¡Descarga PsicoEducacio (Mercè Clariana) y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
Temari
1. Definició i concepte de la Psicologia de l’educació.
Volem conèixer i identificar les característiques d’un estudiant i comprovar si s’adapten a les demandes del context educatiu i proposar pautes perquè aquesta adaptació de l’estudiant a aquest context sigui millor i més fàcil
Desde el punt de vista constructivista:
Es a dir, hem de conèixer la persona per poder saber quins recursos utilitza per donar respostes a d’exigències de l’entorn i donar pautes perquè l’adaptació sigui positiva. La mateixa situació pot ser vista de diferents formes depenent les diferencies individuals. Aquestes diferencies les anomenarem necessitats educatives. És a dir els recursos o ajudes que cada persona necessita per aprendre. Aquestes no són ni millors ni pitjors, tot ha de ser relatiu a un context educatiu. Per exemple, si les biblioteques nomes tinguessin llibres en braille, la majoria de la gent no sabria lleg
Mercè Clariana
2. Aprendre i construir coneixement.
3. Identificació de variables psicoeducatives.
- Entrevista psicoeducativa. La mesura i l’avaluació de variables psicològiques no és fàcil. L’objecte d’estudi, la ment, coincideix amb l’eina que tenim per estudiar-lo. És complicat garantir les condicions ecològiques, o sigui no modificar ni alterar l’objecte d’estudi mentre l’estem estudiant i, al mateix temps, aconseguir una bona fiabilitat (eliminar els biaixos). Tots els instruments de mesura psicològica: observació O, entrevista E, i qüestionaris T, tenen biaixos i errors que cal conèixer i contrarestar. Cal comparar els resultats de diferents tècniques:
- A l’assignatura combinem i comparem els tests amb l’entrevista.
- L’observació no és obligatòria.
- L’entrevista és útil per explorar tant variables educatives com variables psicològiques.
- Amb els tests explorarem sobretot variables psicològiques.
- L’entrevista és una relació personal asimètrica perquè l’entrevistador té uns objectius s’ha de presentar a la professora el guió de l’entrevista.
- Utilitzem l’entrevista d’exploració i la de devolució.
- (^) Les preguntes que inclous al teu guió són crucials.
Mercè Clariana
Quan adaptem la instrucció a les NNE de cada alumne, l’aula es concep com un espai de treball autònom, amb diferents ambients per al treball: individual, en grup petit, Internet, conferència...
- (^) Ensenyaments de règim especial ERE.
- Són centres d’educació primària i / o secundària que fan un currículum adaptat que prioritza una matèria determinada.
- Són ERE, per exemple, el Liceu Francès, la Masia, que és l’escola de futbol del Barça, l’escola de tennis Bruguera al Maresme, l’escola suïsso-alemanya, l’escola de música Oriol Martorell de Barcelona...
- Els alumnes surten d’aquestes escoles amb el mateix GESO que es dóna en altres centres i al mateix temps, tenen un domini específic de la matèria que prioritza cada centre.
- Pregunta al teu alumne si ha anat mai en una escola d’aquest tipus.
- (^) Extraescolars.
- Molts alumnes compaginen l’educació formal amb activitats extraescolars.
- Algunes extraescolars, com les escoles de música o l’EOI, convaliden crèdits o assignatures de l’educació formal.
- D’altres, no tenen cap relació amb l’educació formal.
- Pregunta al teu alumne si fa o ha fet extraescolars, per què les fa, quin nivell de dedicació li suposen, si les fa de gust, si hi ha tradició familiar, quantes hores a la setmana hi dedica...
- Activitat laboral.
- Pregunta al teu estudiant si treballa, quantes hores a la setmana, si la feina té relació amb els seus estudis, per què treballa, si es cansa físicament, si té amics de la feina, si li agrada...
- Valora si la feina interfereix o modifica l’aprenentatge acadèmic.
- Recorda: un alumne que treballa difícilment serà romancer.
- Futur.
- Pregunta-li al teu alumne com es veu en el futur. Què creu que farà, què li agradaria, com es veu d’aquí a 5 o 10 anys.
