¡Descarga Processament y más Apuntes en PDF de Derecho Privado Internacional solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ
Pragmàtica -Situació comunicativa en la que ens trobem. -Hi ha d’haver un coneixement (context compartit)
Percepció del llenguatge: de la parla al discurs Parla: Vibracions de l’aire discurs
Processos acústico- fonètics: fonema (= primera unitat de representació lingüística que necessitem per entendre la parla.
Decodificació fonològica: síl·laba, morfema, ... Forma (què formen les síl·labes): fonologia, ortografia....
Accés al lèxic: reconèixer les paraules i saber què signifiquen -Entrades lèxiques: què tenim associat a una paraula?
-Significat -Rol sintàctic -Morfologia
Situació comunicativa: en funció de la situació una frase pot dir una cosa o una altre. Hem de fer una interpretació pragmàtica de la frase.
Integració del discurs -Prosòdia: entonació del discurs
Producció del llenguatge
Procés invers; partim del nostre discurs (intenció comunicativa) per generar parla.
Fonema: unitat bàsica /mínima de significat Al·lòfon: diferents maneres en les que un fonema pot sonar
Casa/ cara/ capa/ canya
ÍNDEX
PERCEPCIÓ DE LA PARLA
- El senyal de parla: 1.1. El fonema com unitat 1.2. Característiques de la parla:
1.2.1. Variabilitat (absència d’invariància) 1.2.2. Problema de la linealitat (problema de la segmentació)
- Estadis en la percepció de la parla
- Aspectes perceptius de baix nivell: categorització
- Aspectes perceptius prelèxics: segmentació
- Intermodalitat i percepció de la parla
1. EL SENYAL DE PARLA
1.1.El fonema com unitat
Definicions: -Unitat mínima de significat (fonema vs. al·lòfon) -Conjunt de trets distintius que es donen simultàniament
Descripcions: -Segons l’articulació (alfabet fonètic) -Segons els trets distintius
1.2.Característiques de la parla
1.2.1.Variabilitat (absència d’invariància)
Variabilitat: permet reconèixer la parla malgrat les circumstàncies no siguin idònies.
Fonts de variació:
- Individuals : característiques anatòmiques de les cavitats subglòtiques, la laringe i el tracte vocal (edat, sexe, estat psicològic...).
- Relacionades amb el propi procés de la producció de la parla : velocitat de locució, el timbre de la veu (voice quality), el mode de fonació i els hàbits articulatoris.
- Factors contextuals : l’entorn fonètic immediat, l’accentuació, la posició d’un so en la síl·laba, la paraula i l’enunciat.
- Factors sociolingüístics i culturals.
1.2.2.Problema de la linealitat (problema de la segmentació)
Es pot arribar a articular 10 fonemes per segon fenomen de COARTICULACIÓ : dificultat per a distingir quan acaba un fonema i quan comença l’altre. Senyal continuo amb poques característiques per identificar la separació entre fonemes i paraules. No fem espais entre paraules: coarticulem, anticipem la vocal que ve després
2. ESTADIS EN LA PERCEPCIÓ DE LA PARLA
- Estadi auditiu - anàlisi de l’entrada física. Proporciona els trets acústics del senyal. Entra el so i el comencem a analitzar
- El nen tota l’estona sent el mateix estímul fins que es produeix una fase d’habituació (l’infant s’habitua a l’estímul).
- Quan l’estímul/ fonema varia, es produeix la fase de deshabituació ja que el nen nota el canvi.
*Sabem que el nen nota el canvi gràcies al seu augment en quant a la succió; quan no nota cap canvi la succió cada vegada és més lenta (habituació) però quan nota que hi ha un canvi, la succió augmenta de cop (deshabituació).
Categorització fonètica en infants
EXPERIMENT D’EIMAS, 1971 sobre percepció categòrica en nadons d’un mes
Presentar parelles d’estímuls amb un canvi de categoria i que els nadons notessin la diferencia (categorització de l’espai fonètic diferent en diferents idiomes. Exemple: sheep/ ship (no són al·lòfons (=diferents maneres en que pot sonar un mateix fonema, sinó fonemes diferents)
Nadons i categorització
-La pèrdua de l’adaptabilitat universal: quan deixem de ser “oients universals”? -Cada llengua té la seva pròpia categorització -Categorització fonètica: no depèn de la genètica. La llengua que el nen aprèn és aquella en la que el nen està exposat. -Els nens d’entre 0 i 1 any perceben tots els tipus de contrastos fonètics. Els nens no tenen cap dificultat per distingir els canvis de fonemes en llengües desconegudes, en comptes els adults si. -Entre els 10 mesos i l’any Aprenentatge de les categories fonètiques de la pròpia llengua: pèrdua de l’adaptabilitat universal. Ja no es perceben els contrastos d’altres llengües ja que s’assimilen els de la pròpia llengua, que són els que interessen.
