¡Descarga Processos migratoris y más Apuntes en PDF de Sociología Demográfica solo en Docsity!
PROCESSOS MIGRATORIS
TEMA 1
Característiques del procés en un context global: Globalització
■ (^) Augment del fluxe i stock de migrants
■ Diversificació dels llocs d’emissió i procedència i de les rutes
- Creixent nombre de països d’immigració: NORD-AMÈRICA, EUROPA OCCIDENTAL, GOLF PÈRSIC I CUBETA OCCIDENTAL DEL PACÍFIC
- Àrees d’origen que ja no estan a Europa: ÀSIA, AMÈRICA LLATINA I ÀFRICA
- Països de doble categoria (de trànsit): MARROC I TURQUIA
■ Diversificació del perfil de les persones migrants i tipus de fluxos
- Sexe, edat, procedència
- Causes:
■ Clandestines
■ Reagrupament familiar
■ Migracions residencials
■ Migracions selectives (brain-drain)
■ Migracions econòmiques
■ Resultat de conflictes: refugi, asil
Característiques del procés migratori
■ Més oferta que demandaDisminució relativa de la demanda de treballadors estrangers
■ (^) Diversitat ètnica
■ Temor a la pèrdua d’homogeneïtat, cohesió i identitatREBUIG A LA IMMIGRACIÓ
■ Diferents orientacions polítiques i religioses
- Admissió, incorporació, naturalització (duresa contra la irregularitat) EEUU, CANADÀ
- Restricció i acceptació amb reticència dels migrants, acceptació derivada dels drets PAÏSOS EUROPEUS
- Acceptació temporal (contract labor, guest workers) GOLF PÈRSIC
■ Eficàcia de les polítiques restrictives
- Eficàcia limitada: “porositat” de les fronteres però dissuadeixen
- (^) Creixement de l’economia desenvolupada al voltant de l’emigració clandestina
- Saturació dels camins per a la demanda d’asil
- Lluita contra la irregularitat
Cada cop hi ha més fluxos i intercanvis de mercaderies entre països però no de persones
MIGRANT Persona que es desplaça d’una limitació geogràfica a una altra durant un temps considerable o indefinit. Sovint s’aplica també a persones que no han migrat (persones amb pares que van ser immigrants en algun moment, o fins i tot avis). La nacionalitat, la cultura i la condició social tendeixen a marcar a algú com a migrant.
ESTRANGER Persona que té una nacionalitat diferent a la del país on resideix.
TERRITORI
■ Distància física
■ Distància social
TEMPS
■ Determinació de la durada
■ Arrelament
DIMENSIONS DE LA IMMIGRACIÓ
■ EspacialEl moviment ha de produir-se entre dos delimitacions geogràfiques significatives
■ TemporalEl desplaçament ha de ser durador, no esporàdic
■ (^) SocialEl trasllat ha de suposar un canvi significatiu d’entorn, físic i social
TIPUS DE DESPLAÇAMENTS
Des de finals de l’edat mitjana, el desenvolupament dels estats europeus i la colonització va obrir la porta de les migracions internacionals.
El segle XV marca un punt d’inflexió, els avenços tècnics permeten circumval·lar el món i tot ell queda eventualment sota el domini dels europeus.
Expansió mercantil, militar i política que va ser acompanyada d’un tràfic de persones. Població europeu desplaçada cap a la resta de continents i tràfic d’esclaus.
Migracions modernes (1850-1973)
Industrialització d’occident (1850-1945)
El món occidental amb hegemonia absoluta de l’imperi britànic va desenvolupar un procés d’industrialització i urbanització. La producció agrícola i artesanal va alliberar mà d’obra cap a les grans ciutats. Aquest “proletariat lliure” va ser fonamental en la revolució industrial.
L’emigració de treballadors europeus va ser la característica més destacada d’aquest període. Són un element clau en la constitució del mercat capitalista mundial.