Mercè Clariana
- Contingut declaratiu i procedimental.
El contingut curricular és el conjunt de sabers que s’ensenya i s’aprèn en un procès educatiu. [En un esplai també s’ensenyen coses: valors, actituds i normes] Hem d’aprendre a diferenciar quin tipus de contingut s’ensenya i s’apren.
Els dos primers tipus de contingut estàn diferenciats fisiològicament i comportamental. A infantil i primaria intentem incoroporar els tres tipus de contingut, però a partir de la secundària això cambia radicalment.
- Declaratiu (Anderson) És el contingut teòric. La teoria designar objectes o símbols i descriu les relacions. També es diu conceptual. Es basa en el llenguatge. S’expressa a travès de proposicions ja siguin orals o escrites. El llenguatge s’apren a travès d’exposicions i materials escrits ( o audiovisual). També s’apren amb discusions. Necessitem raonament verbal i també el logico-matemàtic. Ensenyar material declaratiu és més econòmic que els altres dos. S’ensenya i s’apren més rapidament ( i també s’oblida més rapidament). - Factual relatiu a fets. S’aprèn en base a l’aprenentatge memoristic. Per exemple la capital de Bielorússia. Ho saps o no ho saps, dicotómic.
- Conceptual es construeix a base d’anar “agafant” conceptes. Es va construuint al llarg de la vida .
- Procedimental (Anderson) Designa sequencies d’acció. Per tant, no implica tant saber dir coses, sinó saber fer-les. Inteligencia motriu, cinetica i imitació. (també assaig-error) - Algorismes Sequencies d’accio ordenades que si les segueixes finalitzes amb èxit. Per exemple, conduir (embrague, gas i primera).
- Heuristics No és una sequencia, sino un conjunt d’idees que t’encaminen cap a la resolució del procediment però que no garanteixen la correció. És una pauta. Per exemple, si sumem dos números sabem que la suma será més gran que els números que tindrem primer. Ens ajuden a fer el procediment però no podem comprovar que això sigui correcte.
Actitudinal. Disposició valorativa. Implica una escala de valors que normalment està d’acord amb el grup cultural (però pot ser que no ho estigui). És molt important a infantil i a primaria i sobretot a l’educació no escolar ( és a dir, a casa).
- A nivell fisiològic no està tan clar com els altres dos.
- Una actitud és una valoració que apunta a un blanc objectivable (persona, grup o fet).
- (^) Una actitud és un compost inseparable format per una combinació de coneixement declaratiu, procedimental i emocional.
Mercè Clariana
- Recollim informació de l’entrevista.
- I també recollim informació d’un test:
- (^) Utilitzem el Big Five Inventory BFI en una versió curta de Rammstedt i John (2007) BFI.
Al BFI10 original li hem afegit dues preguntes de mentides (L = lie, com més alt més mentider).
- Molta cautela amb la interpretació del BFI10 ja que només hi ha dos ítems a cada escala
Puntuació alta = Extraversió.
- Contesta ràpidament, necessita un ambient tolerant amb l’error.
- Molta estimulació. Pauses i canvis d’activitat.
- Treball en grup, necessita parlar per aprendre.
- (^) Puntuació baixa = Introversió.
- Pocs estímuls, activitats llargues i intenses.
- Defuig l’error i la pràctica en públic.
- Necessita llegir, escriure o escoltar per aprendre.
- Treball individual o amb els amics íntims, reforç en privat.
- Puntuació alta = Amabilitat.
- Està còmode amb les jerarquies de l’escola.
- No té conflictes amb els mestres i es porta bé a l’aula.
- Si puntua alt a la A, la E i la C, pot ser l’alumne ideal.
- Puntuació baixa = Duresa.
- (^) No accepta la jerarquia ni l’autoritat.
- Pot tenir conflictes amb els professors (B baixa?).
- Sol ser sincer en els tests (V i L baixes?).
- Puntuació alta = Consciència.
- Disciplina, autocontrol, ordre i planificació.
- Responsabilitat, fa les coses encara que no li agradin.
- Es pot sentir incòmode en ambients desorganitzats o molt innovadors.
