Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


psicofisio tema 10, Apuntes de Psicología Fisiológica

Asignatura: psicofisiologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 30/05/2014

aliciapirez
aliciapirez 🇪🇸

4.3

(16)

4 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PSICOFISIOLOGIA
TEMA 10: SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC I MOVIMENT
Sistemes sensorials transductor sensorial: conversió energia en potencials d’acció
Sistemes Motors (procés invers) teixit efector: permet moure l’esquelet. Conversió de
potencials d’acció en:
contracció (energia mecànica)
síntesis i alliberament de substàncies
sist. Motor somàtic (part del sist nerviós que controla l’activitat del teixit efector)
comportament observable (medi extern), teixit efector muscular estriat esquelètic
permet moure l’esquelet
teixit es pot classificar segons:
l’aspecte (llis/estriat)
l’ubicació(visceral/cardíac/esquelètic)
el sistema que el controla (s motor somàtic/s motor vegetatiu)
Nivells del control motor: (mirar dibuix power)
1. Moviments reflexes: controlats pels nivells inferiors, no intervé l’escorça
perquè no són voluntaris. Medul.la espinal
2. Moviments ritmics: comenta de forma voluntaria i es converteix en réflex.
Tronc de l’encèfal
3. Moviments voluntaris: còrtex motor
Memòria a llarg plaç repartida per tota l’escorça, segons la modalitat sensorial.
Organització a l’escorça motora:
1. Còrtex premotor: recull info sensorial de tota l’escorça, del sistema límbic, de
la memòria... i juntament amb el prefrontal crea un programa motor envia el pla
motor a l’àrea motora primària (que executa el que li diu el premotor. Està per
davant de la fisura de rolland) planifica (àrea 6 de broadman)
2. Àrea motora suplementària (problemes de planificació)
3. Escorça motora primària: només executa el que li diu el premotor i inerva la
musculatura (=moviment) ho pensa (àrea 4 de broadman )
Nivells jeràrquics:
escorça motora pot controlar el tronc de l’encèfal i la medul.la.
tronc de l’encèfal pot controlar la medul.la, i pot ser controlat per l’escorça
motora.
Medul.la pot ser controlada per l’escorça motora i per el tronc de l’encèfal
*hi ha un únic programa motor i sense importar el teixit efector, el programa serà el
mateix, per això la caligrafia és única.
Distribució somatotòpica paralela a la del sistea somatosensorial, representació parts
del cos + o - =. (representació parts del cos no proporcional a la grandària real, es
correspon amb la importància funcional)
Moviment = contracció del múscul, provocada per la motoneurona que
l’innerva.
Banyes ventrals de la medul.la gruixudes pq tenen els somes de les Un muscle
MAI es contrau NI es relaxa, s’excita o s’inhibeix la motoneurona que l’innerva.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga psicofisio tema 10 y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!

PSICOFISIOLOGIA

TEMA 10: SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC I MOVIMENT

Sistemes sensorials transductor sensorial: conversió energia en potencials d’acció Sistemes Motors (procés invers) teixit efector: permet moure l’esquelet. Conversió de potencials d’acció en:

  • contracció (energia mecànica)
  • síntesis i alliberament de substàncies sist. Motor somàtic (part del sist nerviós que controla l’activitat del teixit efector) comportament observable (medi extern), teixit efector muscular estriat esquelètic permet moure l’esquelet

teixit es pot classificar segons:

  • l’aspecte (llis/estriat)
  • l’ubicació(visceral/cardíac/esquelètic)
  • el sistema que el controla (s motor somàtic/s motor vegetatiu)

Nivells del control motor: (mirar dibuix power)

  1. Moviments reflexes : controlats pels nivells inferiors, no intervé l’escorça perquè no són voluntaris. Medul.la espinal
  2. Moviments ritmics : comenta de forma voluntaria i es converteix en réflex. Tronc de l’encèfal
  3. Moviments voluntaris : còrtex motor

Memòria a llarg plaç repartida per tota l’escorça, segons la modalitat sensorial.