■ MIGRACIONS CAP ALS EEUU, CANADÀ I AUSTRÀLIA
■ MIGRACIONS DINS D’EUROPA
■ MIGRACIONS PERMANENTS CAP A AMÈRICA DEL NORD I
AUSTRÀLIA
■ MIGRACIÓ DE TREBALLADORS D’EX-COLÒNIES CAP A EX-
METRÒPOLIS
Xarxes entre països menys desenvolupats
Moviments forçats
Les migracions contemporànies
La crisi del petroli del 1973 va significar el final del model de desenvolupament capitalista que s’havia posat en marxa des de la 2Agm. La crisi econòmica va comportar una profunda transformació en les estructures econòmiques del món.
■ Disminució dels llocs de treball a la indústria
■ Un deteriorament de les condicions laborals en llocs de treball manuals tradicionals als països industrialitzats
■ L’expansió de l’ocupació al sector serveis
■ El creixement de sectors “informals” d’indústria submergida
■ Precarietat del treball assalariat
1.Disminució de les migracions laborals a Europa Occidental, increment del reagrupament familiar i formació de minories ètniques
La crisi i l’augment de l’atur visibilitzen els treballadors estrangers, la mà d’obra comença a ser excendentària. Reapareixen els discursos xenòfobs i els partits polítics contra immigrants.
Hi ha una reducció de les migracions laborals, els treballadors del sud es queden estancats al no poder marxar al nord i hi ha un reagrupament familiar. Es visibilitzen les
6. Diversificació d’altres fluxos laborals sud-sud
A l’Àfrica Subsahariana: els receptors Costa d’Ivori, Sudàfrica, Ghana i Senegal
A Amèrica Llatina: els receptors són Argentina i Brasil
7. Moviments de refugiats i sol·licitants d’asil Sud-Nord i Est-Oest
La procedència dels refugiats és molt diversa i respon als conflictes diversos
Si des de 1951 donaven asil els països del Nord, a partir dels 80 són els països del Sud qui acullen més demandants d’asil
A EEUUDes de 1973 arriben refugiats provinents de Vietnam, Llatinoamèrica i Carib
A CANADÀ Provenen de Vietnam, Kosovo i Mèxic
A EUROPA Provenen de Yugoslàvia, Romania, Turquia, Bosnia-Her, Croàcia, Irak
**8. Incorporació dels països d’Europa de l’Est als fluxos migratoris internacionals després de la desestructuració del “bloc soviètic” i l’adveniment del sistema capitalista
- Increment dels flux de personal altament qualificat tant temporals com permanents**
■ Professionals transeünts: Executius, professionals. La major part són d’EEUU, Japó i Europa Occidental. El seu objectiu són les grans ciutats d’aquests països o països del Sud
■ Fuga de cervells del Sud: Professionals formats a països perifèrics que ocupen places a països centrals sense costos de formació i que cobreixen carències de mà d’obra qualificada autòctona
■ (^) Experts d’organismes internacionals que desenvolupen tasques de cooperació
TEMA 3. ENFOCAMENTS TEÒRICS PER A L’ESTUDI DE LES
MIGRACIONS
Lleis de Ravenstein. Precursors
■ La major part de les migracions són de distància curta
■ La migració avança pas a pas
■ Les migracions de llarga distància es produixen cap a grans centres de la indústria i del comerç
■ Les zones rurals són més proclius a la emigració
■ La dispersió en origen és inversa a la concentració del destí
■ Les dones són més proclius a la immigració
■ La majoria dels migrants són adults sols: les famílies poques vegades migren
■ Les grans ciutats creixen més pel factor de la immigració que pel creixement vegetatiu
■ Les migracions augmenten amb el desenvolupament econòmic i del transport
■ La direcció principal de la migració és de les àrees agrícoles als centres de la indústria i el comerç
■ Les principals causes de la migració són econòmiques
Teoria econòmica neoclàssica
Suposa que tot el que passa a la vida humana és el resultat de l’esforç d’un individu per maximitzar el seu benestar econòmic mitjançant l’increment de la seva renda o la reducció del cost de producció d’algun bé que produeix benestar.
Diu que la taxa de migració depèn de la diferència o la relació entre el sou en el lloc d’origen (camp) i el sou en el lloc de destinació (ciutat)
Factors d’atraccióNecessitat de força de treball, imatge projectada cap a l’exterior i salaris elevats
Factors d’expulsióDesequilibris entre la riquesa de l’emissor i la pobresa del receptor i desequilibris demogràfics
Segons aquesta teoria...