Mercè Clariana
• LA
TEOR
IA
DIU
C ≈
- Puntuació baixa = Romanceria.
- La C baixa sol correlacionar amb la D i la P altes.
- (^) Poc autocontrol, no compleix la planificació. Es deixa endur per les temptacions socials si puntua alt a la E, i per les personals, si hi puntua baix.
- Puntuació alta = Estabilitat emocional.
- No barreja les emocions amb l’aprenentatge o bé té emocions positives.
- No li fa res participar en activitats competitives.
- Pot sembla agressiu o poc considerat als altres.
- Puntuació baixa = Inestabilitat emocional.
- Les emocions són molt intenses i poden condicionar l’aprenentatge.
- Si el mestre es fa amic, millora molt l’aprenentatge.
- L’ansietat pot perjudicar molt l’aprenentatge.
- (^) Puntuació alta = Obertura, intel·ligència.
- Bona disposició cap a les noves experiències i l’aprenentatge.
- Facilitat per canviar els coneixements previs.
- Puntuació baixa = Lentitud, dificultat, tancament.
- Dificultat per acceptar les coses noves i per canviar els coneixements previs.
- Si la O és molt baixa i l’alumne té dificultats d’aprenentatge a l’entorn acadèmic caldrà valorar la intel·ligència Llibre Informe cap. 11.
- Puntuació alta = Dissimulació, mentides.
- Tendència a quedar bé, pot correlacionar amb la A i la V.
- Li agradarà treure bones notes i tots els reforçaments socials, encara que sigui introvertit.
- Si la L és molt alta cal parlar amb l’alumne i interpretar els resultats dels tests amb cautela.
- Puntuació baixa = Sinceritat.
- Sinceritat, sobretot si va acompanyada d’una A i una V baixes.
- Es pot interpretar com una característica positiva, la pressió social li influeix poc.
Mercè Clariana
- Expectatives d’èxit.
- Motivació intrínseca.
- (^) Atribucions controlables, que haurien de ser
- Externes davant del fracàs m’he esforçat però era molt difícil.
- Internes davant de l’èxit m’he esforçat i m’ha sortit bé. O sigui, el millor és: estudio perquè m’agrada i crec que me’n sortiré perquè els meus resultats depenen de la meva dedicació.
El pitjor patró per a l’aprenentatge acadèmic és el de la desemparança apresa (Seligman), que vol dir:
- Expectatives de fracàs.
- Motivació extrínseca.
- (^) Atribucions incontrolables, davant de l’èxit i del fracàs. O sigui, el pitjor és: els meus resultats en l’aprenentatge no depenen de mi, tant és que estudiï com que no
- Engany o conducta deshonesta a l’aula ( cheating ). Estratègia intencional i il·legal que serveix de drecera per fer la feina dels estudis.
- És la F dels Qüestionaris (test EDA).
- Els estudiants enganyen per dos motius:
- No tenen prou recursos cognitius, materials i/o humans SISTEMA
- No tenen temps ROMANCERIA
- Els nois més que les noies (són més sincers?).
- En anglès: academic cheating.
Tipus d’engany acadèmic
- Copiar als exàmens.
- Copiar treballs o deures (Wikipèdia!) de contingut declaratiu.
- Inventar dades en el contingut procedimental.
- Retenir informació.
- Engany del personal acadèmic
Mercè Clariana
Variables demogràfiques
- Els nois són més deshonestos que les noies
- En els tests de sinceritat els nois treuen puntuacions més altes per tant les noies menteixen més.
- El tipus de cheating que practiquen les noies es el d’ajudar
- Amb l’edat i el nivell educatiu la conducta deshonesta augmenta (1r any d’universitat)
Variables evolutives Com més alt és el nivell educatiu, més engany:
- Primària, poc engany.
- Secundària 60% dels alumnes, alguna vegada.
- Batxillerat i universitat 90% dels alumnes, alguna vegada.
