¡Descarga Processos psicològics/ Percepció y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
BLOC 2: LA PERCEPCIÓ
TEMA 6 : DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES SENSACIÓ Vs. PERCEPCIÓ
PERCEPCIO:
- Procés psicològic pel qual entrem en contacte amb el món a la recerca d’un comportament eficaç
- Cerca d’un món objectiu, reglat i compartit. Descripció de les regles que regeixen la nostra relació amb l’entorn.
- Descriure la relació entre la ment i el món exterior. El cervell detecta i construeix información rellevant amb la finalitat de garantir la nostre supervivencia.
- ESTRUCTURA BIOLÒGICA: Esta formada oer els nostres sensors:
- 2 superficies fotosensibles planes ( retines)
- Cel.lules que disparen de manera discreta ( neurones potencials d’acció)
- Ulls en continu moviment.
- MÓN FÍSIC:
- Un món ple d’objectes tridimensionals.
- Un món continu en temps i espai.
- Un món estable ( visió nítida) És una falsa aparença de facilitat, eficacia i fiabilitat.
SENSACIÓ I PERCEPCIÓ: DEFINICIONS ESPECÍFIQUES
SENSACIÓ:
És l’estimulació dels órgans dels sentits. Implica dos prcessos:
- L’activació dels receptors sensorials.
- La transducció de l’energia.
PERCEPCIÓ: És l’organització i la interpretació de la informació sensorial en una cosa amb sentit. No només implica l’activació dels órgans sensorials sinó també del cervell. Una definició més extensa seria dir: És un conjunt de processos i activitats relacionats amb l’estimulació que arriba als sentits, pels quals obtenim información sobre el nostre entorn, accions i estats interns.
LA PERCEPCIÓ…
. És un procés construcctiu pel qual organitzem les sensacions i captem conjunts o formes que tenen sentit. . Depèn de les característiques de l’estímul i del subjecte perceptor. . És un procés d’informació-adaptació a l’ambient.
. És un procés de selecció. LA SENSACIÓ… . És una Font de coneixements del món exterior. . Són els Canals bàsics pels quals ens arriba la informació. . Permeten orientar-nos respecte al medi i respecte a un mateix/a. . La seva importancia es manifesta en les alteracions/privacions.
NIVELLS DELS PROCÉS PERCEPTIU: Els elements necessaris per a que es doni el procés perceptiu són:
- DETECCIÓ: Macroscòpic ( conducta) ACCIÓESTÍMUL AMBIENTALESTÍMUL ATÈS
- TRANSDUCCIÓ: Microscòpic ( fisiología) ESTÍMULS RECEPTORSTRANSDUCCIÓ.
- PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ: Al cervell ( cognitiva) PROCESSAMENTRECEPCIÓRECONEIXEMENT.
LES MODALITATS SENSORIALS
- VISIÓ : Bastons i cons FOTORECEPTORS
- AUDICIÓ: MECANORECEPTOR
- OLFACTE I GUST: QUIMIORECEPTORS
- TACTE: Terminacions nerviosses lliures i Corpuscle de Meissner. Tacte, pressió i vibració.
- EXTERORECEPTORS ( Sherrrington, 1906) . Sensors de molècules químiques disperses en l’aigua o l’aire QUIMIORECEPTORS: Gust i olfacte. . Sensors de la pressió mecánica exercida sobre la pell ( tacte, pressió i vibració). . Sensors de la pressió mecánica que es propaga a través de les ones sonores MECANORECEPTORS: Audició. . Sensors de la radiació electromagnética entre la que destaca la llum visible o l’aspecte cromàtic FOTORECEPTORS: Visió.
Però no nomès sentim/percebem el món exterior:
- PROPIORECEPTORS Informen sobre la posición de les articulacions, sobre el tó muscular, moviments musculars corporals, postaura del cos ( sentit cinestèsic) i de l’equilibri ( sistema vestibular).
- INTERORECEPTORS Sensacions internes, sensibilitat visceral difusa, sensacions de l’aparells digestiu ( gana, etc.).
• VISIÓ ( EXTERORECEPTOR FOTORECEPTOR)
Els òrgans sensorials tenen limitacions. Exemple: Respecte a la visió, som sensibles a longituds d’ona compresses entre 380 i 760 nm. ( 1nm = 0,0000000001 m ).
