



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: psicofisiologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Sistemes sensorials transductor sensorial: conversió energia en potencials d’acció Sistemes Motors (procés invers) teixit efector: permet moure l’esquelet. Conversió de potencials d’acció en:
teixit es pot classificar segons:
Nivells del control motor: (mirar dibuix power)
Memòria a llarg plaç repartida per tota l’escorça, segons la modalitat sensorial.
Organització a l’escorça motora:
Distribució somatotòpica paralela a la del sistea somatosensorial, representació parts del cos + o - =. (representació parts del cos no proporcional a la grandària real, es
correspon amb la importància funcional)
Moviment = contracció del múscul, provocada per la motoneurona que l’innerva.
Banyes ventrals de la medul.la gruixudes pq tenen els somes de les Un muscle MAI es contrau NI es relaxa, s’excita o s’inhibeix la motoneurona que l’innerva.
motoneurones (inferiors), neurones que directament innerven el múscle. Motoneurones imprescindibles, surten dels nervis espinals que contenen 2 tipus de neurones:
Una contracció muscular es dóna per una sinapsi entre la motoneurona i la fibra muscular = unió neuromuscular Acetilcolina (NT) s’ajunta amb la fibra muscular i s’obren els canals de calci entrada de ions positius CA+ fibra muscular es despolaritza fins que s’assoleix un llindar, es genera la contracció unió neuromuscular (2 tipus de proteïnes : actina i miosina (entrellaçades)). Quan hi ha una ordre de contracció la miosina trepa pels filaments d’actina, i la cèl.lula es fa més petita. L’unió neuromuscular es produeix a una regió de la membrana de la fibra muscular que s’anomena placa motora.
Patologies de tipus motor:
Moviment consisteix en la coordinació constant de múscles antagonístes entre sí, que es dóna gràcies a la coordinació constant de múscles sinèrgics entre sí (ex: ant: bíceps i triceps) Motoneurones alfa () :pròpiament responsables del moviment observable.
Moviments reflexes: (intervenen tronc de l’encèfal i medul.la espinal). Moviment redlex en el que no intervé l’escorça. Encara que en ultima instancia l’escorça intervenir si é reflex o no (es poden controlar en certes situacions) Arc reflex: circuit neuronal que produeix el reflex. 2 tipus de reflex:
CÒRTEX MOTOR: (distribució molt concreta) ESTRATÈGIA: córtex premotor/àrea motora suplementària +ganglis basals ( TÀCTICA: córtex motor + cerebel EXECUCIÓ: tronc + medul.la
Escorça motora primària diu quin moviment es farà Àrees premotores: àrea motora suplementària (iniciació moviments) i escorça premotora (planifica, reculllint info sensorial del sistema límbic (motivacions), de la memòria, del frontal plà motor. Ganglis basals : conjunt d’estructures que monitoritzen tot el que estic fent i permeten l’ajustament del moviment. Ganglis basals complementaris (abans d’iniciar el moviment)+ cerebel (durant el moviment) = control vies motores
Àrees motores del còrtex controlen:
CODIFICACIÓ: La freqüència de descàrrega de les neurones del tracte
corticoespinal (motoneurones dels nivells superiors) indica la quantitat de FORÇA utilitzada per moure un membre. LESIONS: al Córtex Motor Primari: DEBILITAT a les àrees Premotores: incapacitat per desenvolupar seqüències de moviments complexos a partir de moviments simples= APRÀXIA. (complica molt la vida quotidiana)
I. GANGLIS BASALS: ajusten el moviment abans de que es produeixi (actua sobre les àrees superiors) faciliten iniciació del moviment i ajusten el mov. Conjunt de 5 nuclis subcorticals altament interconectats entre ells. Consten del caudat, el putamen (neoestriat o cos estriat)i a dins el globus pàlid (intern i extern). Nucli subterrani (sota el tàlem) i substància negra (dues zones: pars reticulata i pars compacta). Envolten el tàlem. Memòria motora procedimental (com fer les coses) + memòria semàntica. Lesió procedimental= parkinson, hipercinèsia II. CEREBEL: coordina, ajusta el moviment durant la seva execució, perfecciona/suavitza moviments apresos (actua sobre àrees motores primàrieso motoneurones àrees inferiors). Lesió / alcoholisme= moviments descoordinats, imprecisos. Compara i ajusta allò que jo volia fer amb el que estic fent. Ha de rebre info del sist de propiocepció i projecta el plà que s’ha fet a l’escorça motora primària. Modifica els programes motors centrals, de manera que s’ajustin al seu objectiu amb menys error. Corregeix el mov durant el mov (retroalimentació). Entra info de l’escorça somatosensorial (què estic fent) i de l’escorça motora (què vull fer)
Diferències entre cerebel i ganglis basals (mirar power) Similituds : tots dos passen pel tàlem per projectar a l’escorça.