Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: psicobiologia II, Profesor: Sara signo, Carrera: Psicologia, Universidad: URL
Tipo: Apuntes
1 / 70
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
No tothom percep ni construeix la realitat de la mateixa manera. Una realitat pot di- ficultar a veure la realitat, em d'ajudar a que vegi bé la realitat que es viu.
1.- Processament de la informació.
La informació es processa al sistema nerviós de manera jeràrquica. La in- formació circula en dos sentits oposats: Aferent (dels receptors perifèrics cap al sistema nerviós central). Eferent (del sistema nerviós central cap a la perifèria).
Les vies aferents recullen informació sensitiva de diferents regions del cos i les eferents transporten les ordes motores cap als òrgans efectors (músculs o glàndules).
La informació sensitiva consisteix en activitat neuronal originada per l'estimulació de les cèl·lules receptores a parts específiques del cos.
Transportada a través del sistema nerviós fins arribar al còrtex, on el processament i la integració de diferents tipus d'informació sensorial ens permet elaborar una representació del món extern, així com del nostre estat intern (percepció).
Els sentits inclouen els 5 clàssics:
Gran número de receptors sensorials específics complexitat de l'experiència sensorial. (on més en tenim: Punta dels dits).
Cada tipus de receptor respon a un tipus d'estímul.
1.3 Codificació de la informació espaial.
La distribució espaial de receptors ACTIUS i INACTIUS en l'òrgan sensorial, confi- guren la imatge neural de les característiques espacials de l'estímul.
Receptors individuals mida, contorn, textura, color, temperatura... (cada recep- tor és específic per cada informació)
La freqüència d'impulsos de les neurones sensorials transmeten informació sobre les propietats espacials i la intensitat de l'estímul.
La resolució espacial d'un sistema sensorial és proporcional al número total de re- ceptors. Exemple: puntes dels dits. Informació que rebem per les puntes dels dits és la millor per a que arribi al cervell.
1.4 Receptors sensorials.
4 grans categories de receptors:
Mecanorreceptors: tacte, pressió, moviment, vibració, oïda i equilibri. Quimioreceptors: Olfacte gust i tòxics. Ens alteren i ens donen la informa- ció. Fotoreceptors: visió. Termoreceptors: temperatura.
Les modalitats sensorials tenen sub-modalitats (gust: àcid, dolç, salat, amarg i umami).
Els receptors actuen com a filtres només responen a estímuls dins d'uns determi- nats rangs d'energia (llum, sons...).
v Distingir estímuls i localitzar-los en l'espai.
1.5 Sistemes sensorials.
Cada tipus de receptor estableix connexions amb regions del cervell implicades en el processament d'una determinada modalitat sensorial.
Sistemes sensorials neurones corticals connectades amb receptors específics. Aquests conjunts de receptors associats a regions corticals conformen els sis- temes visuals, auditius, vestibular, olfactori i gustatiu. Aquestes són les que do- nen les respostes.
Abans d'arribar a les regions corticals, les vies sensorials estableixen connexions intermèdies en nuclis (el tàlem) estacions de relleu regulen la informa- ció que arriba al còrtex. Allí li donarem nosaltres un significat, i l'enviarem a la seva regió primària.
1.6 Representació topogràfica dels receptors.
distribució de receptors perifèrics (pell, retina o còclea).
Neurones localitzades a les àrees sensorials primàries del còrtex cerebral. Si la informació arriba pel costat dret, passa al hemisferi esquerra, i passa el ma- teix, al altre costat.
1.7 Regulació de la informació sensorial. La percepció pot ser regulada de forma conscient dirigir l'atenció cap a diferents aspectes sensitius d'un mateix objecte (forma, textura, olor i color).
Podem controlar parcialment la informació sensorial que experimentem de forma conscient deixar de percebre un dolor.
Estímuls Connexions (^) Regions específiques del còrtex
Informació transportada a través dels axons
ordenats especialment segons distribució dels receptors sensorials
última etapa: contacte amb neurones corti- cals
distribuïdes formant mapes
distribució de recep- tors perifèrics (pell, retina o còclea).
Principals Mecanorreceptors:
Cèl·lules de Merkel : Transmeten la quantitat de pressió aplicada a la pell, sensibles a contorns i cantonades, distingeixen textures (lectura del Braille). Terminals de Rufini : Són sensibles a l'estirament de la pell, detecten ca- racterístiques d'objectes grans. També detecten certa temperatura. També es troben a les puntes dels dits. Corpuscles de Pacini : Detecten vibracions.
2.2.2 Propioceptors.
Són Mecanorreceptors ubicats als músculs i articulacions que informen sobre la postura i moviment de parts del cos.
Tipus:
Fusos musculars: Localitzats a dins de les fibres musculars, detecten esti- raments musculars. Òrgan tendinós de Golgi: Localitzats entre múscul i tendons, informen so- bre la intensitat de la contracció muscular. Receptors de la càpsula articular: Informació sobre la tensió a la càpsula articular.
2.2.3. Nocioceptors (receptors del dolor).
Són receptors ubicats a la pell, mucoses, músculs, articulacions i vísceres que res- ponen a estímuls perjudicials.