- AUDICIÓ ( EXTERORECEPTOR MECANORECEPTOR)
RELACIÓ DISTAL-PROXIMAL
Un mateix estímul proximal pot ser degut a diferents estímuls distals. Tosts els objectes que están representats en l’espai de visió d’aquests individus produiran la mateixa imatge en la reina. En l’ampli sentit, podriem dir que tots els estímuls distals corresponen al mateix estímul proximal en quan a imatge retiniana. Un mateix estímul distal pot produir múltiples estímuls proximals ( Depenen de l’angle de visió) També existeixen els perceptes bi-estables (cub) i el contrast simultani ( Ex.: Dos quadrats grissos són percebuts amb diferenta brillantor degut al contexte que els envolta.
EL PROBLEMA GLOBAL DE LA PERCEPCIÓ Com fem la correspondencia psicofísica entre la informació de l’energia física de l’estímul i l’experiencia psicológica corresponent? El cervell utilitzarà una descripció funcional per els seus propòsits, que generalment no és la descripció física dels estímuls. OBJECTE FÍSIC ( Transformació física) IMATGE FÍSICA EXTERNA EXPERIÈNCIA PSICOLÒGICA ( cervell) MÓN FÍSIC ( La realitat ) /// LA PERCEPCIÓ ( Una realitat)
Cal entendre la percepció com a tractament de la informació, no com un réflex de la realitat física. La percepció funciona com un generador d’hipòtesis. El sistema efectua moltes operacions de transformació, anàlisi, síntesi i d’activació de coneixements que són operacions de tractament de la informació.
2. TEORIES DE LA PERCEPCIÓ
- PERCEPCIÓ DIRECTA: Gestalt i Gibson
- PERCEPCIO INDIRECTA: New look
PERCEPCIÓ DIRECTA I INDIRECTA
La teoría de la percepció directa considera que la percepció és la captació directa de la información dels estímuls, sense que intervingui cap procés intern i sense interferències.
Com podem explicar una al.lucinació? Quiné s l’objecte físic de l’experiència? En l’al.lucionació no hi ha objecte físic. L’experiència és idéntica a la de la percepció real. En la percepció hi ha un objecte físic desencadenant. Si l’experiència és idéntica, en tota percepció hi ha d’haver un objecte mental intermig que actúa com a representació del món extern PERCEPCIÓ INDIRECTA: En el procés perceptiu intervenen processos interns que interpreten les dades dels sentits. No se centre només en l’estímul ( IMPUT ), ni el la resposta perceptiva ( OUTPUT ) sinó que intenta comprendre les estructures internes ( INTERMEDIARIS).
- PERCEPCIÓ DIRECTA: LA POSTURA DE GIBSON Les percepcions són riques i elaborades ja que els estímuls de l’entorn són rics en información. Tota la información que necessitem saber es toba en el mateix estímul. No necessitem records o processos de raonament.
Percebem directament el significat del patró d’estimulació ambiental en forma d’affordances (atributs dels objectes que informen sobre els seus posibles usos i funcons).
- PERCEPCIÓ DIRECTA: LA POSTURA HOLÍSTICA DE LA GESTALT Werthheimer, Koffka, Kölher. Primera meitat del s.XX . PERCEPCIÓ: Alguna cosa més que la suma d’elements que la composen. El tot té un valor superior a la suma dels elements constituits. . UN OBJECTE: És un tot organitzat. . VISIÓ NORMAL: És la detecció de grans regions amb formes i patrons ben definits. . ISOMORFISME: És la relació que existeix entre la realitat i la nostre experiencia d’aquesta.
FENÒMEN PHI: És una il.lusió òptica del nostre cervell que fa percebre el moviment continuo n hi ha una sucesió d’imatges.
- PERCEPCIÓ INDIRECTA: NEW LOOK Postura funcionalista: Percepció com a activitat adaptativa. Importància dels processos interns, motivacionals, però també admeten cert rol de factors estructurals. TRES PASSOS EN EL PROCÈS PERCEPTIU:
- FORMULACIÓ D’HIPÒTESIS
- ENTRADA D’INFORMACIÓ
- VERIFICACIÓ O REBUIG DE LA HIPÒTESIS. SUPÒSITS Mentre més forta és la hipótesis, major es la possibilitat de sorgir i guiar el procés perceptiu. Mentre més forta, menys informació cal per confirmar-la i més per a rebutjar-la.
