¡Descarga Processos Psicològics Basics II y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
temari
• Sensació i Percepció
• Sensació i percepció. Definició, trets bàsics i diferències
• Psicofísica. Metodologia perceptual
• Sentits bàsics i percepció. Especialment la visió i audició
• Percepció de patrons i reconeixement d’objectes
• Percepció d’aspectes específics profunditat, color, moviment i espai
• Atenció
• Definició de l’atenció. Trets essencials
• Tipus d’atenció
• Models teòrics
• Estudis sobre l’atenció selectiva, dividida i sostinguda
• Alteracions atencionals: El TDA
• Motivació
• El sentit de la motivació des de la psicologia. Definició.
• Tipus de necessitats. Classificació
• Teories biològiques: Teoria de l’instint, Teoria de l’impuls, teoria de l’activació.
• Teories cognitives: Teoria de la dissonància cognitiva, Jerarquia de necessitats de
Maslow, teoria de valència x expectativa i teoria de l’atribució.
• Teories socials. Motiu d’assoliment, motiu de poder i motiu d’afiliació
• Motius primaris: set, gana, conducta sexual i son.
• Motius secundaris: l’agressió
• Emoció
• Definició i components de l’emoció
• Funcions de les emocions
• Models teòrics
• Classificació de les emocions. Emocions bàsiques
• Les emocions davant de la cultura i la societat.
• L’estrès i la salud
PROCESSOS II primer dia.
TEMA 1 Sensació i Percepció
1. Sensació i Percepció
2. Funcions de la percepció
3. Psicofísica
4. Les sensacions: els sentits.
5. Psicologia de Gestal
6. Desenvolupament perceptiu
7. Transtors de la percepció.
Sensació: Informació inconscient que reb el individu. Procés de detecció sense saber encara que és. S’inicia en els organs externs dels sentits, posteriorment amb organs sensorials interns: equilibri i moviment. Es dedica a recopilar la informació
Percepció : Es la experiencia conscient, reconeixer un objecte específic. Procès de construcció, on s’organitzen les sensacions i s’agrupen i es conformen. Es dedica a interpretar la informació.
PROCES SENSOPERCEPTIU.
Dos etapes: Sensorial i perceptiva Etapa sensorial
1. Fase de detecció: Trobem uns estímuls ambientals:
- estímul atès
- arriba als nostres receptors
2. Fase de la trasducció (transformació d’una forma de energia a una altra)
de l’energia que sigui: a energia electroquímica
3. Fase de la descodificació
a) Processament neuronal: les neurones envien la informació, en forma d’energia bioeléctrica o electroquímica, al lloc idoni per processar.
- Nivell d’atenció - no tothom te el mateix nivell, ni a tota hora estàs amb el mateix nivell d’atenció.
- Motivació: és personal i individual. ens fa selectius.
- Valors o interessos: Un botànic, veurà un jardí de diferent manera que un pintor, p.ex.
- Trets de l’observador: actitud, personalitat, estil de percepció, moment afectiu en el que està el subjecte...
- La cultura. com hem estat educats
2) Funcions que te el procés perceptiu:
• Permet el moviment: calcular distàncies, mantenir l’equilibri, coordinar
moviments, desplaçar-se en l’espai.
• Permet el coneixement: ens facilita anticipar-nos en segons quina actuació,
espai, temps, discriminació d’objectes i esdeveniments.
• Mantenir el nivell d’activació : combinació activació i repòs, hi ha situaciojns que
ens demanen + ó – activació.
• Indicadors sobre el dolor: tant interior com físic, ens indica les amenaces que
pot sofrir l’organisme.
• Activació del plaer (no tots els autors estàn d’acord): Busca la felicitat desde el
seu entorn.
3) Psicofísica
1) Referents teòrics
2) definició
3) Conceptes bàsics:
3).)a Estímul
3).)b dintell
3).)c dintell absolut
3).)d dintell diferencial
4) Teoria de la detecció de senyals
1) Referents teòrics
Plató es va fixar en le paper de l’ànima en el procés perceptiu. Aristòtil deia que li interesava saber la funcionalitat dels sentits, donar-li explicació al funcionament dels sentits. Decard , assigna l’estudi del cos, en els estudis de psicofísica. L’estudi de l’ànima ho deixa en mans de la filosofia i més endavant en mans de la Ψ, creant així la PSICOFÍSICA. Weber i Fechner busquen les relacions amb les propietats dels estímuls físics i les percepcions que es generen en el individu. Seràn els pares de la psicofísica.
Wundt va ser el primer defensor de la Ψ, juntament amb Helmholtz (fisiòleg). **Pares de la Ψ de la percepció.