■ Les migracions sempre són de països pobres a rics
■ Els treballadors tenen coneixement perfecte dels mercats de treball
■ No existeixen barreres socials ni econòmiques a la mobilitats dels treballadors
■ Els treballadors són homogenis pel que fa a les qualificacions, habilitats i gustos
■ (^) El conjunt del sistema es mou cap a l’equilibri. L’eliminació de les diferències salarials acabarà amb les migracions
Nova economia
L’emigrant individual poques vegades actua pel seu propi compte. La decisió es pren dins d’un grup social més ampli (família), fins i tot, poden finançar els costos de la marxa a canvi de rebre una part dels futurs guanys
Oded Stark fa un anàlisi més complex en situar l’individu en un context més ampli
■ Analitza el comportament dels individus en el marc de les seves famílies
■ Pressions familiars per a l’emigració o no emigració
■ Comportaments en clau d’economia familiar
■ Desvinculació de l’economia familiar i individualització
■ Estratègies de minimització de riscos i diversificació de les fonts d’ingressos per part de les famílies
Molts migrants es decideixen a emigrar perquè altres relacionats amb ells ho han fet amb anterioritat. Per això, les xarxes tenen un efecte multiplicador.
El desenvolupament de les xarxes socials pot explicar que la immigració continuï, amb independència de les causes que van portar al desplaçament inicial, per això són els millors predictors de fluxos futurs.
Teoria dels sistemes migratoris
Els sistemes migratoris són espais per l’associació estable d’una sèrie de països receptors amb un nombre determinat de regions d’origen. Aquestes associacions es veuen reforçades per connexions i vincles de diferent naturalesa.
MODELS DE RELACIÓ ENTRE CULTURES
Les dimensions que abasta la cultura són: la tecnologia, l’organització social i la ideologia.
La cultura és:
■ AdaptativaPermet que una població sobrevisqui en el seu medi físic, clima...
■ ApresaEs transmeten valors, tècniques, símbols (religió, llengua, tradicions...)
■ ArbitràriaCada cultura té els seus propis costums o normes
ASSIMILACIONISME
Procés d’adequació de l’immigrant a la societat receptora. La societat li requereix a l’immigrant que adquireixi la cultura, costums i models de vida de la comunitat abandonant els seus propis.
■ La societat receptora és culturalment homogènia
■ Homogeneïtat com a punt de partida i final
■ Unilateralitat en el procés d’aculturació
■ Integració cultural com a integració total, deixant de banda altres desigualtats o integracions socials
■ Desaparició de prejudicis i discriminacions després de ser assimilat
EXEMPLE FRANCÈS
França implica adopció de la llengua, cultura, conformitat, respecte i pràctica dels valors republicans
Convertir l’immigrant en un francès més, no contempla que mantingui la cultura d’origen i refusa qualsevol comunitat minoritària que la considera un perill o amenaça.
El model assimilador és laic i igualitari, tot i que tendeix a desembocar en la creació de guetos i conflictes entre immigrants i autòctons. A més d’haver molta pobresa i elevats nivells d’atur
MULTICULTURALISME
Parteix del reconeixement i autenticitat de les comunitats culturals. El dret col·lectiu front l’individual. La identitat és un valor bàsic. Suposa un reconeixement del pluralisme cultural i de la diferència cultural. El multiculturalisme valora la separació de les comunitats culturalment diferenciades.
■ No hi ha valors comuns, les cultures poden no tenir res en comú entre elles
■ Per a que una cultura pogués sobreviure, no hauria d’entrar en contacte amb altres que posarien en perill la seva pròpia existència i supervivència. Això tindria conseqüències jurídiques on no es demanarien lleis comunes, sinó diferenciades amb tractaments especials per a cada grup
■ Alguns reivindiquen que els grups culturals visquin segons lleis específiques a les comunitats separats de la resta de grup ètnics o religiosos
■ Seria una societat mosaic sense res en comú
EXEMPLE BRITÀNIC
El govern gestiona les relacions entre els diferents grups ètnics. El govern posa els mitjans per a que col·lectius religiosos, ètnics i nacionals mantinguin la seva identitat
L’estat estableix un mínim de drets i obligacions per a que puguin participar en el mode de vida britànic amb l’objectiu de limitar les pràctiques discriminatòries.