LES IL.LUSIONS PERCEPTIVES “ La mayoría de las ilusiones no ocurren en la vida cotidiana por lo que pueden ser consideradas errores perceptivos poco importantes que nos dicen casi nada sobre la visión normal”
- Les il.lusions no són errors! Pels psicòlegs les il.lusions no són errors, són una manera d’apropar-nos a entendre com funciona el cervell. Les il.lusions mostren dreceres que el cervell a desenvolupat per sobreviure en aquest món. LA VISIÓ És una de les posibles descripcions de la realitat. Una descripció funcional que és útil per a la supervivencia que funciona. LES IL.LUSIONS VISUALS
SIMILITUD:
Agrupem en funció de la similitud, que pot ser donada per la forma, color, textura… SIMETRIA: Agrupem els objectes que mostren simetría. Per la regla de la proximitat, els centrals podrien formar unitat, però s’imposala lle de la simetría i percebem 3 parèntesis ()()(). CONTINUITAT: Percebem com a un tot els elements que van en una mateixa dirección, amb corbes o rectes suaus en comptes de canvis bruscos. TANCAMENT: Quan una corva és incompleta, la tanquem de la forma més regular posible, seguint patrons coneguts. Això explica el triàngle subjectiu de Kanizsa (Il.lusió cognitiva).
- RECONEIXEMENT VISUAL Igualació a la plantilla i al prototipus. Característiques distintives. Enfocament computacional de Marr. Integració de les característiques. Reconeixement per components de Biederman.
• LA TEORIA COMPUTACIONAL DE MARR
ETAPA: Esbozo primari CONSISTEIX EN : Descriure els canvis de la iluminació que donen lloc a contorns de les figures. POT COMPARAR-SE AMB: Un dibuix de línia en el que es representa la silueta de les figures.
ETAPA: Esbozo de dos dimensions i mitja. CONSISTEIX EN: Descripció de les superficies dels objectes, indicant l’orientació i profunditat de cada una. POT COMPARAR-SE AMB: Un dibuix amb perspectiva realitzat desde un cert punt de vista propi de l’observador.
ETAPA: Model tridimensional. CONSISTEIX EN: Descripció de la forma mitjançant parts que puguin definir-se de manera natural. POT COMPARAR-SE AMB: Conjunt de figures geomètriques amb eixos fàcilment detectables. TEORIA DE LA INTEGRACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE TREISMAN I GELADE
- DETERMINACIÓ DELS TRETS BÀSICS: Corbes, finals de línies, orientació de línies. (TIC: Fase preatencional).
- DETERMINACIÓ DE LES FRONTERES: Salients ( Pop-outs) entre àrees formades per textures diferents. (TIC: Atenció selectiva)
- DETERMINACIÓ D’ALTRES TIPUS DE FRONTERES: Mitjançant la cerca visual.
OBJECTEESTDI PREATENCIONAL ( Identificar els trets) ATENCIÓ SELECTIVA ( Combinar trets) PERCEBRE L’OBJECTECOMPARAR AMB BASE DE DADES (Memòria)RECONEIXEMENT DE L’OBJECTE.
EL RECONEIXEMENT PER COMPONENTS DE BIEDERMAN (1897) Els elements base són estructures geomètriques tridimensionals o GEONS. Els GEONS són elements volumètrics simples no accidentals com els cubs, esferes o cons. La percepció dels objectes reals s’enmagatzema al cervell mitjançant la descripció estructural de l’objecte percebut, com a GEONS i les seves interrelacions.
AGNÒSIES:
- AGNÒSIA: A-gnosis o pèrdua de coneixment. És la pèrdua de l’habilitat per a reconèixer objectes , persones, sons, formes o olors quan el sistema sensorial concret i la memoria están preservats. Normalment està associat a un traumatisme, transtorn cerebral o transtorn neurològic. ( Especialment del lòbul occipital- temporal, part de la corrent ventral.
- PROSOPAGNÒSIA: Ceguesa facial: Incapacitat per a reconèixer cares, però sí altres objectes i bona capacitat visual. Reconeix un rostre com a tal però no reconeix quí és. Poden detectar emocions en les cares (transtorn de l’atenció concient) Degut a lesió en área específica: Àrea facial fusiforme ( zona occipital del cervell).
TEMA 8: PERCEPCIÓ DEL COLOR, LA PROFUNDITAT, LA MIDA, LA DISTÀNCIA I EL MOVIMENT.
QUINA INFORMACIÓ ENS DONA LA VISIÓ?
La información que necessitem per a interactuar amb un món en constant moviment. Hi ha tres preguntes fonamentals que el cervell encarrega al sistema visual.
- Com són els objectes? Percepció del color.
- On están els objectes? Percepció de la profunditat, mida i distancia.
- Cap a on van els objectes? Percepció del moviment.
1. COM SÓN ELS OBJECTES? PERCEPCIÓ DEL COLOR
La percepció del color és la capacitat per a percebre i discriminar entre diverses llums sobre la base de la composició espectral o longitud d’ona. ( Shiffman, 1997). Varia entre les persones i cultures. És una experiencia personal i subjectiva. COMPONENTS DE LA PERCEPCIÓ DEL COLOR: FísicProcessament sensorial-corticalInterpretatiu. FUNCIONS: Té implicacions evolutives importants. Segregació i organització perceptiva.