- definició**
2 tipus d’estudi de la percepció: 2 visions:
a) Visió psicofísica: s’estudien les relacions que hi ha entre un estímul físic, i l’experiencia
sensorial de caràcter psicològic. (no s’estudien els mecanismes neurològics)
b) Visió psicofisiológica: ciencia que pretén avaluar la sensibilitat corporal davant de certs
estímuls i valorar com variant l’estímul cambia la percepció. (conseqüencies neurològiques del procés perceptiu)
2 fases: fase sensorial i fase de decisió
Model de multiestat = diferents respostes dins un mateix estímul rebut. Encert presencia d’un estímul i el subjecte dona resposta afirmativa. Error estímul present, però el subjecte nega la seva presencia. Falsa Alarma El subjecte respon afirmativament, però l’estímul no està present. Rebuig correcte Estímul no present, el subjecte diu que no. Soroll Tots aquells estímuls presents que no formen part de l’experimentació.
Experiment: L’Alba vol demostrar que escolta bé. La Marta vol estar segura de les seves respostes.
Alba Marta 90% encerts 60% encerts 10% errors 40% errors 40% Falsa Alarma 10% Falsa Alarma 60% rebuig 90% rebuig
Quin paper juga la sensibilitat al dolor? Un home, en una guerra, desprès de rebre un tret, sent menys dolor, per supervivència, que un home al carrer de Barcelona.
1. Llei de Weber.
Finals del s. XIX Weber Feshnner, fa un salt per l’estudi del desenvolupament humà. Els problemes psicològics es podien investigar i experimentar:
• procuren mesurar els problemes psicològics
• mesurar els sentits, la sensibilitat dels subjecte.
Pare de la psicofísica.
gust- increment d’un 20% per notar el canvi.
oïda- increment d’un 0’3% per notar el canvi.
Teoria vàlida de l’estímul de intensitat intermitja però no sempre resulta vàlida per estimulacions molt intenses o fluixes.
S = Sensació K= constant dmp= diferència mínima perceptible o dintell diferencial e = estímul
K = dmp/e
.1 Llei de Fechner.
Realitza una nova teoria.
• Relaciona la magnitud de l’estímul físic amb la intensitat de la reacció
psicològica.
• La intensitat experimentada augmenta proporcionalment al logaritme de
l’estímul.
• S = K x log x e
• No és eficaç per estímuls de lata o baixa intensitat.
• Va elaborar experiments per mesurar la intensitat de la resposta
psicològica. Mètodes psicofísics de gradació: -límits -error promig o d’ajust - -estimulacions constants
.1 Mètodes dels límits:
Mesura el dintell absolut. Màxima-mínima d’un sol estímul. Procediment: Augmenta progressivament la intensitat d’un estímul subliminar i fins que arriba al dintell superior o supraliminar. Escales descendents amb ascendents: 2 tipus d’errades: -l’error d’habituació ( en les series descendents, quan no percep). -Error d’anticipació, principi oposat ( el subjecte considera que serà diferent i canvia la resposta).
.2 Mètode de l’error promig i l’ajust:
en funció del lloc on estàn en funció de l’energia que detecten els sentits.
En Funció Del Lloc:
• Exteroceptors. es localitzen per tot el cos. tots els sentits excepte els sentits
vesticulars- no es localitza en un òrgan específic. Ens informen del que passa en el nostre voltant.
• Propioceptors. receptors situats las músculs, articulacions i tendons. Sistema
vesticular ( equilibri, pex.) informació de la situació del nostre cos sobretot
• Interioceptors. situats a les vísceres. Dolor al fetge, moviments intestinals.
• Dermoceptors. receptors de la pell, distingeixen la temperatura, la textura.
• Nocioceptors. situats a qualsevol part del cos. Detecten el DOLOR.
(terminacions nervioses) Impedeixen l’agressió del cos. Els nivells de detecció del dolor s’intenten trobar)
En Funció De l’Energia:
• Quimioceptors: Detecten substàncies que apareixen volàtils,solubles,
químiques. L’olfacte i el gust.
• Mecanoceptors: detecten l’energia mecànica, estimula la pell o l’interior de
l’organisme, transformar-se en la sensació de l’equilibri, pressió, moviment, fred,calor, dolor, plaer.
• Fotoceptors: capten energia radiant o lumínica. Vista
• Termoreceptors: que capten energia calórica.
la vista
.1 Components bàsics
.2 Prerequisits per una visió normal
.3 La llum i el color en el procès perceptiu
.4 fenòmen del color
.5 teories de la visió del color:
• teoria tricromàtica
• teoria del procès dels oposats o oponents
Encarregada del 20% de l’enfocament ocular. Pot modificar la forma en funció de la distància de les imatges.
.4 Retina. Conté els receptors visuals.
• Cons i bastons
• vasos sanguinis
• neurones xarxa
Cons : encarregats del detall, lluminositat i color. Bastons: llum/foscor A la fòvea s’enfoca l’objecte que al cap de 50 o 60 anys es debilita. Pigment epitelial, on hi ha el pigment que alimenta els cons i els bastons. El procés de transducció es fa en el segment dels cons i bastons exterior, intervenen també la opsina i retineno que formen la rodopsina, encarregada del procés de transducció, o sigui de passar l’energia lumínica a la energia electroquímica.
