Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Psicobiología: Estudios de la conducta desde una perspectiva biológica - Prof. Fuentemilla, Apuntes de Psicobiología

La psicobiología es una disciplina que combina la psicología y la biología para estudiar las bases biológicas de la conducta. Este documento aborda el concepto básico de psicobiología, el estudio de los procesos biológicos que underlie el comportamiento, y sus diferencias específicas en relación a la especie y el desarrollo. Además, se mencionan algunas técnicas utilizadas en la psicobiología para estudiar el funcionamiento del cerebro.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 07/09/2019

dana_romero
dana_romero 🇪🇸

4.5

(4)

20 documentos

1 / 16

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 1- Control neuroendocrí de la conducta
1. CONCEPTE DE PSICOBIOLOGIA
La psicobiologia fusiona la tradició psicològica amb la biològica.
1. Tradició biològica Ens serveix que no es que no pugui sinó que hi ha
alguna cosa que no li permet fer-ho
EX. Sense ulleres una persona amb miopia no veu tradició biològica.
Té com a objecte l’estudi de les bases biològiques de la conducta, explicant quins
processos la posen en marxa, quines estructures estan involucrades, com es
regula, quina finalitat té i com s’ha anat modelant al llarg de la filogènia i la
ontogènia de l’individu. El cervell ens ajuda a entendre les diferencies i ens diu
que fem les coses com les fem.
Depèn de la ontogènia perquè el cervell humà neix molt desenvolupat però es
van incorporant més coses al llarg del desenvolupament del individu en el que
algunes neurones moren i d’altres neixen. Aquest període no s’acaba mai, a la
vellesa seguim sent capaços d’aprendre noves coses.
Conducta
Conjunt de manifestacions públicament observables (la telepatia no existeix
en canvi, hi ha persones que sembla que es comuniquen telepàticament is
embla que hi hagi un sistema de comunicació.), regulades pel sistema
neuroimmuno-enocri, mitjançant les quals l’animal com un tot, en resposta
a un estímul intern o extern, es relaciona activa i adaptativament amb el medi
ambient.
Hemisferi dret moviments musculars, to de veu
Hemisferi esquerre llenguatge directe, formar paraula rere paraula i
atorgar-li significat
EX. Els moviments oculars dels ulls a vegades aquest llenguatge corporal és
mes important.
EX. El pensament no es algo observable directament però indirectament
podem arribar a entendre aquest pensament i s’encarrega de regular la
nostra conducta.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicobiología: Estudios de la conducta desde una perspectiva biológica - Prof. Fuentemilla y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

Tema 1- Control neuroendocrí de la conducta

1. CONCEPTE DE PSICOBIOLOGIA

  • La psicobiologia fusiona la tradició psicològica amb la biològica.
    1. Tradició biològica Ens serveix que no es que no pugui sinó que hi ha alguna cosa que no li permet fer-ho EX. Sense ulleres una persona amb miopia no veu tradició biològica.
  • Té com a objecte l’estudi de les bases biològiques de la conducta, explicant quins processos la posen en marxa, quines estructures estan involucrades, com es regula, quina finalitat té i com s’ha anat modelant al llarg de la filogènia i la ontogènia de l’individu. El cervell ens ajuda a entendre les diferencies i ens diu que fem les coses com les fem.
  • Depèn de la ontogènia perquè el cervell humà neix molt desenvolupat però es van incorporant més coses al llarg del desenvolupament del individu en el que algunes neurones moren i d’altres neixen. Aquest període no s’acaba mai, a la vellesa seguim sent capaços d’aprendre noves coses. Conducta
    • Conjunt de manifestacions públicament observables (la telepatia no existeix en canvi, hi ha persones que sembla que es comuniquen telepàticament is embla que hi hagi un sistema de comunicació.), regulades pel sistema neuroimmuno-enocri, mitjançant les quals l’animal com un tot, en resposta a un estímul intern o extern, es relaciona activa i adaptativament amb el medi ambient.
    • Hemisferi dret moviments musculars, to de veu
    • Hemisferi esquerre llenguatge directe, formar paraula rere paraula i atorgar-li significat EX. Els moviments oculars dels ulls a vegades aquest llenguatge corporal és mes important. EX. El pensament no es algo observable directament però indirectament podem arribar a entendre aquest pensament i s’encarrega de regular la nostra conducta.