Aquests estímuls poden ser mecànics, tèrmics o químics.
Són necessaris per recordar-nos que tenim una ferida i hem de protegir aquesta part del teixit, s’ha de curar.
Dues grans categories segons fibres implicades:
*Analgèsia congènita: No pateixen dolor.
Aspectes psicològics del dolor:
El dolor està notablement afectat per l'aprenentatge, l'experiència, l'emoció i la cul- tura.
Els estudis psicològics sobre l'experiència del dolor també emfatitzen sobre la seva complexitat.
Melzack (1984) va proporcionar una detallada escala quantitativa que examina el llenguatge del dolor (Qüestionari del Dolor de McGill).
La definició dels pacients va permetre una diferenciació diagnòstica entre vuit sín- dromes dolorosos.
Llindar del dolor i tolerància al dolor (personal).
2.2.4. Termoreceprors.
Distingim 4 tipus de sensacions tèrmiques: fred, fresc, càlid i calent. Quan això passa a dolor és quan actuen els Nocioceptors.
Aquestes sensacions es produeixen per la diferència entre la temperatura externa (aire o objectes en contacte) i la temperatura de la pell.
L' hipotàlem està involucrat en la termoregulació.
Les sensacions tèrmiques es configuren a partir de l'acció de 6 tipus diferents de receptors que inclouen receptors de fred, calor i nociocepció.
Els receptors del fred són molt més sensibles a petits canvis de temperatura.
Els receptors de calor són menys sensibles als petits canvis.
Els humans responem abans al fred que a la calor.
teixit on recull la sensibilitat a través de receptors especialitzats o terminacions lliures.
Aquestes neurones realitzen la transducció de l'estímul en senyals elèctriques i transmeten aquestes senyals cap al SNC.
Una vegada dins de la medul·la, els axons Aferents (informació sensitiva) poden connectar amb dos tipus de neurones espinals:
La informació somatosensorial és enviada al tàlem i, des d'aquí, al còrtex cerebral a través de dues vies ascendents:
Sistema columna dorsal-lemnisc medial: Transmet informació tàctil i propioceptiva. Sistema espinotalàmic: Transmet dolor i temperatura.
3.1. Sistema columna dorsal-lemnisc medial.
Aquest sistema transmet informació tàctil i propioceptiva fins al tàlem i des d'aquí al còrtex. Aquesta funciona més ràpid gràcies a la mielina.
Columna dorsal 1ª sinapsi nuclis ubicats en el tub raquidi.
Fibres creuen el bulb raquidi i ascendeixen fins al tàlem 2ª sinapsi.
Des d'aquí es projecten als axons que estableixen la 3ª sinapsi al còrtex postcen- tral somatosensorial (lòbul parietal).
Informació provinent dels receptors peri- fèrics
gangli dorsal espinal
part posterior Medul·la espinal (^) (columna dorsal) unió en un conjunt de fibres.
3.2. Sistema espino-talàmic.
Aquesta via transmet informació relativa al dolor, la temperatura i la sensibilitat vis- ceral cap al tàlem i des d'aquí al còrtex.
La informació arriba provinent del gangli dorsal i només entrar a la medul·la, els axons estableixen la 1ª sinapsi amb neurones ubicades a la part posterior de la medul·la i des d'aquí les fibres creuen cap al costat contrari, on s'uneixen al fascicle ascendent.
La informació que arriba al cervell prové del costat contrari del cos.
3.3. Tàlem.
És un nucli subcortical que actua com a estació de relleu i modulador de la infor- mació sensorial que viatja cap al còrtex. Consta d'uns 50 subnuclis.
Alguns dels més importants:
Nucli ventral posterior: Arriba informació tàctil i propioceptiva. Nucli geniculat lateral: Arriba informació visual. Nucli geniculat medial: Arriba informació auditiva.
La informació termoalgèsia és processada a diferents nuclis talàmics en un circuit més complex.
Informació sensorial tàlem (lloc específic) àrees corticals sensitives primà- ries processades i projectades àrees d'associació.
Percepció conscient
Exemple: No recorda de que té braç dret. Quan la veu s'estranya. O no recorda la seva part dreta de la cara i no se la maquilla.
Agnòsia digital: És una agnòsia somàtica que consisteix en la incapacitat per nomenar els dits i identificar-los. Anosognòsia.: Percepció de no malaltia "falta de consciència del dèficit". Prosopagnòsia: Incapacitat per a reconèixer les cares. Sempre veuen a les persones per primera vegada. Pot ser per naixement o per alguna lesió. Exemple: Es fixen amb el cabell, però si se'l canvien l'han d'avisar.
La majoria de les nostres impressions del món i dels nostres records, es basa en la vista. No obstant, els mecanismes subjacents en la visió no són en absolut obvis. Com percebem la forma i el moviment? Com distingim els colors?
La visió no només s'utilitza per al reconeixement d'objectes, sinó també per a gui- ar els nostres moviments, i aquestes funcions separades estan guiades per almenys dues vies paral·leles que interactuen.