- Però a la universitat la tendència s’inverteix, als darrers cursos s’enganya menys. La gràfica seria una U invertida. Els que enganyen més a la universitat són els que tenen notes més baixes en etapes prèvies. A nivell evolutiu, la tendència és conservadora Variables cognitives Causes i correlats de l’engany acadèmic
- Manca d’habilitats cognitives.
- Manca de coneixements previs.
- L’estudiant més deshonest és un noi amb poques habilitats, sobretot a les matèries de ciències.
- L’estudiant deshonest aprova però sol treure notes baixes. L’engany correlaciona negativament amb les notes. Variables socials
- Els sistemes més competitius impulsen més l’engany.
- Els estudiants de teologia enganyen menys que els d’art. Percepció diferent de les “necessitats” i els “recursos imaginatius” per aprovar una assignatura.
- Manca de “codis d’honor” i de consciència moral.
- Als USA, els alumnes de sororities , fraternities o athletics enganyen més pressió del grup. Variables de personalitast
- L’engany correlaciona negativament amb l’autoeficàcia (Bandura: fins a quin punt la persona creu en les seves habilitats per fer-ho bé). L’alumne que enganya té expectatives de fracàs.
Mercè Clariana
Sinònim de romancejar, diferir, demorar, ajornar, i de l’anglès to put off , to delay , to defer. Autors: Ferrari, Solomon, Lay, Steel. Saps que has de fer la feina, dius que la vols fer i tens possibilitats de fer- la, però no la fas. Procrastinació ≠ ganduleria. Fas altres activitats, no rellevants, per disminuir l’ansietat que la romanceria crea.
PROCRASTINACIÓ ACADÉMICA Comença quan el professor anuncia la feina o en el moment que decideixes començar la feina. Com més alt és l’índex de romanceria acadèmica més romanceges; com més s’acosta a 1, menys romanceges. L’índex mitjà de procrastinació és 2, o sigui que els alumnes esperen que passi la meitat del temps per començar la tasca. Per exemple, queden 10 dies i t’hi poses el dia que fa 5, falta el 50% del temps: 100/50 = 2 habitual. Si t’hi poses abans que passi la meitat del temps et pots considerar “puntual”.
100/20 = 5 romancer. Si t’hi poses quan només falta el 20% del temps és que ets més romancer que la majoria.
Evolutivament, la romanceria comença a l’ESO, quan el control ha passat dels pares als professors i a l’alumne. La procrastinació és directament proporcional al nivell educatiu. A la universitat, més del 70% dels alumnes admeten que romancegen sempre. Als darrers cursos i prop de la graduació, la romanceria disminueix. La diferència entre sexes és controvertida.
Mercè Clariana
EL
ROMANCER
CLÀSSIC
Notes baixes, aprovat justet.
Causes de la procrastinació Causes externes:
- A l’entorn familiar, poc interès pels estudis.
- Avaluacions anuals o quadrimestrals. L’avaluació continuada, si està ben feta, fomenta la puntualitat. Causes internes:
- Perfeccionisme, vols fer la feina ràpidament, sense esforç, sense ajut i a la perfecció. Competitivitat.
- Por al fracàs, evites fer la feina per no equivocar-te (si no la comences encara no t’equivoques).
- Impulsivitat alta poca resistència a les temptacions.
- (^) Consciència baixa. Correlacions amb la romanceria
- Qualificacions, els alumnes romancers treuen notes més baixes.
- Motivació, els romancers no gaudeixen amb l’aprenentatge i no l’associen a la sensació de flow (motivació intrínseca).
- Romanceria acadèmica i cheating.