És un model més tolerant que el francès, però segueix promovent l’aparició de guetos. Els indis, pakistanesos i els seus descendents es troben per sota dels britànics purs.
RAONS DE LA INADAPTACIÓ
■ Segregació econòmica
■ Aïllament urbà
■ Segregació educativa
■ Segregació laboral
■ Llei contra terroristes
INTERCULTURALISME
- Immigració a l’interior subsaharià. La presència europea va canviar la localització de l’activitat econòmica, de manera que es va anar desplaçant des de zones centrals vers a zones costaneres:
Receptors: Nigèria, Costa d’Ivori, Gabón, Sudàfrica...
Emissors: Mali, Níger, Burkina Faso, Senegal
- Guerres. La descolonització va traçar fronteres més o menys arbitràries que van fer que una ètnia quedés repartida en més d’un país convivint amb d’altres ètnies i donant peu a innombrables conflictes
- Fam, sequeres. Genera grans èxodes de població cercant menjar i refugi 2. MIGRACIONS A I DES D’AMÈRICA LLATINA
- Emigració cap a EEUU. Immigració des de Mèxic, refugiats que fugien de règims polítics o guerres, migrants econòmics altament qualificats o il·legals. BRACEROS
- Migració il·legal. És difícil quantificar-la. Es retornen persones cada any
- Refugiats. La majoria provenien de règims com Cuba o Nicaragua
- Migració altament qualificats
- Migració Carib. Tenien poques possibilitats econòmiques en països tan petits, hi havia mercats de treball oberts en països desenvolupats durant el boom de 1950 a 1973, coneixement de l’idioma i una porta oberta a l’entrada que van experimentar els països del carib als països del nord.
- Migració cap a Espanya. Els règims polítics dels països subamericans va fer que marxés molta gent a Espanya provinents d’Argentina, Bolívia, Equador, Perú, Rep, Dominicana, Paraguai i Veneçuela.
- Migració intracontinental. Veneçuela i Brasil han rebut més obrers immigrants que altres països. I Argentina del sud 3. MIGRACIONS ASIÀTIQUES
- Migracions asiàtiques cap a Europa Occidental i Amèrica
Holanda, França, GB i EEUU van experimentar grans migracions asiàtiques després del procés de colonització.
Als 80 la URSS va reclutar treballadors vietnamites
Des dels 90 s’incrementa la immigració laboral cap a Europa
Es produeix un creixement d’immigració xinesa, altament qualificats
- Migracions cap a l’Orient Mitjà per contractes laborals
Dependència de la força de treball estrangera en el cas dels països productors de petroli
Importació de mà d’obra d’INDIA, Pakistan, Filipines, Tailàndia..
Els asiàtics als països àrabs tenen condicions difícils pel que fa als drets dels treballadors i a les condicions de les dones
La immigració es dóna dins d’un estricte marc laboral
- La immigració laboral als dragons asiàtics
A finals dels 80, gran creixement econòmic del sudest asiàtic
Els treballadors estrangers fan la feina 3D dura, sucia, peligrosa
Feminització de la immigració asiàtica a mesura que augmenta la demanda de serveis (SINGAPUR)
La major part del reclutament de treballadors es fa a través d’agents d’immigració o intermediaris laborals
Necessitat de mà d’obra però dificultats per a l’assentament d’immigrants
- Migracions altament qualificades i estudiants
Mobilitat creixent de professionals, executis, tècnics i personal altament qualificat que marxa cap a altres països occidentals
TEMA 5. POLÍTIQUES MIGRATÒRIES
Estratègies per l’aplicació de la normativa d’estrangeria
Regularitzacions
Procediment extraordinari per a documentar persones que estaven dins de l’Estat Espanyol en situació irregular
Cupos o contingents i les quotes
El Ministeri de Treball estableix un contingent de treballadors estrangers no comunitaris amb l’objectiu de garantir la cobertura de les ofertes de treball no ateses pel mercat nacional de treball per a sectors i zones geogràfiques concretes.