1. L'inici de la percepció visual
La visió té un paper fonamental en l'adaptació de molts animals, especialment en les espècies diürnes. Alguns animals nocturns tenen glòbuls oculars enormes en comparació amb la seva grandària corporal, per poder captar les petites quantitat de llum disponibles per la nit.
Alguns invertebrats necessiten tanta llum que posseeixen múltiples receptors foto- sensibles dispersos per a tot el cos, i certs amfibis tenen fotoreceptors direc- tament a l'encèfal. Exemple: reben la llum i va directament a l'encèfal.
La percepció visual de cada espècie depèn de la forma en que l'encèfal processa la informació bàsica que rep de l'ull sobre la distribució espacial de vàries lon- gituds d'ona lluminoses. Cada espècie té la seva percepció.
Diferents tipus de processament del mateix input d'informació ens permeten pren- dre decisions sobre el color, la posició, la profunditat i la forma dels estímuls visuals. El nostre cervell ho necessita.
El calze òptic està constituït per dues capes: externa i interna, entre les quals es troba l'espai retinal.
De la capa externa, s'origina l'estrat pigmentari de la retina, mentre que de la in- terna, s'origina l'estrat nerviós.
El cristal·lí es forma davant la vesícula òptica primària.
En la seva evolució, el calze òptic es tanca pel seu extrem anterior davant del cris- tal·lí, delimitant l'orifici pupil·lar. En aquest nivell, les capes internes i externes de la retina es reuneixen i donen origen a l'iris.
3. Els fotoreceptors i la transducció.
L'escleròtica , part més externa del globus ocular funció: absorbir llum que no és captada pels fotoreceptors de la retina (blanc de l'ull - donar forma i prote- gir).
La retina , que embriològicament és part del SNC està formada per tres capes, que des de l'epiteli pigmentat fins a l'interior de l'ull són:
La capa formada pels fotoreceptors és la que està situada en la part posterior de la retina.
Els fotoreceptors:
Hi ha dues classes de fotoreceptors: els cons i els bastons.
Els cons són els que ens donen la informació de la llum (exemple: colors), i els bastons la seva sensibilitat.
Els seus noms procedeixen de les diferents característiques morfològiques que tenen, però difereixen en la classe de fotopigments que utilitzen, en com estan distribuïts en la retina i de la manera que estan connectats amb les altres cèl·lules de la retina.
La seva funció és la de codificar la informació visual a la retina.
Primer es troben amb les cèl·lules ganglionars, després amb les bipolars i final- ment, amb els fotoreceptors. Això és per naturalesa, però no hauria de ser així. Però no fa cap tipus d'efecte sobre les ganglionars i bipolars, (com si passes per sobre) i va directament als fotoreceptors. A partir d'aquí, retorna la infor- mació com a senyal elèctric i llavors si que la reben.
6 milions 120 milions
Centrals a l'àrea de la fòvea Perifèrics a la fòvea
Aporten gran agudesa visual Sensibilitat de la llum (blanc i negre)
Visió del color:
Visió nocturna
Fòvea: envia la informació als cons.
4.2. Nucli geniculat lateral.
És el centre de processament primari de la informació visual rebuda per la retina de l'ull.
Quan els axons de les cèl·lules ganglionars passen pel quiasma òptic (on les fi- bres es creuen), la informació entra a l'hemisferi cerebral corresponent, depe- nent del sector del camp visual del quan s'ha rebut i arriba al nucli geniculat lateral (NGL) del tàlem.
Relleu (control visual) en el recorregut de la informació visual fins al còrtex visual primari.
4.3. Còrtex visual primari.
El còrtex visual (còrtex estriat o V1) està format per 6 capes ben diferenciades.
Rep directament la informació del NGL del tàlem --> analitza la informació.
Ubicat a la part posterior del lòbul occipital. Còrtex visual secundari, es troba en- ganxat al primari.
Informació sobre orientació, moviment, freqüència, color i organització. Analitza in- formació del que nosaltres veiem.
4.4. Còrtex visual d'associació.
Per a la percepció visual necessitem el còrtex visual primari, la percepció dels ob- jectes i la totalitat de l'escena visual no tenen lloc allà.
Per a la percepció total, la informació s'ha d'integrar i analitzar --> còrtex visual d'associació.
Via dorsal (còrtex parietal posterior: on, velocitat, moviment i direcció).
Inclou dues vies
Via ventral (còrtex temporal anterior: què és i quin color té).
Resum:
Fotoreceptors cèl·lules ganglionars nervi òptic nucli ganglionar late- ral còrtex visual primari.
5. Agnòsies visuals.
Són la dificultat per reconèixer el que estem veient. Produït per una lesió l'arteria cerebral posterior.
Incapacitat per a reconèixer i/o interpretar estímuls visuals.
Lesió més freqüent: AVC artèria cerebral posterior.
Agnòsia associativa: Copia bé un objecte però no el reconeix.
Agnòsia aperceptiva: Copia malament un objecte. El veuen, però en el moment que arriba al còrtex visual no l'interpreta.
Acromatopsia: Ceguera del color.