Organització a l’escorça motora:

  1. Còrtex premotor : recull info sensorial de tota l’escorça, del sistema límbic, de la memòria... i juntament amb el prefrontal crea un programa motor envia el pla motor a l’àrea motora primària (que executa el que li diu el premotor. Està per davant de la fisura de rolland) planifica (àrea 6 de broadman)
  2. Àrea motora suplementària (problemes de planificació)
  3. Escorça motora primària : només executa el que li diu el premotor i inerva la musculatura (=moviment) ho pensa (àrea 4 de broadman ) Nivells jeràrquics:
  • escorça motora pot controlar el tronc de l’encèfal i la medul.la.
  • tronc de l’encèfal pot controlar la medul.la, i pot ser controlat per l’escorça motora.
  • Medul.la pot ser controlada per l’escorça motora i per el tronc de l’encèfal *hi ha un únic programa motor i sense importar el teixit efector, el programa serà el mateix, per això la caligrafia és única.

Distribució somatotòpica paralela a la del sistea somatosensorial, representació parts del cos + o - =. (representació parts del cos no proporcional a la grandària real, es

correspon amb la importància funcional)

Moviment = contracció del múscul, provocada per la motoneurona que l’innerva.

Banyes ventrals de la medul.la gruixudes pq tenen els somes de les Un muscle MAI es contrau NI es relaxa, s’excita o s’inhibeix la motoneurona que l’innerva.

motoneurones (inferiors), neurones que directament innerven el múscle. Motoneurones imprescindibles, surten dels nervis espinals que contenen 2 tipus de neurones:

  • sensorials vegetatives
  • motoneurones nervis mixtes pq contenen varis tipus de neurones, neurones que baixen info i neurones que pugen info. Motoneurona innerva fibres musculars (= unitat motora) Fibra muscular : cèl.lula única que té la capacitat de reduir la seva estructura tridimensional i fer-se més petita. Està agrupada formant muscles En funció de la proporció de fibres respecte a la motoneurona tindrem un moviment més precís o menys precís. Si 1 motoneurona innerva 1 fibra muscular =moviment molt precís, molt fi (ex: mov mans) Si 1 motoneurona innerva moltes fibres musculars = mov groller, imprecís (ex: mov cama)

Una contracció muscular es dóna per una sinapsi entre la motoneurona i la fibra muscular = unió neuromuscular Acetilcolina (NT) s’ajunta amb la fibra muscular i s’obren els canals de calci entrada de ions positius CA+ fibra muscular es despolaritza fins que s’assoleix un llindar, es genera la contracció unió neuromuscular (2 tipus de proteïnes : actina i miosina (entrellaçades)). Quan hi ha una ordre de contracció la miosina trepa pels filaments d’actina, i la cèl.lula es fa més petita. L’unió neuromuscular es produeix a una regió de la membrana de la fibra muscular que s’anomena placa motora.

Patologies de tipus motor:

  • esclerosi múltiple: malaltia autoinmune (el nostre organisme ataca la placa de mielina) brots de no poder fer moviment voluntari
  • (^) escleròsi lateral amiotròfica ( malalts perden tota la capacitat de fer tot tipus de moviment voluntari)

Moviment consisteix en la coordinació constant de múscles antagonístes entre sí, que es dóna gràcies a la coordinació constant de múscles sinèrgics entre sí (ex: ant: bíceps i triceps) Motoneurones alfa () :pròpiament responsables del moviment observable.

  • De tipus 1 (lent) muscle de tipus aeròbic (vermella amb bons vasos sanguinis exercicis de resistència) + consum d’oxigen, - diametre
  • De tipus 2 (ràpid) musculatures anaeròbiques (baix consum de oxigen , mvt ràpid, + diametre) Motoneurones gamma () motoneurona defineix de quin tipus de musculatura estem parlant. Ho sabem pq ho hem intentat creuar amb el temps el que era la musculatura ràpida s’havia transformat en lenta i = al revés (motoneurones tenen molta plasticitat)

Moviments reflexes: (intervenen tronc de l’encèfal i medul.la espinal). Moviment redlex en el que no intervé l’escorça. Encara que en ultima instancia l’escorça intervenir si é reflex o no (es poden controlar en certes situacions) Arc reflex: circuit neuronal que produeix el reflex. 2 tipus de reflex:

  • reflex homosinàptic (només 1 sinapsi, neurona sensorial+ motoneurona)
  • tracte tectoespinal : cmença al tectum del tronc (colicles superiors) i acaba a la medul.la espinal. Relacionat amb mov posturals i relacionats amb l’orientació de l’estímul
  • tracte reticuloespinal : manté l’escorça connectada o desconectadade l’exterior. Comená a la formació reticular del tronc i acaba a la medul.la. mov posturals
  • tracte vestibuloespinal : nuclis vestibulars fins a la medul.la. control de l’equilibri (els últims 3 reflexes)
  • tracte corticoespinal : comença a l’escorça fins a la medul.la (mov voluntaris)
  1. vies laterals (control extremitats via final comú) si decusen (al nivell del tronc, musculatura distal, control mvts dirigits a objectius)
  • tracte ruboespinal: nucli roig del tronc de l’encèfal, relacionat amb mvts de les extremitats (mvts reflexes)
  • tracte corticoespinal lateral : escorça fins a la medul.la. controla mvts voluntaris extremitats (braços, cames...)

CÒRTEX MOTOR: (distribució molt concreta) ESTRATÈGIA: córtex premotor/àrea motora suplementària +ganglis basals ( TÀCTICA: córtex motor + cerebel EXECUCIÓ: tronc + medul.la

Escorça motora primària diu quin moviment es farà Àrees premotores: àrea motora suplementària (iniciació moviments) i escorça premotora (planifica, reculllint info sensorial del sistema límbic (motivacions), de la memòria, del frontal plà motor. Ganglis basals : conjunt d’estructures que monitoritzen tot el que estic fent i permeten l’ajustament del moviment. Ganglis basals complementaris (abans d’iniciar el moviment)+ cerebel (durant el moviment) = control vies motores

Àrees motores del còrtex controlen:

  • tractes corticonuclears (corticobulbars): sobre els nuclis motors del tronc (parells cranials=moviment voluntari dels muscles del coll i el cap, per vies ventrals, i a nivell de cara: ulls, boca, llengua, per vies dorsals)
  • tractes corticoespinals : sobre la medul.la, cos
  • vies indirectes : actuant sobre els tractes (medials i laterals) que comencen al tronc de l’encèfal mvt reflex però escorça pot controlar.

CODIFICACIÓ: La freqüència de descàrrega de les neurones del tracte

corticoespinal (motoneurones dels nivells superiors) indica la quantitat de FORÇA utilitzada per moure un membre. LESIONS: al Córtex Motor Primari: DEBILITAT a les àrees Premotores: incapacitat per desenvolupar seqüències de moviments complexos a partir de moviments simples= APRÀXIA. (complica molt la vida quotidiana)

GRANS CONTROLADORS DE LES VIES MOTORES:

I. GANGLIS BASALS: ajusten el moviment abans de que es produeixi (actua sobre les àrees superiors) faciliten iniciació del moviment i ajusten el mov. Conjunt de 5 nuclis subcorticals altament interconectats entre ells. Consten del caudat, el putamen (neoestriat o cos estriat)i a dins el globus pàlid (intern i extern). Nucli subterrani (sota el tàlem) i substància negra (dues zones: pars reticulata i pars compacta). Envolten el tàlem. Memòria motora procedimental (com fer les coses) + memòria semàntica. Lesió procedimental= parkinson, hipercinèsia II. CEREBEL: coordina, ajusta el moviment durant la seva execució, perfecciona/suavitza moviments apresos (actua sobre àrees motores primàrieso motoneurones àrees inferiors). Lesió / alcoholisme= moviments descoordinats, imprecisos. Compara i ajusta allò que jo volia fer amb el que estic fent. Ha de rebre info del sist de propiocepció i projecta el plà que s’ha fet a l’escorça motora primària. Modifica els programes motors centrals, de manera que s’ajustin al seu objectiu amb menys error. Corregeix el mov durant el mov (retroalimentació). Entra info de l’escorça somatosensorial (què estic fent) i de l’escorça motora (què vull fer)

Diferències entre cerebel i ganglis basals (mirar power) Similituds : tots dos passen pel tàlem per projectar a l’escorça.