix per pensar.
- Funció de comunicació: Subfunció descriptiva (declarativa) descriure l’entorn (avui fa sol). Subfunció conativa (instrumental o regulativa) Demandes d’acció per a que l’altra persona faci alguna cosa. Demandes d’informació preguntes. Demandes de confirmació. Subfunció performativa actes il·locutius performatius (declaratius). Subfunció afiliativa i de solidaritat salutacions, etc. Subfunció de Metallenguatge el llenguatge ens permet parlar de llenguatge.
Marcs teòrics: Formalisme: El llenguatge és un SISTEMA FORMAL def. Exemple: Un llenguatge és un conjunt finit o infinit d'oracions, cadascuna d'aquestes de longitud finita o construïda a partir d'un conjunt finit d'elements. Noam Chomsky (1957). Objecte d’estudi del formalisme: la sintaxi Descriure quins paràmetres són importants i quines regles governen el seu funcionament. Les regles determinen quins sistemes de comunicació són llenguatge i quins no. Discontinuïtat evolutiva /“paradoxa de la continuïtat”: El llenguatge és fruit d’una mutació genètica Caràcter innat del llenguatge (LAD) La ment humana ha evolucionat gràcies a l’aparició del llenguatge Funcionalisme: El llenguatge és un sistema COMUNICATIU: Interacció amb l’entorn físic i cultural. Interacció de les capacitats cognitives en el desenvolupament de l’infant. Objecte d’estudi: el significat: es genera dinàmicament mitjançant l’ús del llenguatge. Importància de l’element referencial en la comunicació. Continuïtat evolutiva: El llenguatge va evolucionar filogenèticament (evolució de l’espècie) per afavorir la comunicació, i s’aprèn ontogenèticament (evolució de l’individu) per afavorir la comunicació (Tomasello, 1998). La diferència amb altres sistemes de comunicació animals és Quantitativa. El llenguatge és complex perquè la ment humana ho és. Primer evoluciona la ment i després el llenguatge.
2. EL LLENGUATGE, UNA CAPACITAT DE DOMINI ESPECÍFIC?:
Capacitat de domini específic = arquitectura modular de la nostra ment. El llenguatge com una capacitat de domini específic: Cada capacitat cognitiva és un mòdul específic diferent i independent. Un d’aquests mòduls és el del llenguatge. Propietats dels sistemes modulars :
- Especificitat de domini: Cada mòdul s’encarrega d’un tipus d’informació.
- Encapsulament informatiu:
Al Pidgin li afegeixen gramàtica i la converteixen en una llengua es converteix en la llengua nativa d’una comunitat (Nativització: passar d’una llengua Pidgin a una llengua criolla). o NOTA: explicació des del punt de vista formalista els nens necessiten gramàtica i la posen si no hi és. Un Pidgin no arriba sempre a ser una llengua criolla pot morir abans d’arribar a la fase de criollització. Llengua de signes a Nicaragua: Els nens han creat una llengua (de signes) a partir d’un Pidgin com a input (li van afegir gramàtica i van crear una llengua). Què ens ensenya aquest fenomen de la llengua de signes a Nicaragua? Com el podem explicar?
1. La creació del llenguatge: contextualització Formalisme, innatisme LAD: Els infants estan preparats pel llenguatge i porten la gramàtica incorporada. Això només passa en nens (fins als 7-8a: període crític). Funcionalisme, interaccionisme: Tenim un sistema de suport per a l’adquisició del llenguatge LASS El que necessiten els nens (sords, en aquest cas) és comunicar-se. Els altres sistemes cognitius es desenvolupen i ajuden al llenguatge. La gramàtica no la portem de sèrie apareix pel contacte amb altres nens. L’important és la interacció. 2. Dobles dissociacions entre el llenguatge i cognició durant el desenvolupament: Dissociació: si tens desenvolupat el llenguatge, però no la cognició (o a l’inrevés). Els formalistes posen exemples de trastorns per explicar la especificitat de domini del llenguatge: per explicar que llenguatge no té relació amb la resta de capacitats cognitives: Síndrome de Savant: ex. Un home que parla 20 idiomes, però no sap cordar-se les sabates. Afàsies. a) Síndrome de Williams: ex: nens que tenen un coeficient intel·lectual de 50% (desenvolupament cognitiu baix) però el seu llenguatge està molt desenvolupat. b) Trastorn específic del llenguatge: tenen un desenvolupament cognitiu normal però un desenvolupament del llenguatge deficient.
