1.
●Ocells i llops, Josep Maria de Segarra, 1948 → Teatre
●Incerta glòria, Joan Sales, 1956 → Novel·la
●Saló de tardor, Pere Quart (Joan Oliver), 1947 → Poesia
●Nabí, Josep Carner, 1941 → Poesia
●La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda, 1962 → Novel·la
●La fam, Joan Oliver, 1937 → Teatre
●Unitats de xoc, Pere Calders, 1938 → Novel·la
●Elegies de Bierville, Carles Riba, 1942 → Poesia
Estem davant de diferents obres amb diferents autors i gèneres com: teatre, novel·la i poesia. Tot i així
totes tenen en comú que el seu darrere fons es la guerra civil i que totes ens mostren l'impacte
d’aquesta guerra mitjançant diferents gèneres anomenats anteriorment. A més ens mostra com
aquestes vivències de la guerra civil i tot el que va comportar es pot transmetre de totes aquestes
maneres diferents.
2. La poesia, a més de que el lector havia de llegir el llibre i interpretar-ho individualment,
aquestes ideas, era la forma menys censurada ja que aquesta és més complexa i com es poden
emplear recursos com les metàfores, la ironía, el sarcasme, era més fiable per expressar
qualsevol idea sobre la Guerra civil perquè era més difícil de desxifrar pels censuradors. Però
el seu públic era molt reduït i per tant la censura no s’hi entretindríen gaire a desxifrar algunes
poesies que poguessin tenir alguna idea “digna de censura”. D’altre banda, el teatre, un dels
gèneres amb més vigilància de censuradors, ja que al ser una posada en escena en directe
davant de una gran quantitat de públic, qualsevol idea contra el règim dictatorial manifestat en
l’obra arribava de forma clara i directe al públic. I finalment, la novel·la, un altre gènere
vigilat per el motiu de que aquest permet salts en el temps, parlar de la Guerra civil i totes les
seves conseqüències i a més la participació de múltiples personatges endinsant-se en cada un
d’ells d’una forma introspectiva, com per exemple, en l’obra: “La plaça del diamant” de
Mercè Rodoreda.
3. Salvador Espriu vol justificar la seva elecció del tema de l’obra Antígona. Com ens diu, va ser
per la seva rellevància del missatge principal amb el qual ell mateix fa un paral·lelisme entre
Antígona i l’Espanya de 1947: la Guerra Civil i el Franquisme. Un dels personatges com
Creont que es la personificació del Franquisme, o el símil de Franco. I finalment el perdó, la
fraternitat i la reconciliació; el fet que no hi ha vencedors i vençuts després d’una guerra.