En un principi servien per regularitzar les persones que ja estaven aquí. Des de 2001 només es pot contractar en origen
Els contractes de treball temporals i visats per buscar treball estan molt vinculats als contingents
Exempcions de visat
Sistema excepcional mitjançant el qual es podia sol·licitar permís de treball o residència sense necessitat de presentar el visat d’entrada
L’exempció de visat restava a mans del Delegat del Govern
Factors d’atracció
Catalunya és terra d’immigració des de finals del XIX i inicis del XX
- Baixa fecunditat i elevada fecunditatDÈFICIT DE POBLACIÓ
- Desenvolupament econòmic
- 1AGM Espanya neutra, favorable pel desenvolupament econòmic de Catalunya
■ Metal·lúrgia
■ Química
■ Construcció
■ Noves fonts d’energia
Factors d’expulsió
- Crisi agrària
- Vinguda productes altres terres
- Fil·loxera
- Ràpida recuperació gràcies a la demanda urbana
- Crisi minera (Múrcia i Almeria)
Territoris receptors Barcelonès, V. Occidental, V. Oriental, Maresme i Baix Llobregat (90% del creixement de la població de Catalunya) PORT D’ATRACCIÓ MÉS PODERÓS DE LA PENÍNSULA FINS 1930
Procedència: Aragó, Múrcia, Andalusia, Cast-Lleó, Cast-Manxa, Madrid...
Impacte de la immigració
- Increment de població
- Formació de noves famílies
- Increment de la natalitat
- Demanda d’habitatge i serveis urbans
- Necessitat de mà d’obra
MIGRACIÓ INTERIOR ESPANYOLA (ÈXODE RURAL). LES MIGRACIONS DEL 1959-
Context
- (^) Pla Econòmic d’Estabilització
- Plans de desenvolupament
Supressió model autàrquic i intervencionista
Apertura a les inversions internacionals i comerç mundial Configuració d’una societat industrial: mineria, maquinària, química, automoció Millora de les condicions de vida Procés d’urbanització i redistribució de la població espanyola Canvi estructura socioprofessional Societat de consum de masses
Barcelona i els seus voltants van créixer fins a la saturació i sense comptar amb les infraestructures necessàries. El balanç demogràfic de la primera meitat dels anys 60 va suposar un creixement desequilibrat amb comarques que van augmentar fins a un 50% (Baix Llobregat) i altres que van perdre més del 10% (Pallars Sobirà).
El barraquisme i la proliferació de barris mal equipats, amb habitatges precaris i dèficit de serveis fou una conseqüència
Barraquisme Barris dins la ciutat Polígons a les perifèries urbanes
Catalunya passa de 181.590 estrangers a l’any 2000 a 1.198.538 a l’any 2010 (es multiplica per 6 en 10 anys) Espanya passa de 923-897 estrangers a l’any 2000 a 5.747.734 a l’any 2010
10 PRINCIPALS NACIONALITATS A ESPANYA 1996 Marroc, GB, Alemanya, Portugal, França, Argentina
10 PRINCIPALS NACIONALITATS A ESPANYA 2015 Romania, Marroc, GB, Xina, Itàlia, Equador, Colòmbia, Bulgària, Alemanya, Bolívia (Els països llatinoamericans no estan perquè molts s’han nacionalitzat espanyols)
10 PRINCIPALS NACIONALITATS A CATALUNYA 2015 Marroc, Romania, Xina, Itàlia, Pakistan, Bolívia, Equador, França, Colòmbia, Hondures
10 PRINCIPALS NACIONALITATS A BCN 2015 Itàlia, Pakistan, Xina, Marroc, França, Bolívia, Filipines, Equador, Perú, Colòmbia
“Els últims que van arribar són els primers que marxen”, per això, ha baixat el saldo migratori. MITE FUGA DE CEREBROSMarxen els estrangers de 2a generació (van néixer aquí)
Si són estrangers, tornen a Romania, Marroc, Equador, França...o re-emigren a altres països europeus Si són espanyols marxen a Regne Unit, França, Alemanya, EEUU, Suïssa, Equador (a lo millor han nascut allà o la seva família es d’allà), Bèlgica...
PAÍS IMMIGRATORI I EMIGRATORI ALHORA