JANE WERKER
Discriminació de sons en nadons
Li posen /ba/ i després de canviar el fonema surt el nino i el nen es gira. La segona vegada en nen ja s’anticipa i es gira després de sentir el fonema /pa/ i abans de que el nino s’il·lumini.
PATRÍCIA KUHL
Què afavoreix l’aprenentatge de les categories fonètiques?
Com es produeix l’aprenentatge (què determina que els nens sintonitzin unes determinades categories) i què cal perquè els nens ho aprenguin?
-Passen una pel·lícula en japonès però això no farà que el nen aprengui a utilitzar aquest idioma cal una persona que interactuï amb el nen i hi parli al seu davant; sinó no hi ha aprenentatge. -Representació fonètica: durant el primer any; després ja no son capaços de discriminar els element fonètics.
4. ASPECTES PERCEPTIUS PRELÈXICS: SEGMENTACIÓ
Resolució del problema de linealitat (estadi fonològic). Quins indicadors es fan servir en llengües sil·làbiques?
Hipòtesi: la unitat de segmentació de la paraula no es la fonema, sinó la síl·laba (a partir de la segmentació per síl·labes es pot realitzar la segmentació per paraules)
Les estratègies que fa servir cada llengua per segmentar dependrà de l’estructura rítmica que té aquella llengua.
(Quan escoltem una llengua per primera vegada, no ho sabem segmentar).
EXPERIMENT DE MEHLER, DOMMERGUES, FRAUENFELDER, SEGUÍ
En francès
Si la síl·laba té relació amb la segmentació de la paraula, el temps d’identificació serà menor.
-PA /PAL (PA-LAIS/ PAL-MIER)
Resolució del problema de la linealitat (estadi fonològic). Quins indicadors es fan servir en llengües NO sil·làbiques?
EXPERIMENT DE CUTLER, MEHLER, NORRIS Y SEGUÍ (1981)
En anglès
- Models clàssics d’accés al lèxic
- Model de reconeixement visual de paraules: Model de Doble Ruta
- Model global de processament de paraules
- Models de lèxic bilingüe
Diapositiva 2: “model cascada” tots els processos es donen alhora, en paral·lel i successivament.
1. El lèxic mental
El lèxic mental és:
- El magatzem de tot el nostre coneixement sobre les paraules
- El conjunt de representacions mentals sobre les paraules.
3. Informació associada
Informació sobre la FORMA de les paraules:
•fonològica •ortogràfica •....
Com sonen, com s’escriuen, com es “signa” (en llengua de signes) (per a tots els idiomes) permet localitzar de quina representació es tracta.
Informació sobre el CONTINGUT de les paraules:
•morfològica •sintàctica •semàntica
Permet interpretar/ entendre la paraula
EX : estudis amb imatges PET (Tomografia per Emissió de Positrons) on es veu l’activació de diferents àrees del cervell en:
-Tasca de judici de similitud semàntica entre paraules (dalt): activació hemisferi esquerre. -Tasca de judici de similitud sil·làbica (baix): activació de tots dos hemisferis.
Informacions sobre forma i contingut desplaçades; no ocupen el mateix lloc en el cervell
EX : Pulvermüller: estudi de les zones que s’activen en el cervell en la representació de verbs (activació de la zona implicada en el moviment) i de noms (activació de la zona occipital, on hi ha les àrees d’associació visual)
Paraules amb diferents tipus de contingut: emmagatzemades en diferents zones del cervell Si hi ha una lesió, segons en quina zona sigui quedaran afectades unes paraules determinades o unes altres.
Reconeixement de paraules = accés al lèxic?
Accés al lèxic: accés a la informació de les entrades lèxiques. Reconeixement de paraules: quan una paraula s’ha reconegut sense cap ambigüitat.
És possible accedir a informació lèxica ABANS del reconeixement de paraules? teories
a. NO s’accedeix a la informació lèxica fins que no s’ha reconegut la paraula
b. Es va recuperant informació que després es descarta: en el moment en que es comença a escoltar una paraula, s‘activaran diferents significats
Efectes de superioritat de la paraula Localitzar una lletra en una paraula que té sentit, és molt més fàcil que localitzar-la en un grup de lletres que no tingui sentit.
