

























































Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Processos psicològics bàsics II, Profesor: Mercè Gimeno, Carrera: Psicologia, Universidad: URL
Tipo: Apuntes
1 / 65
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


























































temari
Maslow, teoria de valència x expectativa i teoria de l’atribució.
PROCESSOS II primer dia.
Sensació: Informació inconscient que reb el individu. Procés de detecció sense saber encara que és. S’inicia en els organs externs dels sentits, posteriorment amb organs sensorials interns: equilibri i moviment. Es dedica a recopilar la informació
Percepció : Es la experiencia conscient, reconeixer un objecte específic. Procès de construcció, on s’organitzen les sensacions i s’agrupen i es conformen. Es dedica a interpretar la informació.
Dos etapes: Sensorial i perceptiva Etapa sensorial
de l’energia que sigui: a energia electroquímica
a) Processament neuronal: les neurones envien la informació, en forma d’energia bioeléctrica o electroquímica, al lloc idoni per processar.
moviments, desplaçar-se en l’espai.
espai, temps, discriminació d’objectes i esdeveniments.
ens demanen + ó – activació.
pot sofrir l’organisme.
seu entorn.
1) Referents teòrics
Plató es va fixar en le paper de l’ànima en el procés perceptiu. Aristòtil deia que li interesava saber la funcionalitat dels sentits, donar-li explicació al funcionament dels sentits. Decard , assigna l’estudi del cos, en els estudis de psicofísica. L’estudi de l’ànima ho deixa en mans de la filosofia i més endavant en mans de la Ψ, creant així la PSICOFÍSICA. Weber i Fechner busquen les relacions amb les propietats dels estímuls físics i les percepcions que es generen en el individu. Seràn els pares de la psicofísica.
Wundt va ser el primer defensor de la Ψ, juntament amb Helmholtz (fisiòleg). **Pares de la Ψ de la percepció.
2 tipus d’estudi de la percepció: 2 visions:
sensorial de caràcter psicològic. (no s’estudien els mecanismes neurològics)
estímuls i valorar com variant l’estímul cambia la percepció. (conseqüencies neurològiques del procés perceptiu)
2 fases: fase sensorial i fase de decisió
Model de multiestat = diferents respostes dins un mateix estímul rebut. Encert presencia d’un estímul i el subjecte dona resposta afirmativa. Error estímul present, però el subjecte nega la seva presencia. Falsa Alarma El subjecte respon afirmativament, però l’estímul no està present. Rebuig correcte Estímul no present, el subjecte diu que no. Soroll Tots aquells estímuls presents que no formen part de l’experimentació.
Experiment: L’Alba vol demostrar que escolta bé. La Marta vol estar segura de les seves respostes.
Alba Marta 90% encerts 60% encerts 10% errors 40% errors 40% Falsa Alarma 10% Falsa Alarma 60% rebuig 90% rebuig
Quin paper juga la sensibilitat al dolor? Un home, en una guerra, desprès de rebre un tret, sent menys dolor, per supervivència, que un home al carrer de Barcelona.
Finals del s. XIX Weber Feshnner, fa un salt per l’estudi del desenvolupament humà. Els problemes psicològics es podien investigar i experimentar:
Pare de la psicofísica.
gust- increment d’un 20% per notar el canvi.
oïda- increment d’un 0’3% per notar el canvi.
Teoria vàlida de l’estímul de intensitat intermitja però no sempre resulta vàlida per estimulacions molt intenses o fluixes.
S = Sensació K= constant dmp= diferència mínima perceptible o dintell diferencial e = estímul
Realitza una nova teoria.
psicològica.
l’estímul.
psicològica. Mètodes psicofísics de gradació: -límits -error promig o d’ajust - -estimulacions constants
Mesura el dintell absolut. Màxima-mínima d’un sol estímul. Procediment: Augmenta progressivament la intensitat d’un estímul subliminar i fins que arriba al dintell superior o supraliminar. Escales descendents amb ascendents: 2 tipus d’errades: -l’error d’habituació ( en les series descendents, quan no percep). -Error d’anticipació, principi oposat ( el subjecte considera que serà diferent i canvia la resposta).
en funció del lloc on estàn en funció de l’energia que detecten els sentits.