a) Síndrome de Williams: Dues hipòtesis dels dos marcs teòrics: Formalistes: El síndrome de Williams aporta proves empíriques per la independència i modularitat dels aspectes computacionals del llenguatge. Funcionalistes: Els afectats del síndrome de Williams mostren una adquisició atípica del llenguatge, amb produccions heterogènies (no hi ha homogeneïtat). Conclusions: Si el domini de la morfosintaxi fos una característica definitòria del síndrome de Williams, s’hauria de trobar de manera comparable en diferents llengües i persones. En canvi, es troba: Variabilitat intraindividual respecte l’ús de les estructures morfosintàctiques específiques. Variabilitat interindividual dins d’una mateixa llengua. Variabilitat entre llengües (ex. Els francesos tenen igual o millor nivell que els grups control, però els italians i anglesos tenen pitjor nivell que els grup control). Conclusions: Molta variabilitat en la part de la morfosintaxi. Molta homogeneïtat en les relacions socials (les persones que pateixen síndrome de Williams són molt sociables, tenen molta necessitat de relacions socials). Produeixen molts errors espacials. El tret més definitori del llenguatge de nens i adolescents amb SW és l’ús del llenguatge amb objectius socials és la seva millor eina per al contacte social. b) Trastorn específic del llenguatge (TEL): Nens amb trastorn del llenguatge sense tenir: Discapacitat intel·lectual. Trastorn auditiu. Dèficits neurològics.
les diferents llengües utilitzen sistemes de representació semàntica que no són informacionalment equivalents. algunes llengües afavoreixen un tipus de cognició més que d’altres (el processament d’un tipus determinat d’informació més que d’un altre) ex. El xinès afavoreix l’adquisició dels nombres o dels conceptes com “desenes”, etc. per la manera en què es diuen els nombres (en comptes de dir 36, diuen 3 vegades 10, 6). b) Categories lèxiques: Color: Experiment 1: En l’idioma Dani no hi ha diferents paraules per designar els diferents colors. Només tenen dues paraules (per colors foscos i per colors clars). Versió determinista: no distingirien el color blau fosc del negre. Però els resultats indiquen el contrari. Per tant, el fet de no tenir denominació del color en sí, no dificulta la percepció (poden distingir els colors igualment). Conclusió: el tipus de llenguatge no determina la capacitat per percebre el color.
Experiment 2: A l’idioma Tarahumara, blau i verd són la mateixa paraula, Siyóname. Conclusió de la primera part i la segona de l’experiment: distingien els dos colors, encara que no tinguessin la paraula en el seu idioma. Al principi les seves respostes eren a l’atzar, però quan els van entrenar en que aquests colors s’anomenaven diferent (en altres idiomes), van respondre correctament. Conclusions: Malgrat el llenguatge afecta a la percepció del color quan és rellevant per a la tasca, no l’afecta quan és irrellevant.
Conclusions: Els parlants de llengües asiàtiques comprenen millor el valor numèric com a resultat de la manera amb la qual les seves llengües representen els nombres. *relativisme lingüístic. c) Categories gramaticals: (si el fet de tenir unes estructures gramaticals específiques ens condiciona). Llengua i estalvi: Els parlants de llengües que tenen formes estructurals de marcar el futur (temps verbals) mostren menys conductes estalviadores que els parlants de llengües que marquen menys el futur (Keith Chen). Forma i color: Carroll i Casagrande (1958)
A la llengua navajo, si parles de sostenir un objecte, has d’especificar com és l’objecte (el verb no és el mateix si agafo una cosa corda o un pal). Resultats: Nens amb llengua dominant navajo: més tendència a aparellar els objectes per la forma (material, textura). Però més endavant es va replicar l’experiment amb nens monolingües d'anglès de Boston. També van mostrar més tendència a agrupar els objectes per la forma i no pel color, com pensaven els investigadors. Per tant, les conclusions d'aquest estudi no són clares. Raonament contrafàctic: Bloom (1981) Capacitat de raonar sobre uns fets que sabem que no es corresponen amb la realitat, en parlants d'anglès i de xinès. Anglès mode subjuntiu ens permet parlar de fets que no han passat: Si el Joan fos el profesor de la Sara,la Sara ho faria millor a l’escola Xinès No hi ha una forma lingüística específica per fer raonaments contrafàctics: Ell no és el profesor de la Sara. Si ell ho és, llavors la Sara ho farà millor a l’escola Hipòtesi: Si la llengua influeix en el pensament, els xinesos haurien de mostrar dificultats per expressar raonaments contrafàctics, però al final no va ser així. Conclusions relació entre llenguatge i pensament: No sabem si es pot parlar de modularitat (que llengua i pensament vagin per separat). Indicis que afavoreixen la idea de la separació entre llenguatge i pensament: Llenguatge: Estructura sintàctica que no es correspon sempre amb el pensament. Frases gramaticalment correctes i conceptualment incorrectes, i viceversa. Formes de pensament complex no lingüístic (afàsics, sords que no han adquirit llenguatge, infants prelingüístics...). En l’entorn social i cultural, llenguatge i cognició interactuen i s’influeixen mútuament.
KANZI (ximpanzé): Als 36 mesos havia après unes 50 paraules i unes 800 combinacions. Es mostra sensible a l’ordre de les paraules: comprensió sintàctica. Entén bé els verbs El 80% dels seus enunciats són espontanis Les preguntes sobre el llenguatge humà que aprenen els primats: o Té les mateixes característiques (trets) que el llenguatge que fem servir nosaltres? o El fan servir per les mateixes funcions? o El seu aprenentatge té les mateixes característiques que el dels nadons?: No, perquè no hi ha explosió lèxica com en el cas dels humans (és deguda a la mielinització neuronal i això no es produeix en primats).