Quiasma òptic. es produeix un creuament de la informació
Pupila: espai, forat per on entra la llum. Iris: musculatura rodona i aplanada. Reguladora de l’entrada de la llum.Liris es contrau o no.
Disposició anatòmica de la retina. Cèl·lules horitzontals Bastons. controlen la llum de poca intensitat. Està connectat a moltes cèl·lules bipolars. Cons (colors) Cèl·lules amacrines. (21 tipus) identifiquen la posició de diferents objectes i envien la informació al NGL. Cèl·lules ganglionars, formen el nervi òptic.
NGL: Part del tàlam x on passen tots els nervis sensitius, - l’olfacte. Actua com a distribuïdor i lector de la informació. Les cèl·lules amacrines van a parar al NGL i es crea un mapa anomenat Somatotòpics.
Factor de magnificació cortical. Canvi del tamany de la informació de la Fòvea i la que desprès rep el cervell ( això es degut a que totes les connexions de cèl·lules necessiten més espai) complexitat del sentit visual.
Hubel Wiesel, cervell d’un gat, troben cèl·lules amb funcions molt específiques de posició dels objectes.
CONS BASTONS
6 Milions 120 Milions Centrals Perifèrics Agudesa Visual Sensibilitat Visió Del Color Visió Nocturna
A la Fòvea només trobem cons Cada con te la informació per un color determinar.
Posteriorment aquesta teoria, estudiada per Devalois i Jacobs van arrivar a la conclusió que eren dues teories complementaries ja que succeïen en diferents llocs
la oïda
Trets bàsics: És un dels sentits mes sensibles, en un 0,3% es pot identificar un to diferent. Funcions a través de les ones sonores que arriben a l’organisme.
• To : grau en que un so resulta alt o baix. Diferència entre notes altes o baixes.
• Freqüència : nombre de crestes d’ona que es produeixen en un segon.
to alt to baix
• Cicle: distància entre crestes d’ona
• Amplitud: diferència de pressió entre el pic alt i vall d’una onda.
• Timbre. Es la diferencia de qualitat d’uns sons. Depen dels sons harmònics que
acompanyen al so principal. piano o violí.
Parts de la oïda:
•..1 Externa: orella externa, pàmpol,canal auditiu, timpà, membrana elàstica.
•..2 Mitja: martell, estrep, enclusa. Els ossets vibren, amplificadors de les bandes
sonores.
•..3 Interna: finestra oval, còclea, canal vesticular.
•..4 òrgan de Corti. cèl·lules receptores on es fa la transducció. Cèl·lules amb pels.
El líquid mou la membrana basilar, aquesta mou les cèl·lules i els pels i ho envien a la part temporal del cervell, passant pel tàlem.
Sordesa òssia. els ossets s’encarcaren i no vibren. Sordesa nerviosa. va vinculat a les cèl·lules piloses. Sordesa de conducció. quan hi ha una lesió a l’orella externa o mitja. Sordesa neurosensorial. lesions al nervi auditiu o al cargol. Sordesa central. lesió al cervell.
2 Teories.
1. Teoria de lloc o tonotópica
La desenvolupa Békésy. Cada part de la membrana basilar te un lloc per interpretar un tipus de vibració determinada en el cervell. Limitacions de la teoria: funciona per freqüències altes, superior a 50 Hz.
2. Teoria de la descàrrega o freqüència.
Les ondes sonores fan que la membrana basilar vibri, les celules nervioses van a una velocitat determinada. Aquesta es una velocitat màxima de 1000 Hz/seg.
Percepció auditiva.
1. Percepció de volum
Depèn de la amplitud, la durada, sorolls de fons, trets d’escolta i freqüència.
2. localització auditiva
Identificació del so i la distància, el so viatja a diferents distàncies.
3. percepció de sons simultanis.
Depèn de la diferencia en la freqüència dels dos sons Diferencia interaural. diferencia que hi ha entre la distància d’una orella a una altra respecte a un determinat so.
l’olfacte.
Un dels sentits més primaris ,les seves neurones, les cèl·lules receptores van directament
al cervell.
• Sentit químic. detecten les partícules volàtils.
• El nostre organisme està preparat per detectar unes 10.000 olors.
• Axel i Buck. Van estudiar com estava estructurat el sistema olfactiu.
• ( no es sap de forma clara els mecanismes dels receptors per codificar la informació i saber
les olors. el 3% del genoma humà està relacionat amb el sistema olfactiu, o això diuen)
• les cèl·lules olfactives es deterioren i es tornen a regenerar cada 8 setmanes. amb l’edat es
perden capacitats olfactives.
Els cilis de les cèl·lules receptores estan especialitzades a un tipus d’olor determinat. Quan arriben les cèl·lules volàtils als receptors s’envien als glomèruls que s’encarreguen de descodificar la informació de les olors específiques. (1a fase perceptiva: memòria episòdica, relacionar olors amb moments ja viscuts)
