¡Descarga psico social y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
BLOC I L’ESTUDI PSICOSOCIAL DEL COMPORTAMENT
TEMA 2 PLURALITAT DE TEORIES ELS GRANS MARCS TEORICS
Una teoria es un conjunt integrat de principis que sintetitzen, expliquen i prediuen esdeveniments observats. Hi ha tantes teories com complex es l’ésser humà i degut a la inabarcabilitat sobre les seves diferents conductes i respostes a les situacions. Totes les teories son correctes ja que son diferents formes d’aproximació a la realitat però alhora possibiliten i limiten. Segons el pluralisme teòric i epistemològic:
La PS estudia els processos psicosocials des del punt de vista de la interacció. Segons l’enfocament que es te en compte entre la presencia de l’altre i la resposta també es poden observar aquestes teories. El context influeix. Teories dins del pluralisme horitzontal:
PSICOANALISI SOCIAL
El psicoanàlisi social es desmarca de la corrent psicoanalista popular de Freud i els seus postulats. Segons Freud:
• la societat es un simple subproducte de la biologia humana,
• la societat es repressora de l’individu
Segons la Psicoanàlisi social:
• l’individu es un producte de la societat
• la
societat pot no ser repressiva
D’aq uesta manera es pretén invertir el biologisme i l’individualisme de Freud i veure la societat com a potencialitat positiva o alliberadora. D’aquesta inversió dels postulats tradicionals i gràcies a l’antropologia cultural i el marxisme sorgeixen les teories del psicoanàlisi social que miren de basar- se en una ciència social per estudiar la interacció:
FREUDISME
Freud va desenvolupar la seva teoria social en psicologia de les masses i anàlisi del jo on s'intenta portar el psicoanàlisi als fenòmens antropològics culturals, sociològics més dels psicosocials. En l'estructura de l'aparell psíquic de Freud on va definir l'Allò, Jo i súper jo, aquest últim vindria a actuar com a model desitjable i comprèn el model social de la persona, el reflex de les normes i els valors socioculturals. La dinàmica entre aquestes tres instàncies aquesta moguda per l'energia sexual o libido. Aquesta pulsió primària desemboca en la pulsió de vida o Eros i en la pulsió de mort o Thanatos i aquestes pulsions tracten de ser reprimides pel super-jo. Els conflictes entre això, jo i super-jo generen neurosi i es protegeix d'elles mitjançant la repressió. La societat protegeix l'individu per autocontrolar seves pulsions desviant la libido cap a activitats socials però augmentant la culpa o la neurosi. Però el psicoanàlisi no explica les relacions socials o les redueix a fets no comprovats. Te una visió negativa de la relació social i intenta explicar la interacció des de l’individualisme
Carl Jung seguia la corrent de Freud en la psicologia analítica però va fer dos aportacions importants:
• Diferencia dos grans tipus caracteriològics: introvertit (l'energia es
dirigeix al mon interior) i extravertit (l’energia es dirigeix al mon exterior)
• Inconscient col·lectiu: el jo individual hereta psíquicament la cultura F 0 E 0
ARQUETIPS
Alfred Adler va reformar el concepte d’inconscient i substitueix la libido per l’afany de superació com impuls innat. Aquest impuls sorgeix del sentiment d’inferioritat inherent al nen, dèbil i insegur. Un altre sentiment es el de comunitat tant per l’ajuda als demés com l’interès per ells. L’instint de superació es basa en la comparació social i el sentiment de comunitat es refereix al vincle afectiu amb els demés.
ANTROPOLOGIA CULTURAL – TEORIES CULTURALISTES
Horney la neurosi es fruit no d’un conflicte sexual sinó social degut a la inseguretat la qual provoca angoixa. Davant l’angoixa la persona busca les relacions socials i això altera l’equilibri d eles seves relacions a tres nivells (en el neuròtic predomina un d’ells):
• Amb els demés: si dominen les relacions es genera docilitat
• Contra els demés: si les relacions son en contra es genera hostilitat
• Sense els demés: genera neurosis de soledat.
