¡Descarga Sensación y Percepción: Teorías de la Motivación y Emociones - Prof. Gimeno y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
temari
o Sensació i percepció. Definició, trets bàsics i diferències
o Psicofísica. Metodologia perceptual
o Sentits bàsics i percepció. Especialment la visió i audició
o Percepció de patrons i reconeixement d’objectes
o Percepció d’aspectes específics profunditat, color, moviment i espai
o Definició de l’atenció. Trets essencials
o Tipus d’atenció
o Models teòrics
o Estudis sobre l’atenció selectiva, dividida i sostinguda
o Alteracions atencionals: El TDA
o Motivació
o El sentit de la motivació des de la psicologia. Definició.
o Tipus de necessitats. Classificació
o Teories biològiques: Teoria de l’instint, Teoria de l’impuls, teoria de l’activació.
o Teories cognitives: Teoria de la dissonància cognitiva, Jerarquia de necessitats de
Maslow, teoria de valència x expectativa i teoria de l’atribució. o Teories socials. Motiu d’assoliment, motiu de poder i motiu d’afiliació
o Motius primaris: set, gana, conducta sexual i son.
o Motius secundaris: l’agressió
o Definició i components de l’emoció
o Funcions de les emocions
o Models teòrics
o Classificació de les emocions. Emocions bàsiques
o Les emocions davant de la cultura i la societat.
o L’estrès i la salud
PROCESSOS II primer dia.
TEMA 1 Sensació i Percepció
- Sensació i Percepció
- Funcions de la percepció
- Psicofísica
- Les sensacions: els sentits.
- Psicologia de Gestal
- Desenvolupament perceptiu
- Transtors de la percepció.
Sensació: Informació inconscient que reb el individu. Procés de detecció sense saber encara que és. S’inicia en els organs externs dels sentits, posteriorment amb organs sensorials
interns: equilibri i moviment. Es dedica a recopilar la informació
Percepció : Es la experiencia conscient, reconeixer un objecte específic. Procès de construcció, on s’organitzen les sensacions i s’agrupen i es conformen.
Es dedica a interpretar la informació.
PROCES SENSOPERCEPTIU.
Dos etapes: Sensorial i perceptiva Etapa sensorial
1. Fase de detecció: Trobem uns estímuls ambientals:
- estímul atès
- arriba als nostres receptors
2. Fase de la trasducció (transformació d’una forma de energia a una altra)
de l’energia que sigui: a energia electroquímica
3. Fase de la descodificació
a) Processament neuronal: les neurones envien la informació, en forma d’energia bioeléctrica o electroquímica, al lloc idoni per processar.
b) Localització i experiencia sensorial primaria. Un cop arriva la informació al lloc on es farà la interpretació o lectura.
- Trets de l’observador: actitud, personalitat, estil de percepció, moment afectiu en el que està el subjecte...
- La cultura. com hem estat educats
2) Funcions que te el procés perceptiu:
- Permet el moviment: calcular distàncies, mantenir l’equilibri, coordinar moviments, desplaçar-se en l’espai.
- Permet el coneixement: ens facilita anticipar-nos en segons quina actuació, espai, temps, discriminació d’objectes i esdeveniments.
- Mantenir el nivell d’activació : combinació activació i repòs, hi ha situaciojns que ens demanen + ó – activació.
- Indicadors sobre el dolor: tant interior com físic, ens indica les amenaces que pot sofrir l’organisme.
- Activació del plaer (no tots els autors estàn d’acord): Busca la felicitat desde el seu entorn.
3) Psicofísica
Referents teòrics
definició
Conceptes bàsics: a) Estímul
b) dintell
(ENERGIA)
Ones
electromagnètiques
Estímul
FENOMEN FÍSIC
Intervé l’objecte
estimulant
Retina Nervi òptic
Seleccionen
Receptors
bastons i cons
Codificar
impulsos
nerviosos
Reb
Exitació
Transmet
FENOMEN FISIOLOGIC
Intervenen els nostres sentits
Cortex occipital color(altres..)
acte dels sentits
(percepció)
Experiència o nova
informació
Escorça cerebral:
1. Conducció de impulsoos
2. nova codificació
3. Descodificació cerebral
FENOMEN PSIQUIC
c) dintell absolut d) dintell diferencial
- Teoria de la detecció de senyals
1) Referents teòrics
Plató es va fixar en le paper de l’ànima en el procés perceptiu.
Aristòtil deia que li interesava saber la funcionalitat dels sentits, donar-li explicació al
funcionament dels sentits.
Decard , assigna l’estudi del cos, en els estudis de psicofísica. L’estudi de l’ànima ho deixa en mans
de la filosofia i més endavant en mans de la Ψ, creant així la PSICOFÍSICA.