5.Variables que intervenen en l’accés al Lèxic
Variables relacionades amb la freqüència (de menys a més concretes):
1. Freqüència : nombre de vegades que una paraula determinada apareix en una llengua.
Tasca de decisió lèxica: decidir si la paraula que apareix en pantalla és una paraula o no mesura el temps de reacció i percentatge d’errors. -Paraules mes freqüents: temps de reacció menor -Poc clara: no se saps si és o no una paraula, paraules emmascarades
2. Familiaritat Entorns/ experiència a nivell de coneixement que tenim de la llengua. 3. Edat d’adquisició Edat/ moment en que vam aprendre la paraula. Estudi normatiu: quan no tenim informació de com es comporta una variable en la població, es fa un estudi amb molta gent per veure com es comporta. Exemple: tasca de categorització de paraules segons si es pensa que la hem après abans o despès de 3 anys. Es reconeixen més ràpid aquelles paraules que es mantenen en la nostra vida. 4. Freqüència acumulativa -Paraules en les que estic més en contacte. -Ens explicaria els efectes de la freqüència de forma més acurada -És una variable impossible ja que no es poden mesurar les vegades que cada persona ha sentit una paraula. -No es pot calcular -Les que més es repeteixen per a cada individu
Variables relacionades amb el significat
1. Imaginabilitat
Com tenim organitzada la informació sobre les paraules. Fitxer principal o lèxic mental (emmagatzemades en aquest lloc): -Codi d’accés visual (ortogràfic): com s’escriu -Accés fonològic: quan s’escolta la paraula -Sintactico-semàntica (jo ja sé la paraula): a partir de la informació que es té d’un concepte, es podrà fer la recerca de la paraula.
Prestatge de biblioteca: nosaltres (logopedes) utilitzarem més un llibre sobre educació que de lleis. El llibre d’educació estarà en un prestatge baix perquè l’utilitzarem molt) i serà mes difícil agafar, en comptes el llibre de lleis estarà en un prestatge més alt i, per tant, serà mñes difícil d’agafar ja que l’utilitzem poc.
No controla ni explica la variable de veïnatge L’ordre nomé és per freqüència
-Reconeixement de forma (de més a menys freqüència) busquem la resta de la informació. -Què passa si tenim una pseudoparaula (no és una paraula) efecte de la lexicalitat: si la tenim la paraula en el lèxic, anem més ràpid que si no la tenim; costa més saber si no és una paraula ja que hem de buscar tota la llesta de paraules emmagatzemades.
Característiques d’aquest model: -Efectes de freqüència -Compara l’entrada d’informació amb l’entrada que està emmagatzemada d’un en un.
MODEL DE LOGOGÈN (MORTON, 1969)
Logògens: conté totes les representacions de les paraules
1.Llistat exhaustiu : emmagatzement de totes les paraules i les seves formes que coneixem
2.Components morfològics Arrel “cas”: casa Emmagatzement de l’arrel per una banda i les derivacions per una altra.
3. Mixt
-Les més freqüents: emmagatzement individual -Les poc freqüents: emmagatzement de l’arrel
Arriba informació visual; anàlisi auditiva; sistema logogènic; comparat amb entrada lèxica que s’hi assembla i s’activa. Llavors, en el sistema cognitiu també s’activa i envia informació.
6.2.Models d’accés al lèxic: segona generació
MODEL INTERACTIU D’ACTIVACIÓ (IAM) (Rumelhart i McClelland, 1981)
Connexionista (totes les unitats connectades) o xarxa neural (funcionament de les xarxes neurals).
Cada una de les unitats, té una activació de base: exemple; la “T” té: “—“ i “|”
3.Paraules : connexions entre les paraules inhibitòries (quan se n’activa una aquesta desactiva la resta) * Veinatge: fins que no es concreta la paraula no es desactiven les altres que s’assemblen. 2.Lletres : definició i reconeixement de la lletra per activació de diferents element del primer nivell (trets) 1.Trets (característiques de les lletres): trets visuals. S’activen diferents unitats depenent de la lletra.
*Les connexions entre les paraules totes són inhibitòries.
Model de lectura en veu alta
Max Coltheart (1978) Model de Doble Ruta (lectura en veu alta)
Ruta Directa o Lèxica: Accés a la informació lèxica a través de la informació ORTOGRÀFICA.
Models de lèxic bilingüe
Model d’Associació de Paraules (Word Association model- Kirsner et al, 1984)
Hi ha una associació directe entre paraules. Relació amb la paraula “gat” i “gato” i amb
el concepte de gat.
Model de Mediació pel concepte (Concept Mediation Model- Potter et al., 1984)
Les paraules nomes es relacionen pel seu significat, no hi ha relació entre “gat” i “gato”
però els dos tenen el mateix concepte.
