Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Psicobiologia tema 1, Apuntes de Psicobiología

Asignatura: Fonaments de Psicobiologia I, Profesor: Francisco Javier Bueno, Carrera: Psicologia, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 03/10/2017

martaas13
martaas13 🇪🇸

5

(1)

15 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
NEURONA I GLIA
Totes les accions i emocions es recumeixen en tres funcions: entrada
sensorial,integració de la información i sortida motora.
El sistema nerviós té dues parts:
Sistema nerviós central (SNC), que està format per l’encèfal i la mèdul.la espilan. És
el centre de control.
Sistema nerviós perifèric (SNP) que està format pels nervis que surten de l’encèfal i
la mèdul.la i permet al SNC comunicar-se amb la resta del cos. Dins del SNP trobem:
La part sensorial o aferent que és la que capta els estímuls sensorials.
La part motora o eferent que és la que envía instruccions des del cervell cap
als músculs i les glàndules. Es divideix en:
. Sistema nerviós voluntari o somàtic: que dirigeix els músuls esquelètics.
. Sistema nerviós involuntari o autònom: que regula el batec del cor, la
ventilació pulmonar i la digestió. Té dos parts complementàries:
El simpàtic, prepara el cos per a l’acció i l’activa.
El parasimpàtic relaxa el cos.
Totes les parts del cos están fetes de teixit nerviós que està farcit de cèl.lules. Tan sols
el 20% de teixit nerviós és espai extracelular i tota la resta són cèl.lules.
Les neurones o cèl.lules nervioses que responen als estímuls i transmeten senyals.
Están envoltades i protegides per colles de neuroglia o cèlul.les glials. Aquestes
formen la meitat de la massa del cervell i són 10 vegades més abundats que les
neurones.
Una neurona és la unitat elemental de processament i transmissió d’informació dintre
del SN.
Cèl.lules glials
Els astròcits en forma d’estrella es troben al SNC i són les més versàtils i abundants.
Conecten les neurones amb els capil.lars i regulen l’intercanvi de substàncies.
Les cèl.lules microglials també es troben al SNC i s’encarreguen de la defensa
inmunitària contra les infeccions del SNC.
Les cèl.lules ependimàries recobreixen les cavitats del SNC i fabriquen el líquid
cerebroespinal que les omple i encaixa als òrgans nerviosos.
Els oligodendròcits del SNC que es cargolen al voltant dels axons i produiexen una
barrera aïllant anomenada beina de mielina.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicobiologia tema 1 y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

NEURONA I GLIA

Totes les accions i emocions es recumeixen en tres funcions: entrada sensorial,integració de la información i sortida motora.

El sistema nerviós té dues parts:

Sistema nerviós central (SNC), que està format per l’encèfal i la mèdul.la espilan. És el centre de control.

Sistema nerviós perifèric (SNP) que està format pels nervis que surten de l’encèfal i la mèdul.la i permet al SNC comunicar-se amb la resta del cos. Dins del SNP trobem:

  • La part sensorial o aferent que és la que capta els estímuls sensorials.
  • La part motora o eferent que és la que envía instruccions des del cervell cap als músculs i les glàndules. Es divideix en: . Sistema nerviós voluntari o somàtic : que dirigeix els músuls esquelètics. . Sistema nerviós involuntari o autònom: que regula el batec del cor, la ventilació pulmonar i la digestió. Té dos parts complementàries:

El simpàtic , prepara el cos per a l’acció i l’activa.

El parasimpàtic relaxa el cos.

Totes les parts del cos están fetes de teixit nerviós que està farcit de cèl.lules. Tan sols el 20% de teixit nerviós és espai extracelular i tota la resta són cèl.lules.

Les neurones o cèl.lules nervioses que responen als estímuls i transmeten senyals. Están envoltades i protegides per colles de neuroglia o cèlul.les glials. Aquestes formen la meitat de la massa del cervell i són 10 vegades més abundats que les neurones.

Una neurona és la unitat elemental de processament i transmissió d’informació dintre del SN.

Cèl.lules glials

Els astròcits en forma d’estrella es troben al SNC i són les més versàtils i abundants. Conecten les neurones amb els capil.lars i regulen l’intercanvi de substàncies.

Les cèl.lules microglials també es troben al SNC i s’encarreguen de la defensa inmunitària contra les infeccions del SNC.

Les cèl.lules ependimàries recobreixen les cavitats del SNC i fabriquen el líquid cerebroespinal que les omple i encaixa als òrgans nerviosos.

Els oligodendròcits del SNC que es cargolen al voltant dels axons i produiexen una barrera aïllant anomenada beina de mielina.

Al SNP hi ha tan sols dos tipus de cèlul.les glials:

  • Cèlul.les satèlit, que fan la mateixa funció que els astròcits al SNC, envolten i recolzen neurones.
  • Les cèlul.les de Schwann són com els oligodentròcits, envolten als axons i produeixen les bieines de mielina.

Hi ha diferents tipus de neurones, amb trets que les diferèncien i altres que tenen en comú:

  1. Són les cèl.lules que viuen més anys,
  2. No es substitueixen.
  3. Tenen molta fam/gana ja que les neurones tenen una taxa metabólica molt alta i consumeixen molt d’oxígen i glucosa.

A part de les qualitats que comparteixen les neurones també comparteixen l’estructura.

El soma o cos cel.lular és el punt vital. Té tots els orgànuls d’una cèl.lula normal; nucli, DNA, mitocondris…

Dentrites que són ramificacionns i micròfons i que capten missatges i notícies de les altres neuoren i les duen cap al soma.