Weber i Fechner busquen les relacions amb les propietats dels estímuls físics i les percepcions
que es generen en el individu. Seràn els pares de la psicofísica.
Wundt va ser el primer defensor de la Ψ, juntament amb Helmholtz (fisiòleg). Pares de la Ψ de
la percepció.
2) definició
2 tipus d’estudi de la percepció: 2 visions:
a) Visió psicofísica: s’estudien les relacions que hi ha entre un estímul físic, i l’experiencia
sensorial de caràcter psicològic. (no s’estudien els mecanismes neurològics)
b) Visió psicofisiológica: ciencia que pretén avaluar la sensibilitat corporal davant de certs
estímuls i valorar com variant l’estímul cambia la percepció. (conseqüencies neurològiques del procés perceptiu)
3) Conceptes bàsics:
1. Estímul: qualsevol forma d’energia a la que podem respondre.
2. dintell: Quantitat d’energia que els organismes precisen per ser estimulats.
Va ser definit per Fechner
3. dintell absolut: nivell que es necessita per rebre un estímul.
4. dintell absolut inferior : La intensitat més petita requerida en un 50% de les
vegades.
5. dintell absolut superior : La intensitat de l’estimul per sobre de la qual ja no es
perceben increments sensibles.
6. dintell diferencial: Weber el defineix. Es l’increment d’energia, necessària per
percebre alguna diferència de sensació, respecte a un estímul concret.
Galanter (1962 ) va fer un estudi per veurte quines eren les capacitats extremes dels
nostres sentits, deia:
- Hi ha diferències a l’hora de identificar els dintells.
10% errors 40% errors
40% Falsa Alarma 10% Falsa Alarma
60% rebuig 90% rebuig
Quin paper juga la sensibilitat al dolor? Un home, en una guerra, desprès de rebre un tret, sent
menys dolor, per supervivència, que un home al carrer de Barcelona.
1. Llei de Weber.
Finals del s. XIX Weber Feshnner, fa un salt per l’estudi del desenvolupament humà. Els problemes psicològics es podien investigar i experimentar:
- procuren mesurar els problemes psicològics
- mesurar els sentits, la sensibilitat dels subjecte. Pare de la psicofísica.
gust- increment d’un 20% per notar el canvi. oïda- increment d’un 0’3% per notar el canvi.
Teoria vàlida de l’estímul de intensitat intermitja però no sempre resulta vàlida per
estimulacions molt intenses o fluixes.
S = Sensació
K= constant dmp= diferència mínima perceptible o dintell diferencial
e = estímul
K = dmp/e
- Llei de Fechner. Realitza una nova teoria.
Relaciona la magnitud de l’estímul físic amb la intensitat de la reacció psicològica. La intensitat experimentada augmenta proporcionalment al logaritme de
l’estímul. S = K x log x e
No és eficaç per estímuls de lata o baixa intensitat. Va elaborar experiments per mesurar la intensitat de la resposta psicològica.
Mètodes psicofísics de gradació: -límits
-error promig o d’ajust - -estimulacions constants
- Mètodes dels límits: Mesura el dintell absolut. Màxima-mínima d’un sol estímul.
Procediment: Augmenta progressivament la intensitat d’un estímul subliminar i fins que arriba al dintell superior o supraliminar.
Escales descendents amb ascendents: 2 tipus d’errades: -l’error d’habituació ( en les series descendents, quan no percep).
-Error d’anticipació, principi oposat ( el subjecte considera que serà diferent i canvia la resposta).
- Mètode de l’error promig i l’ajust: Mesura el dintell diferencial entre 2 estímuls. Es va canviant un estímul, fins
que els subjecte és capaç de notar el canvi. Escala creixent i decreixent i desprès fa mitja amb els resultats.
- Mètode dels estímuls constants. Passades o pack d’execucions de 50 seqüències, agrupades de 10 en 10.
Eliminen el condicionament del individu a esperar-se una escala disminuint o augmentant.
Stevents Evoluciona més el sistema de mesura.
Stevens qüestiona la teoria de Fechnner de la forma logarítmica. Vol treballar amb les
sensacions que troba el subjecte.
Canvia cap a la psicofísica variable moderna.
Funcions exponencials. no es funció logarítmica.
J = Judici de la magnitud psicològica
J = K Eº
constant
3 mètodes:
- Comparació de parells: Mesurar la qualitat dels productes. Al subjecte se li
donen 2 iogurts i han de dir quin els agrada més.