PROCESSOS MENTALS

El nostre cervell utilitza el 100% del nostre cervell (NO 10%). Els processos mentals son molt importants perquè regulen la conducta. Els entenem com a:

  • Manifestació pública
  • Regulat pel sistema immuno-endocrí
  • Resposta a un E extern o intern
  • Es relaciona amb el medi Però també són objecte d’interès de la Psicobiologia, ja que si bé no són conducta, són processos neurals que intervenen decisivament en l’aparició del comportament. 1.1 APROXIMACIONS FONAMENTALS A L’ESTUDI DE LA CONDUCTA Hi ha diferents perspectives des del que podem estudiar la conducta:
  1. Descriptiu
  • Estructural Quins tipus de memòria existeixen? Memòria relacional, memòria de treball (capacitat per acumular informació i aprenentatge), a curt termini (no en recordar-se del que t’acaben de dir fa 5 minuts). Explorar exactament quina modalitat de memòria li falla per poder intervenir i aplicar solució
  • Funcional Quin paper té la memòria de treball en l’aprenentatge? Aspectes automatitzats (conduir, taules de multiplicar) EX 2x2, 2x4 memòria de treball aplicar l’aprenentatge après. Ens serveix per guiar aprenentatges específics o tenir-lo en compte per les diferencies individual
  1. Filogenètic (evolutiu)  En quin context es va iniciar la memòria espacial? La memòria espacial es la que ens permet recordar els ambients en els que hem estat i tenir un mapa mental que ens permeti moure’ns sense haver de preocupar-nos per on estem anant. a) Continuïtat de la conducta i dels processos biològics degut a un arbre genealògic comú. Si ensenyem una cosa al cervell i no està

un individu concret. Com mes filtres la mostra menys conclusions pots extreure. NIVELLS D’ESTUDI DE LA CONDUCTA Podem estudiar la conducta des de:

  1. La espontaneïtat (observar la conducta de l’individu sense cap interferència)
  2. General
  3. Manipulació  manipular l’individu com per exemple un ratolí En funció del tipus de plantejament que fem aquests eixos(3) es mouran cap a un costat o cap a un altre EX. De nivell macro a nivell micro Diferents nivells:
  4. Òrgan cervell de memòria
  5. Regió major hipocamp (els estudis amb més anys de conducció més coneix la ciutat i tenen una part del hipocamp mes gran que les altres persones)
  6. Subregió circumvolució parahipocàmpica
  7. Unitat bàsica de processament circuits neurals
  8. Cèl·lula nerviosa cèl·lules piramidals
  9. Contactes funcionals sinapsis química (com el glutamat)
  10. Regions funcionals membranoses receptor NMDA 1.2 TECNIQUES EMPRADES EN PSICOBIOLOGIA
  • Estudis de lesió ressonància que es la tècnica no evasiva, nomes observem a través dunes radiacions electromagnètiques, que entra i torna a sortir i aquest enregistrament es la que ens permet saber si hi ha algun tipus de lesió. Trobem:
  • Tècniques esterotàxiques
  • Tècniques histològiques
  • Neuroimatge estructural: Tomografia computeritzada i resso magn
  • Registre i estimulació de l’activitat cerebral:
    • Estimulació magnètica transcranial es posa a la persona sobre una radiació molt potent i pot tenir conseqüències ja que mentre aquella persona esta sotmesa a aquell camp pot servir per millorar la memòria i mentre es fa aquesta estimulació augmenta la memòria però es a curt plaç quan aquesta persona torna a casa la seva memòria torna al estat inicial.
    • Electroencefalograma (EEG)  per estudiar si hi ha situacions epilèptiques i com processa el llenguatge. A partir dels primers 4 mesos aquestes capacitats les perd i hi ha sons que si no els hem rebut al període crític no els podrem processar mai. Es una tècnica no evasiva i en bebès podem saber fins a qui punt arriba la capacitat absoluta o si s perd al llarg del desenvolupament
    • Magnetoencefalograma mesura els camps magnètics del nostre cervell. Els camps ens serveixen per reflectir el funcionament cerebral. Això permet diferenciar persones amb dislèxia, amb trastorns psicològics etc.
    • PET/SPECT Mira la activitat metabòlica com els processos de glucosa
    • RM funcional Activitat metabòlica del oxigen
    • Estimulació química
  • Mètodes neuroquímics
  • Mètodes genètics estudis de bessons i de germans. Fins a quin punt aquests es comporten el 50% igual. O si comparem germans bessons monozigòtics, amb dizigòtics i amb germans normals. Els monozigòtics comparteixen gens però els altres els dizigòtics nomes ambient com dos germans normal. Quan observem aquests comparacions observem quina es la influencia dels gens o del entorn. Podem també estudiar mutacions o introduir-les al genoma humà. - Epigenèticael grau en que l’ambient es capaç de canviar l’expressió genètica. Quan es coneixen anomalies hem de ser bastant cudiadosos amb l’entorn en el que exposem a l’individu ja que es pot desenvolupar la mutació.