Aquesta teoria permet caracteritzar la persona no segons el domini sinó amb el predomini de les seves relacions socials amb tendències conformistes, agressives, o asocials
Erikson Es basa en la identitat del jo que consisteix en la percepció i sentiment de ser un mateix tant a imatge de si mateix com la que tenen els demés. La identitat es basa en la interacció mitjançant la superació de crisis al llarg de tota la vida que formen la persona
L'aprenentatge social. Dollard, Miller, Rotter, S'interessen per explicar l'adquisició del comportament social des del conductisme. Complementat amb la psicoanàlisi s'explica mitjançant la reducció de l'estímul i la rellevància de l'aprenentatge primerenc o socialització infantil. l'aprenentatge social depèn de quatre factors
• un impuls (drive)
• un senyal (cole)
• una resposta reductora de l'impuls
• reforç recompensant d'aquesta resposta que farà que sigui apresa i repetida
Segons aquest plantejament la personalitat esdevé un procés de formació d'hàbits apresos per reductors d'impulsos En tot això el paper de la imitació és clau, sobretot en la socialització ja que una resposta és imitada i apresa per ser socialment acceptable i recompensant. Segons Hovland l'aprenentatge instrumental es basa en l'incentiu i per tant en una conseqüència anticipada de la conducta amb valor reforçant. Bandura parla de cognició social i concep l'aprenentatge com una adquisició de coneixements mitjançant el processament cognitiu de la informació anant mes enllà del mateix, fins a la motivació i l'autorealització. La imitació és clau de l'aprenentatge social però entesa com aprenentatge proporciona coneixements, criteris d'avaluació i habilitats cognitives. Hi ha un model de reproducció, que es pot modelar o repetir segons la situació i les regles La teoria de Bandura comporta una teoria de la personalitat regida pel que s'anomena el determinisme recíproc entre la llibertat i la necessitat, que suposa que el món dels estímuls externs causa la conducta però només en la mesura que són entesos, retinguts i valorats pel subjecte.
La interacció social com intercanvi: Diverses teories assumeixen que la gent és racional i hedonista i es relaciona entre si buscant maximitzar els seus beneficis amb reforços positius rebutjant els aversius. Això permet explicar la conducta social com un intercanvi d'estímuls en aquest sentit i regit per la norma de la reciprocitat. Per a Homans la Interacció social entesa com intercanvi farà que la conducta depengui de com sigui retribuïda o el que s’obtingui amb ella. La conducta derivada de comparar els resultats es regirà per:
• justícia distributiva: com més freqüentment es recompensi més es farà la
conducta i amb un intercanvi just
• congruència d'estatus: ha d'haver una proporció entre l'estatus i els
beneficis de cadascun
Una altra teoria és la de Thibaut i Kelley basada en el valor del reforç de la interacció. Tota relació interpersonal és una interacció en termes d'interdependència perquè les accions d'un afecten a l'altre o viceversa. Aquesta teoria s'interessa pels aspectes objectius d'aquesta interdependència i el control recíproc que suposa. Prediu que una conducta serà repetida quan es recompensa, extingint-se en cas contrari. Això dependrà de dos patrons subjectius:
• nivell de comparació: un resultat serà considerat guany a partir d'un punt
que varia en cada individu en una escala de satisfacció o insatisfacció.
• nivell de comparació per alternatives: una relació social es mantindrà segons
si els resultats estan per sobre d'un punt en relació amb els resultats previstos.
Resum conductisme:
• Posa accent en aspectes funcionals: conducta / aprenentatge
• Introdueix elements cognitius
• Homo mechanicus: reacció a estímuls externs. Conducta en funció del plaer
i el dolor
• Homo oeconomicus: Intercanvi de costos i guanys psicològics i socials
SOCIOCOGNITIVISME
INTERACCIONISME SIMBOLIC
ALTRES MARCS TEORICS
MODELS D’ESSER HUMA SUBJACENT
TENDENCIES TEORIQUES ACTUALS