- Mètode d’observació: Tots els estímuls es presenten alhora i l’experimentador
demana que siguin ordenats en base a la variable que vulgui el científic. El subjecte fa una
gradació. ( color, gust, preferencia)
- Mètode de les escales de valoració: 1 estímul, mesurar-lo del 1 al 10, en
base en la variable que sigui. Escala Liker.
la vista
- Components bàsics
- Prerequisits per una visió normal
- La llum i el color en el procès perceptiu
- fenòmen del color
- teories de la visió del color:
- teoria tricromàtica
- teoria del procès dels oposats o oponents
Humor vítreo
Fóvea
Pupila
Humor acuoso
Iris
Córnea
Retina
Esclerótica
Coroides
Punto ciego
Nervio óptico
Iris
Retina
Cuerpo ciliar
Humor acuoso
Córnea
Esclerótica
Cristalino
Cristalino
Músculo ciliar
Conjuntiva
Anatomía de los medios dióptricos del ojo humano
- Components bàsics
L’energia lumínica es mesura amb quants i fotons.
El globus ocular es de forma gairebé esfèrica. Diàmetre de 2,5 cm i uns 7 gr.
Es manté esfèrica per l’humor vitri, espècie de gelatina que manté la forma rodona. Quan no hi ha
un sistema de drenatge adequat provoca Glaucoma = el líquid pressiona i provoca afeccions.
3 components bàsics dels sistema visual.
- Ull.
- Nucli geniculat lateral. (NGL)
- Còrtex extriat. àrea receptora visual. Està a la part occipital del cervell.
el còrtex extraextriat també fa funcions de la vista. Wiesel i Hubel estudien això.
Hi ha neurones especialitzades en percebre formes ubicades de forma obliqua, altres
dedicades a la forma vertical, les que detecten la orientació de la imatge, i aquestes neurones estan en diferents zones del cervell.
Tall transversal de l’ull.
1. Escleròtica. per davant es transparent per darrera es opaca. Es una capa molt
sensible a la temperatuar, la pressió i el dolor. Te un nivell alt de terminacions nervioses. És una capa fibrosa i dura, es la capa més consistent.
2. Membrana Coroides. Vasos sanguinis i pigments foscos. Alimenten els receptors
visuals, cons i bastons. Els pigments recullen raig de llum dispersos i els recullen per no distorsionar la imatge que queda reflectida a la retina. D’aquesta membrana
surt la musculatura que manté l’ull i l’ajuda a ser flexible.
3. Grups de medis transparents o dióptrics, importants com a components de l’ull.
Còrnia: part transparent per on entra la llum, bola de vidre de forma
rodona. Te el 80% de la capacitat de l’enfoco ocular, però no te possibilitat
de forma ni moviment.
Humor Aquós. Líquid amb un 99,6% d’aigua. La tasca es alimentar a la
còrnia, mantenir-la humida reciclant-la cada 4 hores. Afecta si no a la pressió.
Humor Vitri. Substància gelatinosa amortidora. Omple la cambra del globus
ocular. àcid.
Cristal·lí. lent biconvexa
Encarregada del 20% de l’enfocament ocular. Pot modificar la forma en funció de
la distància de les imatges.
Hubel Wiesel, cervell d’un gat, troben cèl·lules amb funcions molt específiques de posició dels objectes.
CONS BASTONS
6 Milions 120 Milions
Centrals Perifèrics
Agudesa Visual Sensibilitat
Visió Del Color Visió Nocturna
A la Fòvea només trobem cons
Cada con te la informació per un color determinar.
Luz
Cono
Bastón
Célula
bipolar
Célula
amacrina
Célula ganglionar
Célula
horizontal
Representación esq. de la retina
fibres
Quines característiques s’han de tenir per tenir una visió normal.
Marge entre els objectes (canvis de lluminositat...) cèl·lules ganglionars Canvi en el temps ( canvi de brillantor o lluminositat) Energia lluminosa (durada de l’estímul lluminós)
tipus d’agudesa visual ( taula d’Snellen mesura l’agudesa a diferents distàncies, mesura l’agudesa estàtica, - identificació, - detecció ( si es absent o present); - resolució
( identifica les diferents parts d’un objecte); - localització o agudesa de Vermer ( identifica un objecte respecte a un altre, pex. el de sota que està a la dreta o a la esquerra.
Teoria tricromàtica.
Creada per Young i Helmholtz (1856)
Assumeix l’existència de tres tipus de receptors de colors primaris. ( VERMELL, BLAU I VERD)
cadascun sensible a la llum d’una part diferent de l’espectre.
Els bastons s’encarreguen de identificar la lluminositat i els cons identifiquen el color.
Problema de la teoria:
Teoria del colors oposats o dels processos dels oponents.
Treballada per Hering. Aquest parteix de la teoria de Helmholtz, dient que les neurones funcionen
per colors oposats, per activació i desactivació d’oposats.
Això explica perquè els daltònics veuen el groc, i també expliquen les postimatges.