En Funció Del Lloc:
vesticulars- no es localitza en un òrgan específic. Ens informen del que passa en el nostre voltant.
vesticular ( equilibri, pex.) informació de la situació del nostre cos sobretot
(terminacions nervioses) Impedeixen l’agressió del cos. Els nivells de detecció del dolor s’intenten trobar)
En Funció De l’Energia:
químiques. L’olfacte i el gust.
l’organisme, transformar-se en la sensació de l’equilibri, pressió, moviment, fred,calor, dolor, plaer.
la vista
Encarregada del 20% de l’enfocament ocular. Pot modificar la forma en funció de la distància de les imatges.
Cons : encarregats del detall, lluminositat i color. Bastons: llum/foscor A la fòvea s’enfoca l’objecte que al cap de 50 o 60 anys es debilita. Pigment epitelial, on hi ha el pigment que alimenta els cons i els bastons. El procés de transducció es fa en el segment dels cons i bastons exterior, intervenen també la opsina i retineno que formen la rodopsina, encarregada del procés de transducció, o sigui de passar l’energia lumínica a la energia electroquímica.
Quiasma òptic. es produeix un creuament de la informació
Pupila: espai, forat per on entra la llum. Iris: musculatura rodona i aplanada. Reguladora de l’entrada de la llum.Liris es contrau o no.
Disposició anatòmica de la retina. Cèl·lules horitzontals Bastons. controlen la llum de poca intensitat. Està connectat a moltes cèl·lules bipolars. Cons (colors) Cèl·lules amacrines. (21 tipus) identifiquen la posició de diferents objectes i envien la informació al NGL. Cèl·lules ganglionars, formen el nervi òptic.
NGL: Part del tàlam x on passen tots els nervis sensitius, - l’olfacte. Actua com a distribuïdor i lector de la informació. Les cèl·lules amacrines van a parar al NGL i es crea un mapa anomenat Somatotòpics.
Factor de magnificació cortical. Canvi del tamany de la informació de la Fòvea i la que desprès rep el cervell ( això es degut a que totes les connexions de cèl·lules necessiten més espai) complexitat del sentit visual.
Hubel Wiesel, cervell d’un gat, troben cèl·lules amb funcions molt específiques de posició dels objectes.
6 Milions 120 Milions Centrals Perifèrics Agudesa Visual Sensibilitat Visió Del Color Visió Nocturna
A la Fòvea només trobem cons Cada con te la informació per un color determinar.
Posteriorment aquesta teoria, estudiada per Devalois i Jacobs van arrivar a la conclusió que eren dues teories complementaries ja que succeïen en diferents llocs
la oïda
Trets bàsics: És un dels sentits mes sensibles, en un 0,3% es pot identificar un to diferent. Funcions a través de les ones sonores que arriben a l’organisme.
to alt to baix
acompanyen al so principal. piano o violí.
Parts de la oïda:
sonores.
El líquid mou la membrana basilar, aquesta mou les cèl·lules i els pels i ho envien a la part temporal del cervell, passant pel tàlem.
Sordesa òssia. els ossets s’encarcaren i no vibren. Sordesa nerviosa. va vinculat a les cèl·lules piloses. Sordesa de conducció. quan hi ha una lesió a l’orella externa o mitja. Sordesa neurosensorial. lesions al nervi auditiu o al cargol. Sordesa central. lesió al cervell.
2 Teories.
La desenvolupa Békésy. Cada part de la membrana basilar te un lloc per interpretar un tipus de vibració determinada en el cervell. Limitacions de la teoria: funciona per freqüències altes, superior a 50 Hz.
Les ondes sonores fan que la membrana basilar vibri, les celules nervioses van a una velocitat determinada. Aquesta es una velocitat màxima de 1000 Hz/seg.
Percepció auditiva.
Depèn de la amplitud, la durada, sorolls de fons, trets d’escolta i freqüència.
Identificació del so i la distància, el so viatja a diferents distàncies.
Depèn de la diferencia en la freqüència dels dos sons Diferencia interaural. diferencia que hi ha entre la distància d’una orella a una altra respecte a un determinat so.
l’olfacte.
Un dels sentits més primaris ,les seves neurones, les cèl·lules receptores van directament
al cervell.
les olors. el 3% del genoma humà està relacionat amb el sistema olfactiu, o això diuen)
perden capacitats olfactives.
Els cilis de les cèl·lules receptores estan especialitzades a un tipus d’olor determinat. Quan arriben les cèl·lules volàtils als receptors s’envien als glomèruls que s’encarreguen de descodificar la informació de les olors específiques. (1a fase perceptiva: memòria episòdica, relacionar olors amb moments ja viscuts)