1.2 NIVELLS D’INTEGRACIÓ DE LA INFORMACIÓ: SISTEMA RETICULAR, LIMBIC I

NEOESCORÇA

SN DESDE DIVERSES PERSPECTIVES:

  • SN Central encèfal i medul·la
  • SN Periferic Nervis espinals i Ganglis
  • SN Somàtic
  • SN Autonom /vegetatiu
  • SN simpàtic acció
  • SN Parasimpàtic repòs
  1. PERSPECTIVA ONTOGÈNICA Trobem:
  2. Prosencèfal que acabarà desenvolupant el telencèfal (ganglis basals) i el diencèfal (ventricle lateral i tercer ventricle
  3. Mesencèfal conté l’aqüeducte cerebral
  4. Romboencèfal que s’acabarà desenvolupant en metencèfal (protuberància, cerebel i quart ventricle) i mielencefal (bulb raquidi i medul·la espinal)

2. PERSPECTIVA FILOGENÈTICA

  • Reptilian coses automàtiques EX. Mossegar
  • Paleocòrtex sistema límbic, permet expressar com ens sentim i entendre els demes EX. Emocions
  • Neocòrtex processem la informació més elaboradament ENCEFAL
  • El cervell creix cap a dins i de forma rodona, per això la majoria dels mamífers tenim el cap rodó. Si el cervell fos pla tindríem el cap molt gran.
  • La diferencia entre els diferents animals és estructural i també diferencia el tipus de cèl·lules que hi ha.
  • L’índex d’encefalització (IE): mida del cervell /mida cos. TAMANY DE L’ENCEFAL Diferencia entre un humà i un ratolí:
  • Les mateixes estructures i relacions topològiques
  • L’humà te més grans els hemisferis cerebrals
  • El ratolí té més gran el bulb olfactori i les estructures subcorticals

3. PERSPECTIVA FUNCIONAL (MECANISMES)

Trobem trens grans blocs funcionals:

  1. Sistema reticular  en algunes hores no té tanta activitat, per això dormim. També és el que ens permet despertar-nos.
  2. Sistema límbic és ascendent ja que activa des de la formació reticular fins al cervell. També els mou el sistema reticular EX. Si me voy a dormir y de repente te dicen algo importante ya no puedes dormirte.
  3. Neoescorça  pot estar regulat pels sistemes anteriors Un dels principis generals d’aquesta perspectiva és la jerarquia funcional que vol dir que els nivells més elevats donen major precisió i flexibilitat a la conducta. Això vol dir que la informació s’integra en els segon, els segon en els tercer...
  4. SISTEMA RETICULAR El sistema reticular és el conjunt de nuclis al tronc de l’encefal. Sustenta el sistema reticular activador ascendent (SARA), encarregat del manteniment de l’arousal.
  • Estructura  és una xarxa de més de 90 nuclis que estan interconnectats formant una complexa xarxa neural (reticle= xarxa). La xarxa esta localitzada al tronc de l’encèfal
  • Hi ha 3 funcions del sistema reticular:
  1. Vegetativa s’encarrega de regular la pressió arterial, ritme cardíac i respiració (TO VITAL) EX. Mantenir la temperatura
  2. Motora s’encarrega de regular la tensió (TO MUSCULAR) EX. Si aixeco una cama, l’altre té tota la tensió
  3. Sensorial està regulat pel cicle de llum i foscor. S’encarrega de quan estas despert activar el sistema d’alerta
  • El sistema reticular s’ organitza de la seguent manera:
    1. Aferències medul·la i tronc (informació vegetativa, motora i sensorial)
    2. Eferències hi ha dos tipus:
      • Vies descendents nuclis de nervis espinals i medul·la espinal
      • Vies ascendents tàlem, hipotàlem, àrees límbiques I escorça
  • Connexions:
    1. Noradrenèrgiques:
      • Localització locus coeruleus de la protuberància.
      • Projeccions Escorça cerebral, tàlem, hipocamp, cerebel, tronc encefàlic i medul·la espinal
      • Funcions activació cerbral i relacionat amb la vigilancia
    2. Dopaminèrgiques:
      • Localització l’àrea tegmental ventral (ATV) i la substància negra del mesencèfal
      • Projeccions sistemes nigroestrial, mesolímbic i mesocortical
      • Funcions augmenta la vigília, regula l’activació conductual i l’inici de la resposta motora. Participen en l’emoció, el pensament i la memoria
    3. Colonèrgiques:
      • Localització zona mesopontina (nuclis LDT i PPT) i prosencèfal basal (n.banda diagonal i septum)
      • Projeccions tàlem, tronc cerebral, escorça cerebral, amígdala i hipocamp
      • Funció activació cortical, regulació memòria o son rem
  • Les funcions són:
    • Motivació conducta tròfica (alimentació/ fugida-atac) i sexual (aparellament/ reproducció/ cura de cries). Aquestes ganes poden ser voluntàries o involuntàries ( lesió en escorça singulada anterior) EX. No tanca la finestra si no té fred NO motivació
    • Aprenentatge coordinació de la informació genètica amb l’ambient. Saber redefinir conductes
    • Integració integra el medi extern i el medi intern en el present i al llarg del temps. Trobem que ha d’haver un equilibri entre necessitats externes i internes.
  • Característiques:
    • Descàrrega mantinguda que es manté despres d’haver desparegut l’estimulació. Són emocions mantingudes. EX. Emoció que queda després d’una pel·lícula EX. Por a alguna cosa, tot i que aquest estímul no estigui, te’l imagines i sudes
    • Llindar d’excitació molt baix. EX. A partir d’una olor podem evocar un record
  • Quines connexions estarien implicades en aquests casos:
    1. Tinc gana… però m’espero que queda molt poc per sopar…  neocòrtex: vincula les nostres necessitats.
    2. Una persona acaba de sortir del cinema, entra a casa seva i recorda l’escena de terror de la pel·lícula que acaba de veure. S’augmenta el to muscular per si ha de sortir corrents
    3. L’estimulació tàctil de quan el nadó està mamant pot provocar que l’hipotàlem porti a l’alliberació d’oxitocina límbic

3. EL NEOESCORÇA

La neoescorça és l’encarregada de fer els moviments de forma útil i adaptativa en diferents situacions.

  • Tipus de cèl·lules:
    1. Excitatòries NT (glutamat i Aspartat) o Espines dendrítiques (contactes i propagació) o Axons llargs ( les de vies còrtico-corticals més curtes). o Constitueixen les vies eferents o Neurones piramidals i algunes estrelles
    2. Inhibitòries NT (GABA) o Sense espines dendrítiques (menys contacte) o Axons curts o Són interneurones o Neurones estrellades
  • Capes de l’escorça:
    • 6 capes horitzontals a la neoescorça i 4 a l’al·loescorça
  • Àrees sensorials, motores i d’associació

PRINCIPIS D’ORGANITZACIÓ FUNCIONAL

  1. A cada sistema funcional intervenen diverses regions de l’encèfal que realitzen diverses tasques en el processament de la informació
  2. Els components de sistema funcional estan connectats per vies identificables
  3. Cada part de l’encèfal es projecta de forma ordenada cap a la següent, creant així els mapes topogràfics
  4. Els sistemes funcionals tenen una organització jeràrquica
  5. La informació sensitiva es processa de forma seqüencial i en paral·lel
  6. La informació sensitiva d’àrees unimodals de l’escorça convergeix a les àrees multimodals
  7. La seqüència del processament de la informació està invertida en el sistema motor