• CLAUS FISIOLÒGIQUES U OCULOMOTRIUS
Es basen en la informació que prové de les estructures biològiques implicades en la visió: Acomodació i convergencia. ACOMODACIÓ: La imatge ha de estar enfocada en la retina. Els músculs ciliars es contrauen per a augmentar la convexitat del cristal.lí i enfocar objectes propers. Els músculs es relaxen i la convexitat disminueix per enfocar objectes llunayns. El cervell nota la tensió dels músculs ciliars i utilitza aquesta informació per a calcular la distancia a la que es troba un objecte. CONVERGÈNCIA: ( moviment dels ulls cap endins, objecte proper) La clau de convergencia requereix dels dos ulls amb camps visuals superoposats. Es refereix a l’angle que els uls han de generar per a enfocar el mateix objecte. ( més enllà dels 6 metres: ulls paral.lels) DIVERGÈNCIA: Moviment cap enfora dels ulls, objecte llunyà)
- CLAUS VISUALS Són aquelles que es relacionen amb la interpretació de la informació que arriba a la retina. Poden ser: MONOCULARS ESTÀTIQUES: Interposició, profunditat, mida, ombres. . GRADIENTS DE TEXTURA: Una superficie està més lluny mentres més densitat té. . OMBRES: L’ombra que genera un objecte ens dona información sobre la seva profunditat i forma. . INTERPOSICIÓ:Clau òbvia i una de les més fortes que utilitza el sistema visual. . MIDA RELATIVA: Les imatges retinianes d’objectes propers són majors que les d’objectes llunyans. La distancia pot ser estimada a partir de conèixer la mida absoluta de l’objecte. . PERSPECTIVA: Les línies paral.leles convergeixen ( s’ajunten) a mesura que augmenta la distancia. . PERSPECTIVA AÈREA: Allò més llunya es percep en tons blavosos. . CONTRAST I BRILLANTOR RELATIUS: La información visual que està més luny es percep més difuminada, amb menor contrast i menys brillantor.
MONOCULARS DINÀMIQUES:
. PARALEL.LATGE DE MOVIMENT: Els objectes que estan més lluny es mouen més lentament en la retina que els que estan més qprop ( tot i que la seva velocitat física és la mateixa). Els objectes propers es mouen més ràpid en la retina que els llunyans. BINOCULARS: Segons la disparitat retiniana. . ESTEREOPSIS: Es la habilitat per extreure informaió sobre profunditat a partir de la visió binocular. La información es deriva de la disparitat retiniana. Degut a que tenim els ulls separats per uns 7 cm, la imatge del món que veu cadasqun no és exactament la mateixa. La disparitat retiniana correspon a les diferències en la separació lateral dels objectes vista entre la imatge d’un ull i la de l’altre. . PERCEPCIÓ DE LA MIDA: Depèn de la forma, el context, el fons. LLEI D’EMMERT: El cervellcalcula la mida en funció de la imatge retiniana i el coneixement sobre la distancia. Per tant… “ A igual imatge retiniana, la mida percebuda augmenta amb la distància en que se situa l’objecte.”
CAP A ON VAN ELS OBJECTES? PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT
El principal objectiu del moviment es va crear una representació útil per a guiar-nos en l’entorn i relacionar-nos amb els altres organismos i objectes.
- FUNCIONS DE LA PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT: Codificació de la profinditat i estimació de les distàncies. Reconeixement i identificació dels objectes. Control de l’equilibri. Relació amb altres organismos: Detecció de presses… Estimació del temps de colisió.
FENÒMEN PHI
Il.lusió òptica del nostre cervell que fa percebre el mob¡viment continuo n hi ha una sucesió d’imatges. POST. EFECTES DEL MOVIMENT Experiència no verídica de moviment que segueix a una exposició prolongada a moviment físic.
. CONCLUSIÓ El sistema està capacitat per a codificar directament el moviment sense pasar prèviament pel comput de la distància, cosa que posibilita l’execució de certes tasques en el temps adequatper a garantir la supervivencia.
COM PERCEBEM EL MOVIMENT? Per guiar-nos en l’entorn, el sistema visual construeix la precepció del moviment global a partir de la integració de múltiples informacions locals. Segons NAKAYAMA (1985) el moviment és una dimensió fonamental de la visió, una dimensió sensorial irreductible. També existeix l’ambigüetat de les informacions locals.