Posteriorment aquesta teoria, estudiada per Devalois i Jacobs van arrivar a la conclusió que eren
dues teories complementaries ja que succeïen en diferents llocs
Sordesa òssia. els ossets s’encarcaren i no vibren. Sordesa nerviosa. va vinculat a les cèl·lules piloses. Sordesa de conducció. quan hi ha una lesió a l’orella externa o mitja.
Sordesa neurosensorial. lesions al nervi auditiu o al cargol. Sordesa central. lesió al cervell.
2 Teories.
1. Teoria de lloc o tonotópica
La desenvolupa Békésy. Cada part de la membrana basilar te un lloc per interpretar un tipus de vibració determinada en el cervell.
Limitacions de la teoria: funciona per freqüències altes, superior a 50 Hz.
2. Teoria de la descàrrega o freqüència.
Les ondes sonores fan que la membrana basilar vibri, les celules nervioses van a una velocitat determinada. Aquesta es una velocitat màxima de 1000 Hz/seg.
Percepció auditiva.
1. Percepció de volum
Depèn de la amplitud, la durada, sorolls de fons, trets d’escolta i freqüència.
2. localització auditiva
Identificació del so i la distància, el so viatja a diferents distàncies.
3. percepció de sons simultanis. Depèn de la diferencia en la freqüència dels dos sons
Tímpano
Sonido
Martillo
Yunque
Estribo
Canal timpánico
Canal vestibular
Conducto coclear
Ventana
oval
Fig.
Cilios
Epitelio
olfativo
bulbo olfativo
Célula olfativa
Fig.
Anatomía de los receptores olfativos
tracto olfativo
Diferencia interaural. diferencia que hi ha entre la distància d’una orella a una altra respecte a un determinat so.
l’olfacte.
Un dels sentits més primaris ,les seves neurones, les cèl·lules receptores van directament
al cervell.
Sentit químic. detecten les partícules volàtils. El nostre organisme està preparat per detectar unes 10.000 olors.
Axel i Buck. Van estudiar com estava estructurat el sistema olfactiu. ( no es sap de forma clara els mecanismes dels receptors per codificar la informació i saber
les olors. el 3% del genoma humà està relacionat amb el sistema olfactiu, o això diuen) les cèl·lules olfactives es deterioren i es tornen a regenerar cada 8 setmanes. amb l’edat es perden capacitats olfactives.
Els cilis de les cèl·lules receptores estan especialitzades a un tipus d’olor determinat. Quan arriben les cèl·lules volàtils als receptors s’envien als glomèruls que s’encarreguen de
descodificar la informació de les olors específiques. (1a fase perceptiva: memòria episòdica, relacionar olors amb moments ja viscuts)
Bulbo olfativo
Cavidad nasal
Anatomía del olfato
Els tres nervis passen pel tàlem, lòbul temporal i a l’escorça somatosensorial Tipus de papil·les:
-papil·les filiformes al centre de la llengua. No contenen botons gustatius ( el seu objectiu no es codificar els olors) si no comprimir i trencar el menjar.
-papil·les fungiformes. llises i rodones, estan a la punta i als costats principalment.
-pap. foliades. a on? -pap. caliciformes. darrera de la llengua( part posterior)
El tacte.
Un dels sentits més importants en les primeres etapes del desenvolupament.
Pressió, calor, fred, dolor, diferents sensacions.
2 tipus de tacte. Actiu: Nosaltres ens aproximem a un objecte per coneix-se’l. Passiu: un objecte toca la pell d’un subjecte.
Receptor situació Resposta Terminal nerviós lliure A prop de la base dels pels i
per tot arreu de la pell
Dolor, fred, calor
Receptors dels fol·licles pilosos A la pell coberta de pèl. Moviments dels pels Corpúscul de Meissner A les àrees sense pèl Desplaçaments súbits de la pell
Vibracions de baixa freqüència Corpúscul de Pacini A la pell amb o sense pèl
També a budells i articulacions
Desplaçaments súbits de la pell Vibracions d’alta freqüència Corpúscul de Ruffini A la pell amb o sense pèl Estibades a la pell
Calor Bulbs terminals de Kraus Àrees sense pèl.
Als genitals
Fred Altres funcions no
Botones
gustativos
Pelillos del
gusto
Poro
gustativo
Célula de
apoyo
Célula
gustativa
receptora
Fibras
nerviosas
Epitelio de la
lengua
determinades
Anatomía de la piel
Receptores de la piel
Corpúsculo de Ruffini Terminaciones libres
Corpúsculo de Meissner Corpúsculo de Paccini
Hipodermis
Calor
Tirones de piel
Dermis
Epidermis
Corpúsculo de
Ruffini
Corpúsculo de
Paccini
Pelo
Dolor
Calor
Frio
Tacto
Vibraciones
Presión
Vibraciones
LÁMINA Nº 9
Fig.
Fig.
Fig.
Fig.4 Fig.