Mercè Clariana
Relació entre romanceria i l’ansietat L’estudiant romancer en principi no és un estudiant més ansiós que els altres. La puntuació en ansietat tret és la mateixa que la de l’estudiant puntual. Quan l’estudiant comença a romancejar causa ansietat estat perquè existeix la dissonància entre les intencions i la conducta. Aquesta ansietat estat augmenta quan s’acosta la data límit. Quan s’acosta la data límit i es posa a fer la feina, l’ansietat estat disminueix però mentre no disminueix i l’ansietat és elevada i s’acosta el dia es realitza la conducta de realitzar altres activitats, normalment de tipus motor, que no guarden relació amb la tasca però es fan per disminuir l’ansietat estat són activitats irrellevants. (activitats satèl·lit). Són tasques que aparentment disminueixen l’ansietat però realment no ho fan perquè segueixes sense fer la feina. Quan finalment es posen a estudiar, les condicions no són les mateixes. Tenen poc temps perquè s’han esperat massa per a començar la feina, encara que disminueixi l’ansietat estat al començar la feina, el procés d’agitació previ no ajuda a concentrar-se en la feina, estan cansats perquè passen un procés emotiu que desgasta i en tercer lloc, perden algunes ajudes que els estudiants puntuals han tingut (parlar amb professors per demanar consells...) Els estudiants romancers també tenen problemes amb ells mateixos i amb els altres: Problemes amb els altres: Els companys ja coneixen i saben que treballen en l’últim moment i tendeixen a evitar fer treballs amb ells. Es perd la confiança dels companys. A nivell laboral la romanceria es molt perjudicial ja que els clients i els companys de feina rebutgen treballar amb ells. Com que no avaluen correctament el temps i la dedicació d’una tasca determinada es compromet amb masses coses que no podrà fer. Quan es troben atrapats, queda poc temps, un dels recursos que tenen es demanar condicions especials als professors. Aquests estudiants fàcilment s’inventen excuses que no són reals (excuses fraudulentes). Els companys s’allunyen i desconfien perquè més d’una vegada els toca fe rla feina d’aquest alumne derivant aïllament. Problemes amb ells mateixos: Són incapaços de superar-ho i les feines les fan en condicions molt defectuoses en comparació amb els altres companys en un estat de malestar constant. El resultat de la feina sol ser negatiu. Cada vegada el cicle es pitjor, provocant que la romanceria augmenti. Això deriva problemes d’autoestima.
Solucions
Mercè Clariana
“La conducta del romancer és com un
tren molt pesat i difícil de moure: costa
molt que comenci a córrer i quan
finalment s’engega té poca inèrcia, una
pedreta a la via o una mínima
Millora amb un tutor al teu costat. Com més pròxim tinguis un tutor, un mentor o una consciència externa que els recordin quines són les tasques, que facin veure que les excuses no tenen cap sentit, que ajudin a veure l’esforç que requerirà una tasca i que li divideixi les tasques en tasques més petites i assolibles fins que es converteix en un hàbit.
Autors importants: Lay, Ferrari, Steel
- Aprenentatge durant l’adolescència Hi ha uns canvis biològics i psicologics:
- L’evolució implica
- Canvis biològics = PUBERTAT
- Creixement
- Maduració
- Canvis psicològics = ADOLESCÈNCIA
- Desenvolupament
- Aprenentatge DEFINICIONS Creixement - Augment de la quantitat o de la grossària, degut a un increment del nombre o del volum de les cèl·lules que formen els teixits del cos. Maduració - Transformacions qualitatives d'estructura i funció de les cèl·lules. Desenvolupament - Organització i posada en marxa de les funcions psicològiques. Aprenentatge - Adquisició dels trets característics que configuren una realitat sociocultural determinada. Pubertat - Canvis de creixement i maduratius que es produeixen en l'organisme humà el producte final dels quals és, bàsicament, la completa maduració dels òrgans sexuals i conseqüentment la plena capacitat per a reproduir-se i relacionar-se sexualment. Adolescència - Etapa del desenvolupament humà que s'inicia amb la pubertat i en la que es produeixen una sèrie de canvis psicològics que afecten l'individu en tota la seva globalitat. L’adolescència s’inicia amb la pubertat i no se sap quan s’acaba Autoimatge – Representació personal del teu propi cos. Els adolescents avaluen constantment la seva figura i saben moltes més coses del seu cos que els adults. Autoconcepte – Representació personal de qui ets i com ets com a persona. Autodefinició personal que es du a terme durant l’adolescència. Consciència moral – És una part de l’autodefinició personal, que implica desenvolupament de la consciència i del judici moral. Kohlberg presenta aquest procés en tres estadis: moral preconvencional, moral convencional, i moral postconvencional.
Mercè Clariana
